"Quan la Covid ho permeti, el Tricicle s'acomiadarà com mereix"
Com condensar en menys d'una hora de metratge 40 anys d'història d'una de les companyies de teatre més importants i exitoses del nostre país? Aquest va ser el repte més important del nostre documental "Tricicle 40".
Tot comença amb les nostres documentalistes endinsant-se durant dos mesos en el catàleg personal i professional de la companyia, remenant centenars de fotografies, dibuixos, cartells, articles... Un pou sense fons de troballes, vitals per refer la seva biografia, sobretot els seus inicis a l'Institut del Teatre, al Café Teatre Llantiol i amb la seva primera obra, MANICOMIC.
Amb ells tres vam passar moltes hores parlant i decidint quins esquetxos i gags eren els que millor il·lustren el seu procés creatiu, el seu estil, la seva essència. I també quines vivències, anècdotes i experiències havien marcat la seva carrera. També va ser apassionant capturar com és un dia de funció del Tricicle. Al Teatre Victòria, vam gravar tot el que passa abans i durant una funció del seu espectacle de comiat, HITS. Va ser molt estimulant veure com, després de 40 anys plegats, encara mantenen l'energia, la precisió i la complicitat necessàries per fer riure i vibrar milers d'espectadors cada setmana.
Un altre dels reptes d'aquest projecte va ser aconseguir totes les gravacions dels seus espectacles, assajos, sèries televisives, aparicions a desenes de programes... Vam explorar a fons els arxius de TV3 i TVE i vam trobar autèntiques joies del passat, moltes de les quals no s'han vist des de fa dècades.
I quan estàvem a punt de gravar el gran final del nostre documental..., va arribar la maleïda pandèmia. La darrera funció de HITS, que havia de ser especial, plena de sorpreses, d'amics i col·laboradors, no es va poder celebrar. Tricicle, com tantes altres companyies, van haver de tancar portes, i nosaltres vam haver d'esperar mesos per poder rematar el nostre documental, i ho vam fer amb un final emotiu, perquè 40 anys de vida en comú deixen un sac ple de records, emocions i sentiments compartits... I també un final obert, perquè segur que, quan ens puguem tornar a retrobar com abans, el Tricicle s'acomiadarà dels escenaris com mereix: amb un teatre ple de fans rient a ple pulmó i amb una llarga ovació.
