Una sèrie d'amor que s'ha convertit en un fenomen a Netflix i dos misteris per resoldre
"One day / Siempre el mismo día"
Semàfor verd
Plataforma: Netflix (14 episodis de 30 minuts)
De què va? A la festa de graduació, el noi popular s'apropa inesperadament a una noia més aviat discreta. Sembla que s'embolicaran, però al final no ho fan. Per diferents motius relacionats amb les idees que tenen l'un de l'altre, el moment desapareix i queden només com a amics. A partir d'aquí les seves vides van per costats diferents però ells mantenen una amistat que sempre fa la sensació que podria tornar a ser alguna cosa més.
El millor: un tret característic d'aquesta sèrie és el format. La sèrie fa un salt en el temps d'un any d'un episodi al següent, de manera que veiem la seva relació d'amistat durant tota la seva joventut. Això permet plantejar escenaris molt diferents en cada episodi que sovint són sorprenents. Aquesta idea prové de la novel·la en què es basa la sèrie i de la qual ja se n'havia fet una pel·lícula. L'altre punt fort són els actors: Ambika Mod (a qui ja havíem vist a "This Is going to hurt") i Leo Woodall, que ho fan molt bé i tenen química.
El pitjor: inventar, el que es diu inventar, no inventa res. De fet, el punt de partida, noi popular que es fixa en noia que no ho és, ja l'havíem vist fa molt poc a "Normal people", que està a un altre nivell. Els salts en el temps es podrien haver aprofitat millor, en el sentit que les escletxes que queden de vegades queden poc explicades i això fa perdre continuïtat a la història. Explora temes interessants però sovint amb un punt de vista que caldria treballar més.
La recomanes? Sí. És una bona història d'amor, els actors s'ho valen, i com que té episodis curts és fàcil acabar fent marató.
"Constellation"
Semàfor groc
Plataforma: Apple TV+, estrena dimecres (8 episodis de 50 minuts)
De què va? Explica la història d'una astronauta en una missió a l'espai que surt malament. Hi ha un incident que obliga a evacuar pràcticament tot l'equip. I a més ella veu, en un passeig per l'espai, el cadàver d'una astronauta soviètica. Però aconsegueix tornar a casa. El problema és que quan finalment torna ho troba tot canviat. No reconeix la personalitat de la seva filla, ni tampoc el marit. Sembla que experimenta una distorsió de la realitat.
El millor: és un thriller psicològic que parla del trauma, de com una experiència que no podem assimilar pot provocar problemes de salut mental. A la protagonista ningú la creu quan explica el que li passa. Noomi Rapace té una cara de confusió permanent i funciona bé en el paper. Visualment, la sèrie ofereix imatges hipnòtiques i uns salts temporals que volen que experimentis un desordre similar a la de la protagonista.
El pitjor: el trauma de l'experiència a l'espai es barreja amb altres possibles causes, com ara una possible conspiració o la possible existència d'una realitat alternativa. El guió ho utilitza per generar un misteri al qual li falta direcció (no ajuda que els episodis siguin molt llargs) i que no es tanca de forma neta, de manera que et mareja molt per tancar d'una forma no gaire satisfactòria. Les coses que es podrien mostrar i el secret que hi ha al darrere d'aquest terreny heretat s'acaba dosificant massa. Té massa episodis.
La recomanes? A mitges. La part del drama psicològic és interessant, però no compensa la resta. Us ha d'interessar molt i molt l'estudi del trauma perquè no l'acabeu deixant.
"The Woman in the Wall / La mujer en la pared"
Semàfor Verd
Plataforma: SkyShowtime (6 episodis de 50 minuts)
De què va? Una dona troba el cadàver d'una altra dona a casa seva. No en té ni idea de com hi ha arribat, però es converteix en la principal sospitosa del crim perquè és coneguda entre els veïns per haver tingut episodis de somnambulisme. Intentarà demostrar que ella no és la culpable, malgrat la mala fama que té, mentre un detectiu investiga el cas.
El millor: l'actriu Ruth Wilson ("Luther", "The affair", "Mrs. Wilson") és perfecta per al paper d'una dona desequilibrada i que té molts problemes. La seva interpretació aconsegueix que ens toqui el que li passa al personatge en moments concrets. El misteri està relacionat amb fets històrics molt foscos de la història d'Irlanda. No hi vull entrar per no destapar res, però la connexió amb aquest context està molt ben feta i fa que sigui molt més interessant que una sèrie de crims a l'ús.
El pitjor: de fet, els moments millorables de la sèrie són justament els que tenen a veure amb els patrons habituals del gènere criminal (la successió de possibles culpables i moments convenients per al guió que són poc versemblants), que acaba fent la sensació que s'ha complicat expressament quan no calia tant.
La recomanes? Sí. El misteri i el treball de Ruth Wilson us tindran enganxats i parla d'uns fets foscos que val la pena conèixer més.
