Tresors de la GD#17: Llibres i llistats de BASIC

Per als més joves sentir paraules com GOSUB, LOCATE, INS, INPUT o CHR$ els hi pot sonara una mena de llengua balcànica parlada amb accent molt tancat, però per a tota una primera Generació Digital aquest va ser el llenguatge amb que es van comunicar per primera vegada amb un ordinador. El llenguatge BASIC.

Perquè va ser aquest el llenguatge l'escollit per formar part de les BIOS de tots els microordinadors domèstics dels 80? Quin era el grau de frustració que sentíem al passar tota una tarda teclejant llistats per veure només un parell de píxels moure's o un temut "Syntax error"??

Descobrim una mica més sobre el BASIC acompanyats de molts dels llibres i suplements de revistes que ens van fer companyia durant aquells anys. L'origen del BASIC es troba en l'aparició d'ordinadors cada cop més potents a principis dels anys 60. Abans, els llenguatges eren molt específics per a complir tasques concretes, i la seva sintaxis complexe. Quant els ordinadors van començar a tenir prou recursos, Kemeny i Kurtz van desenvolupar un llenguatge d'alt nivell de propòsit genèric ( podia usar-se per escriure programes per a funcions diverses i no pas amb una funció predeterminada) que fos accessible a gent sense grans coneixements tècnics ni matemàtics. Així va néixer el BASIC ( Beginner's All-purpose Symbolic Instruction Code) el 1963. Un llenguatge que tenia una sintaxis molt semblant a la de la llengua anglesa i que facilitava molt la comprensió dels llistats i la programació.

Va ser precisament Microsoft qui va produir un dels BASICS més potents i versàtil pels microordinadors, sent el seu BASIC el qui va acabar a la BIOS dels MSX, però tant els Spectrums amb el seu Sinclair BASIC com la resta tots varen portar un BASIC que permetia controlar - mitjançant ordres de programació- les funcions bàsiques dels microodinadors, com carregar programes de cinta o disquet. Aquesta ubiqüitat del BASIC va fer que les revistes s'omplissin d'aplicacions fetes pels propis usuaris en aquest llenguatge que intentaven fer més fàcil la vida dels primers usuaris, ja fos amb petites utilitats, com amb ajudes per jocs ( els famosos carregadors). I es clar, amb jocs pròpiament dits.

Algunes revistes es van especialitzar en els llistats de jocs ( com la MSX EXTRA), una forma fàcil de que els usuaris augmentéssim la nostra col·lecció de software, algunes en van treure suplements ( els Doña Tecla de la Micromanía) i molts llibres van usar el BASIC com a eina per tal d'ensenyar els rudiments de la lògica informàtica i la programació als més joves. Llibres com la col·lecció Juegos de Ordenador d'Ediciones Generales Anaya, no només teníen llistats de jocs, si no que estaven explicats i contenien petits reptes per tal que els aprenents a programador poguessin modificar aspectes del joc com la velocitat o la dificultat arràn dels conceptes apresos en els comentaris del llistat.

Com a apunt final una reflexió: si bé avui en dia la programació no ha desaparegut del tot de l'abast del usuari mitjà ( els Scripts o llenguatges com Perl o Python o VBasic), sí que se n'ha perdut gairebé el costum. És una llàstima que els joves que s'inicien als ordinadors tinguin las coses tan fetes i tan "fàcils" que en cap cas es posin a pensar en fer ells mateixos les coses al seu gust i descobrir així el poder real que té la informàtica i els ordinadors, que ens permeten fer qualsevol cosa i no limitar-nos a prémer icones de programes que ja existeixen.