Després de l'èxit de la novel·la "Atrapa la llebre", l'escriptora d'origen iugoslau Lana Bastasic publica "Dents de llet", un commovedor recull de contes que explora els efectes de la guerra, en aquest cas la dels Balcans, a través de la mirada dels nens.
ESCOLTA-HO ARAL'editorial Periscopi publica "Bona sort", del nord-americà Nickolas Butler. L'amistat, com en les seves altres novel·les, és l'eix central d'aquest llibre que mostra l'altra cara del somni americà: fa un retrat de l'ambició i la cobdícia, la distància cada vegada mes gran entre la classe alta i la classe obrera i mitjana americana.
Set anys després de "Mare i filla", l'escriptora i política catalana Jenn Díaz publica nova novel·la: "Els possessius", editat per Amsterdam Llibres. És una novel·la intimista que es qüestiona sobre l'amor, el matrimoni, la separació i el ressentiment.
L'escriptor de Vic Ferran Garcia publica "Guilleries", una novel·la de formació que parla de culpa i redempció. Situada a la plana de Vic i a les Guilleries, l'obra se situa en l'última guerra carlina i combina episodis de violència amb moments d'una gran bellesa. És una obra plena d'elements màgics i misteriosos, enmig de paratges boscosos envoltats de creences i mites.
Meritxell Martí i Xavier Salomó, autors de best-sellers com "Bona nit" i "Bon dia", publiquen "Sunakay", la seva obra més ambiciosa, amb més de cent pàgines. El defineixen com un drama èpic que parla sobre la necessitat de protegir els nostres mars. En parlem amb ells i amb Patricia Martín, directora editorial de Flamboyant.
L'escriptora nord-americana Rebecca Makkai aborda els efectes devastadors dels primers anys de la sida als Estats Units a "Els grans optimistes", finalista del Premi Pulitzer 2019 i que ara arriba en català publicat per Periscopi i en castellà publicat per Editorial Sexto Piso.
L'editor i escriptor Marc Moreno publica el seu llibre més personal, "Després de la vergonya", editat per Llibres del Delicte, que ens parla d'un home que es troba amb una vida molt diferent després d'haver estat 4 anys en coma. Per la seva banda, Sara Medina publica a Rosa dels Vents i Ediciones B "No em busquis", la recerca d'una mare del seu fill desaparegut. Darrere el nom de Sara Medina hi ha dos escriptors: David Cirici i Carmen Fernández Villalba, que l'han escrit a quatre mans. Els dos thrillers beuen d'experiències pròpies.
La filòloga i critica literària Marta Nadal publica "Baules", que recull 21 entrevistes que va fer a escriptores, cronistes i traductores catalanes. Anna Murià, Maria Aurèlia Capmany, Marta Pessarrodona, Montserrat Roig, Carme Riera, Maria Barbal, Dolors Miquel, Núria Cadenes o Irene Solà en són algunes. Hi apareixen temes comuns com la llengua, la situació dels Països Catalans, la identitat i els referents i es aquí on es reivindica autores oblidades.
En un món en pandèmia, que s'ha hagut d'enfrontar a la por, la incertesa i l'emergència, la literatura de ciència-ficció pren més sentit que mai perquè intenta entendre què passa, imagina futurs immediats i qüestiona molts paradigmes. A l'espai hem picat a la porta de quatre editorials especialitzades en literatura fantàstica i ciència-ficció perquè ens proposin un títol. Són Males Herbes, Chronos, Hermenaute i Mai Més. També parlem d'altres llibres publicats per Raig Verd, Empúries i Libros del Asteroide.
Lluís Oliván publica "Vladivostok", la història d'un home vidu que no se sent còmode amb la manera com la societat infantilitza les persones grans. Mentrestant, Toni Sala presenta "Una família", on s'estrena en el terreny de l'autobiografia i amb el qual, diu, passa comptes i ha fet les paus amb la família. A l'espai també parlem de l'exitosa obra de teatre "Smiley", de Guillem Clua, que fa el salt en forma de llibre.
L'escriptora francesa d'origen algerià Nina Bouraoui presenta "Ostatges", publicat per Les Hores i Seix Barral, un monòleg on una dona es rebel·la contra el sotmetiment. La breu i intensa novel·la reflexiona sobre identitat, poder i la violència contra les dones. A l'espai també us parlem de "Colapsología", del francès Pablo Servigne, que parla sobre el probable col·lapse de la nostra civilització, i de "No soc racista, però..." de Mathew Tree, un manual on adverteix que el racisme és la més perillosa de totes les discriminacions.
Es possible una vida feliç? L'editorial Vibop publica "Sobre la felicitat", que recull el pensament del filòsof grec Epicur, amb traducció de Jordi Cornudella, i que respon afirmativament a aquesta pregunta. En parlem, juntament amb dos llibres que tracten d'una altra manera la felicitat: "Planimetria d'una família feliç", de la italiana Lia Piano, i el clàssic "La meva família i altres animals", de Gerald Durrell.
Dediquem l'espai a alguns llibres infantils que es presenten per aquest Sant Jordi. Contes que ens parlen de descobriments, de viatges, del dret a no ser identificats amb cap etiqueta o a sortir del rumb establert, que proposen jugar amb les paraules.... El punt comú de tots és que són llibres acurats, molts dels quals de petites editorials que per sobre de tot miren la qualitat.
Al "Llibres per Escoltar" us parlem de les dues guanyadores del Premi Documenta, Irene Pujadas i Laia Viñas; de l'últim llibre de Laila Karrouch, "Que Al·là em perdoni", i d'una de les sensacions de l'any: "El meu any de repòs i relaxació", de la nord-americana Otessa Moshfegh, la història d'una jove que vol dormir un any per no enfrontar-se a una vida que odia. Ens en parla l'editora d'Angle editorial, Rosa Rey.
L'espai "Llibres per escoltar" parla avui de desigualtats, empatia i connexió amb el món. Ens fixem en quatre assajos: "Interseccionalitat", de Maria Rodó-Zárate; "El manifest de les cures", del col·lectiu The Care Collective; "Connectar", de Kae Tempest, i "Els miratges de la certesa", de Siri Hustvedt.