"Les ànimes perdudes de Síria": les 27.000 fotografies de l'horror del règim d'Al-Assad
Els caus on el règim de Bashar al-Assad --caigut a principis d'aquest mes de desembre-- retenia una xifra indeterminada de presoners ofereixen una idea clara de l'horror que ha estat la repressió de la dictadura a Síria. El país estava en guerra des del 2011, quan Al-Assad va respondre amb brutalitat ferotge les demandes de llibertat del poble.
Els detinguts, torturats i assassinats o desapareguts, es comptaven per milers. Enmig del caos dels primers mesos, dues persones van arriscar la vida per portar les proves d'aquests crims d'estat davant la justícia internacional.
Una maleta amb 27.000 fotografies
L'agost del 2013, un home va fugir de Síria amb un material molt valuós a la maleta. Era fotògraf de la policia militar de Damasc.
Abans de la revolució, la meva feina consistia en fotografiar els accidents mortals en què hi hagués militars implicats. Com ara ofegaments, incendis, suïcidis o crims. Després del març del 2011, tot va canviar.
El 2011 va esclatar la primavera àrab, des de Tunísia fins al Iemen passant per Egipte o Síria. Un clam unànime va recórrer els carrers de moltes ciutats àrabs: el poble volia més llibertat. La reacció va ser diferent a cada país.
A Síria, el recentment caigut Bashar al-Assad va respondre de manera dura i cruenta contra la població civil. Cada dia hi havia nombroses detencions.
Cada matí, el cap del departament rebia una trucada de l'hospital Teshrine perquè els enviessin un fotògraf. Els serveis d'informació i algunes unitats de l'exèrcit hi transportaven cadàvers de detinguts en camions enormes. Al principi de la revolució, hi havia entre deu i quinze cadàvers al dia, però amb el pas del temps aquesta xifra va augmentar, fins que vam arribar a fotografiar més de quaranta cadàvers al dia.
"Les fotos de Cèsar"
Es fa dir Cèsar per protegir la seva identitat. El seu relat, acompanyat de les esfereïdores imatges que va fer, construeix el documental "Les ànimes perdudes de Síria". S'amaga darrere una màscara i no mostra ni les mans. Tem per la seva vida. El seu arxiu, 27.000 fotografies de cadàvers amb evidents signes de tortura, són la prova per denunciar Al-Assad per crims contra la humanitat.
Stéphane Malterre i Garance Le Caisne, directors del documental, van veure les fotografies quan l'ONU les va fer públiques, a Ginebra, el 2014. I van buscar en Cèsar. Llavors, el fotògraf vivia amagat al nord d'Europa.
Reunir tot aquest material gràfic va ser un acte de rebel·lió per part del fotògraf, una decisió que podria haver-li costat la vida. Volia marxar de Síria de seguida, deixar de fer una feina que el feia sentir còmplice d'un règim sanguinari, però un amic seu, en Sami, enginyer, també present al documental, el va animar perquè s'hi quedés i guardés còpia de tot el que fotografiava.
Un o dos mesos després de la revolució, em va trucar el Cèsar. Li tremolava la veu, i em va dir ens hem de veure. S'estava plantejant deixar la feina. Jo, en canvi, vaig insistir perquè s'hi quedés. Li vaig dir: 'Queda't, segueix fent la teva feina perquè puguem aconseguir aquesta informació a diari.' Volem que els nostres germans sirians sàpiguen on són els seus fills presos. Qui ha mort com un màrtir, qui segueix a la presó...
Durant un any i mig, el Sami, activista i amic pròxim del Cèsar, l'ajuda a treure dels arxius secrets del règim vint-i-set mil fotos de detinguts sirians morts. A finals de l'estiu del 2013, el Cèsar i el Sami fugen de Síria.
Identificar desapareguts
Les fotos d'en Cèsar també tenien una altra finalitat: mostrar-les, a través d'una pàgina web, als milers de sirians refugiats a Europa que buscaven amics i familiars de qui no en sabien res. El degoteig d'identificacions no es va fer esperar. Tampoc la ràbia de la comunitat siriana a l'exili, que es va proposar que els crims d'Al-Assad no quedessin impunes.
No va ser fàcil, però, finalment, una família siriana que també té nacionalitat espanyola va contactar amb un grup de juristes, encapçalats per Almudena Bernabéu --fundadora del grup Gernika-- que van iniciar el procediment jurídic a Europa contra el règim sirià.
Com el cas d'Espanya, n'hi va haver a altres països, com França, on el documental mostra la feina d'un grup d'advocades per querellar-se contra alts càrrecs de Bashar al-Assad per crims contra la humanitat.
La feina de Cèsar i Sami, que van copiar, classificar i organitzar les fotografies dels cadàvers, ha permès a molts sirians identificar el cos de familiars desapareguts.
Denunciar el terrorisme d'Estat a Síria
Costa d'entendre que el règim d'Al-Assad volgués deixar una prova gràfica de totes les morts que havien tingut lloc a les presons.
Una de les explicacions --reflexiona en Sami-- és que cada branca de seguretat havia de provar que el presonar havia mort. A Síria, és molt important que els oficials de seguretat demostrin la seva lleialtat.
Alguns oficials podien deixar escapar alguns presos a canvi de diners, afegeix en Sami. I calia demostrar que això no havia estat així.
Totes les fotografies, diu en Sami, corresponen a persones que van ser assassinades en centres controlats pel règim sirià.
"Les ànimes perdudes de Síria" recull el testimoni de Cèsar i Sami, la valentia dels quals ha permès que l'arxiu de l'horror arribés a Europa. Però també el dels familiars que denuncien desaparicions, amb noms i cognoms, amb el màxim de detalls del lloc i el dia en què els desapareguts van ser detinguts.
L'encreuament de la informació i la feina de juristes experts en drets humans han permès, per exemple, que l'Audiència Nacional admetés, el 2018, una querella del col·lectiu d'Almudena Bernabéu contra el règim d'Al-Assad per terrorisme.
Fitxa tècnica
"Les ànimes perdudes de Siria" és un documental de Stéphane Malterre i Garance Le Caisne.
Fotografia: Laura Sipan, Stéphane Malterre, Thibault Delavigne, Beate Scherer BVK
Edició: Sébastien Touta
So: Armin Badde, Frédéric Commault
Producció: Sébastien Onomo i Vanessa Ciszewski
Un documental produït per Les Films d'Ici i Katuh Studio
"Les ànimes perdudes de Síria" ja està disponible a la plataforma 3Cat.