àudios

Durada: 1 h 7 min

Tornem a viatjar a l'any 1721 per escoltar totes les obres que ens van quedar al tinter fa unes setmanes. Telemann acaba d'instal·lar-se a Hamburg com a mestre de capella, i escriu diverses cantates tant religioses com profanes. Rameau comença a tastar el gènere escènic amb cantates com "Orphée". L'òpera és el gènere de moda tant a Itàlia com a Londres, amb Vivaldi, Scarlatti i Händel triomfant en tots els escenaris. I el públic s'enlluerna amb els grans virtuosos del violí com Locatelli, Veracini i Tartini. És l'any en què Johann Sebastian Bach, instal·lat a la cort de Cöthen, escriu una enorme quantitat de música instrumental on trobem autèntiques obres mestres, entre les quals els sis Concerts de Brandenburg, que va recopilar i regalar al marcgravi de Christian Ludwig de Brandenburg precisament aquest any 1721. Però també descobrirem els autors barrocs que van quedar a l'ombra d'aquests grans genis, i que són autors d'una producció admirable.

Durada: 59 min

Tornem a viatjar a l'any 1721 per escoltar totes les obres que ens van quedar al tinter fa unes setmanes. Telemann acaba d'instal·lar-se a Hamburg com a mestre de capella, i escriu diverses cantates tant religioses com profanes. Rameau comença a tastar el gènere escènic amb cantates com "Orphée". L'òpera és el gènere de moda tant a Itàlia com a Londres, amb Vivaldi, Scarlatti i Händel triomfant en tots els escenaris. I el públic s'enlluerna amb els grans virtuosos del violí com Locatelli, Veracini i Tartini. És l'any en què Johann Sebastian Bach, instal·lat a la cort de Cöthen, escriu una enorme quantitat de música instrumental on trobem autèntiques obres mestres, entre les quals els sis Concerts de Brandenburg, que va recopilar i regalar al marcgravi de Christian Ludwig de Brandenburg precisament aquest any 1721. Però també descobrirem els autors barrocs que van quedar a l'ombra d'aquests grans genis, i que són autors d'una producció admirable.

Durada: 57 min

Tornem a viatjar a l'any 1721 per escoltar totes les obres que ens van quedar al tinter fa unes setmanes. Telemann acaba d'instal·lar-se a Hamburg com a mestre de capella, i escriu diverses cantates tant religioses com profanes. Rameau comença a tastar el gènere escènic amb cantates com "Orphée". L'òpera és el gènere de moda tant a Itàlia com a Londres, amb Vivaldi, Scarlatti i Händel triomfant en tots els escenaris. I el públic s'enlluerna amb els grans virtuosos del violí com Locatelli, Veracini i Tartini. És l'any en què Johann Sebastian Bach, instal·lat a la cort de Cöthen, escriu una enorme quantitat de música instrumental on trobem autèntiques obres mestres, entre les quals els sis Concerts de Brandenburg, que va recopilar i regalar al marcgravi de Christian Ludwig de Brandenburg precisament aquest any 1721. Però també descobrirem els autors barrocs que van quedar a l'ombra d'aquests grans genis, i que són autors d'una producció admirable.

Durada: 1 h

Tornem a viatjar a l'any 1721 per escoltar totes les obres que ens van quedar al tinter fa unes setmanes. Telemann acaba d'instal·lar-se a Hamburg com a mestre de capella, i escriu diverses cantates tant religioses com profanes. Rameau comença a tastar el gènere escènic amb cantates com "Orphée". L'òpera és el gènere de moda tant a Itàlia com a Londres, amb Vivaldi, Scarlatti i Händel triomfant en tots els escenaris. I el públic s'enlluerna amb els grans virtuosos del violí com Locatelli, Veracini i Tartini. És l'any en què Johann Sebastian Bach, instal·lat a la cort de Cöthen, escriu una enorme quantitat de música instrumental on trobem autèntiques obres mestres, entre les quals els sis Concerts de Brandenburg, que va recopilar i regalar al marcgravi de Christian Ludwig de Brandenburg precisament aquest any 1721. Però també descobrirem els autors barrocs que van quedar a l'ombra d'aquests grans genis, i que són autors d'una producció admirable.

Durada: 57 min

Tornem a viatjar a l'any 1721 per escoltar totes les obres que ens van quedar al tinter fa unes setmanes. Telemann acaba d'instal·lar-se a Hamburg com a mestre de capella, i escriu diverses cantates tant religioses com profanes. Rameau comença a tastar el gènere escènic amb cantates com "Orphée". L'òpera és el gènere de moda tant a Itàlia com a Londres, amb Vivaldi, Scarlatti i Händel triomfant en tots els escenaris. I el públic s'enlluerna amb els grans virtuosos del violí com Locatelli, Veracini i Tartini. És l'any en què Johann Sebastian Bach, instal·lat a la cort de Cöthen, escriu una enorme quantitat de música instrumental on trobem autèntiques obres mestres, entre les quals els sis Concerts de Brandenburg, que va recopilar i regalar al marcgravi de Christian Ludwig de Brandenburg precisament aquest any 1721. Però també descobrirem els autors barrocs que van quedar a l'ombra d'aquests grans genis, i que són autors d'una producció admirable.

Durada: 1 h 2 min

Tornem a viatjar a l'any 1816, "l'any sense estiu", per descobrir un munt d'obres musicals que ens van quedar al tinter en l'anterior setmana. Rossini també va triomfar amb "Otello", l'única òpera seva basada en Shakespeare; Beethoven escriu la primera sonata de maduresa, i Schubert, amb dinou anys, compon dues simfonies, una misteriosa sonata per a pianoforte i música de cambra sorprenent que escoltarem aquesta setmana. I també descobrirem petites joies d'autors que han passat desapercebuts en la història de la música, però amb una producció interessantíssima, com George Onslow, Ludwig Spohr, Ignaz Moscheles, Jan Vaclav Vorisek o Johann Nepomuk Hummel. Mentrestant, el Romanticisme literari viu un moment daurat, amb les novel·les gòtiques de Mary Shelley, Lord Byron, Samuel Coleridge i E.T.A. Hoffmann. En pintura domina el paisatgisme agitat de Constable, Friedrich i Turner, i les sinistres tauromàquies de Goya.

Durada: 59 min

Tornem a viatjar a l'any 1816, "l'any sense estiu", per descobrir un munt d'obres musicals que ens van quedar al tinter en l'anterior setmana. Rossini també va triomfar amb "Otello", l'única òpera seva basada en Shakespeare; Beethoven escriu la primera Sonata de maduresa, i Schubert, amb dinou anys, compon dues simfonies, una misteriosa Sonata per a pianoforte i música de cambra sorprenent que escoltarem aquesta setmana. I també descobrirem petites joies d'autors que han passat desapercebuts en la història de la música, però amb una producció interessantíssima, com George Onslow, Ludwig Spohr, Ignaz Moscheles, Jan Vaclav Vorisek o Johann Nepomuk Hummel. Mentrestant, el Romanticisme literari viu un moment daurat, amb les novel·les gòtiques de Mary Shelley, Lord Byron, Samuel Coleridge i E.T.A. Hoffmann. En pintura domina el paisatgisme agitat de Constable, Friedrich i Turner, i les sinistres tauromàquies de Goya.

Durada: 59 min

Tornem a viatjar a l'any 1816, "l'any sense estiu", per descobrir un munt d'obres musicals que ens van quedar al tinter en l'anterior setmana. Rossini també va triomfar amb Otello, l'única òpera seva basada en Shakespeare; Beethoven escriu la primera Sonata de maduresa, i Schubert, amb dinou anys, compon dues simfonies, una misteriosa Sonata per a pianoforte i música de cambra sorprenent que escoltarem aquesta setmana. I també descobrirem petites joies d'autors que han passat desapercebuts en la història de la música, però amb una producció interessantíssima, com George Onslow, Ludwig Spohr, Ignaz Moscheles, Jan Václav Vorisek o Johann Nepomuk Hummel. Mentrestant, el Romanticisme literari viu un moment daurat, amb les novel·les gòtiques de Mary Shelley, Lord Byron, Samuel Coleridge i E.T.A. Hoffmann. En pintura domina el paisatgisme agitat de Constable, Friedrich i Turner, i les sinistres tauromàquies de Goya.

Durada: 59 min

Tornem a viatjar a l'any 1816, "l'any sense estiu", per descobrir un munt d'obres musicals que ens van quedar al tinter en l'anterior setmana. Rossini també va triomfar amb Otello, l'única òpera seva basada en Shakespeare; Beethoven escriu la primera Sonata de maduresa, i Schubert, amb dinou anys, compon dues simfonies, una misteriosa Sonata per a pianoforte i música de cambra sorprenent que escoltarem aquesta setmana. I també descobrirem petites joies d'autors que han passat desapercebuts en la història de la música, però amb una producció interessantíssima, com George Onslow, Ludwig Spohr, Ignaz Moscheles, Jan Václav Vorisek o Johann Nepomuk Hummel. Mentrestant, el Romanticisme literari viu un moment daurat, amb les novel·les gòtiques de Mary Shelley, Lord Byron, Samuel Coleridge i E.T.A. Hoffmann. En pintura domina el paisatgisme agitat de Constable, Friedrich i Turner, i les sinistres tauromàquies de Goya.

Durada: 1 h 8 min

Tornem a viatjar a l'any 1816, "l'any sense estiu", per descobrir un munt d'obres musicals que ens van quedar al tinter en l'anterior setmana. Rossini també va triomfar amb Otello, l'única òpera seva basada en Shakespeare; Beethoven escriu la primera Sonata de maduresa, i Schubert, amb dinou anys, compon dues simfonies, una misteriosa Sonata per a pianoforte i música de cambra sorprenent que escoltarem aquesta setmana. I també descobrirem petites joies d'autors que han passat desapercebuts en la història de la música, però amb una producció interessantíssima, com George Onslow, Ludwig Spohr, Ignaz Moscheles, Jan Václav Vorisek o Johann Nepomuk Hummel. Mentrestant, el Romanticisme literari viu un moment daurat, amb les novel·les gòtiques de Mary Shelley, Lord Byron, Samuel Coleridge i E.T.A. Hoffmann. En pintura domina el paisatgisme agitat de Constable, Friedrich i Turner, i les sinistres tauromàquies de Goya.

Durada: 1 h 3 min

L'any en què Rossini estrena la millor òpera bufa de la història, "El barber de Sevilla", és conegut com "l'any sense estiu", a causa de l'enfosquiment i refredament de bona part de l'hemisferi nord provocat per les cendres de l'erupció del volcà Tambora a Indonèsia. El Romanticisme literari viu un moment daurat amb les novel·les gòtiques de Mary Shelley, Lord Byron, Coleridge i Hoffmann. En pintura domina el paisatgisme agitat de Constable, Friedrich i Turner, i les sinistres tauromàquies de Goya. L'Argentina s'independitza d'Espanya, França decreta l'expulsió definitiva de la família Bonaparte i un incendi destrueix completament el teatre San Carlo de Nàpols. S'inventa el metrònom, l'estetoscopi i el negatiu fotogràfic. Schubert té 19 anys i escriu la simfonia "Tràgica", la Missa núm. 4, el Quartet de corda núm. 11 i la Sonata per a piano núm. 3. I, mentre Salieri rep la medalla d'or de l'imperi, Beethoven viu un any decebedor i renuncia a trobar l'amor de la seva vida.

Durada: 55 min

L'any en què Rossini estrena la millor òpera bufa de la història, "El barber de Sevilla", és conegut com "l'any sense estiu", a causa de l'enfosquiment i refredament de bona part de l'hemisferi nord provocat per les cendres de l'erupció del volcà Tambora a Indonèsia. El Romanticisme literari viu un moment daurat amb les novel·les gòtiques de Mary Shelley, Lord Byron, Coleridge i Hoffmann. En pintura domina el paisatgisme agitat de Constable, Friedrich i Turner, i les sinistres tauromàquies de Goya. L'Argentina s'independitza d'Espanya, França decreta l'expulsió definitiva de la família Bonaparte i un incendi destrueix completament el teatre San Carlo de Nàpols. S'inventa el metrònom, l'estetoscopi i el negatiu fotogràfic. Schubert té 19 anys i escriu la simfonia "Tràgica", la Missa núm. 4, el Quartet de corda núm. 11 i la Sonata per a piano núm. 3. I, mentre Salieri rep la medalla d'or de l'imperi, Beethoven viu un any decebedor i renuncia a trobar l'amor de la seva vida.

Durada: 1 h 7 min

L'any en què Rossini estrena la millor òpera bufa de la història, "El barber de Sevilla", és conegut com "l'any sense estiu", a causa de l'enfosquiment i refredament de bona part de l'hemisferi nord provocat per les cendres de l'erupció del volcà Tambora a Indonèsia. El Romanticisme literari viu un moment daurat amb les novel·les gòtiques de Mary Shelley, Lord Byron, Coleridge i Hoffmann. En pintura domina el paisatgisme agitat de Constable, Friedrich i Turner, i les sinistres tauromàquies de Goya. L'Argentina s'independitza d'Espanya, França decreta l'expulsió definitiva de la família Bonaparte i un incendi destrueix completament el teatre San Carlo de Nàpols. S'inventa el metrònom, l'estetoscopi i el negatiu fotogràfic. Schubert té 19 anys i escriu la simfonia "Tràgica", la Missa núm. 4, el Quartet de corda núm. 11 i la Sonata per a piano núm. 3. I, mentre Salieri rep la medalla d'or de l'imperi, Beethoven viu un any decebedor i renuncia a trobar l'amor de la seva vida.

Durada: 58 min

L'any en què Rossini estrena la millor òpera bufa de la història, "Il barbiere di Siviglia", és conegut com "l'any sense estiu", degut a l'enfosquiment i refredament de bona part de l'hemisferi nord provocat per les cendres de l'erupció volcànica del volcà Tambora a Indonèsia. El Romanticisme literari viu un moment daurat amb les novel·les gòtiques de Mary Shelley, Lord Byron, Coleridge i Hoffmann. En pintura domina el paisatgisme agitat de Constable, Friedrich i Turner, i les sinistres tauromàquies de Goya. L'Argentina s'independitza d'Espanya, França decreta l'expulsió definitiva de la família Bonaparte i un incendi destrueix completament el teatre San Carlo de Nàpols. S'inventa el metrònom, l'estetoscopi i el negatiu fotogràfic. Schubert té 19 anys i escriu la simfonia "Tràgica", la Missa núm. 4, el Quartet de corda núm. 11 i la Sonata per a piano núm. 3. I, mentre Salieri rep la medalla d'or de l'imperi, Beethoven viu un any decebedor i renuncia a trobar l'amor de la seva vida.

Durada: 59 min

L'any en què Rossini estrena la millor òpera bufa de la història, "Il barbiere di Siviglia", és conegut com "l'any sense estiu", degut a l'enfosquiment i refredament de bona part de l'hemisferi nord provocat per les cendres de l'erupció volcànica del volcà Tambora a Indonèsia. El Romanticisme literari viu un moment daurat amb les novel·les gòtiques de Mary Shelley, Lord Byron, Coleridge i Hoffmann. En pintura domina el paisatgisme agitat de Constable, Friedrich i Turner, i les sinistres tauromàquies de Goya. L'Argentina s'independitza d'Espanya, França decreta l'expulsió definitiva de la família Bonaparte i un incendi destrueix completament el teatre San Carlo de Nàpols. S'inventa el metrònom, l'estetoscopi i el negatiu fotogràfic. Schubert té 19 anys i escriu la simfonia "Tràgica", la Missa núm. 4, el Quartet de corda núm. 11 i la Sonata per a piano núm. 3. I, mentre Salieri rep la medalla d'or de l'imperi, Beethoven viu un any decebedor i renuncia a trobar l'amor de la seva vida.

Durada: 57 min

Un any crucial i un punt d'inflexió en la història de la humanitat, que transforma de forma radical el mapa polític i social d'Occident. És l'any de la Revolució Francesa, amb la presa de la Bastilla el 14 de juliol, l'enfonsament de l'antic règim, l'abolició del feudalisme i la Declaració dels Drets Humans. Als Estats Units investeixen el primer president, George Washington, i entra en vigor la Constitució, però l'esclavisme es troba en el punt més alt. Neix la química moderna de la mà d'Antoine Lavoisier, Goya és nomenat pintor de cambra per Carles IV, que també emet una reial cèdula en què concedeix llibertat per al "comerç de negres". Al Pacífic sud té lloc el cèlebre motí de la Bounty. Haydn prepara el seu primer viatge a Londres, Mozart viu un any difícil a Viena, on triomfen les òperes de Paisiello i Cimarosa, i a França la música es converteix en un potent instrument de propaganda política i ideològica amb compositors com Gossec, Méhul, Grétry, Cherubini o Rouget de Lisle.

Durada: 1 h 14 min

Un any crucial i un punt d'inflexió en la història de la humanitat, que transforma de manera radical el mapa polític i social d'Occident. És l'any de la Revolució Francesa, amb la presa de la Bastilla el 14 de juliol, l'enfonsament de l'antic règim, l'abolició del feudalisme i la Declaració dels Drets Humans. Als Estats Units investeixen el primer president, George Washington, i entra en vigor la Constitució, però l'esclavisme es troba en el punt més alt. Neix la química moderna de la mà d'Antoine Lavoisier, Goya és nomenat pintor de cambra per Carles IV, que també emet una reial cèdula en què concedeix llibertat per al "comerç de negres". Al Pacífic sud té lloc el cèlebre motí de la Bounty. Haydn prepara el seu primer viatge a Londres, Mozart viu un any difícil a Viena, on triomfen les òperes de Paisiello i Cimarosa, i a França la música es converteix en un potent instrument de propaganda política i ideològica amb compositors com Gossec, Méhul, Grétry, Cherubini o Rouget de Lisle.

Durada: 57 min

Un any crucial i un punt d'inflexió en la història de la humanitat, que transforma de forma radical el mapa polític i social d'Occident. És l'any de la Revolució Francesa, amb la presa de la Bastilla el 14 de juliol, l'enfonsament de l'antic règim, l'abolició del feudalisme i la Declaració dels Drets Humans. Als Estats Units investeixen el primer president, George Washington, i entra en vigor la Constitució, però l'esclavisme es troba en el punt més alt. Neix la química moderna de la mà d'Antoine Lavoisier, Goya és nomenat pintor de cambra per Carles IV, que també emet una reial cèdula en què concedeix llibertat per al "comerç de negres". Al Pacífic sud té lloc el cèlebre motí de la Bounty. Haydn prepara el seu primer viatge a Londres, Mozart viu un any difícil a Viena, on triomfen les òperes de Paisiello i Cimarosa, i a França la música es converteix en un potent instrument de propaganda política i ideològica amb compositors com Gossec, Méhul, Grétry, Cherubini o Rouget de Lisle.

Durada: 1 h 14 min

Un any crucial i un punt d'inflexió en la història de la humanitat, que transforma de forma radical el mapa polític i social d'Occident. És l'any de la Revolució Francesa, amb la presa de la Bastilla el 14 de juliol, l'ensorrament de l'antic règim, l'abolició del feudalisme i la Declaració dels Drets Humans. Als Estats Units investeixen el primer president, George Washington, i entra en vigor la Constitució, però l'esclavisme es troba en el punt més alt. Neix la química moderna de la mà d'Antoine Lavoisier, Goya és nomenat pintor de cambra per Carles IV, que també emet una reial cèdula en què concedeix llibertat per al "comerç de negres". Al Pacífic sud té lloc el cèlebre motí de la Bounty. Haydn prepara el seu primer viatge a Londres, Mozart viu un any difícil a Viena, on triomfen les òperes de Paisiello i Cimarosa, i a França la música es converteix en un potent instrument de propaganda política i ideològica amb compositors com Gossec, Méhul, Grétry, Cherubini o Rouget de Lisle.

Durada: 1 h 4 min

Un any crucial i un punt d'inflexió en la història de la humanitat, que transforma de forma radical el mapa polític i social d'Occident. És l'any de la Revolució Francesa, amb la presa de la Bastilla el 14 de juliol, l'ensorrament de l'antic règim, l'abolició del feudalisme i la Declaració dels Drets Humans. Als Estats Units investeixen el primer president, George Washington, i entra en vigor la Constitució, però l'esclavisme estroba en el punt més alt. Neix la química moderna de la mà d'Antoine Lavoisier, Goya és nomenat pintor de cambra per Carles IV, que també emet una reial cèdula en què concedeix llibertat per al "comerç de negres". Al Pacífic sud té lloc el cèlebre motí de la Bounty. Haydn prepara el seu primer viatge a Londres, Mozart viu un any difícil a Viena, on triomfen les òperes de Paisiello i Cimarosa, i a França la música es converteix en un potent instrument de propaganda política i ideològica amb compositors com Gossec, Méhul, Grétry, Cherubini o Rouget de Lisle.

Durada: 55 min

Els grans imperis europeus provoquen una distància social enorme entre l'aristocràcia, plena de privilegis, i el gruix de la població, que malviu en condicions miserables i d'explotació. Hi ha una altíssima mortalitat, especialment infantil: gana, insalubritat, i epidèmies com la verola, que ha matat milions de persones durant dècades. El 1721 es comença a aplicar la variolació, un primer intent de vaccí que salva milers de vides. Primer ús de l'èter com a anestèsia; es desenvolupen els termòmetres de precisió i s'inventa la bomba d'aigua per combatre els incendis. Mentrestant, Johann Sebastian Bach, instal·lat a la cort de Cöthen, escriu una enorme quantitat de música instrumental on trobem autèntiques obres mestres com els sis Concerts de Brandenburg, recopilats aquest any 1721. L'òpera és el gènere de moda tant a Itàlia com a Londres, i Vivaldi, Scarlatti i Händel hi dediquen tots els esforços. Triomfen els grans virtuosos del violí com Locatelli, Veracini i Tartini.

Durada: 1 h

Els grans imperis europeus provoquen una distància social enorme entre l'aristocràcia, plena de privilegis, i el gruix de la població, que malviu en condicions miserables i d'explotació. Hi ha una altíssima mortalitat, especialment infantil: gana, insalubritat, i epidèmies com la verola, que ha matat milions de persones durant dècades. El 1721 es comença a aplicar la variolació, un primer intent de vaccí que salva milers de vides. Primer ús de l'èter com a anestèsia; es desenvolupen els termòmetres de precisió i s'inventa la bomba d'aigua per combatre els incendis. Mentrestant, Johann Sebastian Bach, instal·lat a la cort de Cöthen, escriu una enorme quantitat de música instrumental on trobem autèntiques obres mestres com els sis Concerts de Brandenburg, recopilats aquest any 1721. L'òpera és el gènere de moda tant a Itàlia com a Londres, i Vivaldi, Scarlatti i Händel hi dediquen tots els esforços. Triomfen els grans virtuosos del violí com Locatelli, Veracini i Tartini.

Durada: 57 min

Els grans imperis europeus provoquen una distància social enorme entre l'aristocràcia, plena de privilegis, i el gruix de la població, que malviu en condicions miserables i d'explotació. Hi ha una altíssima mortalitat, especialment infantil: gana, insalubritat, i epidèmies com la verola, que ha matat milions de persones durant dècades, El 1721 es comença a aplicar la variolació, un primer intent de vaccí que salva milers de vides. Primer ús de l'èter com a anestèsia; es desenvolupen els termòmetres de precisió i s'inventa la bomba d'aigua per combatre els incendis. Mentrestant, Johann Sebastian Bach, instal·lat a la cort de Cöthen, escriu una enorme quantitat de música instrumental on trobem autèntiques obres mestres com els sis Concerts de Brandenburg, recopilats aquest any 1721. L'òpera és el gènere de moda tant a Itàlia com a Londres, i Vivaldi, Scarlatti i Händel hi dediquen tots els esforços. Triomfen els grans virtuosos del violí com Locatelli, Veracini i Tartini.

Durada: 59 min

Els grans imperis europeus provoquen una distància social enorme entre l'aristocràcia, plena de privilegis, i el gruix de la població, que malviu en condicions miserables i d'explotació. Hi ha una altíssima mortalitat, especialment infantil: gana, insalubritat, i epidèmies com la verola, que ha matat milions de persones durant dècades. El 1721 es comença a aplicar la variolació, un primer intent de vaccí que salva milers de vides. Primer ús de l'èter com a anestèsia; es desenvolupen els termòmetres de precisió i s'inventa la bomba d'aigua per combatre els incendis. Mentrestant, Johann Sebastian Bach, instal·lat a la cort de Cöthen, escriu una enorme quantitat de música instrumental on trobem autèntiques obres mestres com els sis Concerts de Brandenburg, recopilats aquest any 1721. L'òpera és el gènere de moda tant a Itàlia com a Londres, i Vivaldi, Scarlatti i Händel hi dediquen tots els esforços. Triomfen els grans virtuosos del violí com Locatelli, Veracini i Tartini.

Durada: 59 min

Els grans imperis europeus provoquen una distància social enorme entre l'aristocràcia, plena de privilegis, i el gruix de la població, que malviu en condicions miserables i d'explotació. Hi ha una altíssima mortalitat, especialment infantil: gana, insalubritat i epidèmies com la verola, que ha matat milions de persones durant dècades. El 1721 es comença a aplicar la variolació, un primer intent de vaccí que salva milers de vides. Primer ús de l'èter com a anestèsia; es desenvolupen els termòmetres de precisió i s'inventa la bomba d'aigua per combatre els incendis. Mentrestant, Johann Sebastian Bach, instal·lat a la cort de Cöthen, escriu una enorme quantitat de música instrumental on trobem autèntiques obres mestres com els sis Concerts de Brandenburg, recopilats aquest any 1721. L'òpera és el gènere de moda tant a Itàlia com a Londres, i Vivaldi, Scarlatti i Händel hi dediquen tots els esforços. Triomfen els grans virtuosos del violí com Locatelli, Veracini i Tartini.

Durada: 59 min

Tornem a viatjar a l'any 1853 per sentir un munt d'obres que la temporada passada ens van quedar al tinter: obres de Schumann, en el seu últim any de vida creativa, molt afectat pel desequilibri mental que tenia. També és l'any de l'eclosió musical d'un prometedor jovenet de 19 anys anomenat Johannes Brahms, que aquest any escriu dues esplèndides sonates per a piano, un instrument que viu un moment excels gràcies als avenços tècnics que implementen els grans constructors com Steinway, Bechstein o Blüthner, i que són el trampolí de virtuosos ja convertits en fenòmens internacionals com Liszt, que acaba la seva monumental Sonata en si menor. A La Fenice de Venècia s'estrena "La traviata", de Verdi; Saint-Saëns compon el Quartet amb piano i la primera simfonia; Wieniawski, el Concert per a violí, i Gounod escriu la "Méditation" sobre un Preludi de Bach, que es converteix en el cèlebre "Ave Maria".

Durada: 1 h 16 min

Tornem a viatjar a l'any 1853 per escoltar un munt d'obres que la temporada passada ens van quedar al tinter: obres de Schumann, en el seu últim any de vida creativa, molt afectat pel desequilibri mental que tenia. També és l'any de l'eclosió musical d'un prometedor jovenet de 19 anys anomenat Johannes Brahms, que aquest any escriu dues esplèndides sonates per a piano, un instrument que viu un moment excels gràcies als avenços tècnics que implementen els grans constuctors com Steinway, Bechstein o Blüthner, i que són el trampolí de virtuosos ja convertits en fenomens internacionals com Liszt, que acaba la seva monumental "Sonata en si menor". A la Fenice de Venècia s'estrena "La traviata" de Verdi, Saint-Saëns compon el "Quartet amb piano" i "La primera simfonia", Wieniawski el "Concert per a violí", i Gounod escriu la "Méditation sobre un preludi de Bach", que es converteix en el cèlebre "Ave Maria".

Durada: 58 min

Tornem a viatjar a l'any 1853 per sentir un munt d'obres que la temporada passada ens van quedar al tinter: obres de Schumann, en el seu últim any de vida creativa, molt afectat pel desequilibri mental que tenia. També és l'any de l'eclosió musical d'un prometedor jovenet de 19 anys anomenat Johannes Brahms, que aquest any escriu dues esplèndides sonates per a piano, un instrument que viu un moment excels gràcies als avenços tècnics que implementen els grans constructors com Steinway, Bechstein o Blüthner, i que són el trampolí de virtuosos ja convertits en fenòmens internacionals com Liszt, que acaba la seva monumental Sonata en si menor. A La Fenice de Venècia s'estrena "La traviata", de Verdi; Saint-Saëns compon el Quartet amb piano i la primera simfonia; Wieniawski, el Concert per a violí, i Gounod escriu la "Méditation" sobre un Preludi de Bach, que es converteix en el cèlebre "Ave Maria".

Durada: 1 h 2 min

Tornem a viatjar a l'any 1853 per sentir un munt d'obres que la temporada passada ens van quedar al tinter: obres de Schumann, en el seu últim any de vida creativa, molt afectat pel desequilibri mental que tenia. També és l'any de l'eclosió musical d'un prometedor jovenet de 19 anys anomenat Johannes Brahms, que aquest any escriu dues esplèndides sonates per a piano, un instrument que viu un moment excels gràcies als avenços tècnics que implementen els grans constructors com Steinway, Bechstein o Blüthner, i que són el trampolí de virtuosos ja convertits en fenòmens internacionals com Liszt, que acaba la seva monumental Sonata en si menor. A La Fenice de Venècia s'estrena "La traviata", de Verdi; Saint-Saëns compon el Quartet amb piano i la primera simfonia; Wieniawski, el Concert per a violí, i Gounod escriu la "Méditation" sobre un Preludi de Bach, que es converteix en el cèlebre "Ave Maria".

Durada: 54 min

Tornem a viatjar a l'any 1853 per escoltar un munt d'obres que la temporada passada ens van quedar al tinter: obres de Schumann, en el seu últim any de vida creativa, molt afectat pel desequilibri mental que tenia. També és l'any de l'eclosió musical d'un prometedor jovenet de 19 anys anomenat Johannes Brahms, que aquest any escriu dues esplèndides sonates per a piano, un instrument que viu un moment excels gràcies als avenços tècnics que implementen els grans constuctors com Steinway, Bechstein o Blüthner, i que són el trampolí de virtuosos ja convertits en fenòmens internacionals com Liszt, que acaba la seva monumental "Sonata en si menor". A la Fenice de Venècia s'estrena "La traviata" de Verdi, Saint-Saëns compon el "Quartet amb piano" i "La primera simfonia", Wieniawski el "Concert per a violí", i Gounod escriu la "Méditation sobre un preludi de Bach", que es converteix en el cèlebre "Ave Maria".