"Tanja, diari d'una guerrillera": retrat de l'holandesa que es va unir a les FARC
El febrer del 2003, el periodista Jorge Enrique Botero --que va morir l'agost del 2024-- es va endinsar en la selva colombiana. Les FARC havien segrestat tres ciutadans estatunidencs --suposadament agents de la CIA-- i el cap militar de la guerrilla, el Mono Jojoy. Va voler interrogar-los personalment a tots tres. Botero, a qui molts qualificaven de "periodista de les FARC" per l'intens seguiment que va fer de la guerrilla, volia cobrir aquella trobada.
A la taula s'hi asseia el mateix Jojoy, els tres segrestats i una noia que dominava l'anglès i que feia de traductora entre el cap guerriller i els tres nord-americans. Va ser la primera vegada que Botero es va topar amb Tanja Nijmeijer.
Qui és aquesta dona? Què hi fa, aquí? Com va arribar a les files de les FARC? Qui la va portar?
Quatre anys més tard, el juliol del 2007 i després d'una incursió de l'exèrcit colombià al campament guerriller de Nijmeijer, la periodista Jineth Bedoya va trobar unes llibretes escrites en holandès. Eren els diaris personals de Tanja i Bedoya els va publicar al diari El Tiempo. Va ser llavors quan la seva identitat va traspassar la frontera colombiana. Se'n va parlar molt, de la guerrillera holandesa; sobretot, als Països Baixos. I no precisament bé.
"Tanja Nijmeijer, l'holandesa de les FARC"
A través de la narració dels dos periodistes --Botero i Bedoya-- i del testimoni de la mateixa Tanja Nijmeijer, el documental "Tanja, diari d'una guerrillera" construeix un retrat psicològic, ideològic i vital de l'exguerrillera i mira de respondre totes les preguntes que a l'inici del llargmetratge es fa Jorge Enrique Botero.
Tanja Nijmeijer havia arribat a Colòmbia l'any 2000 --tres anys abans que el periodista la conegués-- amb 19 anys. Procedent de Denekamp, un petit poble dels Països Baixos, havia respost a un anunci en què es demanava una professora d'anglès per a una escola de Colòmbia. En aquell moment, no en sabia res, del país llatinoamericà. Un país que, en paraules de Jorge Enrique Botero, "és un trencaclosques molt difícil de muntar."
En poc temps va poder copsar les profundes desigualtats socials del país i va ser testimoni de diversos atacs guerillers. Va voler gratar en el conflicte bèl·lic entre les guerrilles i l'Estat i, finalment, decideix fer un pas endavant i unir-se a la guerrilla més gran del món.
Les desigualtats socials a Colòmbia em van sacsejar. Hi ha gairebé dos mons totalment dividits. Tot em semblava un enfrontament entre classes. La gent contra els opressors. És a dir, contra la classe política i les elits del país... Vaig entendre que existia el terrorisme d'Estat.
Els diaris publicats --que apareixen en el documental-- mostren que la relació de la guerrillera amb les FARC no va ser fàcil. En els seus escrits, sovint hi aboca contradiccions internes, frustració, cansament i enuig. En una de les pàgines escriu: "Segueixo les ordres d'un grapat de masclistes que proven de matar ocells a escopetades?"
Dificultats per tornar amb la família
Després de setze anys com a membre de la guerrilla, vivint enmig de la selva, Tanja Nijmeijer va formar part de la delegació de les FARC en les negociacions que van culminar el novembre del 2016 en un acord per desmobilitzar la guerrilla. Un acord que no ha acabat de portar la pau al país. Des que va firmar, més de 400 exguerrillers han estat assassinats.
La desmilitarització no ha permès que Tanja pugui reinserir-se del tot a la vida civil. Els Estats Units la consideren còmplice de segrest per la seva participació com a traductora en l'entrevista entre el Mono Jojoy i els tres agents de la CIA. Sobre ella pesa una ordre internacional d'arrest i no ha pogut tornar als Països Baixos.
Fitxa tècnica
Direcció: Marcel Mettelsiefen
Producció: Oliver Stoltz
Direcció de fotografia: Marcel Mettelsiefen, Sofia Oggioni Hatty
Edició: Stephen Ellis ACE
So. Boris Herrera
"Tanja, diari d'una guerrillera" és una producció de Dreamer Joint Venture Filmproduktion GmbH
