clips

Durada: 10 min

"Metges, infermeres, assistents socials, psicòlegs... el treball és dur per als professionals que treballen amb pacients de càncers", ha afirmat el doctor Josep Maria Piulats, oncòleg de l'Institut Català d'Oncologia a l'Hospital Duran i Reynals. Tot i que és un entusiasta de la seva feina, el Dr. Piulats explica que a oncologia hi ha metges residents que tornen a examinar-se del MIR per canviar d'especialitat i que entre els especialistes que pateixen de desgast emocional (un 38%) és freqüent el canvi a projectes de medicina privada. En el seu cas, el doctor explica que ell, a més a més de tractar pacients, fa recerca al laboratori. Josep Maria Piulats ha dit que l'estrès crònic té impacte en la salut dels professionals i que hi ha circuits d'ajuda perquè els sanitaris sàpiguen que no estan sols. El doctor Piulats ha recordat que el nivell de l'oncologia a Catalunya és molt alt i que els avenços dels últims anys han augmentat molt la supervivència dels malalts de càncer. L'oncòleg ha explicat que cal que el nombre de professionals i d'instal·lacions s'incrementi per poder donar assistència a l'augment de pacients de càncer, un 3,3% anual, un increment fruit de factors com la vellesa i, paradoxalment, la supervivència dels malalts que cronifiquen el càncer, així com per al seguiment de les persones que han superat la malaltia.

Durada: 14 min

La Patrícia Martínez ha estat objecte de delicte: suplantació d'identitat. L'Ajuntament de Barcelona va avisar la Patrícia que la desempadronaven de casa seva, de la que és propietària, i que tenia un termini de 10 dies per fer al·legacions. La Patrícia tenia un contracte a l'estranger i va enviar a l'Oficina d'Atenció Ciutadana la seva filla, que viu amb ella al mateix pis. Després d'un munt de gestions i paperassa, la Patrícia va saber que al seu pis, de només 3 habitacions, s'hi havien empadronat 8 persones mostrant un contracte de lloguer amb les seves dades i la seva signatura falsificada. Tot i que ha aconseguit tornar-se a empadronar a casa seva, les 8 persones que suposadament hi viuen, podrien continuar-hi empadronades durant sis mesos més. La Patrícia ha explicat que hi ha uns 5.000 casos com el seu i que se sospita que hi ha d'haver una organització delictiva al darrere d'aquests contractes de lloguer falsos que serveixen per fer empadronaments.

Durada: 12 min

"El sector del porcí és molt potent, implica moltes persones i moltes empreses", ho ha dit al "Tot es mou" Ingrid Seró veterinària del Grup de Sanejament Porcí de Lleida. Seró ha comentat que les negociacions per a continuar exportant porc són bàsiques per al sector. La veterinària ha explicat que "qualsevol senglar és potencial víctima de la peste porcina africana (PPA)" i que "s'estan aplicant mesures eficaces que es podrien ampliar segons l'evolució del brot". Ingrid Seró ha afirmat que "encara no es pot posar una data pel final d'aquesta crisi sanitària". A una pregunta d'Helena Garcia Melero sobre què cal fer si uns dies abans que es trobés el primer senglar mort algú ha passejat per la zona zero, Ingrid Seró ha recomanat neteja i desinfecció, per exemple de la sola de les sabates o les rodes de les bicicletes, i ha recordat que els éssers humans poden escampar el virus de la PPA si se salten les prohibicions d'accés a determinades zones que ha dictat la Generalitat.

Durada: 11 min

El doctor Esteve Fernández, secretari de Salut Pública de la Generalitat, ha explicat que la grip s'ha avançat, però també se'n va avançar la vacunació. El secretari de Salut Pública anima a qui no estigui vacunat a fer-ho els pròxims dies, ja que la vacuna és efectiva a partir de 7 a 10 dies i la persona estaria immunitzada per les dates en què es preveu el pic de l'epidèmia: Nadal. A més a més, el doctor Fernández ha afirmat que la grip és més lleu en les persones que estan vacunades. Pel que fa a la covid, el doctor ha dit que "està tenint una incidència molt baixa aquest any". Si una persona dubta si té grip o covid, el secretari de Salut Pública ha comentat que es pot comprar un test per treure'n l'entrellat. Sobre les mascaretes, el doctor ha explicat que els professionals de la salut l'han de portar i la població en general ha de decidir segons la seva situació personal. També ha recomanat l'ús de la mascareta per a les persones refredades que comparteixin l'espai amb altra gent, com per exemple el transport públic.

Durada: 8 min

L'Acadèmia del Cinema Català ha anunciat que la guanyadora del Premi Gaudí d'Honor 2026 és l'actriu, directora i guionista Sílvia Munt. Munt va debutar l'any 1978 en el film "L'orgia", però es va fer molt popular pel seu paper de Colometa en l'adaptació televisiva de la novel·la de Mercè Rodoreda "La plaça del diamant". Sílvia Munt també té una llarga trajectòria com a directora i ha recordat que quan ella va començar eren molt poques i ara representen un quaranta per cent del sector. A més a més, l'actriu, directora i guionista ha afirmat que, ara, les nenes també pensen a ser directores i no només a ser actrius. Sílvia Munt rebrà el premi a la gala dels Premis Gaudí, que se celebrarà al Gran Teatre del Liceu el diumenge 8 de febrer.

Durada: 7 min

Una de les mesures per contenir el brot de pesta porcina africana (PPA) que ha afectat porcs senglars (50 exemplars morts, alguns dels quals encara s'ha de confirmar que tenien PPA) a Collserola són les batudes per reduir-ne la població. Abans d'entrar a la reunió convocada per la Generalitat, Joaquim Zarzoso, president de la Federació Catalana de Caça, ha explicat que els caçadors faran el que els demanin. Zarzoso ha recordat que a Catalunya hi ha uns 200.000 senglars i que cada any se'n cacen 80.000, amb els permisos de les administracions. El president dels caçadors ha explicat que, segons li havia dit un veterinari, el senglar és força intel·ligent i s'acosta als llocs on hi ha aliments i no hi ha perill per a ell, com les poblacions. D'altra banda, Zarzoso ha afirmat que les batudes tenen un cost que assumeixen els caçadors i que, per exemple, els gossos han d'anar al veterinari per lesions després de les batudes, una factura que ha de pagar el propietari de l'animal. El president dels caçadors ha demanat prudència als ciutadans durant aquesta crisi i també que facin cas quan vegin senyals que avisen que en una zona es caça i que no s'hi pot passar.

Durada: 4 min

La Carme Ortiz es va jubilar i va fer els tràmits pertinents. Havia fet els 65 anys i tenia 44 anys cotitzats. Semblava que no hi havia cap problema fins que va rebre la resolució que li concedia la pensió i l'espai dels diners que ha de cobrar estava en blanc. No era un error tipogràfic: al seu compte no ha rebut cap ingrés. Per esbrinar què havia passat, la Carme va aconseguir posar-se en contacte amb la Seguretat Social per cita telefònica i li van explicar que s'havia produït un error informàtic. La funcionària la va adreçar a una oficina de la Tresoreria de la Seguretat Social, on va poder fer la reclamació amb cita presencial. La persona que la va atendre li va explicar que les pensions les calcula una intel·ligència artificial i que li havia tocat que el robot s'equivoqués. La funcionària li va assegurar que cobrarà tots els diners amb efectes retroactius, però no li va poder dir quant trigarien a començar a pagar-li la pensió. Aquesta falta de concreció preocupa la Carme, perquè ha de pagar les despeses del dia a dia.

Durada: 10 min

Què cal fer abans de marxar de viatge a països exòtics? La doctora Judit Villar, cap de la Secció de Malalties Importades de l'Hospital del Mar i coordinadora de la Unitat d'Atenció al Viatger del mateix centre sanitari, explica que als països fora d'Occident hi ha riscos, per això recomana informar-se i posar-se les vacunes obligatòries i recomanades segons la destinació, unes vacunes que finança el departament de Salut a Catalunya. La Dra. Villar recorda que les vacunes són un acte de responsabilitat i de generositat. Hi ha malalties que un cop s'ha tornat es poden contagiar per les picades dels mosquits del lloc habitual de residència. Judit Villar ha explicat que el mosquit és l'ésser viu que causa més mortalitat als éssers humans per les malalties que transmet. D'altra banda, la doctora recorda que per a la malària, una malaltia endèmica en diversos punts de la terra com l'Índia o l'Àfrica, no hi ha encara una vacuna i que cal fer un tractament oral preventiu durant tots els dies del viatge (i fer servir protecció antimosquits). La malària es pot cronificar i, fins i tot, pot ser mortal. La Dra. Villar també ha explicat que si es té contacte amb rius i aigües infectats amb paràsits petitíssims les persones es poden contagiar a través de la pell. Són paràsits que, a vegades, es diagnostiquen anys després d'haver fet el viatge a la zona de contagi, quan ja han provocat malalties cròniques, per exemple als ronyons. La cap de la Secció de Malalties Importades de l'Hospital de Mar ha dit que el canvi climàtic està influint en el fet que la temporada en què hi ha mosquits sigui més llarga i, per tant, puguin escampar més infeccions.

Durada: 16 min

Malgrat el descens de naixements a Catalunya, la població no para de créixer. Josep Palau ha explicat com ha augmentat la població de Catalunya des de l'eslògan "Som 6 milions" fins a les dades que s'han fet públiques fa unes setmanes, que indiquen que ara som més de 8 milions. A la taula, la doctora en Geografia Humana de la Universitat de Barcelona (UB) Arlinda Garcia Coll ha comentat alguns aspectes sobre la distribució de la població. Per exemple, la Dra. Garcia Coll ha recordat que el territori és molt ampli i molt divers, però que viure al món rural limita l'accés a activitats educatives i fa que les persones s'hagin de desplaçar per tenir atenció sanitària. També ha remarcat que cal cuidar les connexions amb Barcelona. La geògrafa ha dit que Barcelona ha deixat de ser el que era, una població que vivia en els seus barris, i ha afirmat que "estem convertint Barcelona en un negoci econòmic". Sobre el moment actual de la immigració, la Dra. Garcia Coll ha explicat que les polítiques de Trump estan propiciant que immigrants de l'Amèrica Llatina triïn Espanya com a destinació per l'idioma i perquè sovint hi tenen familiars. També ha recordat que aquest "efecte Trump" ja es va notar en el primer mandat del president dels Estats Units. A més a més, ha assegurat que fins que no canviï la situació en alguns països, els migrants no hi retornaran. Per últim, la professora Garcia Coll ha llançat la següent pregunta a la taula: "Quan s'és català?"

Durada: 6 min

Iberia ha ampliat fins a finals d'any la suspensió dels seus vols a Veneçuela. L'alerta afecta una dotzena d'aerolínies internacionals, que dia a dia van actualitzant els dies de cancel·lació de vols. Helena Garcia Melero ha parlat amb Richard Sánchez, un veneçolà que fa disset anys que viu a Catalunya. Sánchez ha explicat que la mesura està afectant molts veneçolans i també persones d'altres nacionalitats perquè les aerolínies eviten l'espai aeri veneçolà. Sobre la situació a l'interior del país, Richard Sánchez afirma que és una societat trencada, on no hi ha possibilitat d'una solució dialogada des de les últimes eleccions presidencials. Sobre les amenaces de Trump, Sánchez pensa que el règim en pot sortir beneficiat, però si les amenaces esdevinguessin una invasió, Richard Sánchez creu que hi podria haver una guerra civil.

Durada: 16 min

El periodista especialitzat Josep Lluís Merlos ha portat a la taula del "Tot es mou" dues balises V16, una d'homologada i una altra que no ho està perquè no porta la targeta SIM que serveix perquè la DGT sàpiga on hi ha un vehicle aturat per una avaria. Merlos ha recordat com es posa la balisa i també ha fet un repàs dels punts forts, un és que es pot col·locar al sostre del cotxe sense sortir-ne i es pot sortir després per allunyar-se del cotxe si és possible, i dels fluixos, com ara que no sempre és prou visible. L'especialista ha recomanat portar els triangles i l'armilla al cotxe, perquè si se n'ha de sortir s'haurà de portar posada (són 200 euros de multa no posar-se l'armilla i 4 punts de carnet per al conductor). Espanya és el primer país de la Unió Europea que implementarà l'ús de la balisa l'1 de gener del 2026 i a la resta de països es continuaran fent servir els triangles. Els cotxes matriculats a Espanya poden fer servir la balisa a l'estranger. (Segons el Convenció de Viena sobre la circulació vial de 1968 no seran multats per fer-la servir en lloc dels triangles o el que marqui la normativa de l'estat on s'ha aturat el vehicle). El que no ha pogut confirmar Josep Lluís Merlos és quina multa s'aplicarà a partir de l'1 de gener a qui no porti la balisa al cotxe.

Durada: 4 min

Ernest Prana treballava d'enginyer, però fa tres anys va decidir tornar a la música i no se'n penedeix. Ara, presenta al "Tot es mou" el seu disc "Torno a casa" i també explica que està fent el seu calendari d'advent amb les cançons que li demana l'audiència per Instagram (@ernestprana). A més a més, el cantant també ha anunciat la seva gira del 2026, que començarà a Besalú.

Durada: 4 min

Fa gairebé dos anys, un edifici del carrer Canigó de Badalona es va esfondrar. Aparentment tot estava bé, el bloc havia passat la inspecció tècnica d'edificis, però aquest examen fa una inspecció visual que no pot detectar vicis ocults. La causa de l'esfondrament va ser que el forjat no va resistir un pes que hauria d'haver sostingut. El constructor dels blocs del carrer Canigó no havia fet el forjat correctament. Ara, els arquitectes de l'Ajuntament de Badalona urgeixen els veïns a rehabilitar els edificis afectats; el cost de la rehabilitació són més de 20.000 euros per propietari. La situació dels veïns és complicada: han de pagar els impostos, en molts casos un lloguer i la hipoteca del pis on no poden viure. Un de cada quatre veïns afectats no pot pagar la rehabilitació, però com que és una obra de seguretat cal fer-la, i la resta de veïns hauria de pagar-la en un principi. L'Ajuntament de Badalona ha demanat que la Generalitat i l'Institut Català de Finances proporcionin recursos als veïns més vulnerables.

Durada: 10 min

Xavier Barriga és forner i en el seu llibre "El pa, de la massa a la taula" explica com fer pa amb receptes fàcils. Barriga afirma que fer pa no és difícil, però que cal temps, ganes i paciència: sobretot paciència per a la fermentació. El forner badaloní remarca que el pa pot no ser perfecte, però ha de ser bo. Sobre com s'ha de congelar el pa, Xavier Barriga recomana que sigui pa fresc, millor ja tallat i ben protegit amb doble borsa perquè no absorbeixi el sabor d'altres aliments que hi hagi al congelador.

Durada: 9 min

El 2 de desembre de 2001, quan va morir Helena Jubany, les tècniques forenses ja utilitzaven la tècnica PCR (polymerase chain reaction, és a dir, reacció en cadena de la polimerasa), però necessitaven més quantitat de material biològic per poder identificar l'ADN que la policia científica va trobar en el seu jersei. L'any 2025 les tècniques d'identificació forense amb PCR són molt més sensibles i amb menys quantitat de material biològic es poden obtenir resultats precisos. El Dr. Manuel Crespillo, director de l'Institut Nacional de Ciències Forenses a Barcelona, ha explicat aquests avenços al "Tot es mou". El Dr. Crespillo també ha afirmat que la ciència no pot saber com ni quan arriba l'ADN al suport on es troba la mostra i ha dit que la persistència de l'ADN depèn de diversos factors, que la mostra s'ha de preservar perquè trigui molt a degradar-se (com en el cas Jubany).

Durada: 12 min

Itziar González presideix l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció de Catalunya. González va ser una de les persones amb vocació de servei públic que, quan no va col·laborar en un tripijoc entre empreses i administració, va saltar: ella era "la peça defectuosa" d'un sistema clientelar. La presidenta de l'Observatori explica que els sistemes, perquè els comptes semblin correctes i amagar la corrupció, són cada cop més sofisticats. Per això, demana que hi hagi una bossa de persones alertadores expertes que col·laborin amb els òrgans fiscalitzadors, persones que saben detectar els mecanismes corruptes i que, per haver alertat de casos de corrupció en l'administració pública, ara "paguen el preu" de tenir feines precàries. L'Observatori és una iniciativa de 65 entitats que van fer un pacte amb els partits del Parlament a mitjans de la dècada passada i van establir uns objectius per aturar la deriva de la corrupció. Cada dos anys, l'Observatori i el Parlament es reuneixen per valorar la situació, i Itziar González admet que no han reeixit a millorar les dades que tenien quan van començar.

Durada: 7 min

En videoconnexió amb el "Tot es mou", Ignasi Pons, secretari de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC) ha explicat que el brot de pesta porcina africana que es va detectar divendres, dia 28 de novembre, no s'esperava en cap cas. Pons ha explicat que en tot moment ha estat en contacte amb el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, i amb el president de la Generalitat. El secretari de la FECIC ha dit que la reacció del sector és de preocupació i que les empreses estan expectants sobre com evoluciona la situació. Ignasi Pons ha afirmat que també els preocupa la reacció dels mercats internacionals de fora de la Unió Europea. En alguns casos existeixen acords de regionalització, com per exemple amb la Xina, que ha tancat la importació de productes de la província de Barcelona, un tancament que afecta comarques molt importants en producció de porcí, com el Bages i Osona, però que permet seguir exportant a les explotacions de la resta de províncies de Catalunya i Espanya. Pons s'ha manifestat optimista en la superació del brot de pesta porcina africana.

Durada: 3 min

Sovint, els gossos poden ser uns grans terapeutes contra la soledat. Al CAP Bordeta-Magraners de Lleida fan una activitat amb gent gran i gossos per combatre la soledat no desitjada, una activitat en què l'alegria és constant. Dues participants ens han explicat les seves impressions. La Fina ha comentat que ella té obligacions i, ara per ara, no té temps per cuidar un gos. Admet que, tot i tenir fills i nets, a vegades se sent sola, i per això no descarta adoptar-ne un. La Fina ha afirmat que "tenir un gos fa que hagis de sortir i coneguis gent". Una altra de les participants, la Maria Àngels, ha dit que "els gossos ho entenen tot: quan estàs trista, quan estàs nerviosa... Fan molta companyia", i creu que "la gent que no en té, n'hauria de tenir". Els tres gossos, la Laika, el Nemo i la Vilma, formen part del projecte Potetes amb Tu.