"Un pont per la pau": el combat a contracorrent d'un moviment format per palestins i israelians
En Bassam i el Rami, la Bushra i la Meytal. Quatre persones que han perdut un ésser estimat de manera violenta enmig del conflicte entre Israel i Palestina. Tots quatre formen part del Cercle de Pares-Fòrum de Famílies, un moviment construït per familiars de víctimes del conflicte que lluita per una convivència digna i pacífica per als dos pobles. Un objectiu que sovint topa amb la intolerància i la ràbia, tant d'israelians com de palestins, que rebutgen construir res amb l'altre.
La directora del documental, Esther Tack, és una psicòloga especialitzada en trauma infantil. Els darrers deu anys ha atès, en una consulta d'un hospital de Jerusalem, tant palestins com israelians. I des d'aquesta mirada, "Un pont per la pau" s'acosta al trauma de la pèrdua brutal i al difícil camí de la reconciliació. Tant en Bassam i la Bushra, palestins, com la Meytal i en Rami, israelians, es reconeixen en el dolor i se saben víctimes d'un conflicte que afecta, sobretot, la població civil.
El film dona veu a cadascun dels protagonistes perquè relatin la seva pèrdua i ens mostra com, malgrat el dolor, han decidit plantar-se i dir prou a la violència. Units pel dolor, fan actes públics, homenatges i conferències per tot el món. I cada any, tots plegats s'ajunten en una cerimònia per recordar els éssers estimats morts en el conflicte, fent front a la incomprensió, als insults i a les amenaces.
Cada any --diu Rami Elhanan-- ens trobem la mateixa oposició.Tant israelians com palestins es prenen aquesta cerimònia com un insult. Els israelians diuen: Voleu recordar els que ens maten amb les bombes als autobusos? I els palestins diuen: Voleu recordar els soldats que ens maten? I nosaltres responem: No, volem recordar les víctimes d'aquests actes.
Bushra Awad relata com va trencar el mur d'odi i va entrar a formar part del moviment per la pau a partir d'un dia que va conèixer una dona israeliana que també havia perdut el fill:
Va treure una foto i va dir: Mira, el meu fill. Jo també el vaig perdre. I es va posar a plorar. Em va marxar del cap que era israeliana. Em va marxar del cap que era l'enemic. Era una mare desconsolada. El mateix dolor, la mateixa ferida. La vaig veure com un mare que patia per la pèrdua del seu fill. El mateix dolor, la mateixa ferida.
Al pare de Meytal Ofer el van matar a ganivetades al jardí de casa seva. Després d'un temps plena de ràbia, va decidir entrar a formar part del Fòrum de Famílies.
La majoria dels líders que prenen decisions són homes, que ens converteixen en peons d'un tauler. Les dones tenim una força diferent. Aquestes converses... No sé si ens duran a la pau. Però des del meu punt de vista, això és una petita cosa que puc fer jo.
En Bassam Aramin, acostumat a parlar en públic de la lluita per la pau, fa aquesta reflexió en una de les conferències que recull el documental:
Som famílies israelianes i palestines desconsolades. I ens neguem a rendir-nos. Som activistes per la pau. Tenim dret a viure i hem de viure junts. I hem de compartir aquesta terra santa en forma d'un estat, dos estats o cinc estats. Si no, compartirem la mateixa terra en forma de dues tombes immenses per als nostres fills.
Malgrat la guerra que Israel ha declarat a Hamas arran de l'atac del 7 d'octubre del 2023 i que s'acarnissa sobretot a Gaza, però també a Cisjordània i al Líban, el Cercle de Pares-Fòrum de Famílies continua apostant per una convivència pacífica entre palestins i israelians.
Fitxa tècnica:
Un documental d'Esther Tack
Edició: Uri Mizrahi i Rosie Jones
Postproducció: Pete Pilley
So: Andrew McGrath
