Propòsit: atendre la sanitat pública
Deixar de fumar, fer més esport, passar més temps amb els de casa, dormir més entre setmana o anar més al teatre. Qui més qui menys, tothom estrena l'any amb algun propòsit personal... i qui més qui menys, tothom és conscient que d'aquí dos dies molt probablement tot seguirà igual. És la prova del cotó fluix de la tolerància de cadascú amb l'autoexigència i la frustració.
També hi ha propòsits d'any nou a nivell social i de país. Per citar-ne un d'irrenunciable: educar millor els menors i els joves perquè situacions com la de la discoteca Waka de Sabadell no es tornin a repetir. No només la de la pista de ball, sinó --sobretot-- la de les xarxes socials i la inconsciència de tots els que reenvien, comenten i continuen fent circular el vídeo. Un propòsit que ens hauríem de gravar a foc.
Els governs també tenen propòsits. En el cas de la Generalitat, el més urgent és l'aprovació dels pressupostos. Perquè són la llei més important del país. I perquè --per exemple--, sense pressupostos, sectors tan fonamentals per al dia a dia dels catalans com la sanitat pública les passaran encara més magres.
D'aquí tres setmanes hi ha convocada una vaga de metges i infermeres. La van anunciar abans de Nadal, amb prou setmanes de coll perquè s'atenguin les seves reivindicacions i s'eviti l'aturada. Damunt la taula, qüestions com la longitudinalitat. Una paraula tan enrevessada com vital. És la relació que el pacient estableix amb el seu metge de capçalera al llarg del temps, que fa que, cada cop que algú va al CAP, el metge recordi quin genoll li feia mal, sàpiga que des que els fills li han marxat de casa porta una temporada una mica moixa o que no hi ha manera de fer dieta.
No són anècdotes. Aquesta confiança entre metge i pacient salva vides. Hi ha estudis que demostren que, en els casos en què els pacients tenen el mateix metge de capçalera durant 15 anys, la mortalitat es redueix en un 25%. I, ara, des de la primària avisen que la longitudinalitat penja d'un fil perquè es plantegen noves formes assistencials que la poden engegar en orris, i aquest és un dels motius del malestar que aboca els metges a la vaga. També hi ha l'esgotament pel sobreesforç durant la pandèmia, la falta de personal i les condicions laborals que continuen sense millorar. Un paquet de reivindicacions que culmina amb la partida que s'hi ha de destinar dels pressupostos, que per força ha de tenir un increment respecte als comptes del 22.
És un propòsit dels grossos, atendre la sanitat pública. Perquè si algú pot presumir de complir propòsits (d'any nou i de tot l'any sencer) són precisament el col·lectiu de metges i infermeria, amb dades com la que la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ens posava ahir de manifest: el 85% dels catalans estan immunitzats davant la covid-19, una xifra que no s'hauria assolit mai sense la feinada de por que han fet i que fan les bates blanques.
Dia 3 de l'any: encara som a temps d'evitar l'estrepitosa frustració d'incomplir un propòsit vital.
