Més de 600 persones viuen en barraques o equivalents a Barcelona
A Barcelona hi ha 645 persones que viuen en condicions de barraquisme, 155 de les quals són menors d'edat. Són dades de l'Ajuntament de Barcelona avançades per "El matí de Catalunya Ràdio", que fan referència a veïns que viuen en barraques, naus industrials abandonades o locals comercials als baixos dels edificis.
Les xifres es mantenen respecte a l'any passat, quan a la ciutat hi havia 663 persones en aquesta situació, 152 de les quals menors. Respecte al 2021, però, s'ha registrat una davallada. Aleshores les xifres parlaven de 865 persones, 209 de les quals menors d'edat.
Va ser precisament el 2021 quan una família de dos adults i dos infants va morir a causa d'un incendi al local comercial ocupat on vivien. El cas va situar el barraquisme i l'infrahabitatge al centre de l'agenda municipal durant uns mesos. Ara les entitats socials alerten que la davallada de persones censades en barraques o equivalents no vol dir necessàriament que la situació d'aquestes persones hagi millorat.
Manca d'alternatives
La portaveu de l'associació Amics del Moviment Quart Món, Sílvia Torralba, recorda que les persones en situació de barraquisme sovint es veuen obligades a canviar el lloc on viuen. Una de les causes pot ser la pressió policial, però també la inseguretat dels espais que habiten.
Segurament això és el que està passant, perquè no tenim alternatives habitacionals ni a Barcelona ni a la resta de municipis.
La majoria de persones que viuen en barraques o equivalents queden fora de la taula emergència habitacional de Barcelona, l'òrgan encarregat de buscar llar a veïns en situació d'exclusió residencial. La comissionada de Drets Socials, Sonia Fuertes, assegura que el consistori "està treballant" per millorar i agilitzar processos administratius que puguin contribuir a millorar la situació d'aquestes famílies.
La comissionada defensa que actualment l'Ajuntament aborda la situació amb eines "pioneres" com el Sistema d'Intervenció Social de Famílies amb Menors (SISFAM).
Per la seva banda, la Generalitat continua amb deures pendents. L'última diagnosi del conjunt del país es va publicar el 2016 i des d'aleshores el Govern té pendent actualitzar-la. Consultat per "El matí de Catalunya Ràdio", el Departament de Drets Socials assegura que la nova diagnosi es farà pública el primer trimestre del 2024.
Fonts oficials de la conselleria asseguren que el cens permetrà "planificar millor" la intervenció en el conjunt del país. Sílvia Torralba, de l'associació Amics Moviments Quart Món, ratifica aquesta necessitat:
Comptar amb xifres que dimensionin la realitat a Catalunya és primordial per parlar de solucions i recursos
L'entitat reclama més mesures més enllà d'un cens. Per exemple, complir amb la llei que obliga a empadronar totes les persones que visquin als municipis, independentment de si són propietaris, llogaters o ocupen espais i habitatges de manera irregular. "El matí de Catalunya Ràdio" ja va avançar que l'Ajuntament de Barcelona posava traves a aquesta obligació, mentre que les entitats socials denuncien des de fa temps l'incompliment de diversos municipis.
Pressió policial
A Barcelona, els veïns d'un assentament de barraques al barri de Vallcarca han denunciat recentment pressió policial. Ho han fet amb el suport de l'associació veïnal Som Barri, que posa com a exemple un darrer episodi viscut el 2 de novembre. Aquell dia la Guàrdia Urbana va escortar treballadors de l'empresa Constraula, que volien col·locar tanques de formigó als accessos de l'assentament on desenes de persones viuen en barraques.
L'oposició de diversos veïns va aconseguir frenar les intencions de la propietat. Aran Llivina és membre de l'associació Som Barri i argumenta que la col·locació de les tanques hauria representat un obstacle insalvable per a la subsistència de les persones que hi viuen. Majoritàriament es dediquen a recollir ferralla i el bloqueig dels accessos hauria impedit aquesta tasca.
Per sortir de l'exclusió social s'han de poder guanyar la vida. La solució no pot ser policial, sinó política.
Fonts de la Guàrdia Urbana argumenten que l'actuació policial depèn del districte de Gràcia i volia donar resposta a un problema de "seguretat viària", a causa de l'entrada i sortida de vehicles. Llivina insisteix que aquest episodi no és l'únic exemple de pressió policial. "Han posat diverses multes i sancions en relació amb l'ús que fan dels vehicles", explica.
Barcelona no és l'únic municipi on la pressió policial en assentaments s'ha fet evident. Divendres els Mossos d'Esquadra van desallotjar tres naus industrials de l'Hospitalet de Llobregat on vivien una trentena de persones en situació de vulnerabilitat. El procediment s'ha allargat més d'un any. Inicialment es va suspendre per la manca d'alternatives de reallotjament. Divendres l'Ajuntament informava que 10 habitants de les naus van recórrer a serveis socials i que se'ls "acompanyarà" en els tràmits que calgui fer a partir d'ara.
