Les abelles són una espècie que ens aporten una gran quantitat de beneficis, ja sigui en forma de mel, productes de bellesa per al cos, la pol·linització de l'entorn o teràpies que poden millorar la nostra salut. L'aparició de la vespa asiàtica, o vespa velutina, està perjudicant les explotacions apícoles. Exemplars de vespa velutina que han caigut en un parany (Marta Bellés) D'Àsia a Europa en vaixell La vespa asiàtica és una espècie exòtica invasora que té una mida molt més gran que la d'una abella i és carnívora, s'alimenta d'altres insectes. És originària del sud-est asiàtic i va arribar a Europa l'any 2004.   Carles López, apicultor de Banyoles i secretari de l'Associació Apicultors Gironins Associats.  "Tota la colònia de vespes es mor a l'hivern, excepte les reines que estan fecundades i hibernen. Una reina va hibernar en un contenidor que, al 2004, va arribar al port francès de Bordeus. Va trobar un entorn idoni, no tenia depredadors i va fer una cria de futures reines. L'espècie es va estendre per tot França, Itàlia, Suïssa i la península Ibèrica. El 2010 se'n van detectar al País Basc i el 2013 arriben a l'Empordà." La vespa asiàtica s'ha estès per tot Catalunya i la seva presència s'ha disparat, segons els apicultors, de manera "brutal". Se'n troben a Girona, Barcelona i Tarragona, i tenen menys presència a les terres de Lleida.  Comproveu la mida: una abella enmig de dues vespes asiàtiques (Marta Bellés) Una espècie invasora que es menja les abelles  La vespa velutina s'alimenta d'altres insectes, amb predilecció per les abelles.  En Samuel Ramal, apicultor del Vallès Occidental, explica: "Les vespes es posen davant l'entrada dels ruscos i esperen que les abelles entrin o surtin per agafar-les. Se les emporten en algun lloc segur, els treuen les extremitats i es mengen el tronc. Les abelles, que saben que les vespes són fora, no volen sortir. No poden agafar pol·len, ni aigua, ni nèctar, es van quedant sense reserves i acaben morint de gana." Des de principis de l'estiu, en Samuel ha perdut una quinzena de ruscos d'un total d'un centenar "per la pressió de les vespes". El cost de cada rusc pot estar al voltant de 120 euros.  En Carles assegura: "Podem donar menjar a les abelles de manera artificial però això afegeix un cost important, a banda que mai estaran tan ben alimentades com amb les flors, que els proporcionen pol·len, nèctar, pròpoli, aigua i d'altres." Alerta de perill a l'entrada de l'explotació d'abelles a Polinyà del Vallès (Marta Bellés) Impacte greu per a la biodiversitat  El fet que la vespa asiàtica sigui carnívora suposa que necessiti caçar altres insectes per alimentar-se. Això afecta la biodiversitat perquè devora espècies autòctones. En Carles afegeix:  "Les abelles fan una feina important de pol·linització, especialment als camps de cultiu, i això també se n'ha ressentit." Els ruscos queden morts quan les abelles no gosen sortir (Marta Bellés) En Samuel afegeix: "Seria interessant que l'administració invertís en equips per exterminar els nius de vespa invasora, només per la tasca de pol·linització de les abelles ja sortiria a compte". Cau la collita de mel i altres productes  Els apicultors afectats veuen com els ruscos col·lapsen i acaben morint i perden bona part de la productivitat de les explotacions. En Samuel ha fet aquest càlcul: "Si generalment a la tardor puc recollir al voltant d'uns 25 o 30 quilos de mel, aquest any en tindré la meitat. Ens ha afectat la presència de la velutina i també la sequera, que aquest estiu ha suposat poca floració. Si hagués vingut el fred, les vespes haurien marxat i encara hauríem pogut salvar la collita." En primer terme, aparells elèctrics per enxampar les vespes invasores (Marta Bellés) Paranys per caçar les vespes invasores S'han inventat de tot per mirar d'eliminar l'espècie invasora que amenaça les seves arnes. En Carles ens explica una doble estratègia: "Treballem en funció del cicle de vida de la vespa. A la primavera, quan la reina surt a buscar material per construir el vesper i també per alimentar-se, aprofitem per posar trampes amb una substància atraient. És una feina de bojos, dediques una infinitat d'hores per localitzar un vesper, podem trigar fins a una setmana. És inviable." Quan la reina es tanca al vesper per pondre ous, hi ha canvi de sistema: "Cap al mes de maig-juny, quan hi ha unes dues-centes vespes obreres, la reina ja no surt mai més i són les obreres les que van a buscar menjar. Aleshores posem unes altres trampes per intentar que les abelles puguin anar fent." En Samuel ha provat tot el que pugui funcionar: "Estic tot el dia lluitant contra la vespa asiàtica: ampolles amb líquid que les atrau, calaixos de protecció per als abellers, embuts, panells electrificats i estem fent grups per fer recerca de nius, difícils de trobar perquè estan molt amagats." En Samuel captura les vespes amb una espècie de raqueta (Marta Bellés) Crida per localitzar els nius de les vespes asiàtiques En Samuel fa un pronòstic per a l'any que ve: "La situació pot ser catastròfica perquè, de cada niu, poden sortir prop de dues-centes abelles reina. Per això, vull demanar que tothom que vegi un niu de vespes, sigui pel carrer o passejant pel bosc, avisi l'ajuntament del municipi perquè es pugui eliminar el vesper. És l'única via per aturar la invasió d'aquesta espècie." Els agents rurals han publicat una imatge per ajudar a identificar les vespes asiàtiques.  Les reines crien les primeres vespes obreres en petits nius que poden estar en cornises, teulades, garatges, porxos o apiaris abandonats. Les obreres faran, més endavant, els nius definitius, més grans, que semblen una enorme bola de paper i, normalment, es troben a les branques més altes dels arbres   Poca ajuda per eliminar la vespa asiàtica  Les cinc associacions d'apicultors de Catalunya es van reunir a l'estiu amb l'administració, en el marc de la taula sectorial de la mel, i van  plantejar la situació creada per la vespa asiàtica.  En Carles, que era a la reunió, ho explica: "Coneixen el problema, ens diuen que és una espècie invasora i que hi hem de conviure. Hi ha ajudes per a la comercialització i producció, cobreixen els tractaments contra el paràsit de la varroa, l'alimentació per a les abelles i altres aspectes. Si demanem diners per combatre la vespa velutina, els treuen de la part dels altres conceptes perquè el pressupost té un topall." Apiteràpia: respirar l'aire del rusc pot millorar la salut (Marta Bellés) Apiteràpia per millorar la salut  En Samuel explica com es va introduir en aquest món: "Soc un apassionat de les abelles perquè elles m'han tornat a la vida. Vaig tenir un accident de moto i vaig quedar coix, amb dolor al turmell. Després de set operacions no millorava i vaig llegir que el verí de les abelles podia reduir el dolor d'artrosi posttraumàtic. Quan vaig veure que m'anava bé, em vaig interessar per l'apiteràpia." A la seva explotació de Polinyà hi podem trobar aquesta oferta: "Respirar l'aire de dins del rusc, que té propietats que beneficien el cos humà. Hi ha dues casetes de fusta on es fan les teràpies. Ve gent amb problemes pulmonars per fer inhalacions de l'aire de l'abeller. També es pot descansar sobre una tarima que, a sota, té les abelles treballant al rusc. És relaxant i està garantit que no et picaran! " Relaxació: estirar-se damunt un banc amb el rusc a sota (Marta Bellés)