àudios

Durada: 1 h 11 min

L'expansió del ferrocarril, la primera cervesa rossa, l'anestèsia general, màquines de cosir, telescopis gegants, l'efecte Doppler, l'església de La Madeleine, Espartero bombardejant Barcelona des de Montjuïc... Continuem explorant els esdeveniments artístics i els fets històrics que van passar durant aquest any 1842, amb el Romanticisme en plena efervescència. I sentirem tastets de les òperes més rellevants que es van estrenar aquest any: "Rienzi", de Wagner; "Rusland i Ludmilla", de Glinka, i "Linda di Chamounix", de Donizetti. El piano viu un moment de gran explosió tècnica però també d'intimisme: sentirem obres de Clara Schumann, Felix Mendelssohn, Frederic Chopin i Franz Liszt. I la música de cambra és el terreny preferit de Robert Schumann.

Durada: 56 min

L'expansió del ferrocarril, la primera cervesa rossa, l'anestèsia general, màquines de cosir, telescopis gegants, l'efecte Doppler, l'església de La Madeleine, Espartero bombardejant Barcelona des de Montjuïc... Continuem explorant els esdeveniments artístics i els fets històrics que van passar durant aquest any 1842, amb el Romanticisme en plena efervescència. I sentirem tastets de les òperes més rellevants que es van estrenar aquest any: "Rienzi", de Wagner; "Rusland i Ludmilla", de Glinka, i "Linda di Chamounix", de Donizetti. El piano viu un moment de gran explosió tècnica però també d'intimisme: sentirem obres de Clara Schumann, Felix Mendelssohn, Frederic Chopin i Franz Liszt. I la música de cambra és el terreny preferit de Robert Schumann.

Durada: 1 h 7 min

L'expansió del ferrocarril, la primera cervesa rossa, l'anestèsia general, màquines de cosir, telescopis gegants, l'efecte Doppler, l'església de La Madeleine, Espartero bombardejant Barcelona des de Montjuïc... Continuem explorant els esdeveniments artístics i els fets històrics que van passar durant aquest any 1842, amb el Romanticisme en plena efervescència. I sentirem tastets de les òperes més rellevants que es van estrenar aquest any: "Rienzi", de Wagner; "Rusland i Ludmilla", de Glinka, i "Linda di Chamounix", de Donizetti. El piano viu un moment de gran explosió tècnica però també d'intimisme: sentirem obres de Clara Schumann, Felix Mendelssohn, Frederic Chopin i Franz Liszt. I la música de cambra és el terreny preferit de Robert Schumann.

Durada: 1 h

L'expansió del ferrocarril, la primera cervesa rossa, l'anestèsia general, màquines de cosir, telescopis gegants, l'efecte Doppler, l'església de La Madeleine, Espartero bombardejant Barcelona des de Montjuïc... Seguim explorant els esdeveniments artístics i els fets històrics que van passar durant aquest any 1842, amb el Romanticisme en plena efervescència. I escoltarem tastets de les òperes més rellevants que es van estrenar aquest any: "Rienzi" de Wagner, "Rusland i Ludmilla" de Glinka i "Linda di Chamounix" de Donizetti. El piano viu un moment de gran explosió tècnica però també d'intimisme: sentirem obres de Clara Schumann, Felix Mendelssohn, Frederic Chopin i Franz Liszt. I la música de cambra és el terreny preferit de Robert Schumann.

Durada: 1 h 1 min

Mahler i Strauss despleguen tot el seu arsenal orquestral en sengles simfonies; Debussy i Ravel exploren sonoritats impressionistes; s'estrenen "Madama Butterfly", "Jenufa" i "Bohemios"; Sibelius fracassa amb el seu Concert per a violí, i Enrico Caruso, instal·lat als Estats Units, fa els primers enregistraments fonogràfics. Mentrestant, Europa viu un esclat artístic i literari sense precedents, amb Wilde, Txékhov, Hesse, Joyce, Kafka, Wells, Henry James, Joseph Conrad, Jules Verne, Jack London, Baroja i Valle-Inclán en plena activitat. Veuen la llum el transsiberià, el canal de Panamà, L'Humanité, el primer Rolls-Royce, el metro de Nova York i la tercera Olimpíada a Saint Louis; i a casa nostra es creen la presó Model, la Caixa de Pensions, En Patufet i l'Observatori de l'Ebre.

Durada: 1 h 1 min

Mahler i Strauss despleguen tot el seu arsenal orquestral en sengles simfonies; Debussy i Ravel exploren sonoritats impressionistes; s'estrenen "Madama Butterfly", "Jenufa" i "Bohemios"; Sibelius fracassa amb el seu Concert per a violí, i Enrico Caruso, instal·lat als Estats Units, fa els primers enregistraments fonogràfics. Mentrestant, Europa viu un esclat artístic i literari sense precedents, amb Wilde, Txékhov, Hesse, Joyce, Kafka, Wells, Henry James, Joseph Conrad, Jules Verne, Jack London, Baroja i Valle-Inclán en plena activitat. Veuen la llum el transsiberià, el canal de Panamà, L'Humanité, el primer Rolls-Royce, el metro de Nova York i la tercera Olimpíada a Saint Louis; i a casa nostra es creen la presó Model, la Caixa de Pensions, En Patufet i l'Observatori de l'Ebre.

Durada: 1 h 3 min

Mahler i Strauss despleguen tot el seu arsenal orquestral en sengles simfonies; Debussy i Ravel exploren sonoritats impressionistes; s'estrenen "Madama Butterfly", "Jenufa" i "Bohemios"; Sibelius fracassa amb el seu Concert per a violí, i Enrico Caruso, instal·lat als Estats Units, fa els primers enregistraments fonogràfics. Mentrestant, Europa viu un esclat artístic i literari sense precedents, amb Wilde, Txékhov, Hesse, Joyce, Kafka, Wells, Henry James, Joseph Conrad, Jules Verne, Jack London, Baroja i Valle-Inclán en plena activitat. Veuen la llum el transsiberià, el canal de Panamà, L'Humanité, el primer Rolls-Royce, el metro de Nova York i la tercera Olimpíada a Saint Louis; i a casa nostra es creen la presó Model, la Caixa de Pensions, En Patufet i l'Observatori de l'Ebre.

Durada: 59 min

Mahler i Strauss despleguen tot el seu arsenal orquestral en sengles simfonies; Debussy i Ravel exploren sonoritats impressionistes; s'estrenen "Madama Butterfly", "Jenufa" i "Bohemios"; Sibelius fracassa amb el seu Concert per a violí, i Enrico Caruso, instal·lat als Estats Units, fa els primers enregistraments fonogràfics. Mentrestant, Europa viu un esclat artístic i literari sense precedents, amb Wilde, Txékhov, Hesse, Joyce, Kafka, Wells, Henry James, Joseph Conrad, Jules Verne, Jack London, Baroja i Valle-Inclán en plena activitat. Veuen la llum el transsiberià, el canal de Panamà, L'Humanité, el primer Rolls-Royce, el metro de Nova York i la tercera Olimpíada a Saint Louis; i a casa nostra es creen la presó Model, la Caixa de Pensions, En Patufet i l'Observatori de l'Ebre.

Durada: 57 min

Mahler i Strauss despleguen tot el seu arsenal orquestral en sengles simfonies; Debussy i Ravel exploren sonoritats impressionistes; s'estrenen "Madama Butterfly", "Jenufa" i "Bohemios"; Sibelius fracassa amb el seu Concert per a violí, i Enrico Caruso, instal·lat als Estats Units, fa els primers enregistraments fonogràfics. Mentrestant, Europa viu un esclat artístic i literari sense precedents, amb Wilde, Txékhov, Hesse, Joyce, Kafka, Wells, Henry James, Joseph Conrad, Jules Verne, Jack London, Baroja i Valle-Inclán en plena activitat. Veuen la llum el transsiberià, el canal de Panamà, L'Humanité, el primer Rolls-Royce, el metro de Nova York i la tercera Olimpíada a Saint Louis; i a casa nostra es creen la presó Model, la Caixa de Pensions, En Patufet i l'Observatori de l'Ebre.

Durada: 59 min

Dickens, Flaubert, Gogol, Poe... el Romanticisme està en el punt àlgid, i també tots els compositors de la generació "enfebrada": Chopin i Liszt exploren nous llenguatges amb el piano; Mendelssohn viu el moment més dolç de la seva carrera i aquest any escriu dues simfonies i diversos lieder; Schumann, que ja viu feliçment casat amb Clara i que encara no presenta símptomes de la seva patologia mental, viu una autèntica erupció de creativitat i durant aquests mesos escriu tres quartets de corda, dos quintets, un oratori i obres pianístiques d'envergadura. L'opera viu un esclat d'obres cabdals: Wagner estrena "Rienzi"; Verdi, "Nabuco"; Glinka, "Rusland i Ludmilla", i Donizetti, "Linda di Chamounix". Leipzig i Berlín rivalitzen amb París per la capitalitat musical del món.

Durada: 56 min

Dickens, Flaubert, Gogol, Poe... el Romanticisme està en el punt àlgid, i també tots els compositors de la generació "enfebrada": Chopin i Liszt exploren nous llenguatges amb el piano; Mendelssohn viu el moment més dolç de la seva carrera i aquest any escriu dues simfonies i diversos lieder; Schumann, que ja viu feliçment casat amb Clara i que encara no presenta símptomes de la seva patologia mental, viu una autèntica erupció de creativitat i durant aquests mesos escriu tres quartets de corda, dos quintets, un oratori i obres pianístiques d'envergadura. L'opera viu un esclat d'obres cabdals: Wagner estrena "Rienzi"; Verdi, "Nabuco"; Glinka, "Rusland i Ludmilla", i Donizetti, "Linda di Chamounix". Leipzig i Berlín rivalitzen amb París per la capitalitat musical del món.

Durada: 59 min

Dickens, Flaubert, Gogol, Poe... el Romanticisme està en el punt àlgid, i també tots els compositors de la generació "enfebrada": Chopin i Liszt exploren nous llenguatges amb el piano; Mendelssohn viu el moment més dolç de la seva carrera i aquest any escriu dues simfonies i diversos lieder; Schumann, que ja viu feliçment casat amb Clara i que encara no presenta símptomes de la seva patologia mental, viu una autèntica erupció de creativitat i durant aquests mesos escriu tres quartets de corda, dos quintets, un oratori i obres pianístiques d'envergadura. L'opera viu un esclat d'obres cabdals: Wagner estrena "Rienzi"; Verdi, "Nabuco"; Glinka, "Rusland i Ludmilla", i Donizetti, "Linda di Chamounix". Leipzig i Berlín rivalitzen amb París per la capitalitat musical del món.

Durada: 57 min

Dickens, Flaubert, Gogol, Poe... el Romanticisme està en el punt àlgid, i també tots els compositors de la generació "enfebrada": Chopin i Liszt exploren nous llenguatges amb el piano; Mendelssohn viu el moment més dolç de la seva carrera i aquest any escriu dues simfonies i diversos lieder; Schumann, que ja viu feliçment casat amb Clara i que encara no presenta símptomes de la seva patologia mental, viu una autèntica erupció de creativitat i durant aquests mesos escriu tres quartets de corda, dos quintets, un oratori i obres pianístiques d'envergadura. L'opera viu un esclat d'obres cabdals: Wagner estrena "Rienzi"; Verdi, "Nabuco"; Glinka, "Rusland i Ludmilla", i Donizetti, "Linda di Chamounix". Leipzig i Berlín rivalitzen amb París per la capitalitat musical del món.

Durada: 58 min

Dickens, Flaubert, Gogol, Poe... el Romanticisme està en el punt àlgid, i també tots els compositors de la generació "enfebrada": Chopin i Liszt exploren nous llenguatges amb el piano; Mendelssohn viu el moment més dolç de la seva carrera i aquest any escriu dues simfonies i diversos lieder; Schumann, que ja viu feliçment casat amb Clara i que encara no presenta símptomes de la seva patologia mental, viu una autèntica erupció de creativitat i durant aquests mesos escriu tres quartets de corda, dos quintets, un oratori i obres pianístiques d'envergadura. L'opera viu un esclat d'obres cabdals: Wagner estrena "Rienzi"; Verdi, "Nabuco"; Glinka, "Rusland i Ludmilla", i Donizetti, "Linda di Chamounix". Leipzig i Berlín rivalitzen amb París per la capitalitat musical del món.

Durada: 1 h 12 min

Napoleó ha posat la directa i està envaint molts territoris arreu d'Europa. La península Ibèrica és un dels objectius immediats i, tot i trobar-hi una certa resistència, s'hi acaba passejant. Carles IV ha abdicat en favor del seu fill Ferran VII, però hi acaba governant el germà de Napoleó, Josep. Les matances del 2 de maig queden reflectides per magnífics quadres de Francisco Goya. Ferran Sor ho viu de primera mà, amb una postura ambivalent i erràtica. Rússia envaeix Finlàndia (que estava sota el jou dels suecs) i a Viena es preparen per a la tempesta que s'acosta, amb Beethoven com a gran protagonista de l'escena musical i en plena efervescència creativa: estrena d'una sola tacada la cinquena simfonia, la sisena, el quart concert per a piano i la "Fantasia coral", a més d'escriure un munt d'obres de cambra que explorarem en aquests cinc capítols.

Durada: 1 h 5 min

Napoleó ha posat la directa i està envaint molts territoris arreu d'Europa. La península Ibèrica és un dels objectius immediats i, tot i trobar-hi una certa resistència, s'hi acaba passejant. Carles IV ha abdicat en favor del seu fill Ferran VII, però hi acaba governant el germà de Napoleó, Josep. Les matances del 2 de maig queden reflectides per magnífics quadres de Francisco Goya. Ferran Sor ho viu de primera mà, amb una postura ambivalent i erràtica. Rússia envaeix Finlàndia (que estava sota el jou dels suecs) i a Viena es preparen per a la tempesta que s'acosta, amb Beethoven com a gran protagonista de l'escena musical i en plena efervescència creativa: estrena d'una sola tacada la cinquena simfonia, la sisena, el quart concert per a piano i la "Fantasia coral", a més d'escriure un munt d'obres de cambra que explorarem en aquests cinc capítols.

Durada: 56 min

Napoleó ha posat la directa i està envaint molts territoris arreu d'Europa. La península Ibèrica és un dels objectius inmediats i, tot i trobar-hi una certa resistència, s'hi acaba passejant. Carles IV ha abdicat en favor del seu fill Ferran VII, però hi acaba governant el germà de Napoleó, Josep. Les matances del 2 de maig són reflectides per magnífics quadres de Francisco Goya. Ferran Sor ho viu de primera mà, amb una postura ambivalent i erràtica. Rússia envaeix Finlàndia (que estava sota el jou dels suecs) i a Viena es preparen per a la tempesta que s'acosta, amb Beethoven com a gran protagonista de l'escena musical i en plena efervescència creativa: estrena d'una sola tacada la cinquena simfonia, la sisena, el quart concert per a piano i la "Fantasia coral", a més d'escriure un munt d'obres de cambra que explorarem en aquests cinc capítols.

Durada: 1 h 2 min

Napoleó ha posat la directa i està envaint molts territoris arreu d'Europa. La península Ibèrica és un dels objectius inmediats i, tot i trobar-hi una certa resistència, s'hi acaba passejant. Carles IV ha abdicat en favor del seu fill Ferran VII, però hi acaba governant el germà de Napoleó, Josep. Les matances del 2 de maig són reflectides per magnífics quadres de Francisco Goya. Ferran Sor ho viu de primera mà, amb una postura ambivalent i erràtica. Rússia envaeix Finlàndia (que estava sota el jou dels suecs) i a Viena es preparen per a la tempesta que s'acosta, amb Beethoven com a gran protagonista de l'escena musical i en plena efervescència creativa: estrena d'una sola tacada la cinquena simfonia, la sisena, el quart concert per a piano i la "Fantasia coral", a més d'escriure un munt d'obres de cambra que explorarem en aquests cinc capítols.

Durada: 56 min

Napoleó ha posat la directa i està envaint molts territoris arreu d'Europa. La península Ibèrica és un dels objectius inmediats i, tot i trobar-hi una certa resistència, s'hi acaba passejant. Carles IV ha abdicat en favor del seu fill Ferran VII, però hi acaba governant el germà de Napoleó, Josep. Les matances del 2 de maig són reflectides per magnífics quadres de Francisco Goya. Ferran Sor ho viu de primera mà, amb una postura ambivalent i erràtica. Rússia envaeix Finlàndia (que estava sota el jou dels suecs) i a Viena es preparen per a la tempesta que s'acosta, amb Beethoven com a gran protagonista de l'escena musical i en plena efervescència creativa: estrena d'una sola tacada la cinquena simfonia, la sisena, el quart concert per a piano i la "Fantasia coral", a més d'escriure un munt d'obres de cambra que explorarem en aquests cinc capítols.

Durada: 1 h

Tenim el món sencer en plena Segona Guerra Mundial, amb les tropes nazis ocupant mig Europa, París inclosa, avançant cap a la Unió Soviètica i el nord d'Àfrica, i el Japó envaint diversos països asiàtics amb una extrema violència. És l'any que comencen a funcionar els primers camps d'extermini i on s'aprova tirar endavant la solució final: les deportacions i matances de jueus són multitudinàries. Enmig d'aquesta catàstrofe treballen des de l'exili als Estats Units autors com Stravinsky, Schönberg, Britten, Martinu, Bartók o Korngold. A l'URSS, Prokófiev compon les Sonates de guerra i la cantata "Ivan el terrible", i Xostakóvitx escriu l'obra més estremidora d'aquest any tràgic: la Simfonia n.7 Leningrad, estrenada durant el setge nazi de la ciutat on havia nascut.

Durada: 57 min

Tenim el món sencer en plena Segona Guerra Mundial, amb les tropes nazis ocupant mig Europa, París inclosa, avançant cap a la Unió Soviètica i el nord d'Àfrica, i el Japó envaint diversos països asiàtics amb una extrema violència. És l'any en què comencen a funcionar els primers camps d'extermini i on s'aprova tirar endavant la solució final: les deportacions i matances de jueus són multitudinàries. Enimg d'aquesta catàstrofe, treballen des de l'exili als Estats Units autors com Stravinsky, Schonberg, Britten, Martinu, Bartok o Korngold. A l'URSS, Prokofiev compon les Sonates de guerra i la cantata "Ivan el Terrible", i Xostakòvitx escriu l'obra més estremidora d'aquest any tràgic: la Simfonia n. 7 "Leningrad", estrenada durant el setge nazi de la ciutat on havia nascut.

Durada: 1 h 16 min

Tenim el món sencer en plena Segona Guerra Mundial, amb les tropes nazis ocupant mig Europa, París inclosa, avançant cap a la Unió Soviètica i el nord d'Àfrica, i el Japó envaint diversos països asiàtics amb una extrema violència. És l'any que comencen a funcionar els primers camps d'extermini i on s'aprova tirar endavant la solució final: les deportacions i matances de jueus són multitudinàries. Enmig d'aquesta catàstrofe treballen des de l'exili als Estats Units autors com Stravinsky, Schönberg, Britten, Martinu, Bartók o Korngold. A l'URSS, Prokófiev compon les Sonates de guerra i la cantata "Ivan el terrible", i Xostakóvitx escriu l'obra més estremidora d'aquest any tràgic: la Simfonia n.7 Leningrad, estrenada durant el setge nazi de la ciutat on havia nascut.

Durada: 59 min

Tenim el món sencer en plena Segona Guerra Mundial, amb les tropes nazis ocupant mig Europa, París inclosa, avançant cap a la Unió Soviètica i el nord d'Àfrica, i el Japó envaint diversos països asiàtics amb una extrema violència. És l'any que comencen a funcionar els primers camps d'extermini i on s'aprova tirar endavant la solució final: les deportacions i matances de jueus són multitudinàries. Enmig d'aquesta catàstrofe treballen des de l'exili als Estats Units autors com Stravinsky, Schönberg, Britten, Martinu, Bartók o Korngold. A l'URSS, Prokófiev compon les Sonates de guerra i la cantata "Ivan el terrible", i Xostakóvitx escriu l'obra més estremidora d'aquest any tràgic: la Simfonia n.7 Leningrad, estrenada durant el setge nazi de la ciutat on havia nascut.

Durada: 59 min

Tenim el món sencer en plena Segona Guerra Mundial, amb les tropes nazis ocupant mig Europa, París inclosa, avançant cap a la Unió Soviètica i el nord d'Àfrica, i el Japó envaint diversos països asiàtics amb una extrema violència. És l'any que comencen a funcionar els primers camps d'extermini i on s'aprova tirar endavant la solució final: les deportacions i matances de jueus són multitudinàries. Enmig d'aquesta catàstrofe treballen des de l'exili als Estats Units autors com Stravinsky, Schönberg, Britten, Martinu, Bartók o Korngold. A l'URSS, Prokófiev compon les Sonates de guerra i la cantata "Ivan el terrible", i Xostakóvitx escriu l'obra més estremidora d'aquest any tràgic: la Simfonia n.7 Leningrad, estrenada durant el setge nazi de la ciutat on havia nascut.

Durada: 1 h

La Revolució Francesa proposa canviar de cap a peus la societat i implantar-hi justícia, fraternitat i igualtat, però ha deixat milers de víctimes, i la creació artística i musical n'és una. A França la dissidència desapareix fins i tot en les arts, i només triomfen els creadors afectes al nou règim, que poden estrenar les seves obres amb tota llibertat i un èxit enorme, com Cherubini o Grétry. Haydn viu una segona joventut creativa a Londres, estimat i venerat; i Mozart, compromès amb els ideals de la maçoneria, pateix la regressió de drets que s'instaura a l'imperi, ara en mans de Leopold II, però converteix la música en el seu refugi daurat, amb obres mestres crepusculars com el Concert per a clarinet, les cantates maçòniques o el Rèquiem.

Durada: 59 min

La Revolució Francesa proposa canviar de cap a peus la societat i implantar-hi justícia, fraternitat i igualtat, però ha deixat milers de víctimes, i la creació artística i musical n'és una. A França la dissidència desapareix fins i tot en les arts, i només triomfen els creadors afectes al nou règim, que poden estrenar les seves obres amb tota llibertat i un èxit enorme, com Cherubini o Grétry. Haydn viu una segona joventut creativa a Londres, estimat i venerat; i Mozart, compromès amb els ideals de la maçoneria, pateix la regressió de drets que s'instaura a l'imperi, ara en mans de Leopold II, però converteix la música en el seu refugi daurat, amb obres mestres crepusculars com el Concert per a clarinet, les cantates maçòniques o el Rèquiem.

Durada: 57 min

La Revolució Francesa proposa canviar de cap a peus la societat i implantar-hi justícia, fraternitat i igualtat, però ha deixat milers de víctimes, i la creació artística i musical n'és una. A França la dissidència desapareix fins i tot en les arts, i només triomfen els creadors afectes al nou règim, que poden estrenar les seves obres amb tota llibertat i un èxit enorme, com Cherubini o Grétry. Haydn viu una segona joventut creativa a Londres, estimat i venerat; i Mozart, compromès amb els ideals de la maçoneria, pateix la regressió de drets que s'instaura a l'imperi, ara en mans de Leopold II, però converteix la música en el seu refugi daurat, amb obres mestres crepusculars com el Concert per a clarinet, les cantates maçòniques o el Rèquiem.

Durada: 58 min

La Revolució Francesa proposa canviar de cap a peus la societat i implantar-hi justícia, fraternitat i igualtat, però ha deixat milers de víctimes, i la creació artística i musical n'és una. A França la dissidència desapareix fins i tot en les arts, i només triomfen els creadors afectes al nou règim, que poden estrenar les seves obres amb tota llibertat i un èxit enorme, com Cherubini o Grétry. Haydn viu una segona joventut creativa a Londres, estimat i venerat; i Mozart, compromès amb els ideals de la maçoneria, pateix la regressió de drets que s'instaura a l'imperi, ara en mans de Leopold II, però converteix la música en el seu refugi daurat, amb obres mestres crepusculars com el Concert per a clarinet, les cantates maçòniques o el Rèquiem.

Durada: 58 min

La Revolució Francesa proposa canviar de cap a peus la societat i implantar-hi justícia, fraternitat i igualtat, però ha deixat milers de víctimes, i la creació artística i musical n'és una. A França la dissidència desapareix fins i tot en les arts, i només triomfen els creadors afectes al nou règim, que poden estrenar les seves obres amb tota llibertat i un èxit enorme, com Cherubini o Grétry. Haydn viu una segona joventut creativa a Londres, estimat i venerat; i Mozart, compromès amb els ideals de la maçoneria, pateix la regressió de drets que s'instaura a l'imperi, ara en mans de Leopold II, però converteix la música en el seu refugi daurat, amb obres mestres crepusculars com el Concert per a clarinet, les cantates maçòniques o el Rèquiem.

Durada: 1 h 1 min

Després de dos anys de revolució, la jove República Francesa aprova la primera constitució, i es converteix en una monarquia constitucional. El rei Lluís XVI, però, és enxampat a Varennes fugint de Versalles amb la seva família, i un jove cors malcarat, de cognom Bonaparte, és nomenat general i comandant en cap de l'exèrcit. Els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat s'implanten a matadegolla, mentre a l'imperi austrohongarès s'ho miren tot de reüll i inquiets. I els músics ho viuen amb contradiccions: a França, la censura revolucionària espanta els creadors; Haydn, després de 28 anys al servei del príncep Esterházy, és contractat a Londres, on escriurà les simfonies més brillants; Beethoven, a vint anys, s'implica enfervorit en aquell nou ordre social, i Mozart es refugia en la maçoneria i escriu una quantitat descomunal de música i d'obres mestres, en els que seran els últims dies de la seva vida: al desembre, acaba enterrat en una fossa comuna.