Les set ampolles de plàstic que ens mengem cada any
Cada vegada que arribava una nova mostra d'orina es col·locava dins d'una nevera portàtil. Era una ubicació transitòria, per mantenir-se conservada fins que arribés a les instal·lacions de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, on els tubs de pixum quedarien congelats i emmagatzemats a -80 graus. En total, entre el febrer i el maig de 2019, es van recollir mostres d'orina d'una vintena de personatges mediàtics a Catalunya.
L'equip de la doctora Cathrine Thomsen, del Norwegian Institute of Public Health, es va passar l'estiu de 2019 envoltat dels orins de persones com l'actriu Sílvia Abril, el pintor Miquel Barceló, el meteoròleg Francesc Mauri i la doctora en medicina i cirurgia Elena Carreras. La col·lecció de mostres d'orina no tenia cap intenció mitòmana: es tractava d'analitzar i comprovar quina quantitat de plàstic havien excretat aquesta selecció particular de persones.
No era la primera vegada que es feia un d'aquests estudis al món. Voluntaris a Nova York, el Regne Unit, València, San Francisco i altres regions nord-americanes i europees han fet estudis similars. Els resultats, d'una mostra tan petita, no són evidentment extrapolables a la població en general per ser massa reduïts, però són indicatius. Més aviat, es tracta d'una potent eina de màrqueting, en aquest cas orientada a iniciar un debat social sobre l'abús dels envasos i productes derivats del plàstic i la presència d'aquesta substància en pràcticament tota activitat del nostre dia a dia. Una bona estratègia de sensibilització.
El cas que ens ocupa formava part d'una campanya anomenada "Salut de plàstic", impulsada per Rezero (Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable). Els resultats d'aquesta anàlisi van ser, de nou, preocupants, tot i que no sorprenents: es tornava a constatar que hi ha restes de components plàstics en l'orina de tots els famosos analitzats. És fàcil imaginar, a partir d'aquests casos analitzats més o menys aleatoris, que tota la població de Catalunya i, en definitiva, tots els éssers humans, tenim restes plàstiques al nostre organisme perquè ingerim -i ingerirem- una gran quantitat de plàstic al llarg de la nostra vida.
Segons un dels participants d'aquesta campanya -i convidat del pròxim episodi de "No pot ser!", el biòleg marí Manu San Félix-, cada any arribem a ingerir la quantitat de plàstic equivalent a set ampolles. Els responsables d'aquesta ingesta són els plàstics presents en el medi ambient que ens envolta. Coneguts com a microplàstics, els polímers degradats es converteixen en partícules finíssimes que acabem bevent, respirant i menjant-nos cada dia.
Ens ha de preocupar?
En un projecte d'investigació recent, la revista Environmental Science and Technology va fer i va publicar un estudi que calculava que els humans ens empassem de 39.000 a 74.000 micropartícules de plàstic, cada any. Especialment si bevem o mengem a partir d'un envàs plàstic, ja que tots els polímers es degraden, en major o menor mesura.
Encara no hi ha estudis definitius sobre els efectes dels plàstics en l'organisme, però el científic que va liderar l'estudi, Kieran Cox, de la Universitat de Victoria, al Canadà, assegurava:
Només per l'elevat nombre, el risc d'exposició [als microplàstics] és elevat. Podria ben bé ser un toc d'alerta.
El grup de consellers científics en cap de la Comissió Europea va publicar durant el 2019 l'estudi "Perills mediambientals i de salut de la pol·lució per microplàstics" i, tot i reconèixer la incertesa pel que fa als efectes concrets, apuntaven que si seguim augmentant la quantitat de plàstic present en el medi ambient els perills no faran res més que créixer. L'evidència dels potencials perills ens dona motius "per a una preocupació genuïna que porti a prendre mesures".
Tot i la falta d'estudis extensius, les conclusions de la mateixa campanya "Salut de plàstic" de Rezero apunta dades molt preocupants:
Prestigiosos organismes internacionals adverteixen dels reptes ambientals i els problemes per la salut que plantegen els contaminants relacionats amb components de productes plàstics: l'American Chemical Society (ACS), l'Agència de Substàncies i Mescles Químiques d'Europa (ECHA, per les seves sigles en anglès) i l'Agència de Protecció Ambiental (EPA) dels Estats Units, entre d'altres.
Els estudis relacionen la presència de determinats components plàstics amb diversos efectes sobre la salut, com obesitat i diabetis, problemes de reproducció, càncers hormonosensibles en les dones, malalties freqüents de la pròstata i la glàndula tiroide, el neurodesenvolupament i els trastorns neuroendocrins. Components com els ftalats i els fenos (BPA, BBPs, DEHP ) podrien molt ben ser, en resum, responsables de malalties humanes.
En tot cas, no són necessaris gaires estudis per confirmar la possibilitat que els microplàstics causin malalties per adonar-nos que la quantitat de producció de plàstics és un problema. El plàstic no es pot reciclar eficientment avui en dia i no es degrada en el medi ambient.
El resultat són milions de tones de residus que aguantaran segles acumulats al nostre voltant i que afectaran plantes, animals i humans, i contaminaran aire, terra i aigua. És indispensable frenar-ne la producció i la utilització, sobretot quan es destina als envasos d'un sol ús. Cal frenar com sigui la seva presència al nostre entorn, encara que sigui per una qüestió tan menor com poder deixar de dir que els famosos catalans orinen plàstic.
