"L'engranatge, els joves davant de l'islamisme radical" i "La feina més perillosa del món"

EMISSIÓ: dimecres 18 a les 23.20, al 33.

El "60 minuts" emet dos excel·lents reportatges sobre la irrupció de l'islamisme radical. D'una banda, "L'engranatge, els joves davant de l'islamisme radical", una interessant producció de France Télévisions dirigida per Clarisse Féletin sobre la resposta de la societat civil francesa davant d'aquesta nova forma de fanatisme i, de l'altra, "La feina més perillosa del món", un sorprenent treball del servei àrab de la BBC sobre el dia a dia del policia Sarhad Qader, que intenta mantenir la pau a Kirkuk, al nord de l'raq, en la primera línia de la guerra amb l'Estat Islàmic. Dues visions molt diferents dels canvis que ha provocat el terrorisme jihadista en dues zones que ja no estan tan allunyades com ens imaginem.

"L'ENGRANATGE, ELS JOVES DAVANT DE L'ISLAMISME RADICAL"

Es diuen Nora, Rachel, Samy i Lorie. Tenen 15, 16 i 17 anys. Són menors d'edat. Algunes somien amb un viatge sense retorn a Síria per qüestions humanitàries, per convertir-se en l'esposa d'un jihadista o per combatre. D'altres, com la Samy, n'han tornat i expliquen la seva experiència.

A través d'històries emblemàtiques, aquest documental analitza els mecanismes de "manipulació mental" que transforma les adolescents, franceses, atees, jueves, cristianes o musulmanes, de tots els estrats socials, de qualsevol zona de França... No són criminals, però són reclutades a les xarxes socials per part de terroristes de Daech i del front al-Nusra, que instrumentalitzant l'islam el converteixen en odi fins al punt de voler partir cap a un país i una religió dels quals no saben res. Aquestes organitzacions sectàries ja han atrapat en les seves xarxes 53 menors francesos -28 noies i 25 nois-, que actualment estan allistats a Síria.

Com respon la societat civil a aquesta nova forma de fanatisme? Un dels pocs baluards contra aquest flagell és el CPDSI (Centre de Protecció contra el Sectarisme Relacionat amb l'Islam), creat per Dounia Bouzar i que ajuda les famílies a treure les joves de les urpes dels jihadistes adoctrinats. Al districte Meinau d'Estrasburg, on molts joves ja han partit cap a Síria, una trentena d'associacions locals s'han organitzat per fer tasques de prevenció. L'imam del barri organitza debats amb els joves i els recorda que l'Islam és una religió de pau i que el primer significat de la paraula "jihad" és "lluitar pel bé" i per millorar la societat.

"L'engranatge, els joves davant de l'islamisme radical" ("Engranage, les jeunes face à l'islam radical") posa l'èmfasi, a través d'un seguit d'històries individuals increïbles, en els mecanismes que empenyen aquestes joves a la radicalització, explora les raons profundes del per què les branques radicals de l'Islam han trobat un terreny fèrtil a França i a Europa i ens descobreix els efectes i els danys causats per l'adoctrinament. "LA FEINA MÉS PERILLOSA DEL MÓN"

El general de brigada Sarhad Qader té una feina perillosa. És el cap de la policia de la rica regió petrolera de Kirkuk, al nord de l'Iraq, que ha sobreviscut a més d'una dotzena d'intents d'assassinat en els últims anys lluitant contra faccions en guerra que competien pel poder i el control a la zona. Ara ho té encara més difícil. Des del juny del 2014, el seu camí l'ha dut just fins al davant de l'Estat Islàmic (EI), de l'Iraq i de Síria, que amenaça constantment la zona amb la seva presència i els seus atacs. El servei àrab de la BBC va passar temps amb Sarhad i els seus homes en la lluita per defensar la seva ciutat. El resultat és "La feina més perillosa del món" ("The most dangerous job in the world").

A mesura que l'ISIS avançava pel nord de l'Iraq, milers de tropes del govern van fugir de la regió. A Kirkuk el buit de poder ha fet revifar les rivalitats entre faccions just en la primera línia de la guerra amb Estat Islàmic (EI). Ara li toca al cap de la policia Sarhad Qader mantenir la pau.

"Tenen missions suïcides, ataquen en combois i es dirigeixen directament a l'objectiu; no s'aturen fins que els mates", diu el general de brigada sobre les tàctiques emprades pels militants d'EI. Les seves forces de seguretat viuen embrancats dia rere dia amb els seus veïns radicals. Des que el 2003 va assumir l'alt càrrec, Sarhad ha perdut 245 dels seus homes i ha sobreviscut a més d'una dotzena d'intents d'assassinat. El 2005, el seu germà va ser víctima d'una emboscada a la carretera i va ser mort a trets en un tràgic cas d'identitat errònia. En aquest treball, els riscos laborals són temibles i de llarga durada.

Però en aquest gresol de violència ètnica -en què els sunnites, xiïtes, turcmans i fins i tot Al-Qaeda competeixen pel control de la zona- el combat directe no és l'únic repte que Sarhad ha d'afrontar en el seu treball diari. Els segrestos i xantatges polítics són una constant en un estat on les vides humanes són l'única moneda de canvi, i Sarhad també ha hagut d'aprendre l'art de la diplomàcia. "La majoria dels líders amb qui hem de negociar estaven presos -explica-; desgraciadament, eren casos documentats pel departament de lluita contra el terrorisme; teníem proves suficients per detenir-los, però més tard van ser posats en llibertat. Ara he de negociar amb aquestes persones".

Amb un sistema de justícia que soscavava els esforços dels seus propis agents i les sospites latents que certes sectes estan utilitzant la crisi en benefici propi, la tasca que afronten Sarhad i els seus homes és gegantina. Però la seva determinació -així com el seu coneixement dels riscos- és inqüestionable. "Ara que la nostra sang es barreja amb la ciutat, és difícil anar-se'n i puc assegurar-vos que cada cap de setmana, quan dic adéu a la meva família, crec que no tornaré".