àudios

Durada: 1 h 9 min

Any d'agitació política i de revolucions liberals: a França fan caure un Borbó per posar-hi un rei "burgès" (i Delacroix ho pinta), l'exèrcit rus esclafa salvatgement la revolta dels polonesos, Bèlgica i Grècia aconsegueixen la independència, l'imperi otomà s'esfondra i el poder colonial trontolla. Stendhal i Balzac ho expressen en la seva obra literària i "Ernani", de Victor Hugo, provoca un escàndol al teatre. Donizetti i Bellini, a la trentena, són els reis de l'òpera, però estava florint una nova generació de compositors, tots molt joves, que escrivien d'una manera nova i revolucionària, i en circumstàncies personals crucials: Mendelssohn, Chopin, Schumann... Johann Strauss fa ballar tot Viena amb les seves polques i valsos, mentre Paganini enlluerna mig Europa amb el seu virtuosisme demoníac i Berlioz rebenta les costures de la simfonia amb una obra revolucionària i autobiogràfica.

Durada: 1 h 1 min

Any d'agitació política i de revolucions liberals: a França fan caure un Borbó per posar-hi un rei "burgès" (i Delacroix ho pinta), l'exèrcit rus esclafa salvatgement la revolta dels polonesos, Bèlgica i Grècia aconsegueixen la independència, l'imperi otomà s'esfondra i el poder colonial trontolla. Stendhal i Balzac ho expressen en la seva obra literària i "Ernani", de Victor Hugo, provoca un escàndol al teatre. Donizetti i Bellini, a la trentena, són els reis de l'òpera, però estava florint una nova generació de compositors, tots molt joves, que escrivien d'una manera nova i revolucionària, i en circumstàncies personals crucials: Mendelssohn, Chopin, Schumann... Johann Strauss fa ballar tot Viena amb les seves polques i valsos, mentre Paganini enlluerna mig Europa amb el seu virtuosisme demoníac i Berlioz rebenta les costures de la simfonia amb una obra revolucionària i autobiogràfica.

Durada: 1 h

Any d'agitació política i de revolucions liberals: a França fan caure un Borbó per posar-hi un rei "burgès" (i Delacroix ho pinta), l'exèrcit rus esclafa salvatgement la revolta dels polonesos, Bèlgica i Grècia aconsegueixen la independència, l'imperi otomà s'esfondra i el poder colonial trontolla. Stendhal i Balzac ho expressen en la seva obra literària i "Ernani", de Victor Hugo, provoca un escàndol al teatre. Donizetti i Bellini, a la trentena, són els reis de l'òpera, però estava florint una nova generació de compositors, tots molt joves, que escrivien d'una manera nova i revolucionària, i en circumstàncies personals crucials: Mendelssohn, Chopin, Schumann... Johann Strauss fa ballar tot Viena amb les seves polques i valsos, mentre Paganini enlluerna mig Europa amb el seu virtuosisme demoníac i Berlioz rebenta les costures de la simfonia amb una obra revolucionària i autobiogràfica.

Durada: 58 min

Any d'agitació política i de revolucions liberals: a França fan caure un Borbó per posar-hi un rei "burgès" (i Delacroix ho pinta), l'exèrcit rus esclafa salvatgement la revolta dels polonesos, Bèlgica i Grècia aconsegueixen la independència, l'imperi otomà s'esfondra i el poder colonial trontolla. Stendhal i Balzac ho expressen en la seva obra literària i "Ernani", de Victor Hugo, provoca un escàndol al teatre. Donizetti i Bellini, a la trentena, són els reis de l'òpera, però estava florint una nova generació de compositors, tots molt joves, que escrivien d'una manera nova i revolucionària, i en circumstàncies personals crucials: Mendelssohn, Chopin, Schumann... Johann Strauss fa ballar tot Viena amb les seves polques i valsos, mentre Paganini enlluerna mig Europa amb el seu virtuosisme demoníac i Berlioz rebenta les costures de la simfonia amb una obra revolucionària i autobiogràfica.

Durada: 57 min

Any d'agitació política i de revolucions liberals: a França fan caure un Borbó per posar-hi un rei "burgès" (i Delacroix ho pinta), l'exèrcit rus esclafa salvatgement la revolta dels polonesos, Bèlgica i Grècia aconsegueixen la independència, l'imperi otomà s'esfondra i el poder colonial trontolla. Stendhal i Balzac ho expressen en la seva obra literària i "Ernani", de Victor Hugo, provoca un escàndol al teatre. Donizetti i Bellini, a la trentena, són els reis de l'òpera, però estava florint una nova generació de compositors, tots molt joves, que escrivien d'una manera nova i revolucionària, i en circumstàncies personals crucials: Mendelssohn, Chopin, Schumann... Johann Strauss fa ballar tot Viena amb les seves polques i valsos, mentre Paganini enlluerna mig Europa amb el seu virtuosisme demoníac i Berlioz rebenta les costures de la simfonia amb una obra revolucionària i autobiogràfica.

Durada: 59 min

Europa viu l'ascens dels feixismes, que també afecta de ple totes les arts. La República de Weimar és amenaçada pels nazis, i músics com Kurt Weill, Schönberg, Krenek o Korngold ho pateixen. Els Estats Units viuen en una estranya eufòria econòmica que acabarà amb el crac del 1929. Primo de Rivera enderroca les quatre columnes de Montjuïc, al Regne Unit s'instaura el vot de les dones, i s'inventa el cinema sonor, que es converteix en l'entreteniment més popular del moment. Amsterdam acull els Jocs Olímpics, BMW comença a produir automòbils, la Coca-Cola s'implanta a Europa, i el jazz i el swing triomfen arreu i conviuen amb la passió pels musicals de Broadway. Gershwin és l'estrella del moment però se'n va a Europa a aprendre, i Ravel fa una gira de tres mesos pels Estats Units. Toldrà estrena "El giravolt de maig", i autors com Stravinsky, Janácek, Bartók, Walton o Poulenc estan en plena efervescència creativa.

Durada: 54 min

Europa viu l'ascens dels feixismes, que també afecta de ple totes les arts. La República de Weimar és amenaçada pels nazis, i músics com Kurt Weill, Schönberg, Krenek o Korngold ho pateixen. Els Estats Units viuen en una estranya eufòria econòmica que acabarà amb el crac del 1929. Primo de Rivera enderroca les quatre columnes de Montjuïc, al Regne Unit s'instaura el vot de les dones, i s'inventa el cinema sonor, que es converteix en l'entreteniment més popular del moment. Amsterdam acull els Jocs Olímpics, BMW comença a produir automòbils, la Coca-Cola s'implanta a Europa, i el jazz i el swing triomfen arreu i conviuen amb la passió pels musicals de Broadway. Gershwin és l'estrella del moment però se'n va a Europa a aprendre, i Ravel fa una gira de tres mesos pels Estats Units. Toldrà estrena "El giravolt de maig", i autors com Stravinsky, Janácek, Bartók, Walton o Poulenc estan en plena efervescència creativa.

Durada: 59 min

Europa viu l'ascens dels feixismes, que també afecta de ple totes les arts. La República de Weimar és amenaçada pels nazis, i músics com Kurt Weill, Schönberg, Krenek o Korngold ho pateixen. Els Estats Units viuen en una estranya eufòria econòmica que acabarà amb el crac del 1929. Primo de Rivera enderroca les quatre columnes de Montjuïc, al Regne Unit s'instaura el vot de les dones, i s'inventa el cinema sonor, que es converteix en l'entreteniment més popular del moment. Amsterdam acull els Jocs Olímpics, BMW comença a produir automòbils, la Coca-Cola s'implanta a Europa, i el jazz i el swing triomfen arreu i conviuen amb la passió pels musicals de Broadway. Gershwin és l'estrella del moment però se'n va a Europa a aprendre, i Ravel fa una gira de tres mesos pels Estats Units. Toldrà estrena "El giravolt de maig", i autors com Stravinsky, Janácek, Bartók, Walton o Poulenc estan en plena efervescència creativa.

Durada: 1 h 3 min

Europa viu l'ascens dels feixismes, que també afecta de ple totes les arts. La República de Weimar és amenaçada pels nazis, i músics com Kurt Weill, Schönberg, Krenek o Korngold ho pateixen. Els Estats Units viuen en una estranya eufòria econòmica que acabarà amb el crac del 1929. Primo de Rivera enderroca les quatre columnes de Montjuïc, al Regne Unit s'instaura el vot de les dones, i s'inventa el cinema sonor, que es converteix en l'entreteniment més popular del moment. Amsterdam acull els Jocs Olímpics, BMW comença a produir automòbils, la Coca-Cola s'implanta a Europa, i el jazz i el swing triomfen arreu i conviuen amb la passió pels musicals de Broadway. Gershwin és l'estrella del moment però se'n va a Europa a aprendre, i Ravel fa una gira de tres mesos pels Estats Units. Toldrà estrena "El giravolt de maig", i autors com Stravinsky, Janácek, Bartók, Walton o Poulenc estan en plena efervescència creativa.

Durada: 1 h 4 min

Europa viu l'ascens dels feixismes, que també afecta de ple totes les arts. La República de Weimar és amenaçada pels nazis, i músics com Kurt Weill, Schönberg, Krenek o Korngold ho pateixen. Els Estats Units viuen en una estranya eufòria econòmica que acabarà amb el crac del 1929. Primo de Rivera enderroca les quatre columnes de Montjuïc, al Regne Unit s'instaura el vot de les dones, i s'inventa el cinema sonor, que es converteix en l'entreteniment més popular del moment. Amsterdam acull els Jocs Olímpics, BMW comença a produir automòbils, la Coca-Cola s'implanta a Europa, i el jazz i el swing triomfen arreu i conviuen amb la passió pels musicals de Broadway. Gershwin és l'estrella del moment però se'n va a Europa a aprendre, i Ravel fa una gira de tres mesos pels Estats Units. Toldrà estrena "El giravolt de maig", i autors com Stravinsky, Janácek, Bartók, Walton o Poulenc estan en plena efervescència creativa.

Durada: 1 h 11 min

A Amèrica s'està lliurant la Guerra de la Independència, que busca alliberar els Estats Units de l'imperi colonial britànic, i el Regne d'Espanya s'hi apunta per recuperar Gibraltar i Menorca. Mozart, amb 23 anys, torna de París frustrat i ple de decepcions: ha sentit per primera vegada l'arrogància i el menyspreu de les classes poderoses i, en tornar a la cort de Salzburg, tasta la prepotència humiliant de Colloredo. És ara que decideix independitzar-se i alliberar-se del jou cortesà. Haydn fa 18 anys que treballa com a kapellmeister al Palau d'Esterházy, on estrena òperes i simfonies, mentre que a Viena triomfen les òperes dels italians com Cimarosa, Paisiello, Salieri i les d'un valencià il·lustre: Vicent Martín i Soler. El profund malestar social acabarà, deu anys més tard, a la Bastilla.

Durada: 1 h 2 min

A Amèrica s'està lliurant la Guerra de la Independència, que busca alliberar els Estats Units de l'imperi colonial britànic, i el Regne d'Espanya s'hi apunta per recuperar Gibraltar i Menorca. Mozart, amb 23 anys, torna de París frustrat i ple de decepcions: ha sentit per primera vegada l'arrogància i el menyspreu de les classes poderoses i, en tornar a la cort de Salzburg, tasta la prepotència humiliant de Colloredo. És ara que decideix independitzar-se i alliberar-se del jou cortesà. Haydn fa 18 anys que treballa com a kapellmeister al Palau d'Esterházy, on estrena òperes i simfonies, mentre que a Viena triomfen les òperes dels italians com Cimarosa, Paisiello, Salieri i les d'un valencià il·lustre: Vicent Martín i Soler. El profund malestar social acabarà, deu anys més tard, a la Bastilla.

Durada: 1 h 2 min

A Amèrica s'està lliurant la Guerra de la Independència, que busca alliberar els Estats Units de l'imperi colonial britànic, i el Regne d'Espanya s'hi apunta per recuperar Gibraltar i Menorca. Mozart, a 23 anys, torna de París frustrat i ple de decepcions: ha sentit per primera vegada l'arrogància i el menyspreu de les classes poderoses, i en tornar a la cort de Salzburg tasta la prepotència humiliant de Colloredo. És ara que decideix independitzar-se i alliberar-se del jou cortesà. Haydn fa 18 anys que treballa com a kapellmeister al Palau d'Esterházy, on estrena òperes i simfonies, mentre a Viena triomfen les òperes dels italians com Cimarosa, Paisiello, Salieri, i les d'un valencià il·lustre: Vicent Martín i Soler. El profund malestar social acabarà, deu anys més tard, a la Bastilla.

Durada: 1 h 2 min

A Amèrica s'està lliurant la Guerra de la Independència, que busca alliberar els Estats Units de l'imperi colonial britànic, i el Regne d'Espanya s'hi apunta per recuperar Gibraltar i Menorca. Mozart, a 23 anys, torna de París frustrat i ple de decepcions: ha sentit per primera vegada l'arrogància i el menyspreu de les classes poderoses, i en tornar a la cort de Salzburg tasta la prepotència humiliant de Colloredo. És ara que decideix independitzar-se i alliberar-se del jou cortesà. Haydn fa 18 anys que treballa com a kapellmeister al Palau d'Esterházy, on estrena òperes i simfonies, mentre a Viena triomfen les òperes dels italians com Cimarosa, Paisiello, Salieri, i les d'un valencià il·lustre: Vicent Martín i Soler. El profund malestar social acabarà, deu anys més tard, a la Bastilla.

Durada: 1 h 14 min

A Amèrica s'està lliurant la Guerra de la Independència, que busca alliberar els Estats Units de l'imperi colonial britànic, i el Regne d'Espanya s'hi apunta per recuperar Gibraltar i Menorca. Mozart, a 23 anys, torna de París frustrat i ple de decepcions: ha sentit per primera vegada l'arrogància i el menyspreu de les classes poderoses, i en tornar a la cort de Salzburg tasta la prepotència humiliant de Colloredo. És ara que decideix independitzar-se i alliberar-se del jou cortesà. Haydn fa 18 anys que treballa com a kapellmeister al Palau d'Esterházy, on estrena òperes i simfonies, mentre a Viena triomfen les òperes dels italians com Cimarosa, Paisiello, Salieri, i les d'un valencià il·lustre: Vicent Martín i Soler. El profund malestar social acabarà, deu anys més tard, a la Bastilla.

Durada: 1 h 17 min

La tecnologia revoluciona el món: Thomas Edison patenta el fonògraf; David Hugues presenta el primer micròfon; es prenen les primeres imatges en moviment; s'inaugura la primera central telefònica als Estats Units, i la xarxa elèctrica comença a implantar-se a les cases particulars. Grècia declara la guerra a l'imperi otomà; Bulgària, Sèrbia i Romania esdevenen estats independents en virtut del Tractat de Berlín, i mentre el Romanticisme triomfa en el món de la música, les avantguardes comencen a florir en les arts plàstiques i la literatura: Monet, Renoir, Degas, Manet, Rossetti, Dostoievski, Nietzsche, Tolstoi i Pérez Galdós conviuen amb les creacions sonores de Dvorák, Txaikovski, Brahms, Fauré, Saint-Saëns, Liszt, Janácek o Bruckner, que sentirem aquesta setmana.

Durada: 59 min

La tecnologia revoluciona el món: Thomas Edison patenta el fonògraf, David Hugues presenta el primer micròfon, es prenen les primeres imatges en moviment, s'inaugura la primera central telefònica als Estats Units i la xarxa elèctrica comença a implantar-se a les cases particulars. Grècia declara la guerra a l'imperi otomà; Bulgària, Sèrbia i Romania esdevenen estats independents en virtut del Tractat de Berlín, i mentre el Romanticisme triomfa en el món de la música, les avantguardes comencen a florir en les arts plàstiques i la literatura: Monet, Renoir, Degas, Manet, Rossetti, Dostoievski, Nietzsche, Tolstoi i Pérez Galdós conviuen amb les creacions sonores de Dvorák, Txaikovski, Brahms, Fauré, Saint-Saëns, Liszt, Janácek o Bruckner, que sentirem aquesta setmana.

Durada: 1 h 1 min

La tecnologia revoluciona el món: Thomas Edison patenta el fonògraf, David Hugues presenta el primer micròfon, es prenen les primeres imatges en moviment, s'inaugura la primera central telefònica als Estats Units i la xarxa elèctrica comença a implantar-se a les cases particulars. Grècia declara la guerra a l'imperi otomà; Bulgària, Sèrbia i Romania esdevenen estats independents en virtut del Tractat de Berlín, i mentre el Romanticisme triomfa en el món de la música, les avantguardes comencen a florir en les arts plàstiques i la literatura: Monet, Renoir, Degas, Manet, Rossetti, Dostoievski, Nietzsche, Tolstoi i Pérez Galdós conviuen amb les creacions sonores de Dvorák, Txaikovski, Brahms, Fauré, Saint-Saëns, Liszt, Janácek o Bruckner, que sentirem aquesta setmana.

Durada: 59 min

La tecnologia revoluciona el món: Thomas Edison patenta el fonògraf, David Hugues presenta el primer micròfon, es prenen les primeres imatges en moviment, s'inaugura la primera central telefònica als Estats Units i la xarxa elèctrica comença a implantar-se a les cases particulars. Grècia declara la guerra a l'imperi otomà; Bulgària, Sèrbia i Romania esdevenen estats independents en virtut del Tractat de Berlín, i mentre el Romanticisme triomfa en el món de la música, les avantguardes comencen a florir en les arts plàstiques i la literatura: Monet, Renoir, Degas, Manet, Rossetti, Dostoievski, Nietzsche, Tolstoi i Pérez Galdós conviuen amb les creacions sonores de Dvorák, Txaikovski, Brahms, Fauré, Saint-Saëns, Liszt, Janácek o Bruckner, que sentirem aquesta setmana.

Durada: 59 min

La tecnologia revoluciona el món: Thomas Edison patenta el fonògraf, David Hugues presenta el primer micròfon, es prenen les primeres imatges en moviment, s'inaugura la primera central telefònica als Estats Units i la xarxa elèctrica comença a implantar-se a les cases particulars. Grècia declara la guerra a l'imperi otomà; Bulgària, Sèrbia i Romania esdevenen estats independents en virtut del Tractat de Berlín, i mentre el Romanticisme triomfa en el món de la música, les avantguardes comencen a florir en les arts plàstiques i la literatura: Monet, Renoir, Degas, Manet, Rossetti, Dostoievski, Nietzsche, Tolstoi i Pérez Galdós conviuen amb les creacions sonores de Dvorák, Txaikovski, Brahms, Fauré, Saint-Saëns, Liszt, Janacék o Bruckner, que sentirem aquesta setmana.

Durada: 1 h 2 min

Els feliços i bojos anys vint van ser un terreny fèrtil per a artistes i músics. Foragitades les ombres de la Primera Guerra Mundial, i amb el nou ordre polític que en va sorgir, es viu en una espècie d'eufòria social, un hedonisme que es trasllada a innombrables esdeveniments: se celebren els Jocs Olímpics a París, es funda la Metro Goldwyn Mayer i es popularitzen el cinema, els automòbils, l'esport i l'oci en general. A Catalunya, que viu els primers mesos de la dictadura de Primo de Rivera, arrenca la primera emissora de ràdio, Radio Barcelona, i s'inaugura el metro de la ciutat. Una eufòria que també es trasllada a la creació, amb músics en estat de gràcia com Gershwin, Sibelius, Ravel, Schönberg, Janácek, Richard Strauss, Poulenc, Honegger, Blancafort o Kurt Weil, de qui sentirem les obres que van escriure o estrenar aquest any fascinant i embogit.

Durada: 1 h 4 min

Els feliços i bojos anys vint van ser un terreny fèrtil per a artistes i músics. Foragitades les ombres de la Primera Guerra Mundial, i amb el nou ordre polític que en va sorgir, es viu en una espècie d'eufòria social, un hedonisme que es trasllada a innombrables esdeveniments: se celebren els Jocs Olímpics a París, es funda la Metro Goldwyn Mayer, i es popularitzen el cinema, els automòbils, l'esport i l'oci en general. A Catalunya, que viu els primers mesos de la dictadura de Primo de Rivera, arrenca la primera emissora de ràdio, Radio Barcelona, i s'inaugura el metro de la ciutat. Una eufòria que també es trasllada a la creació, amb músics en estat de gràcia com Gershwin, Sibelius, Ravel, Schönberg, Janácek, Richard Strauss, Poulenc, Honegger, Blancafort o Kurt Weil, de qui sentirem les obres que van escriure o estrenar aquest any fascinant i embogit.

Durada: 59 min

Els feliços i bojos anys vint van ser un terreny fèrtil per a artistes i músics. Foragitades les ombres de la Primera Guerra Mundial, i amb el nou ordre polític que en va sorgir, es viu en una espècie d'eufòria social, un hedonisme que es trasllada a innombrables esdeveniments: se celebren els Jocs Olímpics a París, es funda la Metro Goldwyn Mayer, i es popularitzen el cinema, els automòbils, l'esport i l'oci en general. A Catalunya, que viu els primers mesos de la dictadura de Primo de Rivera, arrenca la primera emissora de ràdio, Radio Barcelona, i s'inaugura el metro de la ciutat. L'eufòria que també es trasllada a la creació, amb músics en estat de gràcia com Gershwin, Sibelius, Ravel, Schönberg, Janacek, Richard Strauss, Poulenc, Honegger, Blancafort o Kurt Weill, de qui sentirem les obres que van escriure o estrenar aquest any fascinant i embogit.

Durada: 56 min

Els feliços i bojos anys vint van ser un terreny fèrtil per a artistes i músics. Foragitades les ombres de la Primera Guerra Mundial, i amb el nou ordre polític que en va sorgir, es viu en una espècie d'eufòria social, un hedonisme que es trasllada a innombrables esdeveniments: se celebren els Jocs Olímpics a París, es funda la Metro Goldwyn Mayer, i es popularitzen el cinema, els automòbils, l'esport i l'oci en general. A Catalunya, que viu els primers mesos de la dictadura de Primo de Rivera, arrenca la primera emissora de ràdio, Radio Barcelona, i s'inaugura el metro de la ciutat. L'eufòria que també es trasllada a la creació, amb músics en estat de gràcia com Gershwin, Sibelius, Ravel, Schönberg, Janacek, Richard Strauss, Poulenc, Honegger, Blancafort o Kurt Weill, de qui sentirem les obres que van escriure o estrenar aquest any fascinant i embogit.

Durada: 1 h 1 min

Els feliços i bojos anys vint van ser un terreny fèrtil per a artistes i músics. Foragitades les ombres de la Primera Guerra Mundial, i amb el nou ordre polític que en va sorgir, es viu en una espècie d'eufòria social, un hedonisme que es trasllada a innombrables esdeveniments: se celebren els Jocs Olímpics a París, es funda la Metro Goldwyn Mayer, i es popularitzen el cinema, els automòbils, l'esport i l'oci en general. A Catalunya, que viu els primers mesos de la dictadura de Primo de Rivera, arrenca la primera emissora de ràdio, Radio Barcelona, i s'inaugura el metro de la ciutat. L'eufòria que també es trasllada a la creació, amb músics en estat de gràcia com Gershwin, Sibelius, Ravel, Schönberg, Janacek, Richard Strauss, Poulenc, Honegger, Blancafort o Kurt Weill, de qui sentirem les obres que van escriure o estrenar aquest any fascinant i embogit.

Durada: 1 h 10 min

Napoleó ha engegat tota la maquinària bèl·lica per apoderar-se d'Europa i preveu autoproclamar-se emperador de França. Beethoven, desesperat, acaba de confessar la seva progressiva sordesa en el famós testament de Heiligenstadt, esguerra la dedicatòria a Bonaparte de la seva tercera simfonia, però viu un esclat formidable de creativitat, component i estrenant la segona simfonia, la Sonata a Kreutzer, el Tercer Concert per a piano i orquestra, les Bagatel·les op. 33, l'Oratori "Crist a la muntanya de les oliveres", i el Triple Concert op. 56. El vell Haydn confessa que "s'ha acabat tota la meva força, soc vell i feble", però esprem les últimes llums de la seva genialitat escrivint dos moviments d'un últim i misteriós Quartet, l'op. 103. Un nou món sonor i estètic està a punt de néixer.

Durada: 59 min

Napoleó ha engegat tota la maquinària bèl·lica per apoderar-se d'Europa i preveu autoproclamar-se emperador de França. Beethoven, desesperat, acaba de confessar la seva progressiva sordesa en el famós testament de Heiligenstadt, esguerra la dedicatòria a Bonaparte de la seva tercera simfonia, però viu un esclat formidable de creativitat, component i estrenant la segona simfonia, la Sonata a Kreutzer, el Tercer Concert per a piano i orquestra, les Bagatel·les op. 33, l'Oratori "Crist a la muntanya de les oliveres", i el Triple Concert op. 56. El vell Haydn confessa que "s'ha acabat tota la meva força, soc vell i feble", però esprem les últimes llums de la seva genialitat escrivint dos moviments d'un últim i misteriós Quartet, l'op. 103. Un nou món sonor i estètic està a punt de néixer.

Durada: 1 h 2 min

Napoleó ha engegat tota la maquinària bèl·lica per apoderar-se d'Europa i preveu autoproclamar-se emperador de França. Beethoven, desesperat, acaba de confessar la seva progressiva sordesa en el famós testament de Heiligenstadt, esguerra la dedicatòria a Bonaparte de la seva tercera simfonia, però viu un esclat formidable de creativitat, component i estrenant la segona simfonia, la Sonata a Kreutzer, el Tercer Concert per a piano i orquestra, les Bagatel·les op. 33, l'Oratori "Crist a la muntanya de les oliveres", i el Triple Concert op. 56. El vell Haydn confessa que "s'ha acabat tota la meva força, soc vell i feble", però esprem les últimes llums de la seva genialitat escrivint dos moviments d'un últim i misteriós Quartet, l'op. 103. Un nou món sonor i estètic està a punt de néixer.

Durada: 1 h 1 min

Napoleó ha engegat tota la maquinària bèl·lica per apoderar-se d'Europa i preveu autoproclamar-se emperador de França. Beethoven, desesperat, acaba de confessar la seva progressiva sordesa en el famós testament de Heiligenstadt, esguerra la dedicatòria a Bonaparte de la seva tercera simfonia, però viu un esclat formidable de creativitat, component i estrenant la segona simfonia, la Sonata a Kreutzer, el Tercer Concert per a piano i orquestra, les Bagatel·les op. 33, l'Oratori "Crist a la muntanya de les oliveres", i el Triple Concert op. 56. El vell Haydn confessa que "s'ha acabat tota la meva força, soc vell i feble", però esprem les últimes llums de la seva genialitat escrivint dos moviments d'un últim i misteriós Quartet, l'op. 103. Un nou món sonor i estètic està a punt de néixer.

Durada: 58 min

Napoleó ha engegat tota la maquinària bèl·lica per apoderar-se d'Europa i preveu autoproclamar-se emperador de França. Beethoven, desesperat, acaba de confessar la seva progressiva sordesa en el famós testament de Heiligenstadt, esguerra la dedicatòria a Bonaparte de la seva tercera simfonia, però viu un esclat formidable de creativitat, component i estrenant la segona simfonia, la Sonata a Kreutzer, el Tercer Concert per a piano i orquestra, les Bagatel·les op. 33, l'Oratori "Crist a la muntanya de les oliveres", i el Triple Concert op. 56. El vell Haydn confessa que "s'ha acabat tota la meva força, soc vell i feble", però esprem les últimes llums de la seva genialitat escrivint dos moviments d'un últim i misteriós Quartet, l'op. 103. Un nou món sonor i estètic està a punt de néixer.