Josep Lluís Merlos, periodista especialitzat en l'àmbit de l'automoció, ha explicat les novetats del pla Auto 2030, un pla que vol impulsar la venda dels cotxes elèctrics espanyols assequibles. Les ajudes als compradors seran directes i les gestionarà el govern central. Merlos també ha recordat que, no només portar la balisa V16 serà obligatori el gener de 2026, també s'hauran d'assegurar els patinets amb una pòlissa adient.
Els pares de la Montse Leiva van morir de càncer. Quan va morir la mare, ella tenia només 12 anys i no hi havia testos per identificar els gens cancerígens. Quan uns anys després el seu pare va emmalaltir, es van fer proves als 7 germans per si eren portadors de gens potencialment cancerígens: 5 són portadors d'una mutació del gen BRCA2. La Montse és una de les afectades. En el moment que se sap que una persona és portadora d'una mutació genètica es fan tots els controls necessaris per detectar la malaltia tant bon punt comenci a desenvolupar-se. Des dels 18 anys, a la Montse, entre altres proves, li feien ressonàncies magnètiques i mamografies i quan tenia 42 anys van descobrir-li un tumor en estat inicial que estava a l'interior de la mama i que no era detectable per palpació. La Montse afirma que el seguiment que li han fet com a portadora i el tractament oncològic li han salvat la vida. Montse Leiva comparteix la història de la seva família i la seva experiència per donar suport a La Marató 2025, per investigar com detectar els diversos tipus càncer i per desenvolupar nous tractaments contra aquesta malaltia.
L'arquitecta Núria Moliner ha explicat què són els edificis zebra i per què aquest tipus de construcció està proliferant actualment: un 70% dels edificis tenen façanes zebra, és a dir, façanes de franges horitzontals blanques i negres. Núria Moliner diu que les promotores volen blocs sortits d'un motlle, un motlle fruit de l'especulació, la mediocritat i les normatives, sense anar més enllà. Evidentment, volen extreure'n el màxim profit econòmic. Tanmateix, aquests blocs no estan pensats per a la integració al paisatge urbà i tampoc no s'ha tingut cura de la seva sostenibilitat. D'altra banda, aquests edificis poden ser d'habitatges de luxe i d'habitatges de baix cost, gràcies a una estètica que s'ha venut com a moderna.
La intel·ligència artificial (IA) puja a l'escenari a la sala de Gràcia del Teatre Lliure. Pere Arquillué, amb Laura Conejero, Joan Carreras i Daniela Brown, representa la comèdia de Gabriel Calderón "AI! La misèria ens farà feliços", una obra que reflexiona sobre la IA.
La cuinera Maria Nicolau va haver d'anar a l'Hospital de Vic per un problema de salut de la seva filla. Durant l'ingrés, van portar les safates de menjar quan pertocava, però la Maria es va quedar esparverada quan va veure el menú: pa de motlle industrial, un bric individual de suc, una gelatina amb saboritzant i una safateta amb una cua de peix i quatre pastanagues baby de les que es compren congelades. Pot ser un menú correcte des del punt de vista dietètic i nutricional, però també és un menú que no ve de gust menjar, sobretot si estàs malalt. La Maria ha reflexionat que gairebé tothom ha d'anar a l'hospital un dia o altre i ha dit que quan s'hi va gairebé sempre és un moment difícil. La xef explica que quan va pujar la foto del menú de l'hospital a les xarxes va començar un debat perquè el menjar dels centres sanitaris és un tema que interpel·la moltes persones. La codirectora i els tertulians del "Tot es mou" s'han preguntat si s'està donant la importància que pertoca al menjar dels hospitals. D'altra banda, Maria Nicolau ha comentat que també ha rebut comunicacions de persones que han menjat bé als hospitals. Per acabar, la xef ha dit que li han trucat de l'Hospital de Vic perquè, com a professional de la gastronomia, els ajudi a millorar. Helena Garcia Melero i els tertulians han estat d'acord que el model de servei de restauració dels centres sanitaris s'ha de repensar. D'altra banda, Sara Loscos ha mostrat les fotos i els missatges que han enviat els espectadors sobre la cuina hospitalària.
Els dies en què es fan moltes compres -Nadal, rebaixes, Black Friday- majoritàriament es paga amb targeta o amb el telèfon mòbil... Un context que els estafadors aprofiten per fer-nos caure en les seves trampes i robar-nos els diners. Al "Tot es mou" han arribat diverses denúncies de persones que han estat víctimes d'aquests fraus i que posen de manifest la indefensió que senten quan veuen que els bancs, en moltes ocasions, els traslladen la culpa d'haver caigut en una estafa. Com podem protegir-nos d'aquestes estafes? Els bancs n'han d'assumir alguna responsabilitat? N'hem parlat amb l'advocat Òscar Serrano, especialista en dret bancari del Col·lectiu Ronda. Serrano recomana a les persones estafades que no se sobreculpabilitzin perquè li pot passar a qualsevol: hi ha més de 355 casos cada dia a Catalunya. L'advocat explica que el primer que cal fer és denunciar-ho a Mossos d'Esquadra i posar-ho en coneixement de l'entitat financera per aturar el robatori.
200 criatures d'arreu d'Europa, 35 de les quals a l'estat espanyol: aquest és el nombre de nens i nenes nascuts de l'esperma d'un donant amb una mutació que augmenta exponencialment el risc de càncer. Ho ha descobert una investigació periodística que ha destapat que la seva esperma es va utilitzar, del 2005 al 2022, en 67 centres de 14 països. El doctor Ramón Aurell, director mèdic de l'equip de Reproducció Assistida de l'Hospital Quirónsalud de Barcelona, explica que des de fa uns anys es fa un test en una mostra de sang, el qCarrier, a les donants d'òvuls i als donants d'esperma per detectar alteracions genètiques i evitar que els nadons heretin malalties genètiques. A més a més, les clíniques de reproducció assistida estan connectades perquè, en la legislació espanyola, la donació està limitada: cada donant només pot tenir sis descendents, entre fills propis i fills que han nascut per reproducció assistida. El doctor ha explicat que de les 35 criatures nascudes a Espanya 3 en són portadores i una està malalta. Durant l'entrevista, s'ha explicat que una clínica dels Estats Units ofereix als seus clients tenir supernadons. El doctor ha explicat que allà no hi ha una llei que ho reguli i a Espanya està tot legislat i, per exemple, només es permet la selecció de sexe per evitar malalties genètiques.
A Reus, Ana Tàpias va visitar un pis que venia Solvia. Li va agradar, era el que estava buscant. L'Anna necessitava una hipoteca, que va aconseguir d'una financera. Abans d'aconseguir el préstec, un taxador va calcular el preu del pis. Solvia va cobrar per la venda del pis. Abans que Solvia posés el pis a la venda, va desnonar un okupa i va posar una porta de seguretat. Es van fer tots els tràmits: notari, registre de la propietat... Tot semblava correcte, fins que el pare de l'Anna va anar a l'Ajuntament de Reus a empadronar-se i van veure que l'adreça del pis i el número de cadastre no es corresponien. Des de la venda, l'any 2022 l'Anna ha fet millores al pis i vol quedar-s'hi perquè és pel que va pagar: ara és casa seva. L'habitatge on viu és propietat del fons Gramina. Solvia tenia un altre pis a la mateixa planta que és més petit i, per tant, té un altre valor. El fons propietari del pis de l'Anna la vol fer fora, però ella tampoc podria anar al pis propietat de Solvia perquè està ocupat. L'Anna ha hagut de contractar un advocat per aturar el desnonament i demana que els dos fons es posin d'acord perquè el pis que pensava que comprava i del que encara paga hipoteca continuï sent la seva llar.
