L'auge d'Aliança Catalana, que pronostiquen les enquestes, ha fet capgirar l'estratègia política d'alguns partits com Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. A les files de Junts, cada cop hi ha més veus que qüestionen l'eficàcia dels anomenats cordons sanitaris per aïllar l'extrema dreta. I el partit d'Oriol Junqueras ha passat d'evitar el cos a cos amb Aliança Catalana a confrontar-s'hi en determinats moments. Tot i que ningú té la recepta màgica per aturar la ultradreta, els partits comencen a provar fórmules que avui analitzarem.
Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco, el Parlament ha demanat aquesta setmana que el govern espanyol tregui la Policia Nacional de la comissaria de la Via Laietana de Barcelona i l'immoble es converteixi en un veritable espai de memòria democràtica. En aquest edifici, que continua sent avui la seu de la Prefectura Superior de Policia, milers de persones, moltes de les quals dissidents polítics, hi van ser maltractades, torturades i humiliades, sobretot durant el franquisme.
L'habitatge s'ha consolidat com el principal problema dels catalans, segons les últimes enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat. Davant d'això, els partits polítics busquen la manera de facilitar-hi l'accés, però no hi ha ni una fórmula màgica ni de consens.
Aquesta setmana, el Parlament ha aprovat la primera llei que comença a desplegar l'àmplia reforma de l'administració que vol tirar endavant el govern de Salvador Illa. L'objectiu és fer una administració pública més accessible per a la ciutadania i estalviar-li maldecaps amb tràmits i paperassa.
El Parlament de Catalunya ha fet aquesta setmana l'últim ple abans de les vacances d'estiu. Durant aquest curs, la cambra catalana ha validat 17 decrets llei del govern i s'han aprovat 8 projectes legislatius, entre els quals, el de l'estatut dels municipis rurals per revertir-ne el despoblament; la llei que elimina els beneficis fiscals per al complex lúdic del Hard Rock o la que prohibeix tancar els patis de les escoles pel soroll que hi fan els nens i nenes. Coincidint també amb el primer any de la legislatura, avui en farem balanç amb el president del Parlament, Josep Rull.
L'Estat i la Generalitat han fet el primer pas polític per tirar endavant el nou finançament singular per a Catalunya. La comissió bilateral entre els dos governs ha formalitzat aquesta setmana el pacte a què van arribar el PSC i Esquerra Republicana per a la investidura de Salvador Illa perquè la Hisenda catalana sigui qui recapti tots els impostos que es generen a Catalunya. Però el nou model que s'ha rubricat deixa en l'aire l'anomenat principi d'ordinalitat i això ha provocat molt enuig a les files del partit d'Oriol Junqueras.
El govern espanyol i el català presentaran dilluns que ve les bases del nou model de finançament que tindrà Catalunya. La Generalitat passarà a recaptar i gestionar tots els impostos que paguen els catalans de manera gradual i l'Estat es quedarà amb una part a través d'un percentatge de participació en els tributs. L'acord, negociat entre el ministeri d'Hisenda, el govern de Salvador Illa i Esquerra, es rubricarà dilluns en una reunió de la comissió bilateral entre la Generalitat i l'Estat.
El cas Santos Cerdán ha tornat a ressonar aquesta setmana al Parlament després que dilluns el Tribunal Suprem decretés presó provisional sense fiança per a l'antiga mà dreta de Pedro Sánchez. El Partit Popular ha trobat munició en aquest cas per mirar de desgastar el president de la Generalitat, Salvador Illa, intentant-lo vincular amb la presumpta trama de corrupció que acorrala el PSOE.
El Tribunal Constitucional ha avalat aquesta setmana la llei d'amnistia, un any després de la seva aprovació al Congrés. Amb sis vots a favor dels magistrats progressistes i quatre en contra dels conservadors, el tribunal ha desestimat pràcticament tots els recursos presentats pel Partit Popular i ha sentenciat que l'amnistia encaixa dins de la Constitució espanyola. Ara bé, aquest aval no comportarà una aplicació immediata de la llei als líders independentistes del 2017, com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras.
El cas Santos Cerdán i les turbulències al PSOE també han ressonat aquesta setmana al Parlament de Catalunya. L'oposició ha exigit al president de la Generalitat, Salvador Illa, que demostrés que no té res a veure amb la presumpta trama de cobrament de comissions. Illa ha negat que els casos que acorralen el PSOE el puguin acabar esquitxant de la seva etapa com a ministre de Sanitat, i ha assegurat que ell està completament tranquil i net.
El govern, el Ministeri de Transports i Aena han arribat a un acord per ampliar l'aeroport del Prat, després d'anys de debat i d'estira-i-arronsa polític i tècnic. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat el projecte aquesta setmana: s'allargarà 500 metres la pista més propera al mar i es construirà una nova terminal, vinculada a la T1, per acollir els avions més grans i els passatgers dels vols transoceànics. El cost de l'ampliació és de 3.200 milions d'euros i es preveu que les obres acabin el 2033. Els socis prioritaris del govern, Esquerra i els Comuns, estan en contra de l'ampliació, però, per ara, no es preveu cap trencadissa. Cap dels dos partits ha donat senyals de ruptura amb el govern.
Aquesta setmana, Esquerra Republicana i els Comuns han donat una mica més d'oxigen al govern de Salvador Illa amb l'aprovació al Parlament del tercer suplement de crèdit. Es tracta d'una nova injecció extra de diners a les arques de la Generalitat per mitigar els efectes negatius de no haver pogut aprovar uns pressupostos nous per a aquest any. En total, a través de les ampliacions de crèdit, el govern s'ha pogut guardar al calaix prop de 4.000 milions d'euros de més que se sumen als comptes prorrogats del 2023. Això garanteix uns mesos més d'estabilitat al govern, tot i que el president Illa se la jugarà aquest mes de juny amb tres carpetes clau: el finançament, l'ampliació de l'aeroport de Barcelona i el traspàs de Rodalies.
El Tribunal Constitucional avalarà la llei d'amnistia l'última setmana de juny. Tal com us hem avançat aquesta setmana a Catalunya Ràdio i TV3, la majoria progressista de l'òrgan de garanties tombarà el recurs del Partit Popular i sentenciarà que l'amnistia encaixa dins de la Constitució espanyola. Avui, a "L'hemicicle", analitzarem si aquesta decisió del Constitucional permetrà el retorn immediat de les persones que segueixen exiliades pel referèndum de l'1 d'Octubre: els diputats del Parlament de Catalunya Carles Puigdemont i Lluís Puig i l'exconseller Toni Comín.
El Pacte Nacional per la Llengua ja ha començat a caminar. Aquesta setmana l'han signat el govern; partits com el PSC, ERC i els Comuns, i també els principals agents socials i econòmics del país, però amb l'absència destacada de Junts, el primer grup de l'oposició. L'objectiu és fomentar el coneixement i l'ús social del català, que es troba en hores baixes. També hem entrevistat la portaveu adjunta dels Comuns al Parlament, Susanna Segovia.
El govern s'ha trobat aquesta setmana amb el primer gran embolic al Parlament per les desavinences entre Esquerra i els Comuns, els seus socis prioritaris. Fins ara, l'executiu de Salvador Illa havia anat salvant totes les votacions amb els seus aliats però el debat sobre la taxa turística ho ha fet saltar tot pels aires i ha posat en evidència que el govern, amb només 42 diputats, haurà de fer moltes acrobàcies i equilibris per poder tenir una certa estabilitat aquesta legislatura.
Isaac Padrós és el segon diputat invident de la història del Parlament de Catalunya. Aquesta setmana, al programa "L'hemicicle", hem conversat amb ell per saber si les persones amb algun tipus de discapacitat tenen garantits o no tots els drets polítics.