El talent del músic garrotxí s'ha convertit en element indispensable de l'escena catalana: és la mà dreta de noms com Guillem Gisbert, Llum, Triquell o Maig. Amb Arnau Grabolosa xerrem sobre com es construeix una carrera de renom -fins i tot a partir de referents tan diversos com David Bisbal- i com la seva ment processa idees musicals a l'abast de ben pocs. Aquesta creativitat l'ha ajudat també a situar-se en perspectiva davant dels problemes de salut viscuts al llarg dels anys: "No em vull morir, però si em passés ara, me n'aniria content amb tot el que he fet, No tinc res pendent", assegura.
ESCOLTA-HO ARAL'autoodi que moltes nenes senten per primera vegada neix sovint de les inseguretats heretades de les mares, tal com reflexiona la comunicadora de Santa Coloma de Queralt: "El primer autoodi que sentim les nenes ve d'aquelles frases que diuen les nostres mares; quan es miren al mirall i es diuen que estan grasses o que fan panxa, tot això afecta les filles". A partir d'aquesta premissa sobre els llegats familiars, xerrem amb ella sobre com superar episodis traumàtics i la necessitat d'haver-se de fer adulta abans d'hora, tot explorant el seu camí de sanació a través de teràpies com la meditació o les constel·lacions familiars.
L'humorista Marc Buxaderas, una de les cares més populars de la nova fornada d'humor gràcies al seu pas per l'"Està passant", fa servir la seva pròpia paràlisi cerebral com a eix central de l'espectacle "Spasticity", que actualment volta per Catalunya. En una conversa sobre els seus orígens i les dificultats viscudes, l'actor reflexiona també sobre la seva relació amb el "hate" a les xarxes, un fenomen que afronta amb comprensió i perspectiva: "La gent no està acostumada a veure una persona amb paràlisi cerebral en el seu dia a dia, per això penso que els comentaris negatius són més per desconeixement que per una altra cosa", explica, tot subratllant que la clau resideix en com cadascú decideix encaixar aquestes crítiques.
Ja ho veieu, no ens hi posem per poc. Aprofitant la seva visita per parlar del muntatge "Göteborg", que coprotagonitza actualment, l'actriu barcelonina ens proposa una conversa que pivota sobre la "Teoria sueca de l'amor". Aquest concepte, nascut als països nòrdics als anys setanta per fomentar l'alliberament i la independència individual, serveix de punt de partida per reflexionar sobre com entenem les relacions avui dia. Segons l'actriu, el llegat que estem deixant en aquest àmbit és qüestionable: "La meva generació no ha fet un bon traspàs a la següent, els ho hem explicat d'una manera molt encasellada", lamenta, mentre defensa que el sentiment ha de ser lliure de definicions perquè, com afirma amb rotunditat, "posar etiquetes a l'amor és empetitir-lo".
"No tenia la regla, no termorregulava i em queia el cabell; llavors vaig entendre que alguna cosa m'avisava i vaig posar nom a l'anorèxia", explica amb sinceritat la comunicadora i youtuber ampostina sobre la relació amb el seu propi cos. Aquest procés personal, que ha compartit obertament a les xarxes, l'ha impulsada fins a tenir programa propi al 3Cat, "Lo repte", que acaba d'estrenar la segona temporada. Amb ella parlem de la seva faceta de creadora de continguts, de la passió per l'esport i la natura, i d'aquest vincle d'amor i odi amb les grans ciutats que contrasta amb el seu arrelament a Amposta.
L'actriu de Cardedeu, amb una trajectòria estretament lligada al teatre musical que va néixer fa vint anys quan els seus pares la van portar a veure "Mar i cel", s'incorpora ara com a jurat a la quarta edició d'"Eufòria", que s'estrena el 23 de gener a TV3. Amb la intenció de gratar en el fons de la interpretació més enllà de la tècnica, l'actriu té clar que el seu objectiu al concurs és prioritzar l'emoció per sobre de la perfecció: "Hi ha gent que canta molt bé, però que no transmet; de vegades ens perdem en l'execució vocal, però el més important és explicar una història", afirma, tot afegint que també vol posar el focus en la dicció dels nous artistes perquè "s'entengui què diuen".
Coneguda per les cançons del seu grup Intana, l'artista penedesenca ens mostra també la seva faceta d'arquitecta des d'un vessant divulgatiu en programes de 3Cat, com "Entre quatre parets" i "Animals arquitectes". Amb ella disseccionem una història recent de l'arquitectura marcada pel desencant postcrisi del 2008, una mirada crítica que ens convida a reflexionar sobre el llegat de les nostres construccions. "El nostre present arquitectònic no és engrescador ni funcional", lamenta, alhora que planteja una pregunta inquietant sobre el futur del nostre entorn: "Em preocupa quines runes deixarem i què ens explicaran els edificis en un futur".
L'escriptora penedesenca, autora de "Com un batec en un micròfon", ens visita per parlar de la literatura sense moralismes i de la seva tasca a les aules de secundària. Com a docent, ens aporta una visió pragmàtica sobre com fomentar la lectura entre els adolescents, posant el focus no en si llegeixen, sinó en el contingut d'allò que consumeixen. Per a ella, la clau és aprofitar les modes per obrir noves portes literàries: "La pregunta que ens hem de formular és què llegeixen; si llegeixen, per exemple, la saga "Crepuscle", hem d'intentar construir un itinerari a partir d'això", assegura.
L'actriu sabadellenca, una cara molt popular per als espectadors de TV3 gràcies a sèries com El cor de la ciutat, on va debutar sent adolescent, o la més recent "Com si fos ahir" i l'estatal "Amar es para siempre", ha canalitzat la seva experiència professional cap a l'especialització en temes com l'abús infantil. Des de la seva tasca a la Fundació Vicki Bernadet i com a coordinadora d'intimitat en rodatges, l'intèrpret reivindica la necessitat d'implementar eines de prevenció i difondre el respecte cap als infants -"em sembla fort que encara ho hàgim de dir avui", lamenta-, alhora que defensa la seva nova figura professional com una eina clau per reduir la vulnerabilitat que implica posar-se davant d'una càmera.
El raper del grup barceloní acaba de tenir un fill, fet que xoca frontalment amb la imatge perillosa que ha projectat sempre el seu grup. Com ha rebut la notícia? Com es pot mantenir un estil de vida com el seu en un moment tan crucial? És així la vida que la P.A.W.N. ha explicat des de fa més d'una dècada a les seves cançons? "Per nosaltres, és important que el que estàs cantant tingui un lloc real on agafar-se, com a mínim que hi hagi una base", explica. I afegeix: "El que és més important és que, com a artista, facis el que et doni la gana, tot i que de vegades puguis tenir dilemes morals pel que dius a la música". Repassem una carrera de rimes i bon trap amb un dels pioners del gènere al nostre país.
L'esparreguerí és un guitarrista i baixista imponent, però també algú que pot presumir d'haver construït un gènere: el pop metafísic. Artífex del so del seu cosí Ferran Palau i de creadores com Anna Andreu, Mar Pujol o El Petit de Cal Eril, visita l'estudi per recordar els seus temps com a músic de jazz, per parlar del seu pròxim disc en solitari i de com la música es transmet generacionalment. Per què hi ha nissagues familiars de músics? "No soc prou científic per dir-ho, però crec que sí que hi ha alguna cosa genètica, alguna cosa que es va passant entre generacions. A casa meva sempre s'hi ha respirat art", explica el músic tot recordant el seu arbre genealògic.
En els seus anys d'institut, la nostra convidada va detectar que posar cançons a la megafonia feia que les seves companyes es posessin a ballar. Aquella va ser la llavor de DJ Trapella, que visita el programa per ensenyar-nos, en directe, com funciona un mesclador i s'atreveix a barrejar Bad Gyal i convertir-la en una nadala. Parlem de viatges, orígens musicals i de la seva incipient carrera com a compositora i cantant.
L'actriu barcelonina acaba de rodar la segona temporada de "La casa nostra", la sit-com del 3Cat on interpreta la Berta, la veïna d'en Miki, una noia que acaba d'aterrar a la vida adulta. "Sí que gasto aquesta cosa maldestre, però per supervivència, com tothom, m'he anat espavilant", explica Màlia. "Això sí, jo d'adolescent també era bastant 'nerd', com ella". Parlem de teatre, de les tasques de la llar i de com el seu somriure permanent l'ha portat sovint a fer personatges simpàtics dins el món de la comèdia.
"Som una generació que ens estem revisant constantment, que sabem què no ens ha agradat que ens facin quan hem estat dirigits. I ara, que som nosaltres qui dirigim equips grans, intentem ser tan horitzontals com sigui possible". És una de les moltes reflexions al voltant de la direcció escènica i de la gestió d'equips que apareixen durant la conversa amb l'actor barceloní, responsable de papers televisius que tenim gravats a la memòria col·lectiva i d'obres de teatre de gran format i gales de premis com les dels Goya i els Gaudí.
El cantant empordanès, de nom real Oriol Pujades, és un enamorat de Jamaica i de músiques d'aquell país com el dancehall i el reggae. Tot plegat l'ha dut a poder cantar en festes a l'illa que tant estima i a fer-ho amb alguns dels cantants locals més populars. L'accepten, a l'illa? "Depèn de la teva actitud", explica. "Si veuen que ets artista, et permeten pujar a l'escenari, perquè tenen ganes de veure actuar gent diferent". Pujades és també jardiner i un enamorat de la cuina. De tot això i, també, de com una persona amb TDH troba el seu moment de Pausa, en parlem durant aquesta hora de conversa.
"Un poble et marca per les seves dinàmiques", diu la cantautora de Prats de Lluçanès. I afegeix: "Si miro per una finestra de Barcelona, veig que a fora hi passen moltes coses, a poble no. Però també jo, personalment, soc molt tranquil·la". Així explica la seva actitud pausada -i també molt despistada- l'autora dels discos "Trepa" i "Cançons de rebost". L'especial timbre de la seva veu és en boca de tothom, també la calma de la seva música, tot i que els seus orígens musicals poc tenen a veure amb el seu repertori actual. A la conversa hi sentim, també, músiques de ZZ Top. The Lighthouse Family i Green Day.
Hi ha tòpics que resisteixen el pas del temps. I aquest, el de l'aparent poca vis còmica de les comediantes, encara és, malauradament, comentari habitual de molts homes a moltes taules i tertúlies. Per què? "L'stand-up comedy és una disciplina que parteix molt del 'jo'. Les dones també en fem des d'aquest punt de vista i és per això que molts homes no connecten amb l'humor fet dones perquè no han tingut les mateixes vivències", explica la nostra convidada. Parlem de cultura de la cancel·lació, de nit, de música techno i del seu humor, frenètic i visceral, que pren nova vida a l'espectacle "Maricarmen", actualment a la sala Golem's de Barcelona.