"Crits silenciats", víctimes d'abús sàdic organitzat als Països Baixos
La protagonista d'aquest reportatge és Tess Dribbel, una artista holandesa que va patir abusos des de la infància. Als Països Baixos no va aconseguir ajuda. Per necessitat, Tess va fugir a Catalunya, on sí que va trobar ajuda. Els perpetradors holandesos continuen intentant localitzar-la per silenciar-la. Tess fa anys que està amagada. Afirma que les autoritats holandeses no cedeixen i que el Ministeri de Justícia no li ofereix ajuda. El maltractament infantil organitzat a llarg termini és un tema tabú. Com més horrible és l'abús, menys es creu les víctimes.
El capellà em va deixar dibuixar a la seva taula. El seu ajudant tenia un nadó que plorava molt. La veritat és que no sé què feien perquè jo estava a la sala del costat. Però, de sobte, el nadó va deixar de plorar. Es van dirigir, com si fos una processó, cap al jardí de l'església. De sobte, uns dels escolanets es va posar a plorar.. I el van intercanviar per mi, i vaig haver d'enterrar el nadó
A partir del testimoni de la Tess Dribbel, un equip del "30 minuts" s'ha endinsat durant mesos en la vida de persones que han patit abusos sàdics organitzats als Països Baixos.
Em penjaven de cadenes, m'estrangulaven, de vegades em posaven una caputxa al cap, em posaven sobre la taula i m'estimulaven sexualment, m'asfixiaven i em feien mal, i m'aplicaven electricitat.
Amb aquestes pràctiques de tortura tan violentes, els perpetradors s'asseguren que els nens no diguin res, que no demanin ajuda, que s'aïllin completament. El que passa llavors és que la ment es fragmenta i el que fan és adoctrinar aquestes parts fragmentades dels nens., explica un psicoterapeuta.
Per escapar-se d'aquest tipus de violència brutal, algunes víctimes viuen amagades. Corren perill perquè les xarxes dels agressors les busquen. Saben massa. La majoria de les supervivents no gosen denunciar ni explicar la naturalesa dels abusos organitzats, per por a ser tractades com a malaltes mentals. Irene Andrés és directora de R+D+ de l'associació In Via:
Per nosaltres és molt important escoltar la víctima. Ella ens porta experiències salvatges, traumàtiques, i la nostra missió no és establir si això és veritat o mentida, ¿oi? La nostra missió és poder guiar-la a través del dolor.
"Quan vas a la policia i saps que no et creuran, que et trobaràs amb una enorme sensació d'incredulitat és traumatitzant. El que va passar a aquestes víctimes és traumatitzant" diu Corinne Dettmeijer, membre del Comitè de l'ONU per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona.
A Europa s'han identificat milers de casos d'abusos sàdics relacionats amb rituals. A la Gran Bretanya, l'Associació Nacional de Persones Maltractades a la Infància rep cada any unes 250 peticions d'ajuda de víctimes. A Alemanya s'ha creat un canal públic de suport a aquestes víctimes i desenes han demanat ajuda.
Segons víctimes i terapeutes, els Països Baixos van al darrere en aquest aspecte. En aquest país, sembla que l'abús sàdic organitzat de menors és un gran tabú. Als Països Baixos s'han creat diverses associacions per donar suport als supervivents d'aquest tipus d'abusos. Stichting Misbruikt, Kenniscentrum TGG Stichting Lisa TGKM i Stichting Spotlight exerceixen pressió política i social perquè es reconegui i ajudi les víctimes i es persegueixi els autors. vegeu
A "30 minuts" apareixen víctimes que mai abans havien explicat pública i col.lectivament les seves històries. Només són la punta de l'iceberg. "Crits silenciats" és una crida per la recerca de justícia.
Fitxa tècnica:
Un reportatge de: Pep Nogueroles i Xavi Bonet
Imatge: Oscar Roger
