Luis Moya: "Algun dia el soroll dels motors dels cotxes serà només un record"
De la seva trajectòria, del seu adeu a la competició i dels entrebancs més greus que ha hagut de superar, molt més que el d'aquell fatídic dia, n'ha donat testimoni a "Quan s'apaguen els llums". La d'aquesta setmana ha estat una conversa a fons, com requeria un campió del món del motor, sense pauses i amb molts matisos a cada frase. Luis Moya està acostumat a anar ràpid i xerra a la mateixa velocitat, amb moltes subordinades i amb algun acudit d'accent gallec enmig de les explicacions que cal agafar abans que ja sigui al proper revolt.
Per entrenar la bufera, la cita amb Lluís Canut ha estat a la seva ciutat, la Corunya, al peu de la torre d'Hèrcules. 14 pisos, 234 esglaons verificats. Des d'allà, veient "un mar que pega fort, no com el Mediterrani", ens ha explicat els seus inicis al món del motor en companyia de José Mariñas, germà del presentador d'informatius de T5 traspassat, Luis Mariñas, i per què, quan va passar a compartir cotxe amb José Mora, va canviar el cognom Rodríguez del seu pare pel Moya de la seva mare.
Aquells primers anys a Galícia, la seva idea de futur dista molt del que ha estat finalment la seva vida.
Jo volia ser metge com el meu pare i vaig estar cinc anys a la Universitat a Santiago, però reconec que no era molt bon estudiant. Era bastant mandrós i tronera, Luis Moya.
"Per què copilot i no pilot?", li pregunta Lluís Canut: "M'agradava conduir, però no creia que tingués el talent per conduir de pressa", respon aquesta vegada amb tota la humilitat i sense matisos.
La relació amb Carlos Sainz
La seva trajectòria esportiva està íntimament vinculada a la de Cartos Sainz. Quinze anys junts, dos campionats del món, el 90 i el 92, i quatre subcampionats. "No és el meu amic, és el meu millor amic; hem conviscut molt, alguns anys hem arribat a estar 300 dies fora de casa. La part més intensa i exitosa de la meva vida està lligada a ell".
- Canut: Al seu seient li deien el seient de la por...
- Moya: És el seient de la pujada d'adrenalina, que és el que et passa circulant en un tram cronometrat en una carretera generalment de muntanya, tancada al trànsit, entre arbres i tan de presa com puguis; però por no, perquè no tens temps de pensar-hi i, a més, ens agrada...
De la separació entre tots dos, només apunta que hi va haver alguna diferència de criteri. "Econòmica?", insisteix Canut, "Sí, bé, unes diferències, però quan existeixen ja no pots conviure en un cotxe. Jo creia que tenia raó i ell també", alhora que puntualitza que estan del tot superades, com en aquells partits Barça-Madrid en què també duien samarretes diferents o a l'hora d'escollir els triomfs compartits més importants. "El Carlos escolliria el dels Mil Llacs, a Finlàndia, perquè vam ser els primers no escandinaus a guanyar allà. Jo el de Kènia del 1992, un ral·li de sis dies, molt dur...".
Desvela que, a banda dels seus fills, Carlos Sainz és l'única persona a qui va trucar des de l'hospital quan va tenir l'aneurisme que el va portar a urgències a Sada el gener de l'any passat, quan passava les vacances de Nadal amb la seva dona, la Marta. "Em van operar el dia 5. Carlos Sainz començava el Dakar el 6 de gener i el dia 20 ell va guanyar-lo i jo vaig sortir de l'hospital; semblava que el destí ho volia així", rememora celebrant la que és sens dubte la seva victòria més important.
Transició cap als cotxe elèctrics
Superat el mal tràngol, diu que ara prefereix anar més lent, passar més temps amb la seva dona i fer només alguns treballs esporàdics, amb amics, i que li agradaria tornar a compartir seient amb Sainz.
De per on passa el futur del món dels ral·lis apunta la transició cap al cotxe elèctric o, com a mínim, a l'híbrid. "Algun dia algú, no sé si d'aquí deu anys, cinquanta o cent... però estic segur que passarà, algú dirà: 'Recordeu quan els cotxes feien soroll?'". I recorda la importància d'implementar el cotxe que menys contamini per tenir cura del planeta: "Som l'única disciplina del motor que no els utilitza... els ral·lis som probablement els més antecologistes, nosaltres que circulem pels boscos i parcs naturals... hauríem de fer un pas endavant".
Com era obligat pel mapa i per les notes que Moya i Canut llegien junts aquesta matinada, han repassat els dos títols del copilot i aquelles quatre vegades que tenien la copa del món a tocar i que "per errors repartits", perquè deixa clar "no hi ha meigas", no va poder ser. Quatre subcampionats als quals, com a la vida, cal arribar per poder rememorar-los.
Un "Luís-Lluís"
Al final, i abans que els motors deixin de sonar i ja no calgui la benzina, han fet un "Luís-Lluís".
