Nou suïcidi en presons catalanes, el tercer des del gener
Tercer suïcidi en presons catalanes des que va començar l'any. L'última mort va tenir lloc el 28 de març, quan una dona interna de la Unitat d'Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària de Brians 1 es va penjar a la seva cel·la, segons avança "El matí de Catalunya Ràdio". La mort per penjament és l'única casuística en què, d'inici, es dona per fet que la causa és un suïcidi.
El Departament de Justícia no ha volgut fer valoracions sobre el suïcidi de la interna, com és habitual. Justícia manté oberta una investigació per confirmar l'evidència, tal com confirmen fonts oficials i com marca el protocol en aquests casos.
Segons ha pogut saber "El matí de Catalunya Ràdio", la interna es va penjar a la cel·la el 25 de març. Treballadors del centre penitenciari van ser alertats i la dona va ser traslladada a l'Hospital de Bellvitge. Fonts oficials del Departament de Justícia confirmen que la dona va ser traslladada en estat molt crític a l'hospital, on va morir finalment el dia 28.
La salut mental a la presó
El suïcidi a Brians 1 posa de nou sota el focus la salut mental a les presons. L'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans insisteix a demanar canvis al sistema penitenciari, a través del seu director, Iñaki Rivera.
Aquesta mort demostra el fracàs de la institució penitenciària. Persones amb patologies de salut mental haurien d'estar en altres intal·lacions adequades.
Rivera qualifica de "tendència a l'alça preocupant" els tres suïcidis comptabilitzats en presons catalanes en els tres primers mesos del 2024. "Lamenten totes les morts, tant d'una treballadora penitenciària, perquè totes les morts valen el mateix." El director de l'Observatori del Sistema Penal lamenta el "silenci informatiu" sobre els suïcidis en centres penitenciaris. "És particularment indignant", afirma.
Des de l'Associació de Familiars de Presos de Catalunya, la seva portaveu, Gràcia Amo, considera: "La dona que es va suïcidar a Brians 1 va morir per falta d'atenció". Amo també reclama millores en el tracte dispensat als interns en centres penitenciaris catalans.
Els funcionaris no estan preparats, falta molta educació emocional i de tots els tipus.
Catalunya, a la cua d'Europa
Catalunya és una de les regions europees amb un pitjor balanç pel que fa a suïcidis en centres penitenciaris. Així ho reflecteix l'últim informe publicat pel Consell d'Europa, el 2022. L'estudi situa Catalunya entre els països amb una taxa més alta de suïcidis per cada 10.000 interns, i supera en més d'un 25% la mitjana europea.
Les presons catalanes van tancar el 2023 amb un balanç de sis suïcidis i el 2022 en van ser 14. El Departament de Justícia defensa que ha pres mesures per intentar revertir la situació. A l'octubre la conselleria va anunciar la contractació de 111 treballadors per millorar la convivència i l'atenció als interns. Entre els objectius principals de la contractació, hi ha la prevenció de suïcidis i de conductes autolesives de les persones internes. Les entitats insisteixen que la iniciativa queda lluny de les mesures necessàries.
El conflicte a les presons, de fons
El de Brians 1 és el tercer suïcidi des que va començar l'any. Els dos primers van tenir lloc al centre penitenciari de Mas d'Enric. El primer quan un intern es va penjar a la seva cel·la a finals de gener. El 13 de març va tenir lloc el segon cas, quan un intern va treure's la vida després de matar una cuinera de la presó.
Aquest assassinat va ser el detonant de les protestes de funcionaris de presons, que van mantenir bloquejos als centres penitenciaris. Després que les primeres protestes es fessin sense haver convocat vaga, ara els síndicats sí que n'han convocat per al 26 d'abril -inici de la campanya electoral- i l'11 de maig, jornada de reflexió.
Els sindicats han demanat la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i del secretari de Mesures Penals, Amand Calderó. Els representants dels funcionaris no els consideren a cap dels dos interlocutors vàlids i reclamen negociar directament amb el Departament de Presidència les demandes per millorar les seves condicions de seguretat i laborals. En la primera reunió entre sindicats i Generalitat, les dues parts han pactat crear un grup de treball sobre seguretat als centres penitenciaris.
