Manel Ferri és vicepresident de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic i tècnic jubilat de mobilitat a l'Oficina Tècnica del Canvi Climàtic de la Diputació de Barcelona. A la taula del "Tot es mou", Ferri ha fet una descripció global de la situació de crisi energètica i de les possibles mesures pal·liatives com la compactació de la jornada i altres que ha proposat la Unió Europea, com l'abaratiment del transport públic i compartir vehicles en el transport particular. El vicepresident de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic creu que la promoció i construcció de serveis públics de transport ha de fer-se en primer lloc i així, en segon lloc, no s'hagi d'utilitzar el transport privat. Ferri ha recordat que l'actual crisi energètica i de transport no és conjuntural; ja existia. El que ha fet la guerra és accelerar-la.
Més de 1.600 arquitectes han firmat una carta oberta al futur deganat del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Arquitectes que estan molt preocupats per la situació de la professió, que cada vegada és més precària i està més devaluada. A la taula del "Tot es mou" participa una de les persones que l'ha signada: l'Anna Saballs. Saballs és una jove arquitecta que ha explicat com les perspectives professionals que tenia a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura s'han esvaït i quina és la seva realitat laboral i la de molts dels seus companys. El programa s'ha posat en contacte amb el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Guim Costa Calsamiglia, que ha participat en la tertúlia per videoconferència. El dijous 21 de maig se celebraran les eleccions del COAC per escollir els òrgans de govern i representant.
A la taula del "Tot es mou", Quim Vilamajó ha parlat del seu llibre "Sento. La vida amb un cromosoma de més". Vilamajó és escriptor, influencer i conserge a la Cambra de Comerç de Lleida. "Sento. La vida amb un cromosoma de més" està escrit amb una prosa molt directa i clara. En l'obra, Quim Vilamajó explica què suposa viure amb síndrome de Down i la importància de ser el màxim d'independent i autònom. El jove va escriure a "Sento": "La meva autonomia és el meu orgull". A més a més, el lema de Quim Vilamajó és: "La meva diferència no em limita".
"Viatge al país dels blancs", dirigida per Dani Sancho, és l'adaptació del llibre autobiogràfic d'Ousman Umar, activista i col·laborador del "Tot es mou". La pel·lícula s'estrenarà als cinemes al mes de juny, però el 16 d'abril es presenta al BCN Film Fest. L'actriu Emma Vilarasau interpreta la Montse, la mare adoptiva de l'Ousman, que el va acollir quan vivia al carrer. Vilarasau ha explicat que conèixer la Montse va ser una gran experiència. D'altra banda, Ousman Umar s'interpreta a si mateix com a personatge adult, i l'actriu ha comentat que, com que no té formació d'actor, no van assajar gaire i van treballar directament en el moment de la gravació. També s'ha recordat que el director del film, Dani Sancho ha dit que la pel·lícula "és un cant a l'empatia".
Els experts adverteixen que, malgrat que les pluges han netejat l'aire, també han donat més vigor a les plantes que floriran els mesos vinents. Al "Tot es mou", el dermatòleg Ramon Grimalt ha comentat que, malgrat que els símptomes més comuns de les al·lèrgies són els esternuts, la picor als ulls o la congestió nasal, també hi ha manifestacions cutànies com urticària o dermatitis. Grimalt ha donat alguns consells per millorar els problemes de la pell per les al·lèrgies. A més a més, el doctor Grimalt ha explicat que els canvis de temps també fan que algunes afeccions dermatològiques, com la psoriasi, empitjorin. A més a més, els espectadors han fet algunes consultes al doctor.
Els actors Enric Cambray i Ricard Farré interpreten vuit papers a "Les dones sàvies", una comèdia de Molière actualitzada. Només se'n faran sis funcions entre el 20 d'abril i l'11 de maig del 2026 al Teatre Goya de Barcelona. Cambray i Farré també són els directors de l'obra i han explicat com han adaptat a l'actualitat l'obra que van estrenar l'any 2016 i que Molière va crear al segle XVII. Per tots dos, la superficialitat pedant és vigent i es pot fer comèdia d'alguns personatges que hi ha als mitjans de comunicació.
L'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona celebra 20 anys. El doctor Joan Massagué, cofundador i president del consell assessor de l'IRB, i el doctor Francesc Posas, director de l'Institut, han explicat al "Tot es mou" com han estat els avenços en la recerca sobre el càncer i l'evolució dels tractaments. Joan Massagué ha puntualitzat que "'càncer' és el nom genèric. En realitat són 500 malalties molt diferenciades". En aquests moments, el que falta per conèixer i del que cal més investigació és de les metàstasis, les cèl·lules que s'escapen d'un tumor i poden trigar dècades a manifestar-se. La recerca de l'IRB està buscant com eliminar millor les cèl·lules cancerígenes abans que es manifestin i es desenvolupin en nous tumors. El doctor Posas ha recordat com els tractaments han evolucionat, especialment amb immunoteràpia, i com es busca que cada cop siguin més específics per a cada tumor, per poder cronificar i curar els càncers. El doctor Joan Massagué, que també és l'actual director de l'Institut Sloan Kettering de Nova York, ha comentat que cal intentar prevenir "fent bondat, fent tot allò que ja sabem: bona alimentació, activitat física, evitar l'estrès, revisions mèdiques...". A més a més, el doctor Francesc Posas ha afirmat que cada cop "és menys el temps entre la descoberta (científica) i que el tractament arribi als pacients".
Els metges de família catalans cada cop consulten més la intel·ligència artificial. En videoconnexió, intervé al programa el doctor Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), societat que ha elaborat un estudi sobre l'ús de la IA a l'atenció primària. L'estudi l'ha publicat la revista The Lancet Primary Care. Antoni Sisó ha explicat que l'enquesta entre els metges es va fer la primera quinzena de novembre del 2025 i en aquell moment l'eina més utilitzada era ChatGPT, però creu que ara podria ser una altra eina d'intel·ligència artificial com Claude. El doctor ha dit que els metges de capçalera fan servir la IA per fer recerca de documentació, redactar informes i confeccionar guies de tractaments adequades per a cada pacient, entre altres coses. Segons l'estudi, només un 6,2% dels metges que van respondre l'enquesta no fan servir mai la intel·ligència artificial, i un 27, 9% l'utilitzen cada dia.
La periodista Júlia Peguera ha fet un repàs de les desqualificacions que el president dels Estats Units ha fet sobre el papa Lleó XIV, i també ha recuperat la resposta del primer papa nascut als Estats Units, que ha decidit no entrar en polèmica amb Trump. Després, el professor de Relacions Internacionals a la Universitat Ramon Llull Manuel Manonelles ha participat per videoconnexió al programa. Manonelles ha assegurat que "Trump i diplomàcia són incompatibles". El professor també ha comentat que els blancs catòlics dels Estats Units que van donar suport a Trump a les eleccions presidencials podrien canviar el seu vot en les votacions del mes de novembre del 2026 i, d'altra banda, ha reflexionat sobre el silenci del número 3 de l'administració Trump, Marco Rubio, mentre el vicepresident J. D. Vance, catòlic convers, critica el papa i té fracassos en les seves missions internacionals.
Alicia Framis s'ha convertit en la primera dona casada amb un holograma, una relació que va començar el 2022 com a projecte artístic i que el 2024 va culminar en una cerimònia híbrida insòlita. L'holograma, anomenat AiLex, és una construcció digital creada a partir de fragments i experiències de relacions anteriors i que té la veu d'un exnòvio de l'Alicia. Framis ha explicat que el seu company virtual és fantàstic i que té opinions pròpies, no sempre li dona la raó. D'altra banda, l'artista ha afirmat que un metahumà com l'AiLex "no és un substitut de les relacions humanes, però pot ajudar gent que està aïllada perquè és un bon conversador". Alicia Framis ha publicat el llibre "Mi marido es una IA", en què explica la seva història.
Joan Escudé és l'home més gran de Catalunya, té 110 anys. El 14 d'abril del 1931, quan es va proclamar la Segona República, era un jove de 15 anys. Escudé té molt bona memòria i ha explicat al "Tot es mou" com van ser aquells dies, des de les eleccions municipals del 12 d'abril fins a la proclamació del 14 d'abril. A més a més, Joan Escudé també ha recordat la Guerra Civil i la seva participació com a voluntari del Regiment Pirinenc número 1, del qual ell és l'últim supervivent.
El Consell de Ministres ha aprovat el dimarts 14 d'abril la regularització extraordinària d'immigrants i el text oficial es publicarà al BOE del dia 15. Amb l'anunci de la regularització fa uns mesos, moltes persones van començar a informar-se a nivell jurídic per no perdre l'oportunitat de regularitzar la seva situació. El "Tot es mou" ha parlat amb Mireia Risco, responsable del Departament d'Estrangeria de Lleal Tulsà Assessors. Risco ha explicat que hi ha aspectes que fins que no es publiqui el BOE no han estat ben definits. Un tema clau, ha comentat la lletrada, són els antecedents penals. En un primer moment, es va dir que una declaració jurada dels sol·licitants seria suficient, però la norma aprovada requereix un certificat de penals emès pel país d'origen que haurà de complir alguns requisits legals, com la traducció jurada. Mireia Risco ha explicat que hi ha dos perfils de migrants que esperen acollir-se a la regularització: persones sol·licitants de protecció internacional i persones en situació irregular. Sobre el terminis exactes per fer els tràmits caldrà comprovar-los en el BOE.
El professor Raimon Àvila va ser el tutor del treball de final de grau (TFG) de Rosalía a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) el curs 2017-2018. Àvila ha recordat com l'artista el va convèncer perquè ell fos el tutor d'"El mal querer", un treball que té com a font principal la novel·la occitana del segle XIII "Flamenca". El professor ha afirmat que Rosalía sempre tenia ganes d'aprendre i ha dit que va qualificar el TFG amb matrícula d'honor. Júlia Peguera i Xantal Llavina van anar al primer dels concerts de Rosalía al Palau Sant Jordi. La reportera del "Tot es mou" ha afirmat que el xou "estava pensat al mil·límetre" i també ha comentat l'ambient que hi havia entre el públic. Llavina ha comentat que hi havia gent de moltes edats i també mares i pares amb fills. La col·laboradora ha dit que l'havia sorprès que l'artista cantés en deu idiomes diferents. A més a més, s'ha pogut veure una part de l'emotiu discurs de Rosalía en què parlava dels seus orígens i en el qual ha afirmat que "aquesta no és qualsevol nit".
La guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran té un gran impacte en el comerç del petroli i, per tant, en l'economia mundial. Faltarà querosè perquè els avions volin? Òscar Oliver, exdirector comercial d'Aeroports de Catalunya i professor de la UPC School, ha explicat la situació actual i què pot passar si la guerra no s'atura. Oliver ha afirmat que l'escenari espanyol és millor que l'europeu. Espanya té plantes de producció i refineries de querosè, però a Europa hi pot haver desabastiment. L'exdirector comercial d'Aeroports de Catalunya ha comentat que els avions carreguen més combustible als aeroports espanyols per evitar possibles problemes de subministrament en altres destinacions. A més a més, Òscar Oliver ha recomanat per aquest estiu destinacions de proximitat i paciència si es vol viatjar lluny perquè els trajectes poden ser més llargs (i més cars) per evitar zones en conflicte. D'altra banda, el periodista Josep Palau ha explicat les darreres dades de l'IPC.
El 13 d'abril de 2026 és el dia del primer concert al Palau Sant Jordi del "Lux Tour" de Rosalía. La reportera Míriam Riau i l'operador d'imatge David Serracant han anat al matí a les portes del recinte per parlar amb els fans que ja hi eren. Al plató, el periodista musical Oriol Rodríguez ha presentat el seu llibre "Buscant la Rosalía", la primera biografia de l'artista, que ha escrit amb el també periodista musical Yeray S. Iborra. Oriol Rodríguez ha explicat com és la carrera de la cantant, els seus orígens i la seva formació constant que li permet buscar nous camins musicals i creatius. El programa també ha connectat amb el fotoperiodista Jordi Borràs, que ha explicat que l'empresa promotora del concert no permet capturar imatges als fotoperiodistes i que serà l'empresa qui enviï fotografies als mitjans de comunicació. Borràs ha afirmat que no és cert que la feina dels fotoperiodistes els permeti veure tot el show de franc. Jordi Borràs ha explicat com es treballa en un concert com aquest: poc abans de començar el show, el personal de la promotora acompanya els fotoperiodistes fins a la zona des d'on es fan les fotos, i a la segona o la tercera cançó els indiquen que han de marxar del lloc i del recinte. Borràs ha explicat que un cop han fet les fotos tenen prou feina per enviar el material gràfic a les empreses que els han contractat.
Javier Melero va ser un dels advocats estrella del procés i un cop retirat dels jutjats participa sovint als mitjans per opinar sobre diversos temes d'actualitat política i judicial. Abans de parlar del seu llibre, ha opinat sobre els tres judicis a personatges relacionats amb la política que s'estan celebrant actualment a Madrid: cas Kitchen, cas Mascaretes i cas Pujol. L'advocat ha explicat que ell el que volia ser és lector i també ha dit que li agrada escriure les novel·les que a ell li agradaria llegir. Javier Melero ha negat que el personatge de l'advocat Rovira, que és qui escriu en primera persona la novel·la, estigui basat en ell, però ha admès que l'itinerari gastronòmic que hi ha al relat és seu i que hi ha frases al llibre que li han deixat anar a la cara alguns clients. A més, l'advocat penalista jubilat ha contestat a la pregunta sobre si hi ha crims decents, que hi ha qui els comet i creu que sí que ho són.
Una de les conseqüències de la guerra a l'Orient Mitjà i el tancament de l'estret d'Ormuz és l'increment del preu dels fertilitzants a escala mundial. Per fer front a aquesta situació, els agricultors i ramaders catalans demanen a les autoritats que els deixin abocar més purins (nitrògen orgànic) als camps. En videoconnexió des de Térmens (la Noguera), Vicenç Pascual, cap sectorial de Cereals de la JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya), ha explicat com en alguns casos els purins es podrien fer servir com a fertilitzants. Pascual ha explicat que a Alemanya els purins s'estan fent servir en plantes de biogàs, amb la independència energètica que proporciona aquesta producció. El cap sectorial de cereals de la JARC ha afirmat que les propostes dels agricultors no tiren endavant pels polítics, però que hi estan insistint davant del conseller Ordeig, el ministre Planas i les autoritats de la Unió Europea. L'increment del cost dels fertilitzants arribarà, evidentment, al preu dels aliments.
Després de les pluges d'aquest hivern, els aqüífers de gran part del territori estan a vessar. A la Segarra, alguns pobles tenen els carrers entollats i els baixos d'edificis negats. El biòleg i divulgador científic Pere Renom i l'operador d'imatge Pere Gual han anat fins a Sant Guim de la Plana (la Segarra) per mostrar com l'aigua regalima de les parets de cellers i garatges. L'alcalde de la població, Josep Llobet, ha explicat com els veïns l'estan traient amb bombes l'aigua i, amb mànegues, l'aboquen a les clavegueres; una operació que finalitzarà quan el nivell freàtic baixi. Llobet també ha comentat la situació a altres municipis de la comarca de la Segarra.