Una reconstrucció de la vida apassionant de l'etòleg Jordi Sabater Pi, descobridor del Floquet de Neu
L'expressió "Maa-Yiem", en fang, la llengua de l'ètnia majoritària de Guinea Equatorial, vol dir "no ho sé". I "Maa-Yiem" solia contestar un sorneguer Jordi Sabater Pi quan se li preguntava per què havia estat un perfecte desconegut al seu país:
Tanmateix, el que jo he fet no ho he fet per ser famós, ho he fet perquè m'agradava.
El documental convida a descobrir l'extraordinària història Jordi Sabater Pi, etnògraf, antropòleg i naturalista, completament autodidacte, que va viure en contacte permanent amb la natura i els animals a Guinea Equatorial durant 30 anys. Sabater qualificava "d'anècdota sense transcendència científica" haver trobat Floquet de Neu, "un nom que li van posar els americans i que no fa per un goril·la. El trobo cursi".
Un intens treball de camp a Guinea Equatorial
"Maa-Yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi" proposa seguir el viatge fascinant del protagonista per descobrir un home singular, absorbit per Àfrica i la recerca sobre els comportaments humans i animals a la Guinea colonial, i autor, amb Jane Goodall, d'un dels descobriments que han trasbalsat els coneixements sobre l'evolució humana: la capacitat dels ximpanzés per fabricar eines.
Fins llavors, la separació entre l'humà i l'animal se centrava en la capacitat o incapacitat de fabricar eines. I Sabater Pi descobreix que aquests animals poden fer-ho- explica Jordi Serrallonga-, arqueòleg, naturalista i explorador- I la comunitat científica no estava preparada per a una notícia com aquesta. Ell va dir que els ximpanzés tenen una cultura i això va fer empipar els antropòlegs culturals i els filòsofs.
Expert mundial en etologia, Sabater Pi va treballar a les selves africanes en expedicions precàries que duraven mesos.
Era una època en què no hi havia ni GPS ni cap dels instruments que hi ha ara. Llavors fer treball de camp volia dir aïllar-te de tot, de la família, del món... Podies estar cinc o sis mesos sense tenir cap contacte amb ningú, relata Montserrat Colell, alumna seva i doctora en Psicologia.
Jo el vaig acompanyar algunes vegades, explica el fill de Sabater Pi: Em deia: demà et despertaré a les 4 de la matinada, només et cridaré una vegada. Si vols venir, vine, però no em diguis que estàs cansat, ni que no en tens ganes ni et queixis.
El retorn a Catalunya
Jordi Sabater Pi va tornar a Catalunya l'any 1969 arran de la independència de Guinea Equatorial. Va treballar al Zoo de Barcelona, però li semblava que feia nosa. Li pesava la falta de reconeixement de la seva feina a causa de la mancança de formació oficial. Finalment, es va doctorar i va poder donar classes de Psicologia Conductual a la Universitat. Sabater es va convertir en un dels pares de la primatologia i va introduir l'etologia com a assignatura a les universitats d'arreu de l'estat espanyol.
Montserrat Colell, que va ser alumna seva, recorda les classes com una autèntica meravella. No eren classes normals. Tot girava al voltant dels dibuixos a la pissarra i xerrades meravelloses sobre la seva experiència a Àfrica.
Pels científics anglosaxons era un ídol. Serrallonga recorda que, quan arribaven científics a Barcelona, de seguida demanaven conèixer-lo. En canvi, a qui se li ha atorgat el Premi Príncep d'Astúries és només a Jane Goodall. Molt merescut, però hauria d'haver estat compartit, perquè Sabater Pi també se'l mereixia. La descoberta de la fabricació d'eines per part dels ximpanzés va ser simultània i la van fer en paral·lel.
Fitxa tècnica:
Direcció i guió: Alfons Par
Realització i direcció de fotografia: Alan Fàbregas
Producció: Alfons Par, Rosa Fusté
Producció executiva 3Cat: Jordi Ambròs
Producció delegada 3Cat: Daniel Barea Delgado
Direcció de producció: Sílvia Houdier
Música: Marcus J.G.R., José González Riera
"Maa-Yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi" és una producció de Turkana Films, en coproducció amb 3Cat, RTVE i La Xarxa, amb la col·laboració del Zoo de Barcelona i amb el suport de l'ICEC.
