El professor Santiago Niño-Becerra ens comenta les previsions per a l'any vinent del Saxo Bank, unes previsions que presenten escenaris hipotètics amb l'objectiu de fer-nos reflexionar.
Moltíssims autònoms pateixen per tirar endavant, i això afecta la seva salut de diverses maneres. La Fundació Pimec, amb el suport de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, MGC Mútua i la fundació Salud y Persona, ha creat la guia "Evitar el burnout", que es pot consultar a la pàgina de Pimec, on també hi ha un enllaç per fer un test per prendre consciència sobre el que li està passant. Josep Palau explica els resultats de l'estudi: només un 4% dels participants no té cap símptoma d'estar cremat i més d'un 50% en té un nivell molt elevat. El burnout es pot definir com una síndrome d'esgotament professional, és un estat de cansament emocional, físic i mental causat per una exposició sostinguda a situacions d'estrès empresarial i laboral. Un professional de la restauració autònom, Jordi Pujol, propietari del restaurant Can Pujol de Tordera (Maresme), ha explicat el seu dia a dia. Ha recordat que la pandèmia va ser un cop molt fort i que després han anat aguantant. Actualment, al seu bar restaurant hi treballen dues persones més, però el propietari ha explicat que si ell es posa malalt no pot aixecar la persiana del negoci. Un negoci que va ser dels seus avis, després del seu pare i ara d'ell, i que sempre s'ha dedicat a la cuina casolana i a la brasa. El restaurador explica que ara hi ha molta més paperassa que en l'època del seu pare, una paperassa que en part li porta una gestoria, però que ell també fa tràmits per ajustar les despeses. Els tertulians han conclòs que la gent no sempre fa servir el petit comerç de proximitat, però després es lamenta que se'n tanquin.
L'artista gràfic Kim Aubert va comprar un vell diari als Encants de Barcelona; no és un recurs literari sinó la realitat veritable. Aquell diari l'havia escrit en català una dona, la senyoreta Litgi. Ella va començar a omplir les planes del quadern, per una sola cara, l'any 1938 tot just quan s'interessa per un home, el Manolo, que ja tenia una família amb dos fills. La senyoreta Litgi va anar a la facultat de Medicina i era d'una família amb diners. Kim Aubert pensa que aquell diari va anar a parar als Encants quan algú va buidar el pis on havia viscut l'escriptora fins a la seva mort. El creador ha explicat a la taula algunes de les seves descobertes sobre la senyoreta Litgi, que sovint li han arribat sense buscar-les. Per exemple, sap que la protagonista encara té família a França, coneix a quin pis va viure, sap que el seu pare era dentista i també sap on està enterrada. Però al diari s'expliquen moltes més coses, algunes són deduccions de Kim Aubert poder escriure i dibuixar aquesta novel·la gràfica. D'altra banda, Helena Garcia Melero ha preguntat a Aubert per la segona joventut que està vivint el personatge gràfic Martínez el Facha. Kim Aubert ha comentat que el Martínez "està feliç", però que ell el té una mica abandonat. Aubert s'ha sorprès en saber que Martínez el Facha sigui considerat el personatge més longeu de l'humor gràfic d'Europa.
Damià Amorós, historiador d'art, explica la vida i la trajectòria de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet. Gaudí (Reus,1852 - Barcelona, 1926) quan era un adolescent ja planejava amb els seus amics Eduard Toda i Josep Ribera la restauració del monestir de Poblet, que havia quedat abandonat per la desamortització de 1835. Quedava clar que Gaudí volia ser arquitecte i va aconseguir el títol en una de les primeres promocions que van sortir de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Damià Amorós afirma que Gaudí feia espais per viure-hi: construïa cases i també en reformava. L'historiador fa un repàs d'edificis com la Casa Batlló i la Casa Milà, i també explica el fracàs inicial del Park Güell, que havia de ser una urbanització i finalment només s'hi van construir dues cases: la del guardià i la del pare de Gaudí. L'arquitecte que va planificar la Sagrada Família era conscient que ell no viuria prou per veure-la, perquè una catedral triga generacions a construir-se. El 2026 serà l'any Gaudí perquè farà un segle de la seva mort, però la construcció de la Sagrada Família es perllongarà més temps.
La iaia Angeleta és una dona molt vital que torna a visitar el "Tot es mou" per parlar de Nadal i de la seva vida. L'Angeleta ha explicat que ha treballat molt al camp perquè es va casar amb un pagès i que la vida al camp no és fàcil. Però ara, aquesta dona tan eixerida és una coneguda instagramer, per la seva simpatia i també gràcies al seu net, Jordi Crous, que li enregistra el contingut. Àngela Coromina (@iaiaangeleta) ja té 94 anys, i com a instagramer ha conegut Jordi Pujol i ha parlat amb el president Illa del camp i també de futbol: tots dos són seguidors de l'Espanyol. En el seu dia a dia, l'Angeleta es fa el dinar, que sovint comparteix amb el seu besnet, i el sopar. Viu a Roda de Ter i comparteix les tardes amb altres jubilats, tot xerrant a casa d'algú de la colla. La nit del 24 de desembre, la besàvia Angeleta anirà a casa del seu net i hi portarà algun plat per compartir, també farà regalets i ha explicat que, encara que ella no demana res als Reis, sempre li fan obsequis.
Josep Irla era el president del Parlament a l'exili quan l'octubre del 1940 Lluís Companys va ser afusellat. La legislació de la Generalitat va fer que Irla esdevingués automàticament president de la Generalitat. El anys van passant i el 1954 Irla dimiteix perquè ja té una edat i està malalt. Els diputats del Parlament a l'exili intenten convèncer Pau Casals que accepti que el nomenin president, però el músic creu que la seva missió és una altra. Finalment, Tarradellas, secretari general d'ERC, a qui Irla havia nomenat conseller primer, és elegit president de la Generalitat a Mèxic. Tarradellas va tornar a França. Després de la mort de Franco, el juny del 1977 va volar a Madrid per entrevistar-se i negociar amb el president del govern espanyol Adolfo Suárez. Abans del seu retorn i de la famosa frase que va dir a la plaça sant Jaume, "Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí", també es va reunir amb els polítics exiliats i els polítics de l'interior de Catalunya per establir pactes. Quan Tarradellas va tornar a Catalunya havia sigut el president de la Generalitat a l'exili durant 23 anys. Tarradellas va aterrar a l'aeroport del Prat, que ara porta el seu nom, el 23 d'octubre del 1977. El 5 de desembre del mateix any va formar un govern d'unitat nacional. Aquell dia es va publicar el primer Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya des de la República amb els decrets que exigia la legalitat vigent per a la restauració de la Generalitat, el nomenament de Tarradellas com a president i els nomenaments dels 12 consellers, que representaven les diverses forces polítiques i algun independent.
Són 3.000 quilòmetres els que separen Barcelona i Craiova, a Romania, on hi ha la seu de l'ONG Reaching Out contra el tràfic de dones. La Dora Alcover està fent tot el trajecte a peu i calçada amb talons alts per recaptar diners per a l'ONG i donar visibilitat a aquest greu problema. Ella explica que ho fa amb talons perquè per a la societat és un símbol de feminitat i va creure que així tindria més ressò. La Dora també fa aquest trajecte en honor de la seva mare, que va morir de càncer. Durant la conversa, Dora Alcover reflexiona sobre el fet que el problema del tràfic de dones és als països dels quals provenen, però també hi és als països que en són consumidors. Per això fa el trajecte a la inversa del que fan les dones segrestades per les màfies.
Santiago Caudevilla, membre de la sectorial del porcí d'Unió de Pagesos, ha explicat la situació a les granges de la zona perimetrada: els porcs estan sans, però els escorxadors no volen matar-ne per l'alerta sanitària; per tant, no es pot comercialitzar la carn. Caudevilla ha dit que s'haurà d'habilitar un escorxador per sacrificar els porcs i vendre'n la carn. El representant d'Unió de Pagesos ha puntualitzat que les granges de porcs són hermètiques envers l'exterior i ha afirmat que les explotacions ramaderes són molt importants perquè una part de la població estigui arrelada al territori. També ha recordat que ara no arriben subvencions de la Política Agrària Comuna (PAC) i ha admès que la pagesia no ha sabut difondre la seva feina. Sobre el desenvolupament del brot, Santiago Caudevilla ha explicat que els senglars poden caminar molts quilòmetres per trobar menjar, però que si en tenen no es mouen (sempre que no els espantin). Caudevilla ha remarcat que és molt important que el brot estigui controlat perquè si s'escampés seria una ruïna. D'altra banda, el representant d'Unió de Pagesos ha comentat que no es pot humanitzar el porc senglar i que el que ha passat a l'AP-7 ja va passar amb la introducció a Bèlgica de la pesta porcina africana per una autopista.
