Després d'uns dies negres a Rodalies, els partits de l'oposició han aprofitat el ple del Parlament d'aquesta setmana per exigir que plegui la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Aquesta destitució, però, no entra dins dels plans del govern, que ha proposat un pacte de país, amb més inversions en la xarxa ferroviària, trens nous i una acceleració del traspàs de Rodalies a la Generalitat.
La crisi de Rodalies ha marcat aquesta setmana tota l'activitat al Parlament. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i la d'Interior, Núria Parlon, ja han demanat comparèixer a la cambra catalana per donar-ne explicacions. A les incidències habituals a la xarxa ferroviària, s'hi va sumar dimarts l'accident d'un tren de l'R4, a Gelida, que va provocar la mort d'un maquinista en pràctiques i l'aturada del servei durant dos dies. La falta d'inversió és una de les causes que s'esgrimeix habitualment per justificar-ne el mal funcionament. Avui posarem la lupa en les xifres d'inversió i d'execució.
El nou any polític ha arrencat al Parlament pendents de la negociació dels pressupostos de la Generalitat després de l'acord per reformar el model de finançament autonòmic. Un model que han cuinat a tres bandes --el govern, el Ministeri d'Hisenda i Esquerra--, tot i que els republicans no en tenen prou per començar a asseure's a negociar els comptes del 2026. Mentrestant, Junts per Catalunya es prepara per a la probable tornada els pròxims mesos de Carles Puigdemont després de més de 8 anys exiliat a Bèlgica pel referèndum del 2017. Avui us explicarem les claus polítiques d'aquest any.
Aquesta setmana s'ha fet l'últim ple de l'any al Parlament que ha servit per aprovar diverses lleis com la que regula els lloguers de temporada i d'habitacions. És una norma, pionera a l'estat espanyol, que ha de permetre tapar l'escletxa que molts propietaris aprofitaven per saltar-se el topall de preus del lloguer amb aquestes modalitats de contracte. L'any 2025 està a punt d'acabar sense que el govern de Salvador Illa hagi pogut aprovar uns nous pressupostos per a Catalunya i amb carpetes obertes com el finançament singular. Us ho expliquem al programa "L'hemicicle" i entrevistarem la líder d'Aliança Catalana i alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols.
El Parlament aprovarà la setmana que ve el projecte de llei que regularà els lloguers de temporada i d'habitacions. És un pas més per fer front a l'emergència habitacional i permetrà tapar l'escletxa que molts propietaris aprofitaven per saltar-se el topall de preus del lloguer. Ara bé, no tothom està d'acord que aquesta mesura serveixi per facilitar l'accés a l'habitatge i alguns experts alerten que pot provocar l'efecte contrari.
Pedro Sánchez ha començat aquesta setmana una operació per intentar seduir Junts per Catalunya perquè torni a la majoria de la investidura. Després que els de Puigdemont van trencar ponts amb el PSOE, el president espanyol vol refer les relacions, conscient que la legislatura a Madrid està completament bloquejada. Per aritmètica parlamentària, Junts té un paper rellevant en el tauler de joc de la política espanyola, però quin rol té al Parlament de Catalunya?
L'auge d'Aliança Catalana, que pronostiquen les enquestes, ha fet capgirar l'estratègia política d'alguns partits com Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. A les files de Junts, cada cop hi ha més veus que qüestionen l'eficàcia dels anomenats cordons sanitaris per aïllar l'extrema dreta. I el partit d'Oriol Junqueras ha passat d'evitar el cos a cos amb Aliança Catalana a confrontar-s'hi en determinats moments. Tot i que ningú té la recepta màgica per aturar la ultradreta, els partits comencen a provar fórmules que avui analitzarem.
Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco, el Parlament ha demanat aquesta setmana que el govern espanyol tregui la Policia Nacional de la comissaria de la Via Laietana de Barcelona i l'immoble es converteixi en un veritable espai de memòria democràtica. En aquest edifici, que continua sent avui la seu de la Prefectura Superior de Policia, milers de persones, moltes de les quals dissidents polítics, hi van ser maltractades, torturades i humiliades, sobretot durant el franquisme.
L'habitatge s'ha consolidat com el principal problema dels catalans, segons les últimes enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat. Davant d'això, els partits polítics busquen la manera de facilitar-hi l'accés, però no hi ha ni una fórmula màgica ni de consens.
Aquesta setmana, el Parlament ha aprovat la primera llei que comença a desplegar l'àmplia reforma de l'administració que vol tirar endavant el govern de Salvador Illa. L'objectiu és fer una administració pública més accessible per a la ciutadania i estalviar-li maldecaps amb tràmits i paperassa.
El Parlament de Catalunya ha fet aquesta setmana l'últim ple abans de les vacances d'estiu. Durant aquest curs, la cambra catalana ha validat 17 decrets llei del govern i s'han aprovat 8 projectes legislatius, entre els quals, el de l'estatut dels municipis rurals per revertir-ne el despoblament; la llei que elimina els beneficis fiscals per al complex lúdic del Hard Rock o la que prohibeix tancar els patis de les escoles pel soroll que hi fan els nens i nenes. Coincidint també amb el primer any de la legislatura, avui en farem balanç amb el president del Parlament, Josep Rull.
L'Estat i la Generalitat han fet el primer pas polític per tirar endavant el nou finançament singular per a Catalunya. La comissió bilateral entre els dos governs ha formalitzat aquesta setmana el pacte a què van arribar el PSC i Esquerra Republicana per a la investidura de Salvador Illa perquè la Hisenda catalana sigui qui recapti tots els impostos que es generen a Catalunya. Però el nou model que s'ha rubricat deixa en l'aire l'anomenat principi d'ordinalitat i això ha provocat molt enuig a les files del partit d'Oriol Junqueras.
El govern espanyol i el català presentaran dilluns que ve les bases del nou model de finançament que tindrà Catalunya. La Generalitat passarà a recaptar i gestionar tots els impostos que paguen els catalans de manera gradual i l'Estat es quedarà amb una part a través d'un percentatge de participació en els tributs. L'acord, negociat entre el ministeri d'Hisenda, el govern de Salvador Illa i Esquerra, es rubricarà dilluns en una reunió de la comissió bilateral entre la Generalitat i l'Estat.
El cas Santos Cerdán ha tornat a ressonar aquesta setmana al Parlament després que dilluns el Tribunal Suprem decretés presó provisional sense fiança per a l'antiga mà dreta de Pedro Sánchez. El Partit Popular ha trobat munició en aquest cas per mirar de desgastar el president de la Generalitat, Salvador Illa, intentant-lo vincular amb la presumpta trama de corrupció que acorrala el PSOE.
El Tribunal Constitucional ha avalat aquesta setmana la llei d'amnistia, un any després de la seva aprovació al Congrés. Amb sis vots a favor dels magistrats progressistes i quatre en contra dels conservadors, el tribunal ha desestimat pràcticament tots els recursos presentats pel Partit Popular i ha sentenciat que l'amnistia encaixa dins de la Constitució espanyola. Ara bé, aquest aval no comportarà una aplicació immediata de la llei als líders independentistes del 2017, com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras.
El cas Santos Cerdán i les turbulències al PSOE també han ressonat aquesta setmana al Parlament de Catalunya. L'oposició ha exigit al president de la Generalitat, Salvador Illa, que demostrés que no té res a veure amb la presumpta trama de cobrament de comissions. Illa ha negat que els casos que acorralen el PSOE el puguin acabar esquitxant de la seva etapa com a ministre de Sanitat, i ha assegurat que ell està completament tranquil i net.
El govern, el Ministeri de Transports i Aena han arribat a un acord per ampliar l'aeroport del Prat, després d'anys de debat i d'estira-i-arronsa polític i tècnic. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat el projecte aquesta setmana: s'allargarà 500 metres la pista més propera al mar i es construirà una nova terminal, vinculada a la T1, per acollir els avions més grans i els passatgers dels vols transoceànics. El cost de l'ampliació és de 3.200 milions d'euros i es preveu que les obres acabin el 2033. Els socis prioritaris del govern, Esquerra i els Comuns, estan en contra de l'ampliació, però, per ara, no es preveu cap trencadissa. Cap dels dos partits ha donat senyals de ruptura amb el govern.