La vida del polifacètic Joan Fuster, referent absolut de la cultura valenciana moderna

Assagista, poeta, agitador intel·lectual, cívic i polític, Joan Fuster és un referent absolut de la cultura valenciana moderna dins els Països Catalans, pensador heterodox de dimensió universal. "L'empremta de Joan Fuster" fa el retrat d'una figura única a través de les seves pròpies paraules i les dels seus amics i deixebles en ocasió del centenari del seu naixement.

Nascut l'any 1922 a Sueca, un poble agrari de la comarca de la Ribera, el destí natural de Joan Fuster s'emmarcava en el món petit, tancat i conservador del carlisme tradicionalista familiar. Però tota la mediocritat de la postguerra, la repressió i la por no van poder esclafar ni un àtom de la lluminosa intel·ligència, ironia i sentit crític de Fuster, a qui es considera un dels grans assagistes europeus del segle XX. Aquell jove advocat desganat, apassionat de l'escriptura, havia d'esdevenir un dels més brillants pensadors del segle XX als Països Catalans, figura clau en el redreçament cultural i polític del País Valencià.

Dotat d'un tarannà compromès i valent, Joan Fuster va exercir -de vegades a contracor- de símbol de la resistència valenciana a l'assimilació espanyolista que pretenia convertir el país en "la tierra de las flores, de la luz y del amor" del regionalisme conformat i inofensiu. Aquest paper li va costar, no només el boicot dels mitjans locals i de l'establishment valencià, sinó també nombrosos atacs i agressions que van culminar amb l'explosió de dues bombes que pretenien matar-lo a l'entrada de casa seva. Ningú va ser imputat per aquest fet.

Aquella casa de Sueca, avui un espai dedicat a la seva obra, va reunir durant molts anys -en inacabables tertúlies nocturnes ben regades amb whisky- els més prestigiosos artistes, escriptors, periodistes i pensadors del país, que reconeixien Fuster com a referent intel·lectual.

"Nits en què repassaves la vida del país des d'un angle que normalment no feia ningú", recorda el cantautor Raimon.

El fusterianisme, encara ben viu, és tendència majoritària en el món intel·lectual valencià, però ha deixat també una profunda empremta humana, inoblidable, en personatges que se'n reconeixen amics i deixebles. Alguns d'ells en parlen al documental, entre d'altres, l'editor Eliseu Climent, els escriptors i poetes Àngels Gregori i Jaume Pérez Muntaner, l'escriptor i periodista Toni Mollà, els cantautors Raimon i Lluís Llach, l'artista Artur Heras, el filòleg Vicent Pitarch, el jutge Joaquim Bosch i els periodistes Vicent Sanchis i Francesc Bayarri.

També hi parlen -de la dimensió universal de Joan Fuster com a assagista- experts internacionals, com l'hispanista nord-americà Thomas Harrington, catedràtic al Trinity College de Hartford; l'irlandès Dominic Keown, de la Universitat de Cambridge, o Veronica Orazi, de la Universitat de Torí.

"L'empremta de Joan Fuster" recorda la trajectòria literària de l'escriptor de Sueca des dels inicis, amb la seva decisió -insòlita en aquells anys- d'escriure la seva obra literària en català, que era la llengua d'ús habitual al carrer. La seva herència queda recollida en el documental, que mostra que el llegat fusterià continua viu. No només en els 80 llibres i més de 2.500 articles que va deixar, sinó en alguna cosa molt més profunda, que ha marcat els Països Catalans i la cultura de forma irreversible.

Fitxa tècnica:

Direcció: Jordi Call

Guió: Maria Sales, Jordi Call

Producció executiva: Agustí Mezquida

Producció executiva 3Cat: Cristina Muñoz Clotet

Producció executiva À Punt Mèdia: Ana Alemany, Ernest Sorrentino

Producció: Loles Sanchis, Mila Badia

Direcció de fotografia: Andrea Mezquida-Torrent

Muntatge: Elodie Leuthold, Florencia Aliberti

"L'empremta de Joan Fuster" és una producció de València Imagina Televisió, en coproducció amb À Punt Mèdia i 3Cat, amb la participació d'IB3, i amb el suport de la Generalitat Valenciana-Institut Valencià de Cultura i Cent de Fuster 1992-2022.