Xifres que ens han de fer pensar. Des del 2019, els Mossos han identificat i denunciat 600 assetjadors escolars i han atès 300 víctimes. Són casos que han arribat a les comissaries i que representen només una petita part dels casos que hi ha realment. Coincidint amb el dia internacional contra l'assetjament escolar, la policia catalana impulsa un pla per prevenir aquests comportaments. Una campanya per trencar el mur d'indiferència La passivitat de l'entorn és un dels principals problemes. "Tu de quin costat estàs? Posiciona't contra l'assetjament" és el lema de la campanya amb què els Mossos volen sensibilitzar l'entorn de la persona que és víctima d'aquesta violència, sobretot dels seus companys de classe que s'ho miren i no fan res. Per això han distribuït un vídeo a través de les xarxes socials on apareixen tots els actors que participen en el bullying: la víctima, l'agressor i els observadors. Són, precisament, aquests observadors aparentment neutrals a qui interpel·la la campanya, perquè trenquin el silenci que gairebé sempre envolta l'assetjament escolar. A l'escola, al carrer o a internet. Davant l'assetjament mai no es pot tenir una actitud neutral. Tu, de quin costat estàs? #PosicionaT contra l'assetjament #4N #StopBullying pic.twitter.com/Oi7xozz60y Mossos (@mossos) November 4, 2021 L'altre escenari de la campanya és a les aules. El Departament d'Educació ja té protocols i materials per lluitar contra el fenomen, i ara la campanya dels Mossos, amb vídeos, còmics i tallers de debat, suma forces a aquesta lluita. Pocs casos, però amb un preu emocional molt gran De fet, els casos de bullying són pocs en nombres absoluts, però Guillem Goset, cap de la Unitat Central de Proximitat al Ciutadà, revela que tenen una incidència molt gran. "No són molts casos. El problema és l'impacte, no només sobre la víctima, sinó també a les famílies i a tot el seu entorn, els amics, els companys, que veuen aquest patiment i no saben com ajudar. Això genera un gran impacte emocional i de victimització." El bullying es fa al mateix centre escolar i ara també a través de les xarxes socials. El WhatsApp és una aplicació per on de manera freqüent es propaguen imatges humiliants i insults, però augmenten les agressions a llocs oberts i el carrer. La campanya dels Mossos interpel·la l'entorn de la víctima (Unsplash/Isaiah Rustad) Els agressors són tant nois com noies, i hi ha més casos als instituts que a les escoles de primària. Els delictes més habituals són lesions, amenaces i assetjament. És un fenomen que es manté enquistat des de fa molts anys, amb unes xifres negres, segons la terminologia policial, perquè són casos que no es fan visibles per por.