àudios

Durada: 1 h 13 min

En els últims mesos de vida, Johann Sebastian Bach acaba de confegir una de les obres més monumentals i enigmàtiques de la seva producció, la Missa en si menor. A l'agost, debilitat per l'edat i amb greus problemes de vista, dirigeix per última vegada a Sant Tomàs de Leipzig, i escull la Cantata BWV 29, "Et donem gràcies, Senyor". Händel ja es dedica de ple a l'oratori, amb "Solomon" i "Susanna", i escriu per encàrrec una de les seves obres més brillants: "Music for the Royal Fireworks". Rameau escriu la seva última tragèdia en música, "Zoroastre", i a Itàlia triomfen les òperes de Jommelli i Galuppi.

Durada: 57 min

En els seus últims mesos de vida, Johann Sebastian Bach acaba de confegir una de les obres més monumentals i enigmàtiques de la seva producció, la Missa en si menor. A l'agost, debilitat per l'edat i amb greus problemes de vista, dirigeix per última vegada a Sant Tomàs de Leipzig, i escull la Cantata BWV 29, "Et donem gràcies, Senyor". Händel ja es dedica de ple a l'oratori, amb "Solomon" i "Susanna", i escriu per encàrrec una de les seves obres més brillants: "Music for the Royal Fireworks". Rameau escriu la seva última tragèdia en música, "Zoroastre", i a Itàlia triomfen les òperes de Jommelli i Galuppi.

Durada: 1 h 15 min

En els seus últims mesos de vida, Johann Sebastian Bach acaba de confegir una de les obres més monumentals i enigmàtiques de la seva producció, la Missa en si menor. A l'agost, debilitat per l'edat i amb greus problemes de vista, dirigeix per última vegada a Sant Tomàs de Leipzig, i escull la Cantata BWV 29, "Et donem gràcies, Senyor". Händel ja es dedica de ple a l'oratori, amb "Solomon" i "Susanna", i escriu per encàrrec una de les seves obres més brillants: "Music for the Royal Fireworks". Rameau escriu la seva última tragèdia en música, "Zoroastre", i a Itàlia triomfen les òperes de Jommelli i Galuppi.

Durada: 1 h 2 min

En els seus últims mesos de vida, Johann Sebastian Bach acaba de confegir una de les obres més monumentals i enigmàtiques de la seva producció, la Missa en si menor. A l'agost, debilitat per l'edat i amb greus problemes de vista, dirigeix per última vegada a Sant Tomàs de Leipzig, i escull la Cantata BWV 29, "Et donem gràcies, Senyor". Händel ja es dedica de ple a l'oratori, amb "Solomon" i "Susanna", i escriu per encàrrec una de les seves obres més brillants: "Music for the Royal Fireworks". Rameau escriu la seva última tragèdia en música, "Zoroastre", i a Itàlia triomfen les òperes de Jommelli i Galuppi.

Durada: 1 h 3 min

En els seus últims mesos de vida, Johann Sebastian Bach acaba de confegir una de les obres més monumentals i enigmàtiques de la seva producció, la Missa en si menor. A l'agost, debilitat per l'edat i amb greus problemes de vista, dirigeix per última vegada a Sant Tomàs de Leipzig, i escull la Cantata BWV 29, "Et donem gràcies, Senyor". Händel ja es dedica de ple a l'oratori, amb "Solomon" i "Susanna", i escriu per encàrrec una de les seves obres més brillants: "Music for the Royal Fireworks". Rameau escriu la seva última tragèdia en música, "Zoroastre", i a Itàlia triomfen les òperes de Jommelli i Galuppi.

Durada: 1 h 20 min

Les velles generacions de compositors, amb Bruckner, Brahms i Verdi al capdavant, continuen ancorats al Romanticisme, i conviuen amb els joves creadors, que busquen nous camins d'experimentació sonora, la llavor de l'avantguarda que acabarà revolucionant el món de la música. Compositores com Amy Beach, Ethel Smyth o Cécile Chaminade, que continuen lluitant contra totes les adversitats d'un món ferotgement patriarcal, comencen a fer obres de gran envergadura i a ser reconegudes pel món musical. París és el melic de la nova creació, i s'hi instal·len Albéniz, Granados, Turina i Falla, però Dvorak triomfa als Estats Units i Txaikovski diu adeu a la vida en estranyes circumstàncies després d'una erupció d'obres mestres de tots els gèneres.

Durada: 57 min

Les velles generacions de compositors, amb Bruckner, Brahms i Verdi al capdavant, segueixen ancorats al Romanticisme, i conviuen amb els joves creadors, que busquen nous camins d'experimentació sonora, la llavor de l'avantguarda que acabarà revolucionant el món de la música. Compositores com Amy Beach, Ethel Smyth o Cécile Chaminade, que segueixen lluitant contra totes les adversitats d'un món ferotgement patriarcal, comencen a fer obres de gran envergadura i a ser reconegudes pel món musical. París és el melic de la nova creació, i s'hi instal·len Albéniz, Granados, Turina i Falla, però Dvorak triomfa als Estats Units i Txaikovski diu adeu a la vida en estranyes circumstàncies després d'una erupció d'obres mestres de tots els gèneres.

Durada: 55 min

Les velles generacions de compositors, amb Bruckner, Brahms i Verdi al capdavant, segueixen ancorats al Romanticisme, i conviuen amb els joves creadors, que busquen nous camins d'experimentació sonora, la llavor de l'avantguarda que acabarà revolucionant el món de la música. Compositores com Amy Beach, Ethel Smyth o Cécile Chaminade, que segueixen lluitant contra totes les adversitats d'un món ferotgement patriarcal, comencen a fer obres de gran envergadura i a ser reconegudes pel món musical. París és el melic de la nova creació, i s'hi instal·len Albéniz, Granados, Turina i Falla, però Dvorak triomfa als Estats Units i Txaikovski diu adeu a la vida en estranyes circumstàncies després d'una erupció d'obres mestres de tots els gèneres.

Durada: 59 min

Les velles generacions de compositors, amb Bruckner, Brahms i Verdi al capdavant, segueixen ancorats al Romanticisme, i conviuen amb els joves creadors, que busquen nous camins d'experimentació sonora, la llavor de l'avantguarda que acabarà revolucionant el món de la música. Compositores com Amy Beach, Ethel Smyth o Cécile Chaminade, que segueixen lluitant contra totes les adversitats d'un món ferotgement patriarcal, comencen a fer obres de gran envergadura i a ser reconegudes pel món musical. París és el melic de la nova creació, i s'hi instal·len Albéniz, Granados, Turina i Falla, però Dvorak triomfa als Estats Units i Txaikovski diu adeu a la vida en estranyes circumstàncies després d'una erupció d'obres mestres de tots els gèneres.

Durada: 57 min

Les velles generacions de compositors, amb Bruckner, Brahms i Verdi al capdavant, segueixen ancorats al Romanticisme, i conviuen amb els joves creadors, que busquen nous camins d'experimentació sonora, la llavor de l'avantguarda que acabarà revolucionant el món de la música. Compositores com Amy Beach, Ethel Smyth o Cécile Chaminade, que segueixen lluitant contra totes les adversitats d'un món ferotgement patriarcal, comencen a fer obres de gran envergadura i a ser reconegudes pel món musical. París és el melic de la nova creació, i s'hi instal·len Albéniz, Granados, Turina i Falla, però Dvorak triomfa als Estats Units i Txaikovski diu adeu a la vida en estranyes circumstàncies després d'una erupció d'obres mestres de tots els gèneres.

Durada: 1 h 27 min

En plena guerra freda i amb les grans potències competint per anar a l'espai i provant armes nuclears, J. F. Kennedy arriba a la presidència dels EUA, es comença a construir el mur de Berlín, Fidel Castro tanca Cuba amb pany i forrellat i l'URSS envia el primer humà, Iuri Gagarin, a l'espai. A Catalunya continuen sorgint iniciatives per sortir de l'ofec franquista i neixen Òmnium Cultural, Cavall Fort i Banca Catalana. La provocació s'instal·la en l'art, amb obres com "Merda d'artista" i "Blau", i la creació musical balla entre la tradició, el compromís social i polític i l'avantguarda més rabiosa: Poulenc estrena el "Gloria"; Britten compon el "War requiem"; Penderecki, el "Plany a les víctimes d'Hiroshima"; Xostakóvitx, la Simfonia núm. 12; Ligeti, "Atmosferes", i Gerhard, a l'exili, la Tercera simfonia. I, en paral·lel, The Beatles fan el primer concert, debuten Bob Dylan i els Beach Boys i triomfen Elvis Presley, Marilyn Monroe i Ray Charles.

Durada: 59 min

En plena guerra freda i amb les grans potències competint per anar a l'espai i provant armes nuclears, J. F. Kennedy arriba a la presidència dels EUA, es comença a construir el mur de Berlín, Fidel Castro tanca Cuba amb pany i forrellat i l'URSS envia el primer humà, Iuri Gagarin, a l'espai. A Catalunya continuen sorgint iniciatives per sortir de l'ofec franquista i neixen Òmnium Cultural, Cavall Fort i Banca Catalana. La provocació s'instal·la en l'art, amb obres com "Merda d'artista" i "Blau", i la creació musical balla entre la tradició, el compromís social i polític i l'avantguarda més rabiosa: Poulenc estrena el "Gloria"; Britten compon el "War requiem"; Penderecki, el "Plany a les víctimes d'Hiroshima"; Xostakóvitx, la Simfonia núm. 12; Ligeti, "Atmosferes", i Gerhard, a l'exili, la Tercera simfonia. I, en paral·lel, The Beatles fan el primer concert, debuten Bob Dylan i els Beach Boys i triomfen Elvis Presley, Marilyn Monroe i Ray Charles.

Durada: 59 min

En plena guerra freda i amb les grans potències competint per anar a l'espai i provant armes nuclears, J. F. Kennedy arriba a la presidència dels EUA, es comença a construir el mur de Berlín, Fidel Castro tanca Cuba amb pany i forrellat i l'URSS envia el primer humà, Iuri Gagarin, a l'espai. A Catalunya continuen sorgint iniciatives per sortir de l'ofec franquista i neixen Òmnium Cultural, Cavall Fort i Banca Catalana. La provocació s'instal·la en l'art, amb obres com "Merda d'artista" i "Blau", i la creació musical balla entre la tradició, el compromís social i polític i l'avantguarda més rabiosa: Poulenc estrena el "Gloria"; Britten compon el "War requiem"; Penderecki, el "Plany a les víctimes d'Hiroshima"; Xostakóvitx, la Simfonia núm. 12; Ligeti, "Atmosferes", i Gerhard, a l'exili, la Tercera simfonia. I, en paral·lel, The Beatles fan el primer concert, debuten Bob Dylan i els Beach Boys i triomfen Elvis Presley, Marilyn Monroe i Ray Charles.

Durada: 1 h 16 min

En plena guerra freda i amb les grans potències competint per arribar a l'espai i provant armes nuclears, J. F. Kennedy arriba a la presidència dels EUA, comença a construir-se el mur de Berlín, Fidel Castro tanca Cuba amb pany i forrellat i l'URSS envia el primer humà, Iuri Gagarin, a l'espai. A Catalunya continuen sorgint iniciatives per sortir de l'ofec franquista i neixen Òmnium Cultural, Cavall Fort i Banca Catalana. La provocació s'instal·la en l'art, amb obres com "Merda d'artista" i "Blau", i la creació musical balla entre la tradició, el compromís social i polític i l'avantguarda més rabiosa: Poulenc estrena el "Gloria"; Britten compon el "War Requiem"; Penderecki, el "Plany a les víctimes d'Hiroshima"; Xostakóvitx, la Simfonia núm. 12; Ligeti, "Atmosferes", i Gerhard, a l'exili, la Tercera simfonia. I, en paral·lel, The Beatles fan el primer concert, debuten Bob Dylan i els Beach Boys i triomfen Elvis Presley, Marilyn Monroe i Ray Charles.

Durada: 57 min

En plena guerra freda i amb les grans potències competint per arribar a l'espai i provant armes nuclears, J. F. Kennedy arriba a la presidència dels EUA, comença a construir-se el mur de Berlín, Fidel Castro tanca Cuba amb pany i forrellat, i l'URSS envia el primer humà, Iuri Gagarin, a l'espai. A Catalunya segueixen sorgint iniciatives per sortir de l'ofec franquista i neixen Òmnium Cultural, Cavall Fort i Banca Catalana. La provocació s'instal·la en l'art, amb obres com "Merda d'artista" o "Blau", i la creació musical balla entre la tradició, el compromís social i polític, i l'avantguarda més rabiosa: Poulenc estrena el "Gloria", Britten compon el "War Requiem", Penderecki el "Plany per les víctimes d'Hiroshima", Xostakóvitx la Simfonia n. 12, Ligeti "Atmosferes" i Gerhard, a l'exili, la tercera simfonia. I en paral·lel, The Beatles fan el primer concert, debuten Bob Dylan i els Beach Boys, i triomfen Elvis Presley, Marilyn Monroe i Ray Charles.

Durada: 1 h 18 min

Les grans monarquies i els imperis dominen Europa i el Nou Món, amb el despotisme il·lustrat que dona vida al món de la cultura. L'òpera italiana és el gènere que triomfa a mig continent, amb Porpora, Jommelli, Rameau i d'altres, però Händel, en plena maduresa i instal·lat a Londres, abandona aquell gènere i compon oratoris en llengua anglesa que entusiasmen el públic britànic, i complau la cort reial amb grans obres de celebració, com el "Te Deum Dettingen", compost amb motiu d'una gran victòria en la guerra de successió austríaca. Telemann és l'autor germànic més cèlebre i prolífic, i Bach enfila els últims anys de la seva vida escrivint obres per a tecla d'enorme envergadura, mentre un rei melòman, Frederic el Gran de Prússia, lidera una cort il·lustrada i refinada envoltat de grans músics al seu palau de Sanssouci.

Durada: 1 h 2 min

Les grans monarquies i els imperis dominen Europa i el Nou Món, amb el despotisme il·lustrat que dona vida al món de la cultura. L'òpera italiana és el gènere que triomfa a mig continent, amb Porpora, Jommelli, Rameau i d'altres, però Händel, en plena maduresa i instal·lat a Londres, abandona aquell gènere i compon oratoris en llengua anglesa que entusiasmen el públic britànic, i complau la cort reial amb grans obres de celebració, com el "Te Deum Dettingen", compost amb motiu d'una gran victòria en la guerra de successió austríaca. Telemann és l'autor germànic més cèlebre i prolífic, i Bach enfila els últims anys de la seva vida escrivint obres per a tecla d'enorme envergadura, mentre un rei melòman, Frederic el Gran de Prússia, lidera una cort il·lustrada i refinada envoltat de grans músics al seu palau de Sanssouci.

Durada: 59 min

Les grans monarquies i els imperis dominen Europa i el Nou Món, amb el despotisme il·lustrat que dona vida al món de la cultura. L'òpera italiana és el gènere que triomfa a mig continent, amb Porpora, Jommelli, Rameau i d'altres, però Händel, en plena maduresa i instal·lat a Londres, abandona aquell gènere i compon oratoris en llengua anglesa que entusiasmen el públic britànic, i complau la cort reial amb grans obres de celebració, com el "Te Deum Dettingen", compost amb motiu d'una gran victòria en la guerra de successió austríaca. Telemann és l'autor germànic més cèlebre i prolífic, i Bach enfila els últims anys de la seva vida escrivint obres per a tecla d'enorme envergadura, mentre un rei melòman, Frederic el Gran de Prússia, lidera una cort il·lustrada i refinada envoltat de grans músics al seu palau de Sanssouci.

Durada: 57 min

Les grans monarquies i els imperis dominen Europa i el Nou Món, amb el despotisme il·lustrat que dona vida al món de la cultura. L'òpera italiana és el gènere que triomfa a mig continent, amb Porpora, Jommelli, Rameau i d'altres, però Händel, en plena maduresa i instal·lat a Londres, abandona aquell gènere i compon oratoris en llengua anglesa que entusiasmen el públic britànic, i complau la cort reial amb grans obres de celebració, com el "Te Deum Dettingen", compost amb motiu d'una gran victòria en la guerra de successió austríaca. Telemann és l'autor germànic més cèlebre i prolífic, i Bach enfila els últims anys de la seva vida escrivint obres per a tecla d'enorme envergadura, mentre un rei melòman, Frederic el Gran de Prússia, lidera una cort il·lustrada i refinada envoltat de grans músics al seu palau de Sanssouci.

Durada: 57 min

Les grans monarquies i els imperis dominen Europa i el Nou Món, amb el despotisme il·lustrat que dona vida al món de la cultura. L'òpera italiana és el gènere que triomfa a mig continent, amb Porpora, Jommelli, Rameau i d'altres, però Händel, en plena maduresa i instal·lat a Londres, abandona aquell gènere i compon oratoris en llengua anglesa que entusiasmen el públic britànic, i complau la cort reial amb grans obres de celebració, com el "Te Deum Dettingen", compost amb motiu d'una gran victòria en la guerra de successió austríaca. Telemann és l'autor germànic més cèlebre i prolífic, i Bach enfila els últims anys de la seva vida escrivint obres per a tecla d'enorme envergadura, mentre un rei melòman, Frederic el Gran de Prússia, lidera una cort il·lustrada i refinada envoltat de grans músics al seu palau de Sanssouci.

Durada: 1 h 3 min

A les portes de la Primera Guerra Mundial, Europa viu una eufòria inquietant i sinistra que s'encomana a la creació artística i musical, amb obres torbadores com les pintures de Malèvitx, Kandinski, Matisse o Duchamp; l'expressionisme germànic, o els futuristes italians; però també a la literatura escandalosa de Proust, Mann, Conrad, Lawrence, Kafka o Shaw, i per descomptat a obres musicals avantguardistes i revolucionàries com les de Schönberg, Stravinski, Debussy, Prokófiev o Satie. Un escenari convuls que viu l'esclat del moviment sufragista, la producció industrial en cadena, el naixement del conductisme i de la teoria de l'àtom, l'esfondrament de l'imperi otomà o les revoltes a Irlanda. Tagore rep el Nobel de Literatura, Chaplin comença a fer pel·lícules i la Filharmònica de Berlín enregistra la primera simfonia completa de la història: la Cinquena de Beethoven.

Durada: 1 h 1 min

A les portes de la Primera Guerra Mundial, Europa viu una eufòria inquietant i sinistra que s'encomana a la creació artística i musical, amb obres torbadores com les pintures de Malèvitx, Kandinski, Matisse o Duchamp; l'expressionisme germànic, o els futuristes italians; però també a la literatura escandalosa de Proust, Mann, Conrad, Lawrence, Kafka o Shaw, i per descomptat a obres musicals avantguardistes i revolucionàries com les de Schönberg, Stravinski, Debussy, Prokófiev o Satie. Un escenari convuls que viu l'esclat del moviment sufragista, la producció industrial en cadena, el naixement del conductisme i de la teoria de l'àtom, l'esfondrament de l'imperi otomà o les revoltes a Irlanda. Tagore rep el Nobel de Literatura, Chaplin comença a fer pel·lícules i la Filharmònica de Berlín enregistra la primera simfonia completa de la història: la Cinquena de Beethoven.

Durada: 1 h 1 min

A les portes de la Primera Guerra Mundial, Europa viu una eufòria inquietant i sinistra que s'encomana a la creació artística i musical, amb obres torbadores com les pintures de Malèvitx, Kandinski, Matisse o Duchamp, l'expressionisme germànic o els futuristes italians; però també a la literatura escandalosa de Proust, Mann, Conrad, Lawrence, Kafka o Shaw, i per descomptat a obres musicals avantguardistes i revolucionàries com les de Schönberg, Stravinski, Debussy, Prokofiev o Satie. Un escenari convuls que viu l'esclat del moviment sufragista, la producció industrial en cadena, el naixement del conductisme i de la teoria de l'àtom, l'esfondrament de l'imperi otomà o les revoltes a Irlanda. Tagore rep el Nobel de literatura, Chaplin comença a fer pel·lícules i la Filharmònica de Berlín enregistra la primera simfonia completa de la història: la Cinquena de Beethoven.

Durada: 59 min

A les portes de la Primera Guerra Mundial, Europa viu una eufòria inquietant i sinistra que s'encomana a la creació artística i musical, amb obres torbadores com les pintures de Malèvitx, Kandinski, Matisse o Duchamp, l'expressionisme germànic o els futuristes italians; però també a la literatura escandalosa de Proust, Mann, Conrad, Lawrence, Kafka o Shaw, i per descomptat a obres musicals avantguardistes i revolucionàries com les de Schönberg, Stravinski, Debussy, Prokofiev o Satie. Un escenari convuls que viu l'esclat del moviment sufragista, la producció industrial en cadena, el naixement del conductisme i de la teoria de l'àtom, l'esfondrament de l'imperi otomà o les revoltes a Irlanda. Tagore rep el Nobel de literatura, Chaplin comença a fer pel·lícules i la Filharmònica de Berlín enregistra la primera simfonia completa de la història: la Cinquena de Beethoven.

Durada: 55 min

A les portes de la Primera Guerra Mundial, Europa viu una eufòria inquietant i sinistra que s'encomana a la creació artística i musical, amb obres torbadores com les pintures de Malèvitx, Kandinski, Matisse o Duchamp, l'expressionisme germànic o els futuristes italians; però també a la literatura escandalosa de Proust, Mann, Conrad, Lawrence, Kafka o Shaw, i per descomptat a obres musicals avantguardistes i revolucionàries com les de Schönberg, Stravinski, Debussy, Prokofiev o Satie. Un escenari convuls que viu l'esclat del moviment sufragista, la producció industrial en cadena, el naixement del conductisme i de la teoria de l'àtom, l'esfondrament de l'imperi otomà o les revoltes a Irlanda. Tagore rep el Nobel de literatura, Chaplin comença a fer pel·lícules i la Filharmònica de Berlín enregistra la primera simfonia completa de la història: la Cinquena de Beethoven.

Durada: 1 h 11 min

L'esperit "fin de siècle" ens porta eufòria i decadentisme a parts iguals, amb les obres simbolistes de Maeterlinck, les pintures de Cézanne i Toulouse-Lautrec i l'escandalosa "Salomé" que escriu Oscar Wilde, que coincideixen amb l'esclat del cas Dreyfus a França, la pujada al tron de Rússia de Nicolau II i la bomba anarquista que esclata al Gran Teatre del Liceu, que mata vint persones. Puccini obté el seu primer triomf amb "Manon Lescaut" a Torí, Verdi s'acomiada del món de l'òpera amb "Falstaff" a la Scala, i Brahms amoroseix la seva vellesa solitària amb les últimes joies per a piano. Dvorák, instal·lat a Nova York, escriu el "Quartet americà", el "Quintet de corda" i la cèlebre "Simfonia del nou món", que s'estrena amb èxit al Carnegie Hall, i Txaikovski diu adeu a la vida en estranyes circumstàncies després d'una erupció d'obres mestres en pocs mesos coronada per la seva sisena simfonia, la "Patètica", que ell mateix dirigeix només nou dies abans de morir.

Durada: 1 h 3 min

L'esperit "fin de siècle" ens porta eufòria i decadentisme a parts iguals, amb les obres simbolistes de Maeterlinck, les pintures de Cézanne i Toulouse-Lautrec i l'escandalosa "Salomé" que escriu Oscar Wilde, que coincideixen amb l'esclat del cas Dreyfus a França, la pujada al tron de Rússia de Nicolau II i la bomba anarquista que esclata al Gran Teatre del Liceu, que mata vint persones. Puccini obté el seu primer triomf amb "Manon Lescaut" a Torí, Verdi s'acomiada del món de l'òpera amb "Falstaff" a la Scala, i Brahms amoroseix la seva vellesa solitària amb les últimes joies per a piano. Dvorák, instal·lat a Nova York, escriu el "Quartet americà", el "Quintet de corda" i la cèlebre "Simfonia del nou món", que s'estrena amb èxit al Carnegie Hall, i Txaikovski diu adeu a la vida en estranyes circumstàncies després d'una erupció d'obres mestres en pocs mesos coronada per la seva sisena simfonia, la "Patètica", que ell mateix dirigeix només nou dies abans de morir.

Durada: 1 h

L'esperit "fin de siècle" ens porta eufòria i decadentisme a parts iguals, amb les obres simbolistes de Maeterlinck, les pintures de Cézanne i Toulouse-Lautrec i l'escandalosa "Salomé" que escriu Oscar Wilde, que coincideixen amb l'esclat del cas Dreyfus a França, la pujada al tron de Rússia de Nicolau II i la bomba anarquista que esclata al Gran Teatre del Liceu, que mata vint persones. Puccini obté el seu primer triomf amb "Manon Lescaut" a Torí, Verdi s'acomiada del món de l'òpera amb "Falstaff" a la Scala, i Brahms amoroseix la seva vellesa solitària amb les últimes joies per a piano. Dvorák, instal·lat a Nova York, escriu el "Quartet americà", el "Quintet de corda" i la cèlebre "Simfonia del nou món", que s'estrena amb èxit al Carnegie Hall, i Txaikovski diu adeu a la vida en estranyes circumstàncies després d'una erupció d'obres mestres en pocs mesos coronada per la seva sisena simfonia, la "Patètica", que ell mateix dirigeix només nou dies abans de morir.

Durada: 59 min

L'esperit "fin de siècle" ens porta eufòria i decadentisme a parts iguals, amb les obres simbolistes de Maeterlinck, les pintures de Cézanne i Toulouse-Lautrec i l'escandalosa "Salomé" que escriu Oscar Wilde, que coincideixen amb l'esclat del cas Dreyfus a França, la pujada al tron de Rússia de Nicolau II i la bomba anarquista que esclata al Gran Teatre del Liceu, que mata vint persones. Puccini obté el seu primer triomf amb "Manon Lescaut" a Torí, Verdi s'acomiada del món de l'òpera amb "Falstaff" a la Scala, i Brahms amoroseix la seva vellesa solitària amb les últimes joies per a piano. Dvorák, instal·lat a Nova York, escriu el "Quartet americà", el "Quintet de corda" i la cèlebre "Simfonia del nou món", que s'estrena amb èxit al Carnegie Hall, i Txaikovski diu adeu a la vida en estranyes circumstàncies després d'una erupció d'obres mestres en pocs mesos coronada per la seva sisena simfonia, la "Patètica", que ell mateix dirigeix només nou dies abans de morir.

Durada: 57 min

L'esperit "fin de siècle" ens porta eufòria i decadentisme a parts iguals, amb les obres simbolistes de Maeterlinck, les pintures de Cézanne i Toulouse-Lautrec i l'escandalosa "Salomé" que escriu Oscar Wilde, que coincideixen amb l'esclat del cas Dreyfus a França, la pujada al tron de Rússia de Nicolau II i la bomba anarquista que esclata al Gran Teatre del Liceu, que mata vint persones. Puccini obté el seu primer triomf amb "Manon Lescaut" a Torí, Verdi s'acomiada del món de l'òpera amb "Falstaff" a la Scala, i Brahms amoroseix la seva vellesa solitària amb les últimes joies per a piano. Dvorák, instal·lat a Nova York, escriu el "Quartet americà", el "Quintet de corda" i la cèlebre "Simfonia del nou món", que s'estrena amb èxit al Carnegie Hall, i Txaikovski diu adeu a la vida en estranyes circumstàncies després d'una erupció d'obres mestres en pocs mesos coronada per la seva sisena simfonia, la "Patètica", que ell mateix dirigeix només nou dies abans de morir.