Durada: 1 h

L'esperit "fin de siècle" ens porta eufòria i decadentisme a parts iguals, amb les obres simbolistes de Maeterlinck, les pintures de Cézanne i Toulouse-Lautrec i l'escandalosa "Salomé" que escriu Oscar Wilde, que coincideixen amb l'esclat del cas Dreyfus a França, la pujada al tron de Rússia de Nicolau II i la bomba anarquista que esclata al Gran Teatre del Liceu, que mata vint persones. Puccini obté el seu primer triomf amb "Manon Lescaut" a Torí, Verdi s'acomiada del món de l'òpera amb "Falstaff" a la Scala, i Brahms amoroseix la seva vellesa solitària amb les últimes joies per a piano. Dvorák, instal·lat a Nova York, escriu el "Quartet americà", el "Quintet de corda" i la cèlebre "Simfonia del nou món", que s'estrena amb èxit al Carnegie Hall, i Txaikovski diu adeu a la vida en estranyes circumstàncies després d'una erupció d'obres mestres en pocs mesos coronada per la seva sisena simfonia, la "Patètica", que ell mateix dirigeix només nou dies abans de morir.

Durada: 59 min

L'esperit "fin de siècle" ens porta eufòria i decadentisme a parts iguals, amb les obres simbolistes de Maeterlinck, les pintures de Cézanne i Toulouse-Lautrec i l'escandalosa "Salomé" que escriu Oscar Wilde, que coincideixen amb l'esclat del cas Dreyfus a França, la pujada al tron de Rússia de Nicolau II i la bomba anarquista que esclata al Gran Teatre del Liceu, que mata vint persones. Puccini obté el seu primer triomf amb "Manon Lescaut" a Torí, Verdi s'acomiada del món de l'òpera amb "Falstaff" a la Scala, i Brahms amoroseix la seva vellesa solitària amb les últimes joies per a piano. Dvorák, instal·lat a Nova York, escriu el "Quartet americà", el "Quintet de corda" i la cèlebre "Simfonia del nou món", que s'estrena amb èxit al Carnegie Hall, i Txaikovski diu adeu a la vida en estranyes circumstàncies després d'una erupció d'obres mestres en pocs mesos coronada per la seva sisena simfonia, la "Patètica", que ell mateix dirigeix només nou dies abans de morir.

Durada: 57 min

L'esperit "fin de siècle" ens porta eufòria i decadentisme a parts iguals, amb les obres simbolistes de Maeterlinck, les pintures de Cézanne i Toulouse-Lautrec i l'escandalosa "Salomé" que escriu Oscar Wilde, que coincideixen amb l'esclat del cas Dreyfus a França, la pujada al tron de Rússia de Nicolau II i la bomba anarquista que esclata al Gran Teatre del Liceu, que mata vint persones. Puccini obté el seu primer triomf amb "Manon Lescaut" a Torí, Verdi s'acomiada del món de l'òpera amb "Falstaff" a la Scala, i Brahms amoroseix la seva vellesa solitària amb les últimes joies per a piano. Dvorák, instal·lat a Nova York, escriu el "Quartet americà", el "Quintet de corda" i la cèlebre "Simfonia del nou món", que s'estrena amb èxit al Carnegie Hall, i Txaikovski diu adeu a la vida en estranyes circumstàncies després d'una erupció d'obres mestres en pocs mesos coronada per la seva sisena simfonia, la "Patètica", que ell mateix dirigeix només nou dies abans de morir.

Durada: 55 min

A les portes de la Primera Guerra Mundial, Europa viu una eufòria inquietant i sinistra que s'encomana a la creació artística i musical, amb obres torbadores com les pintures de Malèvitx, Kandinski, Matisse o Duchamp, l'expressionisme germànic o els futuristes italians, però també a la literatura escandalosa de Proust, Conrad, Lawrence, Kafka o Shaw, i per descomptat a obres musicals avantguardistes i revolucionàries com les de Schönberg, Stravinsky, Debussy, Prokófiev o Satie. Un escenari convuls que viu l'esclat del moviment sufragista, la producció industrial en cadena, el naixement del conductisme i de la teoria de l'àtom, l'esfondrament de l'imperi otomà o les revoltes a Irlanda. Tagore rep el Nobel de Literatura, Chaplin comença a fer pel·lícules i la Filharmònica de Berlín enregistra la primera simfonia completa de la història: la "Cinquena" de Beethoven.

Durada: 59 min

A les portes de la Primera Guerra Mundial, Europa viu una eufòria inquietant i sinistra que s'encomana a la creació artística i musical, amb obres torbadores com les pintures de Malèvitx, Kandinski, Matisse o Duchamp, l'expressionisme germànic o els futuristes italians, però també a la literatura escandalosa de Proust, Conrad, Lawrence, Kafka o Shaw, i per descomptat a obres musicals avantguardistes i revolucionàries com les de Schönberg, Stravinsky, Debussy, Prokófiev o Satie. Un escenari convuls que viu l'esclat del moviment sufragista, la producció industrial en cadena, el naixement del conductisme i de la teoria de l'àtom, l'esfondrament de l'imperi otomà o les revoltes a Irlanda. Tagore rep el Nobel de Literatura, Chaplin comença a fer pel·lícules i la Filharmònica de Berlín enregistra la primera simfonia completa de la història: la Cinquena de Beethoven.

Durada: 56 min

A les portes de la Primera Guerra Mundial, Europa viu una eufòria inquietant i sinistra que s'encomana a la creació artística i musical, amb obres torbadores com les pintures de Malèvitx, Kandinski, Matisse o Duchamp, l'expressionisme germànic o els futuristes italians, però també a la literatura escandalosa de Proust, Conrad, Lawrence, Kafka o Shaw, i per descomptat a obres musicals avantguardistes i revolucionàries com les de Schönberg, Stravinsky, Debussy, Prokófiev o Satie. Un escenari convuls que viu l'esclat del moviment sufragista, la producció industrial en cadena, el naixement del conductisme i de la teoria de l'àtom, l'esfondrament de l'imperi otomà o les revoltes a Irlanda. Tagore rep el Nobel de Literatura, Chaplin comença a fer pel·lícules i la Filharmònica de Berlín enregistra la primera simfonia completa de la història: la Cinquena de Beethoven.

Durada: 59 min

A les portes de la Primera Guerra Mundial, Europa viu una eufòria inquietant i sinistra que s'encomana a la creació artística i musical, amb obres torbadores com les pintures de Malèvitx, Kandinski, Matisse o Duchamp, l'expressionisme germànic o els futuristes italians, però també a la literatura escandalosa de Proust, Conrad, Lawrence, Kafka o Shaw, i per descomptat a obres musicals avantguardistes i revolucionàries com les de Schönberg, Stravinsky, Debussy, Prokófiev o Satie. Un escenari convuls que viu l'esclat del moviment sufragista, la producció industrial en cadena, el naixement del conductisme i de la teoria de l'àtom, l'esfondrament de l'imperi otomà o les revoltes a Irlanda. Tagore rep el Nobel de Literatura, Chaplin comença a fer pel·lícules i la Filharmònica de Berlín enregistra la primera simfonia completa de la història: la Cinquena de Beethoven.

Durada: 55 min

A les portes de la Primera Guerra Mundial, Europa viu una eufòria inquietant i sinistra que s'encomana a la creació artística i musical, amb obres torbadores com les pintures de Malévitx, Kandinski, Matisse o Duchamp, l'expressionisme germànic o els futuristes italians, però també a la literatura escandalosa de Proust, Conrad, Lawrence, Kafka o Shaw, i per descomptat a obres musicals avantguardistes i revolucionàries com les de Schönberg, Stravinski, Debussy, Prokófiev o Satie. Un escenari convuls que viu l'esclat del moviment sufragista, la producció industrial en cadena, el naixement del conductisme i de la teoria de l'àtom, l'esfondrament de l'imperi otomà o les revoltes a Irlanda. Tagore rep el Nobel de literatura, Chaplin comença a fer pel·lícules i la Filharmònica de Berlín enregistra la primera simfonia completa de la història: la Cinquena de Beethoven.

Durada: 1 h 6 min

La teoria de la relativitat formulada per Einstein o les troballes sobre el subconscient i la interpretació dels somnis de Freud; l'impressionisme pictòric, els fauvistes, Picasso projectant "Les senyoretes del carrer d'Avinyó" i Gaudí, la Pedrera; el motí al cuirassat Potemkin i la llavor de la Revolució Russa; la primera línia de metro a París, el vol exitós dels germans Wright i un cotxe que ja corre a 160 km per hora; els fets del Cu-cut, el naixement del Sinn Féin i la independència de Noruega. I la banda sonora d'aquest any frenètic la posen compositors com Mahler, Debussy, Schönberg, Ravel, Richard Strauss, Albéniz, Sibelius, Fauré, Bartok, Falla, Rimski-Kórsakov o Franz Lehár.

Durada: 1 h 43 min

La teoria de la relativitat formulada per Einstein o les troballes sobre el subconscient i la interpretació dels somnis de Freud; l'impressionisme pictòric, els fauvistes, Picasso projectant "Les senyoretes del carrer d'Avinyó" i Gaudí, la Pedrera; el motí al cuirassat Potemkin i la llavor de la Revolució Russa; la primera línia de metro a París, el vol exitós dels germans Wright i un cotxe que ja corre a 160 km per hora; els fets del Cu-cut, el naixement del Sinn Féin i la independència de Noruega. I la banda sonora d'aquest any frenètic la posen compositors com Mahler, Debussy, Schönberg, Ravel, Richard Strauss, Albéniz, Sibelius, Fauré, Bartok, Falla, Rimski-Kórsakov o Franz Lehár.

Durada: 56 min

La teoria de la relativitat formulada per Einstein o les troballes sobre el subconscient i la interpretació dels somnis de Freud; l'impressionisme pictòric, els fauvistes, Picasso projectant "Les senyoretes del carrer d'Avinyó" i Gaudí, la Pedrera; el motí al cuirassat Potemkin i la llavor de la Revolució Russa; la primera línia de metro a París, el vol exitós dels germans Wright i un cotxe que ja corre a 160 km per hora; els fets del Cu-cut, el naixement del Sinn Féin i la independència de Noruega. I la banda sonora d'aquest any frenètic la posen compositors com Mahler, Debussy, Schönberg, Ravel, Richard Strauss, Albéniz, Sibelius, Fauré, Bartok, Falla, Rimski-Kórsakov o Franz Lehár.

Durada: 58 min

La teoria de la relativitat formulada per Einstein o les troballes sobre el subconscient i la interpretació dels somnis de Freud; l'impressionisme pictòric, els fauvistes, Picasso projectant "Les senyoretes del carrer d'Avinyó" i Gaudí, la Pedrera; el motí al cuirassat Potemkin i la llavor de la Revolució Russa; la primera línia de metro a París, el vol exitós dels germans Wright i un cotxe que ja corre a 160 km per hora; els fets del Cu-cut, el naixement del Sinn Féin i la independència de Noruega. I la banda sonora d'aquest any frenètic la posen compositors com Mahler, Debussy, Schönberg, Ravel, Richard Strauss, Albéniz, Sibelius, Fauré, Bartok, Falla, Rimski-Kórsakov o Franz Lehár.

Durada: 56 min

La teoria de la relativitat formulada per Einstein o les troballes sobre el subconscient i la interpretació dels somnis de Freud; l'impressionisme pictòric, els fauvistes, Picasso projectant "Les senyoretes del carrer d'Avinyó" i Gaudí, la Pedrera; el motí al cuirassat Potemkin i la llavor de la Revolució Russa; la primera línia de metro a París, el vol exitós dels germans Wright i un cotxe que ja corre a 160 km per hora; els fets del Cu-cut, el naixement del Sinn Féin i la independència de Noruega. I la banda sonora d'aquest any frenètic la posen compositors com Mahler, Debussy, Schönberg, Ravel, Richard Strauss, Albéniz, Sibelius, Fauré, Bartok, Falla, Rimski-Kórsakov o Franz Lehár.

Durada: 59 min

L'òpera és el gènere de moda arreu d'Europa, i està en plena evolució. A Londres s'acaba d'inaugurar el teatre del Covent Garden, on Händel triomfa amb les seves òperes italianes, però comença a patir una competència ferotge i molts problemes amb els grans divos del moment, els castrats Senesino i Farinelli. Pergolesi acaba d'estrenar la primera opera buffa de la història, "La serva padrona"; Vivaldi busca l'èxit i enriquiment amb òperes com "L'Olimpiade", i a França acaba de morir Couperin, però regna Rameau amb un gènere escènic genuïnament francès, les comèdies-ballet. Mentrestant, a Leipzig, un Bach explotat i exhaust acaba l'any confegint una de les seves obres magnes: l'"Oratori de Nadal".

Durada: 59 min

L'òpera és el gènere de moda arreu d'Europa, i està en plena evolució. A Londres s'acaba d'inaugurar el teatre del Covent Garden, on Händel triomfa amb les seves òperes italianes, però comença a patir una competència ferotge i molts problemes amb els grans divos del moment, els castrats Senesino i Farinelli. Pergolesi acaba d'estrenar la primera opera buffa de la història, "La serva padrona"; Vivaldi busca l'èxit i enriquiment amb òperes com "L'Olimpiade", i a França acaba de morir Couperin, però regna Rameau amb un gènere escènic genuïnament francès, les comèdies-ballet. Mentrestant, a Leipzig, un Bach explotat i exhaust acaba l'any confegint una de les seves obres magnes: l'"Oratori de Nadal".

Durada: 59 min

L'òpera és el gènere de moda arreu d'Europa, i està en plena evolució. A Londres s'acaba d'inaugurar el teatre del Covent Garden, on Händel triomfa amb les seves òperes italianes, però comença a patir una competència ferotge i molts problemes amb els grans divos del moment, els castrats Senesino i Farinelli. Pergolesi acaba d'estrenar la primera opera buffa de la història, "La serva padrona"; Vivaldi busca l'èxit i enriquiment amb òperes com "L'Olimpiade", i a França acaba de morir Couperin, però regna Rameau amb un gènere escènic genuïnament francès, les comèdies-ballet. Mentrestant, a Leipzig, un Bach explotat i exhaust acaba l'any confegint una de les seves obres magnes: l'"Oratori de Nadal".