"Metges, infermeres, assistents socials, psicòlegs... el treball és dur per als professionals que treballen amb pacients de càncers", ha afirmat el doctor Josep Maria Piulats, oncòleg de l'Institut Català d'Oncologia a l'Hospital Duran i Reynals. Tot i que és un entusiasta de la seva feina, el Dr. Piulats explica que a oncologia hi ha metges residents que tornen a examinar-se del MIR per canviar d'especialitat i que entre els especialistes que pateixen de desgast emocional (un 38%) és freqüent el canvi a projectes de medicina privada. En el seu cas, el doctor explica que ell, a més a més de tractar pacients, fa recerca al laboratori. Josep Maria Piulats ha dit que l'estrès crònic té impacte en la salut dels professionals i que hi ha circuits d'ajuda perquè els sanitaris sàpiguen que no estan sols. El doctor Piulats ha recordat que el nivell de l'oncologia a Catalunya és molt alt i que els avenços dels últims anys han augmentat molt la supervivència dels malalts de càncer. L'oncòleg ha explicat que cal que el nombre de professionals i d'instal·lacions s'incrementi per poder donar assistència a l'augment de pacients de càncer, un 3,3% anual, un increment fruit de factors com la vellesa i, paradoxalment, la supervivència dels malalts que cronifiquen el càncer, així com per al seguiment de les persones que han superat la malaltia.
La Patrícia Martínez ha estat objecte de delicte: suplantació d'identitat. L'Ajuntament de Barcelona va avisar la Patrícia que la desempadronaven de casa seva, de la que és propietària, i que tenia un termini de 10 dies per fer al·legacions. La Patrícia tenia un contracte a l'estranger i va enviar a l'Oficina d'Atenció Ciutadana la seva filla, que viu amb ella al mateix pis. Després d'un munt de gestions i paperassa, la Patrícia va saber que al seu pis, de només 3 habitacions, s'hi havien empadronat 8 persones mostrant un contracte de lloguer amb les seves dades i la seva signatura falsificada. Tot i que ha aconseguit tornar-se a empadronar a casa seva, les 8 persones que suposadament hi viuen, podrien continuar-hi empadronades durant sis mesos més. La Patrícia ha explicat que hi ha uns 5.000 casos com el seu i que se sospita que hi ha d'haver una organització delictiva al darrere d'aquests contractes de lloguer falsos que serveixen per fer empadronaments.
"El sector del porcí és molt potent, implica moltes persones i moltes empreses", ho ha dit al "Tot es mou" Ingrid Seró veterinària del Grup de Sanejament Porcí de Lleida. Seró ha comentat que les negociacions per a continuar exportant porc són bàsiques per al sector. La veterinària ha explicat que "qualsevol senglar és potencial víctima de la peste porcina africana (PPA)" i que "s'estan aplicant mesures eficaces que es podrien ampliar segons l'evolució del brot". Ingrid Seró ha afirmat que "encara no es pot posar una data pel final d'aquesta crisi sanitària". A una pregunta d'Helena Garcia Melero sobre què cal fer si uns dies abans que es trobés el primer senglar mort algú ha passejat per la zona zero, Ingrid Seró ha recomanat neteja i desinfecció, per exemple de la sola de les sabates o les rodes de les bicicletes, i ha recordat que els éssers humans poden escampar el virus de la PPA si se salten les prohibicions d'accés a determinades zones que ha dictat la Generalitat.
El doctor Esteve Fernández, secretari de Salut Pública de la Generalitat, ha explicat que la grip s'ha avançat, però també se'n va avançar la vacunació. El secretari de Salut Pública anima a qui no estigui vacunat a fer-ho els pròxims dies, ja que la vacuna és efectiva a partir de 7 a 10 dies i la persona estaria immunitzada per les dates en què es preveu el pic de l'epidèmia: Nadal. A més a més, el doctor Fernández ha afirmat que la grip és més lleu en les persones que estan vacunades. Pel que fa a la covid, el doctor ha dit que "està tenint una incidència molt baixa aquest any". Si una persona dubta si té grip o covid, el secretari de Salut Pública ha comentat que es pot comprar un test per treure'n l'entrellat. Sobre les mascaretes, el doctor ha explicat que els professionals de la salut l'han de portar i la població en general ha de decidir segons la seva situació personal. També ha recomanat l'ús de la mascareta per a les persones refredades que comparteixin l'espai amb altra gent, com per exemple el transport públic.
L'Acadèmia del Cinema Català ha anunciat que la guanyadora del Premi Gaudí d'Honor 2026 és l'actriu, directora i guionista Sílvia Munt. Munt va debutar l'any 1978 en el film "L'orgia", però es va fer molt popular pel seu paper de Colometa en l'adaptació televisiva de la novel·la de Mercè Rodoreda "La plaça del diamant". Sílvia Munt també té una llarga trajectòria com a directora i ha recordat que quan ella va començar eren molt poques i ara representen un quaranta per cent del sector. A més a més, l'actriu, directora i guionista ha afirmat que, ara, les nenes també pensen a ser directores i no només a ser actrius. Sílvia Munt rebrà el premi a la gala dels Premis Gaudí, que se celebrarà al Gran Teatre del Liceu el diumenge 8 de febrer.
Una de les mesures per contenir el brot de pesta porcina africana (PPA) que ha afectat porcs senglars (50 exemplars morts, alguns dels quals encara s'ha de confirmar que tenien PPA) a Collserola són les batudes per reduir-ne la població. Abans d'entrar a la reunió convocada per la Generalitat, Joaquim Zarzoso, president de la Federació Catalana de Caça, ha explicat que els caçadors faran el que els demanin. Zarzoso ha recordat que a Catalunya hi ha uns 200.000 senglars i que cada any se'n cacen 80.000, amb els permisos de les administracions. El president dels caçadors ha explicat que, segons li havia dit un veterinari, el senglar és força intel·ligent i s'acosta als llocs on hi ha aliments i no hi ha perill per a ell, com les poblacions. D'altra banda, Zarzoso ha afirmat que les batudes tenen un cost que assumeixen els caçadors i que, per exemple, els gossos han d'anar al veterinari per lesions després de les batudes, una factura que ha de pagar el propietari de l'animal. El president dels caçadors ha demanat prudència als ciutadans durant aquesta crisi i també que facin cas quan vegin senyals que avisen que en una zona es caça i que no s'hi pot passar.
La Carme Ortiz es va jubilar i va fer els tràmits pertinents. Havia fet els 65 anys i tenia 44 anys cotitzats. Semblava que no hi havia cap problema fins que va rebre la resolució que li concedia la pensió i l'espai dels diners que ha de cobrar estava en blanc. No era un error tipogràfic: al seu compte no ha rebut cap ingrés. Per esbrinar què havia passat, la Carme va aconseguir posar-se en contacte amb la Seguretat Social per cita telefònica i li van explicar que s'havia produït un error informàtic. La funcionària la va adreçar a una oficina de la Tresoreria de la Seguretat Social, on va poder fer la reclamació amb cita presencial. La persona que la va atendre li va explicar que les pensions les calcula una intel·ligència artificial i que li havia tocat que el robot s'equivoqués. La funcionària li va assegurar que cobrarà tots els diners amb efectes retroactius, però no li va poder dir quant trigarien a començar a pagar-li la pensió. Aquesta falta de concreció preocupa la Carme, perquè ha de pagar les despeses del dia a dia.
Què cal fer abans de marxar de viatge a països exòtics? La doctora Judit Villar, cap de la Secció de Malalties Importades de l'Hospital del Mar i coordinadora de la Unitat d'Atenció al Viatger del mateix centre sanitari, explica que als països fora d'Occident hi ha riscos, per això recomana informar-se i posar-se les vacunes obligatòries i recomanades segons la destinació, unes vacunes que finança el departament de Salut a Catalunya. La Dra. Villar recorda que les vacunes són un acte de responsabilitat i de generositat. Hi ha malalties que un cop s'ha tornat es poden contagiar per les picades dels mosquits del lloc habitual de residència. Judit Villar ha explicat que el mosquit és l'ésser viu que causa més mortalitat als éssers humans per les malalties que transmet. D'altra banda, la doctora recorda que per a la malària, una malaltia endèmica en diversos punts de la terra com l'Índia o l'Àfrica, no hi ha encara una vacuna i que cal fer un tractament oral preventiu durant tots els dies del viatge (i fer servir protecció antimosquits). La malària es pot cronificar i, fins i tot, pot ser mortal. La Dra. Villar també ha explicat que si es té contacte amb rius i aigües infectats amb paràsits petitíssims les persones es poden contagiar a través de la pell. Són paràsits que, a vegades, es diagnostiquen anys després d'haver fet el viatge a la zona de contagi, quan ja han provocat malalties cròniques, per exemple als ronyons. La cap de la Secció de Malalties Importades de l'Hospital de Mar ha dit que el canvi climàtic està influint en el fet que la temporada en què hi ha mosquits sigui més llarga i, per tant, puguin escampar més infeccions.
