GIREU A LA DRETA

Ens controlen. Nosaltres pensem que no, i aquesta és la gràcia, que sembli que som nosaltres els que els controlem, i de debò us dic que són elles: les andròmines...

Aquest matí el navegador del departament d'Esports de Catalunya Ràdio ens ha dut al circuit per on ha volgut. Sí, és cert que aquest any he canviat d'hotel, que ja no estic al centre de la ciutat de Chemnitz, sino als afores, i que hi ha l'opció d'arribar-hi per uns altres accessos. Però aquest matí, l'autopista ha desaparegut del vocabulari del navegador. Aquest matí tot era carretera local, poblets, i "gireu a la dreta". Això per arribar a un circuit on es gira d'esquerres. Estem ens mans d'andròmines, quan ho hàgiu assumit la vostra vida serà millor. En fi, que al vídeo que he fet aquest matí podeu veure també la zona dels voltants del Sachsenring, amb molta gent a dos quarts de 9 (del matí), i força xiringuitos de venda de marxandatge i menjar (alguns ja sostenien gots de cervesa en aquella hora i feia olor de carn cremada).

De camí al circuit ens hem trobat que hi havia dos policies que potser feia segles que no es veien, o potser és que estaven planificant una operació antiterrorista molt important, o potser s'estaven coneixent per després enamorar-se. El cas és que s'han aturat al mig del carrer fent un "Camilo Sexto" i ens han tingut esperant una estoneta...

I ara, una bona notícia! Han asfaltat el pàrquing del Sachsenring! O gairebé. Aquest és un aparcament famós, juntament amb el d'Austràlia. Perquè si plovia, com que fins ara era sorra i gespa, es convertia en un fangar i havia de venir l'exèrcit a treure't. Són famosos els dies que en aquest aparcament calien diversos tractors per remolcar els cotxes de lloguer fins a zona segura. Dies que espero que hagin passat a la història. Ara ja sé que les meves botes no hauran de patir cap altre procés de depilació a la cera després d'un xàfec made in Saxònia.

PD: Ahir al @clubmitjanit vam tancar la "Trilogía Jorge Lorenzo", amb una entrevista al mateix campió de MotoGP. És la que vàrem començar a Assen però que no vàrem poder tancar perquè es va lesionar. Ahir ens va atendre. Només veure'm, com sempre, salutació educada del mallorquí i...
-Per cert, m'han dit que l'altre dia vas dir per la ràdio que vaig ser un inconscient per córrer a Holanda -em deixa anar, sense alterar-se.
-És cert, ho vaig dir perquè ho pensava; però després de la cursa també vaig dir que amb el que vas fer et vas carregar de raons...
-Això no m'ho havien dit -em va respondre el Jorge, que va somriure. Tot seguit va demanar unes postres làctiques de vainilla, i quan se les va acabar vam començar l'entrevista.