"Salman Rushdie, perseguit per la mort"
Tot va començar amb el llançament d'"Els versos satànics" el 1988. L'aiatol·là Khomeini, guia de la jove revolució islàmica iraniana, va declarar blasfema la novel·la i va condemnar a mort Salman Rushdie en una fàtua. "Em penso que soc home mort", explica l'escriptor que va pensar quan una periodista de la BBC li va donar la notícia per telèfon.
Però, de fet, encara no sabia ben bé el que allò significava. Rushdie va haver de viure durant més de deu anys perseguit, reclòs i sota protecció policial. Des del seu confinament, analitzava com anava canviant el món: la resposta violenta a la publicació del llibre --diu-- només va ser un presagi del que vindria després.
Un dels efectes de la pujada de l'islamisme radical ha estat no tant que els escriptors s'han espantat, sinó sobretot els editors. Crec que hi ha molts llibres que ara no es publiquen perquè tenen por de publicar-los.
L'ara ciutadà nord-americà resident a Nova York Sir Salman --va ser nomenat cavaller per la reina d'Anglaterra el 2007-- relata en aquest documental al director William Karel la llarga prova de la clandestinitat. Sota el pseudònim de Joseph Anton, va canviar de domicili cinquanta-sis vegades i va ser objecte d'uns vint intents d'assassinat. Més de seixanta persones, inclosos dos dels seus traductors al Japó i Turquia, van ser assassinats a conseqüència de la fàtua. El 1998 es va aixecar "oficialment", en virtut d'un acord negociat entre Londres i Teheran, que no reconeixen els sectors islamistes més intransigents.
El documental és, de fet, una llarga entrevista en què l'autor d'"Els fills de la mitjanit" i de "La decadència del Nero Golden" evoca sense embuts la seva llarga trajectòria al mateix temps que denuncia el fonamentalisme islàmic. Salman Rushdie parla de veritats incòmodes amb una placidesa humorística pròxima a la saviesa.
Una de les grans sorpreses de la meva vida ha estat la tornada de la religió als escenaris. Soc un vell progre del 68 i aleshores discutíem sobre moltes coses, però no de religió, la religió semblava políticament irrellevant i ara s'ha tornat central.
Rushdie recorda la seva feliç infància a Bombai, on va néixer unes setmanes abans de la partició de l'Índia, el 1947. Als tretze anys, en un elegant internat a la freda Anglaterra, va descobrir que podien odiar-te per l'accent o el color de pell: "El racisme és al centre de tot." També repassa l'estrany regnat de Donald Trump, a qui combat amb vigor, passant per la seva cinefília i la seva relació amb el fet d'escriure. I sobretot, evoca amb generositat comunicativa el seu gran amor per la vida.
El febrer vinent, l'etern candidat al Nobel publicarà la seva pròxima novel·la, "Ciutat Victòria", i, després dels últims esdeveniments, s'espera una gran expectació. L'atac, paradoxalment, ha provocat més interès per la seva obra.
Dirigit per William Karel
