Òscar Andreu: "Estem immersos en un procés de substitució lingüística"
L'Òscar Andreu va créixer a Terrassa, on el seu entorn familiar, escolar i d'amics parlava en castellà. Només parlava català amb la seva família materna i, per això, al monòleg del programa "Manicòmics" ell explica, amb ironia, que pensava que el català era una llengua inventada per la seva mare per parlar amb ell. Ara fa molts anys que això ha canviat i l'Òscar treballa dia rere dia per parlar sempre que sigui possible en català i reivindicar-ne la importància. És la seva obsessió i en parla amb l'Ignasi Taltavull.
Estem immersos en un procés de substitució lingüística. Hi ha una mica de tabú, també, al voltant de la llengua, perquè quan parles de la llengua també parles del país, parles de la nació, tot plegat. I a mi, com a humorista, si hi ha una cosa que m'interessa, que crec que pot generar humor, paradoxalment, aquest tema és la llengua, aquest tema és el país, aquest tema som nosaltres.
Òscar Andreu
Passejant per Catalunya en Miniatura, l'Òscar i l'Ignasi parlen de la importància de la història de Catalunya, de la seva llengua i de les seves institucions. També conversen sobre els motius de la davallada de l'ús del català i l'Òscar parla d'un concepte sociolingüístic conegut com la "norma de convergència". Explica que "en un context en què una llengua que es parlava en aquell territori va retrocedint, s'hi imposa una altra llengua i, aleshores, si intueixes que l'altra persona que tens al davant no forma part del teu grup lingüístic, el que fas és triar la llengua que no et portarà problemes. La llengua que no et portarà problemes, paradoxalment, a Catalunya, és el castellà."
Després de 300 anys de persecució i prohibició de la llengua, un ha après la indefensió, d'alguna manera. És la moral de l'esclau. Estàs tan acostumat que et piquin cada dia dues vegades, que el dia que només et piquen una vegada penses: 'Hosti, potser són bones persones.' O: 'Què he fet malament, que no em piquen?' I estàs dient: 'No cal que em piquis tu més, ja em pico jo.' Em sembla com una cosa de persona estrafeta. Cada cop et vas corbant més i et vas quedant una mica com Quasimodo, no?
Òscar Andreu
TV3 i el català
Davant de la maqueta de l'edifici de TV3 a Catalunya en Miniatura, l'Òscar Andreu i l'Ignasi Taltavull parlen de les hores que tots dos hi han passat treballant per diferents programes. Andreu parla de la importància de TV3 per crear referents, uns referents que a ell el van influir especialment.
La primera vegada que jo veig una secció d'humor al 'Persones humanes' del Miquel Calçada, penso: 'Hosti, jo vull fer això!' I es pot fer en la llengua de la meva mare? T'obre un món de possibilitats que no hi era, abans. No tenia un referent clar i, de sobte, era Quin Monzó fent una secció d'humor i dius: 'Uau! Si això ho pogués fer jo... On s'ha d'estudiar, això, per escriure i dir coses per la tele?' I això era TV3. Clar.
Òscar Andreu
