100% caixmir? Com diferenciar la qualitat d'un jersei de caixmir més enllà del preu

Un jersei de caixmir en una botiga d'una cadena de fast fashion pot costar uns 100 euros. Però en una botiga de luxe el preu s'enfila fins a 2.000 euros, un cost inassumible per a la immensa majoria. I tots dos són 100% caixmir, un teixit considerat luxós, increïblement suau i molt calent. Llavors, quina és la diferència entre tots dos productes, més enllà del preu?

Enric Carrera, doctor en enginyeria tèxtil i professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya, explica que no tot el caixmir està fet de la mateixa manera, ni és de la mateixa qualitat, ni la confecció és igual.

Les cabres de caixmir

El caixmir és una fibra natural d'origen animal, considerada una fibra noble, que s'obté del subpèl fi de la cabra de caixmir, una espècie originària de la regió del mateix nom. Així doncs, a diferència de la llana convencional, la de caixmir és més fina, lleugera i amb una capacitat més gran d'aïllament tèrmic, fet que explica tant el seu preu elevat com la seva fragilitat.

Aquestes cabres viuen en zones on els hiverns són molt freds i han desenvolupat un pelatge molt fi i dens que les manté aïllades de les temperatures extremes.

Un cop l'any, cap a la primavera, els pastors pentinen les cabres per obtenir fibres del seu pelatge. Cada exemplar produeix aproximadament 150 grams de material cada any, una minsa quantitat que serveix com a màxim per fabricar una bufanda.

Qualitats

Ara bé, no totes les fibres tenen la mateixa qualitat; unes són llargues i fines, i altres són més curtes i una mica més gruixudes.

En general, com més altitud, més durs són els hiverns. Així doncs, les cabres que viuen en regions específiques de Mongòlia o al nord de la Xina desenvolupen alguns dels millors pelatges i més densos, amb fibres molt fines. Això no obstant, també hi ha cabres d'aquesta raça a Turquia, l'Iran o Austràlia, que amb unes condicions climàtiques diferents produeixen pèl amb unes fibres diferents, més gruixudes.

Però algunes cabres caixmir fins i tot dins del mateix ramat produiran millor fibra que altres. Per tant, s'ordenen i es classifiquen en funció de la qualitat.

I aquí és on nota la diferència de preu. El caixmir es classifica en funció de dues característiques: longitud de fibra i diàmetre de fibra. Aquests dos factors ho determinen tot.

Gruix

El diàmetre de la fibra en determina la suavitat. El cabell humà té unes 75 micres de gruix. La llana d'ovella regular és d'entre 18 i 40 micres. Una fibra de caixmir de màxima qualitat fa 13 micres.

• Les fibres més fines, procedents de Mongòlia, fan menys de 16 micres i produeixen un teixit suau, més car, més escàs. Normalment aquestes fibres són llargues.
• Les fibres fines fan entre 16 i 18 micres, amb una qualitat alta, s'empren en peces bones i provenen de l'Iran i l'Afganistan.
• Una qualitat estàndard es troba entre 15 i 18 micres, un gruix més habitual en el mercat massiu, normalment provinent d'Austràlia.
• Finalment, la qualitat més baixa la tenen les fibres de més de 19 micres, que es troben al límit del tècnicament considerat caixmir de qualitat. Tot i que segueix sent més suau que la llana regular, al tacte amb la pell es nota la diferència. Aquestes fibres són més curtes, sovint de 30 mm o menys.

Les fibres més gruixudes són més rígides; això vol dir que no es dobleguen tan fàcilment, com les més fines, i es "claven" a la pell i, per tant, no són tan agradables al tacte.

Llargada

La longitud de la fibra, al voltant dels 30 o 40 mil·límetres, és important perquè determina l'aborrallonament, és a dir, la formació de petites boles superficials al teixit.

Les fibres curtes tendeixen a desenroscar-se del fil i acaben formant boles a la superfície. El teixit de caixmir, o qualsevol altra fibra, farà més boles ràpidament després d'unes poques rentades si les fibres són curtes.

Però fins i tot quan un jersei fa boles, si aquestes cauen és que té fibres més fines. En els jerseis amb fibres més gruixudes les boles no cauen soles.

La manera de recollir el caixmir també influeix en el producte final. Els productors de qualitat fan servir tècniques artesanals que preserven la llargada de les fibres.

Altres productors fan servir tècniques mecàniques més agressives que acaben trencant o escurçant les fibres, cosa que provoca l'aborrallonament.

Confecció

Ara, fins i tot encara que s'empri fibra de primer grau, es pot confeccionar un jersei de mala qualitat o barat. Per fer jerseis normalment s'empra teixit de punt, que és més obert que no el teixit de calada, com el d'una bufanda, per exemple.

El calibre de l'ajustament del tèxtil també pot influir. Un ample ajustat utilitza més fil i crea un teixit més dens i càlid. Per contra, un ample solt estalvia material.

"100% caixmir"

En definitiva, es pot fer servir un caixmir amb fibres d'un grau de qualitat baix, fer servir un ample al teixit bastant solt i emprar un processament del teixit que no conservi la llargada de les fibres i anomenar-ho "100% caixmir". I el venedor i l'etiqueta no està pas mentint. Però tampoc expliquen la història sencera.

Carrera lamenta que, si bé per a la llana existeixen organismes internacionals que es dediquen a controlar-ne la producció i promocionar els estàndards, aquests ens no existeixen per al caixmir, perquè la producció mundial és molt minsa. "I aquest és l'origen de tots els mals", diu.

El professor sospita que els jerseis més econòmics que s'anuncien com a "100% caixmir" no sempre ho són realment i apunta que els proveïdors d'aquests productes poden rebre teixit amb fibres barrejades, però comprovar-ho és molt complicat i costós.

Tot i això, al penjador un jersei farà la mateixa fila que un altre de més qualitat, però al tacte i, sobretot, amb l'ús, acabarà sent una altra cosa molt diferent. I si el preu és de menys de 150 euros per un jersei hauríem de sospitar, perquè només el material ja pot costar això. Segons l'expert, com a mínim hauria de costar uns 350 euros.

Així doncs, dos jerseis de caixmir poden ser-ho al 100%, però només uns quants --molt pocs-- tenen una qualitat que farà que duri dècades.