Les cançons dels musicals han alimentat durant dècades el repertori de cantants de gèneres tan allunyats de Broadway com el jazz, el pop o l'òpera. Però s'adapta igual al country, al reggaeton, al cuplet? Us proposem un viatge per les versions més peculiars, arriscades i, per què no, demencials de la música de Broadway.
Els musicals nord-americans han recollit sovint en els seus arguments i la seva història les lluites i els sacrificis de les minories del país. Avui centrem la mirada en com Broadway ha viscut l'evolució de la comunitat afroamericana des dels "minstrel shows" fins als repartiments racialment cecs.
L'òpera i el musical són dos estils musicals que utilitzen un llenguatge semblant però que tenen requisits tècnics i estilístics molt diferents per als intèrprets que s'hi dediquen. Com ha estat el viatge de cantants del món de la música clàssica al del teatre musical i viceversa?
"Grease" és un musical que ha tingut molta repercussió en l'imaginari col·lectiu i gairebé tothom el coneix. Però coneixem sobretot la pel·lícula del 1978 i no tant el musical del 1972. Com va ser la seva gestació? Com sona la seva versió original? Com funciona l'argument? Repassarem la història i les històries d'aquest musical que ja ha fet ballar dues (o tres) generacions.
Als anys 90, un musical va aconseguir fer-se un lloc al decadent panorama del musical americà fent un moviment arriscat: allunyar-se del rock i el pop imperants i utilitzar una dramatúrgia i una composició extremadament clàssiques. El resultat no podia ser més brillant que "The secret garden", l'obra de Lucy Simon i Marsha Norman.
Als anys 60 es produïa un divorci entre la música popular i els escenaris de Broadway. El rock i altres gèneres afins semblaven incompatibles amb el teatre musical i les noves generacions no semblaven interessades en el llegat del musical tradicional. Però, realment, la nova música va rebutjar el musical o al revés?
Fa gairebé un segle Jerome Kern i Oscar Hammerstein II s'unien per crear, quasi sense voler-ho, el primer gran musical de la història de Broadway, l'espectacle que anava més enllà de l'opereta i la comèdia. Què va posar en marxa "Show Boat" que el seu llegat encara perdura avui en dia?
Un musical és la suma de moltes forces creatives. Cal que totes estiguin equilibrades o siguin perfectes perquè l'obra funcioni? Ho estudiarem amb Kinky Boots, mirant si el llibret de Harvey Fiernstein i la partitura de Cindy Lauper estan igualats en qualitat.
És possible unir un dels arguments més patriòtics i tradicionals amb la música i el llenguatge escènic més actual? És possible fer cantar hip-hop als pares de la constitució americana? I pot, aquesta unió, esdevenir un dels musicals més unànimement aclamats per la crítica i el públic de tots els temps? Només és possible si el subjecte és Alexander Hamilton i, el creador del musical, Linn Manuel Miranda.
La versió musical (i musical cinematogràfica) de la famosa obra de teatre "Pigmalió" de G. B. Shaw va ser un dels èxits dels musicals dels anys 60. Amb el títol de "My Fair Lady", va centrar l'atenció dels Premis Tony i dels Oscars del seu moment. Amb dues importants actrius fent de protagonista femenina. O tres? Tot plegat una sèrie de traïcions i cops de sort que van fer que veiés la llum un dels musicals més clàssics i famosos de la història.
Hi ha obres que són fruit d'una planificació excel·lent, d'una depurada tècnica del compositor o d'un bon treball d'equip. I algunes, com "Oliver!", són el fruit de la intuïció i el geni del seu creador. Encara que no ho sembli, aquesta adaptació de l'obra de Dickens per part de Lionel Burt és un dels musicals més atípics i poc convencionals de tots els temps.
La primera dècada del nou mil·lenni va ser dura per a Broadway. Se'n va ressentir la qualitat dels espectacles i de les partitures, però finalment va aconseguir un cert equilibri entre allò més descaradament comercial i allò més creatiu. Malgrat que no abunden les grans idees al Broadway dels primers 2000, alguns espectacles marquen el pas amb nous sons, noves idees i nous temes. "Wicked" és un dels musicals més controvertits de la dècada; per uns, una mediocritat creativa; per d'altres, un producte impecablement comercial. Però ningú dubta que sempre trobarem un nou "Defying gravity" d'aquest espectacle en una nova versió.
"Hairspray" és un musical divertit i festiu que parla de temes seriosos. La segregació racial als EUA durant els anys 60 i la discriminació que pateixen les dones amb sobrepès són el teló de fons d'aquesta comèdia esbojarrada que té molt poc de superficial. En repassem les diverses versions teatrals i cinematogràfiques. I que no pari el ritme!
CITY OF ANGELS i EL MISTERI DE CY COLEMAN Què passa quan uneixes novel·la negra, cinema de detectius i el talent de Cy Coleman? Que tens una petita joia del musical americà, City of Angels, que es reestrenava recentment al West End londinenc i que investiguem aquesta setmana. LA PERLA: DUET DE LA CODEPENDÈNCIA Randy Graff va estrenar a Broadway City of Angels i anys més tard interpretava el seu tema més popular en un medley original, divertidíssim i fresc.
Broadway encara la fi de segle intentant allunyar-se del model britànic però buscant l'èxit comercial. I el trobarà de la mà de la corporació Disney, que aportarà el contrapès a una dècada de foscor temàtica i escènica en el musical americà. La perla serà "Another day". "Rent" és, sens dubte, el millor musical americà dels 90. I "Another day" esdevé llavors, igual que ara, quasi un crit a la supervivència. Aquí en teniu una de les millors versions!
Sens dubte, "The Phantom of the Opera", d'Andrew Lloyd-Webber, és un dels clàssics populars del teatre musical. Però és tot perfecte? Analitzem els errors i els encerts de la dramatúrgia, la composició, la direcció i el càsting d'aquesta obra emblemàtica. "The Music of the Night" és el tema més popular de "The Phantom of the Opera". Però sabieu que la seva història ve de molt enrere?