Postveritat o "fake news"? No, una mentida
Milions d'espectadors de tot el món van assistir fa 24 hores a l'espectacle de la construcció d'una mentida en directe. Davant dels seus ulls, Donald Trump, un dels homes més poderosos del planeta, mentint descaradament. Dient una cosa que no és certa: que havia guanyat les eleccions.
N'hem dit postveritat o "fake-news", perquè potser sona millor. És una mentida.
Fa quatre anys, Donald Trump ja va arribar a la Casa Blanca amb aquesta estratègia. Els fets no importen, les dades tampoc. Queden reduïts a objectes opinables, subjectivables. Tot es basa en les emocions i en les opinions. I en construir una realitat alternativa, una invenció.
Un home de negocis, amb un afinadíssim sentit de l'espectacle, que controla com ningú la comunicació, la seva pròpia marca. I un expert en la mentida. El New York Times li atorgava aquest títol poc després d'arribar a la Casa Blanca.
No és res de nou, perquè la història n'és plena de personatges mentiders i de grans històries inventades, però Trump n'ha inaugurat una nova era. Hi ha un mural a Nova York que fa un recompte d'algunes de les falsedats que ha dit Trump fins ara: hi ha unes vint mil mentides.
Trump menteix reforçat per les xarxes socials, que multipliquen l'efecte i la distorsió dels missatges, i reforçat també per uns mitjans de comunicació tan polaritzats com la població.
Menteix per seguir tenint poder. Fa mesos que va començar a construir aquesta última mentida: la del frau electoral. Ahir la va disparar sense ni despentinar-se... i sense tenir-ne proves. La legitimitat del sistema electoral i de la pròpia democràcia queden tocades, al carrer s'ensuma un ambient crispat, la meitat de la població -milions de persones- tenen la sensació que els estan estafant.
Les mentides, com tot, tenen conseqüències. I les d'aquesta poden ser d'un abast colossal.
