El músic terrassenc es col·loca de nou a primera plana musical amb "5:MM", un EP de 5 cançons on torna a treballar mà a mà amb el productor i raper de Rubí Sr. Chen. Un disc fet entre amics on hi ha espai per cançons festives farcides de clara exaltació de l'amistat però també un moment emotiu recordant un amic desaparegut aquest 2025. "Que jo treballi amb els meus amics no és una decisió, tot ha fluït sempre. A més, ningú s'estimarà el projecte com la gent que et coneix bé", afirma, mentre recorda la feina feta des de fa més de deu anys.
La compositora, guitarrista i cantant de Sant Quirze del Vallès actua el 14 d'aquest mes a sala Paral·lel 62 de Barcelona en el concert més multitudinari de la gira del disc "Vigília". Aprofitem aquesta data per descobrir com crea i quina relació té la seva música amb el món dels somnis. Per arrodonir-ho, reivindiquem el fet de la música en directe, amb instruments clàssics dalt de l'escenari: "És possible que si algú encén la ràdio o la televisió i hi apareix un artista que no toca cap instrument, potser aquest oient acaba oblidant que la música en directe és una possibilitat", afirma.
Quan actua és David Menéndez i quan canta es converteix en BOYE. Acaba de publicar "Ya no estoy solo", un single el motor del qual ha estat la seva recent paternitat. Parlem de música, d'interpretació i de tradicions, ja que la seva mare és d'origen basc i sempre ha celebrat festivitats -com les nadalenques- des d'aquell prisma. Què passa ara amb el seu adorat Olentzero -el Pare Noel basc- i què en farà de rituals com el del Tió? "Jo vull que el meu fill sigui navarrès i català, ja veurem com encararem aquest tipus de qüestio, però jo estic enamorat en català i li parlo en català al meu fill", diu, fet que el connecta amb tradicions que no ha viscut mai de prop i que, ben segur, començarà a abraçar.
En cinc anys ha passat de formar part de l'equip del programa "Adolescents iCat" a ser un dels impulsors de Canal Malaia, treballar com a guionista a l'"Està passant" de TV3, formar part de l'equip de "LaTdT" de Catalunya Ràdio i fundar el grup de pop-rock La Publicitat. Un ritme de vida frenètic i un món en constant evolució: "Vaig molt perdut. Me n'adono amb els meus germans petits, que tenen tres i quatre anys menys que jo i la seva manera de socialitzar és una altra. Imagina't, quatre anys menys i ja anem perduts", conclou el periodista barceloní.
La psicòloga i sexòloga de Torelló acaba de publicar "Alimentar la bèstia", un nou assaig en què posa el focus en la pressió estètica i la constant mirada patriarcal. Partim de la premissa que l'educació és la base de tot i que de missatges, judicis i comentaris fora de lloc en poden sortir traumes del futur. Sobre temes com l'educació fora de mandat binari, apunta: "Sempre hi ha qui està enganxat al radicalisme binari, però si obrim el tema de manera no autoritària, la gent està atenta."
El seu nou especial de comèdia, "Ya no sé ni lo que digo", és un disparador d'acudits que aborden temes com el capitalisme, l'homosexualitat i l'extrema dreta. Tot hi cap a la ment d'un dels grans guionistes catalans actuals, que recentment ha guanyat l'Ondas pel seu pòdcast "La ruina". Ens preguntem si la comèdia hauria de ser considerada una disciplina cultural com qualsevol altra: "Per part meva no tinc la voluntat que se'ns consideri cultura. No em fa falta que vingui un crític i em posi una nota; amb el que tinc, estic còmode."
És una de les grans escriptores dels últims anys en la nostra llengua. L'autora de "Gina" i "A casa teníem un himne" ha aconseguit viure de l'escriptura. Parlem de la pressió d'escriptora i d'allò volàtil que sobrevola la seva feina. També tractem de maternitat, amb motiu del seu assaig "Mai és una paraula molt lletja". Una maternitat íntimament lligada a l'esclerosi múltiple que li van diagnosticar el 2013. "De seguida vaig tenir clar que la malaltia no em defineix. Jo tenia una trajectòria i unes aspiracions que encara són les mateixes avui. Això em defineix", explica.
Josep Nadal, cantant de l'històric grup de Pego, ens visita per explicar les raons del retorn de la banda. Parlem de la seva trajectòria, que combina política parlamentària i escenaris plens de compromís polític. Amb pregunta necessària: per a un músic, és una obligació tenir discurs polític? "Jo crec que sí", afirma. "Quan passen coses com les de la DANA del País Valencià, no pots sortir i definir-te com a apolític. Votis el partit que votis, si tens un micròfon i una idea política, has de dir-ho", conclou. Parlem de grups que se separen, de música en valencià i dels concerts que faran el 2026 a Picassent, Palma i Cunit.
El sabadellenc està en el millor moment de la seva carrera. Després de triomfar durant anys als grans teatres del país, els últims temps ha centrat els seus esforços en cinema i sèries de producció internacional. Però ara ha estat pare. Com afronta aquesta nova etapa? A quants projectes ha dit que no? Quin futur vol dibuixar pel seu fill? "M'engrescava tenir un nen, perquè tinc l'oportunitat de poder educar-lo des d'un lloc extremadament respectuós en general, i específicament cap a les dones", reflexiona.
La pianista i compositora de Palafrugell viu, fa uns mesos, al focus de l'actualitat. El seu disc "Solilòquia" i la seva participació a la "Global Sumud Flotilla" li ha posat aquest focus, però ella insisteix, sempre, en deixar espais perquè els col·lectis oprimit tinguin altaveu. Parlem de com habita un món que la fa sentir incòmoda: "Jo crec moltíssim en el poder civil, però veig que la resposta col·lectiva és tan poc conscient i generosa que em fa sentir incòmode. La gent està molt poc disposada a perdre els seus privilegis", afirma. Un sentiment que també l'ha fet créixer personalment: "Gràcies a aquesta incomoditat, he aconseguit transformar-me i conèixer gent increïble", conclou.
"Què hi ha al meu cap? La necessitat de no voler quedar malament, ser complaent, caure bé a tothom, per exemple. Considero que sóc una persona que defensa la justícia, però moltes vegades no m'hi arrisco justament pel què diran", explica l'actriu i cantant barcelonina. També parlem de com de difícil se li fa tenir aficions que no estiguin relacionades amb la seva feina: "Si tinc una setmana amb menys feina, m'apunto a un curs de dramatúrgia per si en un futur vull escriure teatre, o a classes de cant per si algun dia he de cantar a l'escenari", apunta. Aprofitem, així mateix, per reivindicar la seva faceta de cantant pop, amb el nom de Júlia Mills, amb el que va publicar fa alguns anys tres singles: "Cor petit", "Groc" i "Lift me".
Que el món decreixi, amb Macaco. El músic barceloní acaba de publicar "Futuro ancestral", i es construeix entre crítiques a l'individualisme i la política neoliberal, i l'ecologia. Amb Dani Carbonell, el seu nom real, parlem de calma, dels seus orígens i de la necessitat que, segons ell, tenim els humans de reconnectar amb l'essència.
Amb "Televisió", el seu últim single, acabat de publicar, convidem el productor, baixista i cap pensant del grup lleidatà per parlar de música, de vida i de la gran curiositat cultural d'un home connectat fortament a l'escena catalana actual. Parlem de la decisió -encertada- de deixar els estudis de física per centrar-se en la música: "Quan vaig deixar la carrera tenia la clàssica por de les expectatives d'algú que és brillant en els estudis i a qui se li demana que continuï i faci carrera." Música pop, sons urbans, lletres, discos, indústria... Tot hi cap en una conversa amb qui va rebre el 2024 el Premi Joan Trayter a millor productor de l'any.
L'autora de la novel·la "Series boja si no ho fessis" (Males Herbes, 2025) visita el programa per parlar de la seva obra, però, també, de la quantitat ingent de literatura catalana que ella mateixa ha traduït a l'anglès. La de Nova York, en contacte amb nord-americans residents a Barcelona, explica que "molts lectors sembla que volen ser escriptors. Han vingut aquí com si fos el París dels anys 20. A Barcelona, amb els seus sous, es pot viure bé i tenir experiències." Ho diu qui ha adaptat a l'anglès obres d'autores i autors com Irene Solà, Max Besora o Jaume Cabré.
Si no entens aquest titular, no dubtis a escoltar tranquil·lament la conversa amb el fotògraf barceloní, el màxim especialista gràfic en l'auge de l'extrema dreta. La seva feina, però, va molt més enllà d'aquest fet. Fotògraf també de concerts i de diversos mitjans, ens visita per parlar d'una llarga trajectòria com a fotoperiodista. També de trobar els seus moments de pausa cuidant l'hort i les seves gallines. "No tinc gaire temps, però estic intentant aprofitar els cicles del meu hort i cuidar aquesta economia circular hort-gallines-casa", afirma.
Acaba de publicar un nou senzill i n'estem esperant més. L'artista, que va ser la veu dels desapareguts Koers, visita el programa per parlar dels seus fans, d'autoestima i de la tradició familiar de cantar a l'església. També ens ajuda a entendre què ha passat des que l'any 2020 va guanyar el concurs "La Voz". "Vaig lluitar amb mi mateix, havia de pensar què volia fer amb la meva vida. Per sort, vaig poder saber exactament què era allò que em feien signar, vaig poder jugar les meves cartes perquè van ser ells els qui em van venir a buscar", diu sobre el seu contracte televisiu. A partir d'aquí, el lleidatà va decidir prendre les regnes de la seva carrera per tenir un control total sobre el seu art.
"L'èxit és una merda, un engany. L'art no ha de ser una competició. És un mal modern això, és molt malaltís. L'art no va d'això". Així de contundent es mostra Joan Pons, amb qui repassem la seva discografia estrenada, el 2007, amb "Per què es grillen les patates?" i culminada, fins a la data, amb el seu últim disc, "ERIL ERIL ERIL". Un àlbum que ha significat el retorn del cantautor de Guissona a l'actualitat artística del país. Ara, però, amb la consciència del pas dels anys i d'un relleu generacional evident, Joan Pons es mira a si mateix des d'un altre lloc, el del músic madur que ja no és figura central de la música catalana.
"Es parla del do de la comèdia però no del do del drama, perquè és excepcional ser un bon comediant. De fet, et passes la vida aprenent a fer comèdia", diu l'actriu barcelonina, reivindicant, així, el gènere. En parlem aprofitant que s'ha estrenat "La casa nostra", la nova sitcom del 3Cat, on ella encarna la Candela, la cambrera del bar. A banda, Túrnez té també un paper protagonista en un altre projecte recent i també d'èxit contundent: "Pubertat", de Leticia Dolera.
L'instrument principal de la mallorquina és part del seu cos. Amb l'autora del flamant "Paradís", parlem de la connexió emocional que experimenta quan canta i de la recerca d'una maduresa personal, que és el tema principal del seu nou material. "Ens llevem al matí pensant que el que farem durant el dia ens portarà al paradís, però ja ens han passat moltes bones coses", reflexiona la cantant de Valldemossa, amb qui també parlem de tradició familiar, dels canvis que la veu experimenta al llarg dels anys i del seu estimat "Cant de la Sibil·la".
"Qui pensa que el seu èxit és absolut, està totalment equivocat. Sempre hi ha coses que no surten exactament com un vol", diu el cineasta madrileny durant aquesta hora de conversa en què analitzem la mirada sobre el personatge que David Verdaguer interpreta a la seva flamant "Siempre es invierno", que arriba aquesta setmana als cinemes. Aprofitem, també, per reflexionar sobre el poder i la cultura. "La fricció entre indústria i art és la clau del cinema", afirma Trueba. Una entrevista amanida amb una banda sonora triada per ell mateix, amb ecos de Joni Mitchell, Georges Brassens i Big Thief. Parlem, també, d'amor, edatisme i del seu vincle indissoluble amb Catalunya.
L'actriu ebrenca visita el programa per parlar del seu imponent currículum en televisió, cinema i teatre. Després de gairebé una dècada vivint i treballant a Madrid, Rovira torna a Barcelona, on està rodant una pel·lícula i prepara el seu primer paper amb la celebrada companyia Sixto Paz. Parlem de càstings, del rodatge d'escenes íntimes i del sentiment de pertinença ebrenc. Sobre això, Rovira apunta: "La gent d'aquelles terres sentim que som minoria i que estem constantment demanant auxili per qüestions com la crisi climàtica i com ens afecta".
Fa vint-i-cinc anys que la dissenyadora barcelonina va engegar el seu projecte de moda, sempre amb una mirada crítica i polititzada. Ara, per plantar cara encara més al "fast fashion", ha decidit treballar sota demanda i respectar els tempos que demana un món cada vegada més accelerat. "Un dels grans problemes del tèxtil", diu, "és la sobreproducció. És per això que vaig decidir no continuar amb el model de negoci tradicional i vaig decantar-me per fer roba precomanda". Parlem també de la seva sortida de la passarel·la 080 de Barcelona i intentem dibuixar un futur mínimament esperançador.
"Fem moltes més voltes a les coses quan ens sentim el "pringat" que quan som l'heroi". Així s'acosta a aquesta ambivalència el nostre convidat a les cançons del seu grup, que estan a punt de tancar la gira de "Gràcies per venir" i de publicar, a finals d'hivern, un nou disc. Parlem també de com s'encara el procés de composició d'una cançó i, més en concret, d'una lletra. També de com un grup com el seu, amb referents musicals de fa més de cinquanta anys, conviu amb l'escena urbana actual.
Volem criar canalla perfecta, però som progenitors imperfectes. És una de les idees que sobrevola la conversa amb qui és la mitja part creativa del grup familiar, que ens visita per parlar del seu nou disc, "Xiulalaland", en què l'humor i l'emoció es troben per encarar temes com l'addicció a les xarxes socials, l'educació i l'escatologia. Parlem d'aquest disc i també de la història de la seva filla Lluna, que va inspirar la cançó "Mirada estràbica". "Depèn del dia que jo tingui", diu, "menciono les qüestions més esperançadores d'ella, però alhora hi ha una part més fosca que sovint no explico a les entrevistes. No vull que quedi com una romantització del que és tenir una filla amb pluridiscapacitat. També és una putada", rebla.
Acaben de publicar l'EP "Estaciones"', en què vesteixen la seva sonoritat "tecnorumbera" amb elements del pop i amb una mirada conceptual. Amb el seu cantant, Max Grosse, ens remuntem als orígens berlinesos del grup, que es va bregar tocant als bars d'alguns clubs de techno. «Era gent que portava quatre hores ballant techno com un robot i, de sobte, ens veien a nosaltres i movien els malucs,» recorda. Parlem a fons d'aquest ecosistema "clubber" de Berlín, ara que la cantant Rosalía fa un homenatge a la discoteca Berghain.
"Quan fas la teva pròpia producció, tu t'espaviles: et fas el maquillatge i vestuari, tot això forma part de la responsabilitat de l'actor. I això també és bonic com a experiència". Amb aquestes paraules, l'actor barceloní explica la seva aproximació a un ofici que ha dut molt endins des de ben petit. I és que Pla prové d'una família de comediants lligada des de sempre al món del circ i la interpretació. L'hem pogut veure en múltiples registres: al cinema en produccions com "Incerta glòria" o la futura "Esta soledad"; al teatre a "Ragazzo", "Travy" i, actualment, "Gola"; i en sèries, a "El día de mañana" i "Yo, adicto", que li ha valgut una nominació als premis Emmy. Una hora de conversa amb una de les persones amb més talent de l'escena del país.
La cara més jove del temps de 3Cat passa pel programa per parlar de les seves grans passions: la meteorologia i la geografia. Vingut de Sitges, i gairebé acabat de graduar, és una de les cares més conegudes dels nous informatius. Descobrim la seva vida i, sobretot, esbrinem com porta aquesta fama sobtada.
"El periodisme que fem al "Catalunya nit" és una vacuna contra els nostres temps", afirma la periodista mentre reflexionem sobre el vertigen informatiu actual. "Si no hi pensem", afegeix, "estem abocats a engolir titulars de coses que no entenem". És una de les moltes idees que apareixen durant aquesta conversa amb una de les cares visibles de les últimes dues dècades dels informatius de Catalunya Ràdio i TV3. Descobrim, també, una llista de reproducció que ella mateixa selecciona i altres veus del seu univers, com Manel Alias i Òscar Broc.
"No creieu que potser ha arribat el moment de deixar espai? Per què ens costa tant deixar anar el nostre poder i el privilegi?" L'actriu, cantant i dramaturga es mostra així de contundent sobre la necessitat de fer un pas al costat en diversos àmbits de la societat. Durant una hora, intentem abraçar les possibles contradiccions del feminisme, visualitzar-ne el futur i, sobretot, permetre'ns l'error per tal d'avançar. Descobrim també el futur teatral de la barcelonina i mirem pel retrovisor musical de l'època del seu ex grup The Mamzelles.
El pastisser de Santa Eulàlia de Riuprimer va rebre l'any 2022 el títol de millor mestre xocolater del món al concurs World Chocolate Masters. Durant la conversa, parlem de com la seva disciplina està menystinguda. Ho defensa argumentant que "és molt més saludable menjar-se una rajola sencera de xocolata que beure's un refresc". I afegeix: "És tan important la salut nutricional com l'emocional, i aquests petits plaers són fonamentals". En quin moment clau situem la pastisseria moderna al món i, més en concret, a Catalunya? En qui ens hem d'emmirallar? Quins reptes travessa el sector?