àudios

Durada: 55 min

S'obre un nou segle i un món nou, amb l'auge dels imperis colonials però també amb les primeres revolucions socials i obreres i el desenvolupament de la tecnologia i la ciència. Freud publica "La interpretació dels somnis" i obre la capsa dels trons en el món de la psicologia, que acaba influint en la creació artística i musical. Max Planck publica "La teoria quàntica" i París celebra l'Exposició Universal. En l'any en què neixen Louis Armstrong, Xavier Cugat i Aaron Copland, s'estrenen l'òpera "Tosca" de Puccini, el poema "Finlàndia" de Sibelius (que es converteix en un himne d'alliberament nacional), la "Primera simfonia" de Scriabin, els "Nocturns" de Debussy i "El somni" d'Elgar. Rakhmàninov, als 27 anys, reneix com una au fènix d'una profunda depressió gràcies al seu segon "Concert per a piano i orquestra", i Schönberg comença a dinamitar la tonalitat en les seves obres vocals. La revolució musical està a punt d'arribar.

Durada: 1 h

S'obre un nou segle i un món nou, amb l'auge dels imperis colonials però també amb les primeres revolucions socials i obreres, i el desenvolupament de la tecnologia i la ciència. Freud publica "La interpretació dels somnis" i obre la capsa dels trons en el món de la psicologia, que acaba influint en la creació artística i musical. Max Planck publica "La teoria quàntica", París celebra l'Exposició Universal. En l'any en què neixen Louis Armstrong, Xavier Cugat i Aaron Copland, s'estrena l'òpera "Tosca" de Puccini, el poema "Finlàndia" de Sibelius (que es converteix en un himne d'alliberament nacional), la "Primera simfonia" de Scriabin, els "Nocturns" de Debussy i "El somni" d'Elgar. Rakhmàninov, als 27 anys, reneix com una au fènix d'una profunda depressió gràcies al seu segon "Concert per a piano i orquestra", i Schönberg comença a dinamitar la tonalitat en les seves obres vocals. La revolució musical està a punt d'arribar.

Durada: 59 min

S'obre un nou segle i un món nou, amb l'auge dels imperis colonials però també amb les primeres revolucions socials i obreres, i el desenvolupament de la tecnologia i la ciència. Freud publica "La interpretació dels somnis" i obre la capsa dels trons en el món de la psicologia, que acaba influint en la creació artística i musical. Max Planck publica "La teoria quàntica", París celebra l'Exposició Universal. En l'any en què neixen Louis Armstrong, Xavier Cugat i Aaron Copland, s'estrena l'òpera "Tosca" de Puccini, el poema "Finlàndia" de Sibelius (que es converteix en un himne d'alliberament nacional), la "Primera simfonia" de Scriabin, els "Nocturns" de Debussy i "El somni" d'Elgar. Rakhmàninov, als 27 anys, reneix com una au fènix d'una profunda depressió gràcies al seu segon "Concert per a piano i orquestra", i Schönberg comença a dinamitar la tonalitat en les seves obres vocals. La revolució musical està a punt d'arribar.

Durada: 58 min

S'obre un nou segle i un món nou, amb l'auge dels imperis colonials però també amb les primeres revolucions socials i obreres, i el desenvolupament de la tecnologia i la ciència. Freud publica "La interpretació dels somnis" i obre la capsa dels trons en el món de la psicologia, que acaba influint en la creació artística i musical. Max Planck publica "La teoria quàntica", París celebra l'Exposició Universal. En l'any en què neixen Louis Armstrong, Xavier Cugat i Aaron Copland, s'estrena l'òpera "Tosca" de Puccini, el poema "Finlàndia" de Sibelius (que es converteix en un himne d'alliberament nacional), la "Primera simfonia" de Scriabin, els "Nocturns" de Debussy i "El somni" d'Elgar. Rakhmàninov, als 27 anys, reneix com un au fènix d'una profunda depressió gràcies al seu segon "Concert per a piano i orquestra", i Schönberg comença a dinamitar la tonalitat en les seves obres vocals. La revolució musical està apunt d'arribar.

Durada: 1 h

S'obre un nou segle i un món nou, amb l'auge dels imperis colonials però també amb les primeres revolucions socials i obreres, i el desenvolupament de la tecnologia i la ciència. Freud publica "La interpretació dels somnis" i obre la capsa dels trons en el món de la psicologia, que acaba influint en la creació artística i musical. Max Planck publica "La teoria quàntica", París celebra l'Exposició Universal. En l'any en què neixen Louis Armstrong, Xavier Cugat i Aaron Copland, s'estrena l'òpera "Tosca" de Puccini, el poema "Finlàndia" de Sibelius (que es converteix en un himne d'alliberament nacional), la "Primera simfonia" de Scriabin, els "Nocturns" de Debussy i "El somni" d'Elgar. Rakhmàninov, als 27 anys, reneix com un au fènix d'una profunda depressió gràcies al seu segon "Concert per a piano i orquestra", i Schönberg comença a dinamitar la tonalitat en les seves obres vocals. La revolució musical està apunt d'arribar.

Durada: 58 min

Mentre França i Prússia es preparen per a una guerra que canviarà la fesomia d'Europa, s'obre el canal de Suez, s'inaugura el primer ferrocarril transcontinental als Estats Units, se celebra el primer Concili Vaticà, es comencen a excavar les ruïnes de Troia, Jules Verne escriu "Vint mil llegües de viatge submarí" i Tolstoi "Guerra i pau", s'inaugura l'Òpera Estatal de Viena i Roma esdevé la capital d'Itàlia. El Romanticisme està en plenitud. Brahms viu una erupció creativa de grans obres corals, com "Un rèquiem alemany" i "Rinaldo", i Wagner veu com s'estrena a Múnic, en contra de la seva voluntat, la primera òpera de la seva tetralogia, "L'or del Rin", en presència de Franz Liszt, que aviat es convertirà en el seu sogre. Txaikovski acaba "Romeu i Julieta"; Bruckner, la seva Simfonia en re menor, "Nullte", i s'estrena el Concert per a piano d'Edvard Grieg i el tercer Concert de Saint-Saëns.

Durada: 1 h 5 min

Mentre França i Prússia es preparen per a una guerra que canviarà la fesomia d'Europa, s'obre el canal de Suez, s'inaugura el primer ferrocarril transcontinental als Estats Units, se celebra el primer Concili Vaticà, es comencen a excavar les ruïnes de Troia, Jules Verne escriu "Vint mil llegües de viatge submarí" i Tolstoi, "Guerra i pau", s'inaugura l'Òpera Estatal de Viena i Roma esdevé la capital d'Itàlia. El Romanticisme està en plenitud. Brahms viu una erupció creativa de grans obres corals, com "Un rèquiem alemany" i "Rinaldo", i Wagner veu com s'estrena a Múnic, en contra de la seva voluntat, la primera òpera de la seva tetralogia, "L'or del Rin", en presència de Franz Liszt, que aviat es convertirà en el seu sogre. Txaikovski acaba "Romeu i Julieta"; Bruckner, la seva Simfonia en re menor, "Nullte", i s'estrena el Concert per a piano d'Edvard Grieg i el tercer Concert de Saint-Saëns.

Durada: 57 min

Mentre França i Prússia es preparen per a una guerra que canviarà la fesomia d'Europa, s'obre el canal de Suez, s'inaugura el primer ferrocarril transcontinental als Estats Units, se celebra el primer Concili Vaticà, es comencen a excavar les ruïnes de Troia, Jules Verne escriu "Vint mil llegües de viatge submarí" i Tolstoi "Guerra i pau", s'inaugura l'Òpera Estatal de Viena i Roma esdevé la capital d'Itàlia. El Romanticisme està en plenitud. Brahms viu una erupció creativa de grans obres corals, com "Un rèquiem alemany" i "Rinaldo", i Wagner veu com s'estrena a Múnic, en contra de la seva voluntat, la primera òpera de la seva tetralogia, "L'or del Rin", en presència de Franz Liszt, que aviat es convertirà en el seu sogre. Txaikovski acaba "Romeu i Julieta"; Bruckner, la seva Simfonia en re menor, "Nullte", i s'estrena el Concert per a piano d'Edvard Grieg i el tercer Concert de Saint-Saëns.

Durada: 59 min

Mentre França i Prússia es preparen per a una guerra que canviarà la fesomia d'Europa, s'obre el canal de Suez, s'inaugura el primer ferrocarril transcontinental als Estats Units, se celebra el primer Concili Vaticà, es comencen a excavar les ruïnes de Troia, Jules Verne escriu "Vint mil llegües de viatge submarí" i Tolstoi "Guerra i pau", s'inaugura l'Òpera Estatal de Viena i Roma esdevé la capital d'Itàlia. El Romanticisme està en plenitud. Brahms viu una erupció creativa de grans obres corals, com "Un rèquiem alemany" i "Rinaldo", i Wagner veu com s'estrena a Múnic, en contra de la seva voluntat, la primera òpera de la seva tetralogia, "L'or del Rin", en presència de Franz Liszt, que aviat es convertirà en el seu sogre. Txaikovski acaba "Romeu i Julieta"; Bruckner, la seva Simfonia en re menor, "Nullte", i s'estrena el Concert per a piano d'Edvard Grieg i el tercer Concert de Saint-Saëns.

Durada: 1 h 1 min

Mentre França i Prússia es preparen per a una guerra que canviarà la fesomia d'Europa, s'obre el canal de Suez, s'inaugura el primer ferrocarril transcontinental als Estats Units, se celebra el primer Concili Vaticà, es comencen a excavar les ruïnes de Troia, Jules Verne escriu "Vint mil llegües de viatge submarí" i Tolstoi "Guerra i pau", s'inaugura l'Òpera Estatal de Viena i Roma esdevé capital d'Itàlia. El Romanticisme està en la seva plenitud i Brahms viu una erupció creativa de grans obres corals, com "Un rèquiem alemany" i "Rinaldo", mentre que Wagner veu com s'estrena a Múnic, en contra de la seva voluntat, la primera òpera de la seva tetralogia, "L'or del Rin", en presència de Franz Liszt, que aviat es convertirà en el seu sogre. Txaikovski acaba "Romeu i Julieta", Bruckner la seva Simfonia en re menor, "Nullte", i s'estrena el Concert per a piano d'Edvard Grieg i el tercer Concert de Saint-Saëns.

Durada: 1 h 4 min

Mentre França i Prússia es preparen per a una guerra que canviarà la fesomia d'Europa, s'obre el canal de Suez, s'inaugura el primer ferrocarril transcontinental als Estats Units, se celebra el primer Concili Vaticà, es comencen a excavar les ruïnes de Troia, Jules Verne escriu "Vint mil llegües de viatge submarí" i Tolstoi "Guerra i pau", s'inaugura l'Òpera Estatal de Viena i Roma esdevé capital d'Itàlia. El Romanticisme està en la seva plenitud i Brahms viu una erupció creativa de grans obres corals, com "Un rèquiem alemany" i "Rinaldo", mentre que Wagner veu com s'estrena a Múnic, en contra de la seva voluntat, la primera òpera de la seva tetralogia, "L'or del Rin", en presència de Franz Liszt, que aviat es convertirà en el seu sogre. Txaikovski acaba "Romeu i Julieta", Bruckner la seva Simfonia en re menor, "Nullte", i s'estrena el Concert per a piano d'Edvard Grieg i el tercer Concert de Saint-Saëns.

Durada: 1 h

Mentre França i Prússia es preparen per a una guerra que canviarà la fesomia d'Europa, s'obre el canal de Suez, s'inaugura el primer ferrocarril transcontinental als Estats Units, se celebra el primer Concili Vaticà, es comencen a excavar les ruïnes de Troia, Jules Verne escriu "Vint mil llegües de viatge submarí" i Tolstoi "Guerra i pau", s'inaugura l'Òpera Estatal de Viena i Roma esdevé capital d'Itàlia. El Romanticisme està en la seva plenitud i Brahms viu una erupció creativa de grans obres corals, com "Un rèquiem alemany" i "Rinaldo", mentre que Wagner veu com s'estrena a Múnic, en contra de la seva voluntat, la primera òpera de la seva tetralogia, "L'or del Rin", en presència de Franz Liszt, que aviat es convertirà en el seu sogre. Txaikovski acaba "Romeu i Julieta", Bruckner la seva Simfonia en re menor, "Nullte", i s'estrena el Concert per a piano d'Edvard Grieg i el tercer Concert de Saint-Saëns.

Durada: 55 min

Mentre França i Prússia es preparen per a una guerra que canviarà la fesomia d'Europa, s'obre el canal de Suez, s'inaugura el primer ferrocarril transcontinental als Estats Units, se celebra el primer Concili Vaticà, es comencen a excavar les ruïnes de Troia, Jules Verne escriu "Vint mil llegües de viatge submarí" i Tolstoi, "Guerra i pau", s'inaugura l'Òpera Estatal de Viena i Roma esdevé capital d'Itàlia. El Romanticisme està en la seva plenitud i Brahms viu una erupció creativa de grans obres corals, com "Un rèquiem alemany" i "Rinaldo", i Wagner veu com s'estrena a Múnic, en contra de la seva voluntat, la primera òpera de la seva tetralogia, "L'or del Rin", en presència de Franz Liszt, que aviat es convertirà en el seu sogre. Txaikovski acaba "Romeu i Julieta", Bruckner la seva Simfonia en re menor, "Nullte", i s'estrena el Concert per a piano d'Edvard Grieg i el tercer Concert de Saint-Saëns.

Durada: 1 h 1 min

Mentre França i Prússia es preparen per a una guerra que canviarà la fesomia d'Europa, s'obre el canal de Suez, s'inaugura el primer ferrocarril transcontinental als Estats Units, se celebra el primer Concili Vaticà, es comencen a excavar les ruïnes de Troia, Jules Verne escriu "Vint mil llegües de viatge submarí" i Tolstoi "Guerra i pau", s'inaugura l'Òpera Estatal de Viena i Roma esdevé capital d'Itàlia. El Romanticisme està en la seva plenitud i Brahms viu una erupció creativa de grans obres corals, com "Un rèquiem alemany" i "Rinaldo", mentre que Wagner veu com s'estrena a Múnic, en contra de la seva voluntat, la primera òpera de la seva tetralogia, "L'or del Rin", en presència de Franz Liszt, que aviat es convertirà en el seu sogre. Txaikovski acaba "Romeu i Julieta", Bruckner la seva Simfonia en re menor, "Nullte", i s'estrena el Concert per a piano d'Edvard Grieg i el tercer Concert de Saint-Saëns.

Durada: 1 h

Mentre França i Prússia es preparen per a una guerra que canviarà la fesomia d'Europa, s'obre el canal de Suez, s'inaugura el primer ferrocarril transcontinental als Estats Units, se celebra el primer Concili Vaticà, es comencen a excavar les ruïnes de Troia, Jules Verne escriu "Vint mil llegües de viatge submarí" i Tolstoi "Guerra i pau", s'inaugura l'Òpera Estatal de Viena i Roma esdevé capital d'Itàlia. El Romanticisme està en la seva plenitud i Brahms viu una erupció creativa de grans obres corals, com "Un rèquiem alemany" i "Rinaldo", mentre que Wagner veu com s'estrena a Múnic, en contra de la seva voluntat, la primera òpera de la seva tetralogia, "L'or del Rin", en presència de Franz Liszt, que aviat es convertirà en el seu sogre. Txaikovski acaba "Romeu i Julieta", Bruckner la seva Simfonia en re menor, "Nullte", i s'estrena el Concert per a piano d'Edvard Grieg i el tercer Concert de Saint-Saëns.

Durada: 1 h 24 min

Viatgem a les acaballes del segle XVII: Lluís XIV, el Rei Sol, fa cinquanta anys que governa França amb mà de ferro des del faraònic Palau de Versalles i ha convertit la música --i la cultura en general-- en el reflex del seu poder absolut. Triomfen el ballet de cort, les tragèdies líriques, la dansa, el clavecí i la viola de gamba, en el moment més esplendorós del barroc francès, amb autors com Charpentier, Couperin, Philidor, Forqueray, Jacquet de La Guerre, Marais o Sainte-Colombe. A Itàlia l'òpera ha esdevingut un espectacle de masses i un vehicle de lluïment per als cantants, però l'estil concertant s'aferma amb Corelli, Albinoni i D. Scarlatti. Les grans figures del barroc germànic encara són nens, però els seus referents seran Buxtehude i Pachelbel. I a Anglaterra destaca una de les figures cabdals de la música britànica de tots els temps: Henry Purcell.

Durada: 1 h 2 min

Viatgem a les acaballes del segle XVII: Lluís XIV, el Rei Sol, fa cinquanta anys que governa França amb mà de ferro des del faraònic Palau de Versalles i ha convertit la música --i la cultura en general-- en el reflex del seu poder absolut. Triomfen el ballet de cort, les tragèdies líriques, la dansa, el clavecí i la viola de gamba, en el moment més esplendorós del barroc francès, amb autors com Charpentier, Couperin, Philidor, Forqueray, Jacquet de La Guerre, Marais o Sainte-Colombe. A Itàlia l'òpera ha esdevingut un espectacle de masses i un vehicle de lluïment per als cantants, però l'estil concertant s'aferma amb Corelli, Albinoni i D. Scarlatti. Les grans figures del barroc germànic encara són nens, però els seus referents seran Buxtehude i Pachelbel. I a Anglaterra destaca una de les figures cabdals de la música britànica de tots els temps: Henry Purcell.

Durada: 1 h 2 min

Viatgem a les acaballes del segle XVII: Lluís XIV, el Rei Sol, fa cinquanta anys que governa França amb mà de ferro des del faraònic Palau de Versalles, i ha convertit la música i la cultura en general en el reflex del seu poder absolut. Triomfen el ballet de cort, les tragèdies líriques, la dansa, el clavecí i la viola de gamba, en el moment més esplendorós del barroc francès, amb autors com Charpentier, Couperin, Philidor, Forqueray, Jacquet de La Guerre, Marais o Sainte-Colombe. A Itàlia l'òpera s'ha convertit en un espectacle de masses i un vehicle de lluïment per als cantants, però l'estil concertant s'aferma amb Corelli, Albinoni i D. Scarlatti. Les grans figures del barroc germànic encara són nens, però els seus referents seran Buxtehude i Pachelbel, mentre que a Anglaterra destaca una de les figures cabdals de la música britànica de tots els temps: Henry Purcell.

Durada: 1 h 1 min

Viatgem a les acaballes del segle XVII: Lluís XIV, el Rei Sol, fa cinquanta anys que governa França amb mà de ferro des del faraònic Palau de Versalles, i ha convertit la música i la cultura en general en el reflex del seu poder absolut. Triomfen el ballet de cort, les tragèdies líriques, la dansa, el clavecí i la viola de gamba, en el moment més esplendorós del barroc francès, amb autors com Charpentier, Couperin, Philidor, Forqueray, Jacquet de La Guerre, Marais o Sainte-Colombe. A Itàlia l'òpera s'ha convertit en un espectacle de masses i un vehicle de lluïment per als cantants, però l'estil concertant s'aferma amb Corelli, Albinoni i D. Scarlatti. Les grans figures del barroc germànic encara són nens, però els seus referents seran Buxtehude i Pachelbel, mentre que a Anglaterra destaca una de les figures cabdals de la música britànica de tots els temps: Henry Purcell.

Durada: 58 min

Viatgem a les acaballes del segle XVII: Lluís XIV, el Rei Sol, fa cinquanta anys que governa França amb mà de ferro des del faraònic Palau de Versalles, i ha convertit la música i la cultura en general en el reflex del seu poder absolut. Triomfen el ballet de cort, les tragèdies líriques, la dansa, el clavecí i la viola de gamba, en el moment més esplendorós del barroc francès, amb autors com Charpentier, Couperin, Philidor, Forqueray, Jacquet de La Guerre, Marais o Sainte-Colombe. A Itàlia l'òpera s'ha convertit en un espectacle de masses i un vehicle de lluïment per als cantants, però l'estil concertant s'aferma amb Corelli, Albinoni i D. Scarlatti. Les grans figures del barroc germànic encara són nens, però els seus referents seran Buxtehude i Pachelbel, mentre que a Anglaterra destaca una de les figures cabdals de la música britànica de tots els temps: Henry Purcell.

Durada: 1 h 21 min

Tornem a l'any 1928 per escoltar i posar en context una nova selecció de l'enorme quantitat d'obres que ens van quedar pendents en la primera estada, algunes de les quals molt significatives: obres de Stravinsky, Schönberg, Walton, Holst, Bartók, Weill, Poulenc, Villalobos, Janácek, Webern, Nielsen, Kabalevski o Ralph Vaughan Williams. Obres coetànies però d'estètiques i llenguatges molt diferents, fascinants, algunes plenament avantguardistes i trencadores, d'altres que miren al passat, amb nostàlgia o ironia, en un escenari convuls on manen Hoover als EUA, Hirohito al Japó, Chiang Kai-Chek a la Xina, Atatürk a Turquia i Mickey Mouse al cinema. I les combinarem amb els diamants més populars i ballables del gran moment que vivia el jazz en aquells anys vint, una música que alguns consideraven immoral i amenaçadora per als antics valors culturals: "Crazy Rhythm", "Bassin street blues", "Let's do it", "My baby just care for me", "When you are smiling" o "Let's misbehave".

Durada: 1 h 6 min

Tornem a l'any 1928 per escoltar i posar en context una nova selecció de l'enorme quantitat d'obres que ens van quedar pendents en la primera estada, algunes de les quals molt significatives: obres de Stravinsky, Schönberg, Walton, Holst, Bartók, Weill, Poulenc, Villalobos, Janácek, Webern, Nielsen, Kabalevski o Ralph Vaughan Williams. Obres coetànies però d'estètiques i llenguatges molt diferents, fascinants, algunes plenament avantguardistes i trencadores, d'altres que miren al passat, amb nostàlgia o ironia, en un escenari convuls on manen Hoover als EUA; Hirohito al Japó; Chiang Kai-shek, a la Xina; Atatürk a Turquia i Mickey Mouse al cinema. I les combinarem amb els diamants més populars i ballables del gran moment que vivia el jazz en aquells anys vint, una música que alguns consideraven immoral i amenaçadora per als antics valors culturals: "Crazy rhythm", "Bassin street blues", "Let's do it", "My baby just care for me", "When you are smiling" o "Let's misbehave".

Durada: 1 h 1 min

Tornem a l'any 1928 per escoltar i posar en context una nova selecció de l'enorme quantitat d'obres que ens van quedar pendents en la primera estada, algunes de les quals molt significatives: obres de Stravinsky, Schönberg, Walton, Holst, Bartók, Weill, Poulenc, Villalobos, Janácek, Webern, Nielsen, Kabalevski o Ralph Vaughan Williams. Obres coetànies però d'estètiques i llenguatges molt diferents, fascinants, algunes plenament avantguardistes i trencadores, d'altres que miren al passat, amb nostàlgia o ironia, en un escenari convuls on manen Hoover als EUA, Hirohito al Japó, Chiang Kai-Chek a la Xina, Atatürk a Turquia i Mickey Mouse al cinema. I les combinarem amb els diamants més populars i ballables del gran moment que vivia el jazz en aquells anys vint, una música que alguns consideraven immoral i amenaçadora per als antics valors culturals: "Crazy Rhythm", "Bassin street blues", "Let's do it", "My baby just care for me", "When you are smiling" o "Let's misbehave".

Durada: 1 h 4 min

Tornem a l'any 1928 per escoltar i posar en context una nova selecció de l'enorme quantitat d'obres que ens van quedar pendents en la primera estada, algunes de les quals molt significatives: obres de Stravinsky, Schönberg, Walton, Holst, Bartók, Weill, Poulenc, Villalobos, Janácek, Webern, Nielsen, Kabalevski o Ralph Vaughan Williams. Obres coetànies però d'estètiques i llenguatges molt diferents, fascinants, algunes plenament avantguardistes i trencadores, d'altres que miren al passat, amb nostàlgia o ironia, en un escenari convuls on manen Hoover als EUA, Hirohito al Japó, Chiang Kai-Chek a la Xina, Atatürk a Turquia i Mickey Mouse al cinema. I les combinarem amb els diamants més populars i ballables del gran moment que vivia el jazz en aquells anys vint, una música que alguns consideraven immoral i amenaçadora per als antics valors culturals: "Crazy Rhythm", "Bassin street blues", "Let's do it", "My baby just care for me", "When you are smiling" o "Let's misbehave".

Durada: 1 h 4 min

Tornem a l'any 1928 per escoltar i posar en context una nova selecció de l'enorme quantitat d'obres que ens van quedar pendents en la primera estada, algunes de les quals molt significatives: obres de Stravinsky, Schönberg, Walton, Holst, Bartók, Weill, Poulenc, Villalobos, Janácek, Webern, Nielsen, Kabalevski o Ralph Vaughan Williams. Obres coetànies però d'estètiques i llenguatges molt diferents, fascinants, algunes plenament avantguardistes i trencadores, d'altres que miren al passat, amb nostàlgia o ironia, en un escenari convuls on manen Hoover als EUA, Hirohito al Japó, Chiang Kai-Chek a la Xina, Atatürk a Turquia i Mickey Mouse al cinema. I les combinarem amb els diamants més populars i ballables del gran moment que vivia el jazz en aquells anys vint, una música que alguns consideraven immoral i amenaçadora per als antics valors culturals: "Crazy Rhythm", "Bassin street blues", "Let's do it", "My baby just care for me", "When you are smiling" o "Let's misbehave".

Durada: 1 h 11 min

A les acaballes del barroc musical trobem els grans autors en plena activitat: Bach escrivint cantates per a Leipzig; son fill Carl Philipp Emmanuel com a músic del rei Frederic de Prússia en una de les corts més il·lustrades de l'època, i Domenico Scarlatti treballant a la cort espanyola, on va compondre més de 500 sonates per a clavicèmbal i va conèixer el castrat Farinelli, que guaria les penes, cantant, a Felip V. Händel viu el moment més delicat de la seva vida a Londres, del qual se'n surt gràcies a la seva obra mestra, l'oratori "El Messies". I arreu d'Europa triomfa l'òpera italiana i en especial l'òpera bufa, que desafia la tradició d'òpera seriosa i les tragèdies líriques franceses, i que donarà lloc a la famosa "Querella dels bufons", que involucra Gluck, Piccini, Rousseau i tots els enciclopedistes. Està naixent una nova estètica i una manera de concebre l'art que batejarem com a Classicisme.

Durada: 59 min

A les acaballes del barroc musical trobem els grans autors en plena activitat: Bach escrivint cantates per a Leipzig; son fill Carl Philipp Emmanuel com a músic del rei Frederic de Prússia en una de les corts més il·lustrades de l'època, i Domenico Scarlatti treballant a la cort espanyola, on va compondre més de 500 sonates per a clavicèmbal i va conèixer el castrat Farinelli, que guaria les penes, cantant, a Felip V. Händel viu el moment més delicat de la seva vida a Londres, del qual se'n surt gràcies a la seva obra mestra, l'oratori "El Messies". I arreu d'Europa triomfa l'òpera italiana i en especial l'òpera bufa, que desafia la tradició d'òpera seriosa i les tragèdies líriques franceses, i que donarà lloc a la famosa "Querella dels bufons", que involucra Gluck, Piccini, Rousseau i tots els enciclopedistes. Està naixent una nova estètica i una manera de concebre l'art que batejarem com a Classicisme.

Durada: 59 min

A les acaballes del barroc musical trobem els grans autors en plena activitat: Bach escrivint cantates per a Leipzig; son fill Carl Philipp Emmanuel com a músic del rei Frederic de Prússia en una de les corts més il·lustrades de l'època, i Domenico Scarlatti treballant a la cort espanyola, on va compondre més de 500 sonates per a clavicèmbal i va conèixer el castrat Farinelli, que guaria les penes, cantant, a Felip V. Händel viu el moment més delicat de la seva vida a Londres, del qual se'n surt gràcies a la seva obra mestra, l'oratori "El Messies". I arreu d'Europa triomfa l'òpera italiana i en especial l'òpera bufa, que desafia la tradició d'òpera seriosa i les tragèdies líriques franceses, i que donarà lloc a la famosa "Querella dels bufons", que involucra Gluck, Piccini, Rousseau i tots els enciclopedistes. Està naixent una nova estètica i una manera de concebre l'art que batejarem com a Classicisme.

Durada: 59 min

A les acaballes del barroc musical trobem els grans autors en plena activitat: Bach escrivint cantates per a Leipzig; son fill Carl Philipp Emmanuel com a músic del rei Frederic de Prússia en una de les corts més il·lustrades de l'època, i Domenico Scarlatti treballant a la cort espanyola, on va compondre més de 500 sonates per a clavicèmbal i va conèixer el castrat Farinelli, que guaria les penes, cantant, a Felip V. Händel viu el moment més delicat de la seva vida a Londres, del qual se'n surt gràcies a la seva obra mestra, l'oratori "El Messies". I arreu d'Europa triomfa l'òpera italiana i en especial l'òpera bufa, que desafia la tradició d'òpera seriosa i les tragèdies líriques franceses, i que donarà lloc a la famosa "Querella dels bufons", que involucra Gluck, Piccini, Rousseau i tots els enciclopedistes. Està naixent una nova estètica i una manera de concebre l'art que batejarem com a Classicisme.

Durada: 56 min

A les acaballes del barroc musical trobem els grans autors en plena activitat: Bach escrivint cantates per a Leipzig; son fill Carl Philipp Emmanuel com a músic del rei Frederic de Prússia en una de les corts més il·lustrades de l'època, i Domenico Scarlatti treballant a la cort espanyola, on va compondre més de 500 sonates per a clavicèmbal i va conèixer el castrat Farinelli, que guaria les penes, cantant, a Felip V. Händel viu el moment més delicat de la seva vida a Londres, del qual se'n surt gràcies a la seva obra mestra, l'oratori "El Messies". I arreu d'Europa triomfa l'òpera italiana i en especial l'òpera bufa, que desafia la tradició d'òpera seriosa i les tragèdies líriques franceses, i que donarà lloc a la famosa "Querella dels bufons", que involucra Gluck, Piccini, Rousseau i tots els enciclopedistes. Està naixent una nova estètica i una manera de concebre l'art que batejarem com a Classicisme.