Mastins del Pirineu contra l'os i el llop
El Conselh Generau d'Aran ha posat en funcionament un pla pilot per protegir amb gossos guardians els ramats de vaques i cavalls de possibles atacs de l'os. Es farà amb Mastins del Pirineu, que fins ara només havien protegit ovelles al territori català.
Amb l'arribada de la primavera s'ha acabat la hibernació i es temen nous atacs. Una situació complicada -diuen-, ja que l'os ja va causar la mort de diversos animals. El cas més famós era el de l'os Cachou, a qui s'atribuia la majoria d'atacs al bestiar i que va acabar enverinat.
Ara les administracions araneses provaran aquesta mesura, inspirada en el que ja s'ha fet en territoris com Castella i Lleó, on ha donat bons resultats. Aquesta serà la primera experiència amb bestiar gros al Pirineu català.
De moment s'hi han sumat dos ramaders de cavalls de la Vall d'Aran. L'un ha rebut tres cadells de mastí del Pirineu que ja conviuen amb el ramat. L'altre, un mastí de Castella i Lleó de sis anys i amb experiència prèvia en protecció de ramats.
El conseller de Territori del Govern d'Aran, Francés Bruna, creu que és una mesura molt necessària:
La població d'ossos va en augment, i tot i les compensacions que puguin rebre, el sector ramader està preocupat. Amb aquests gossos el bestiar podrà seguir a les muntanyes i s'evitaran els atacs.
Pel seu instint protector i per la corpulència, el mastí ha estat ancestralment la raça per excel·lència a l'hora de protegir els ramats d'alta muntanya, una funció que es complementa amb la d'altres races com el gos d'atura, en la conducció del ramat.
És important remarcar que els gossos guardians no realitzen el pastoreig, i que els gossos d'atura normalment no poden protegir el bestiar dels grans depredadors com el llop o l'os, per tant fan tasques complementàries.
A Catalunya ja s'està implementant un projecte europeu semblant, en què s'utilitzen mastins del Pirineu per prevenir atacs de llop en ramats d'ovelles.
Gossos guardians
Els Mastins del Pirineu són gossos guardians o de protecció. Conviuen des de cadells amb el ramat, i passen a ser part del grup d'ovelles, vaques o cavalls. Hi conviuen en tot moment i reconeixen cada individu. La seva tasca és vigilar i protegir.
No tenen contacte amb les persones, només amb qui els alimenta un cop per setmana, tot i que ells mateixos es procuren el menjar. Durant el dia recorren grans distàncies i deixen el rastre per marcar el territori. A les nits refan el camí.
Si s'acosta un depredador, borden per avisar el bestiar. Si el depredador s'acosta, atacaran. Després, fins i tot intentaran guarir el bestiar, si és que aquest està ferit (i es deixa).
Tot plegat, per foragitar els depredadors i en realitat salvar-los: si no ataquen els ramats, els humans no els tornaran a extingir.
