100 anys d'un rellotge nascut de la lluita obrera
A principis dels anys 20 del segle passat, el port de Tarragona era una infraestructura de petites dimensions. Disposava només de dos molls, el conegut com el moll de Costa i el de Lleida. És on actualment atraquen els iots de luxe, la zona coneguda com el Marina Port Tàrraco. Cent anys després, però, això ha canviat i ara al port hi ha una trentena de molls.
També era ben diferent el context econòmic i social de l'època. Els treballadors es començaven a mobilitzar per reivindicar els seus drets i és en aquest moment quan comença a germinar la història del rellotge del port de Tarragona, que enguany celebra el seu centenari.
L'origen del projecte
Fins ara fa 100 anys, la jornada laboral dels treballadors del port de Tarragona acabava amb un senyal acústic. Es diu que podria haver estat una trompeta i sonava quan l'encarregat decidia que la jornada ja havia finalitzat.
En plena època de reivindicacions laborals, els treballadors reclamaven, entre altres coses, treballar 40 hores setmanals, i precisament per això, no volien que la durada de la seva jornada la fixés un encarregat. Aleshores, van demanar la instal·lació d'un rellotge, per tal de fer un control més acurat de la jornada laboral, tal com explica la responsable de l'arxiu del port de Tarragona, Coia Escoda:
El que volien era que el control horari fos més estricte, i que hi hagués algun tipus de maquinari que controlés aquesta jornada laboral
En aquest context, l'any 1921 entitats patronals i obreres van demanar a la Junta d'Obres del Port la construcció d'un rellotge. Una obra que va tenir un cost d'unes 14.000 pessetes, assumit per la Junta d'Obres i la patronal. Poc després, la nit de Cap d'Any de 1922, es va inaugurar.
Una ubicació estratègica
L'enginyer Francisco Gómez de Membrillera, que va redactar el projecte, deia que s'havia triat l'emplaçament actual, a l'inici del dic de llevant, perquè era el lloc que oferia millor visibilitat tant pel port, com per la ciutat:
No és una ubicació aleatòria. Es pretenia que fos en un lloc alt perquè fos visible tant per la gent que treballava a l'entorn portuari com per la part baixa de la ciutat
A tot plegat, cal afegir que en aquella època gairebé ningú tenia rellotges i a la ciutat, de fet només n'hi havia dos en edificis públics: el de l'Ajuntament i el de la residència per a gent gran de l'orde de les Germanetes dels Pobres.
Una història paral·lela
Des que l'any 1923 van començar a girar les agulles d'aquest rellotge, un home vetllava pel seu bon funcionament. Era Josep Rigau, un rellotger que a més d'atendre la seva clientela al seu establiment al barri de la Part Alta, també va fer el manteniment del mecanisme del rellotge del port al llarg de tota la seva vida, fins que va tenir més de 90 anys. Escoda el recorda perfectament:
Venia de tant en tant a fer el manteniment. Jo soc aquí des de l'any 1987 i el veia que ja era gran i pujava l'escala del rellotge amb el seu bastó, tot eixerit i revisava el mecanisme. Quan ell es va jubilar, es va decidir que la maquinària fos electrònica
Actualment, el mecanisme original està exposat juntament amb una de les esferes del rellotge al Museu del Port de Tarragona, que ha estat sotmès a una profunda renovació.
Un any d'activitats
Durant tot aquest 2023, s'han previst diverses activitats per commemorar el centenari d'aquest element, que juntament amb el far de la Banya, és un dels més retratats del recinte portuari. Entre altres coses, es publicarà un llibre, es farà una exposició i també activitats lúdiques.
