11 dies de festa per celebrar els 50 anys de la Feria de Abril a Catalunya

Cinquanta anys de la Feria de Abril a Catalunya. Aquest cap de setmana de Sant Jordi ha començat al Fòrum i a Sant Adrià aquest clàssic que ha cimentat amb tenacitat el seu gran èxit popular al llarg de mig segle. Per commemorar-ho es publica el llibre "El nostre país està de Feria", de Jesús Conte, que repassa la història d'aquest esdeveniment tan rellevant.

Des dels seus inicis amb quatre casetes a Gavà, Castelldefels i l'Hospitalet fins als grans esdeveniments multitudinaris de Can Zam, de Barberà del Vallès, Santa Coloma i Barcelona. La Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya és l'ànima d'una festa tan consolidada com la seva festa mare, a terres andaluses.

Són molts els influxos i les persones que han sigut determinants per aconseguir-ho, moltes associacions i entitats les que han unit esforços perquè la música, sobretot el flamenc, esclar, la gastronomia, la vestimenta i l'alegria tan característiques del sud de l'Estat formin part també del paisatge festiu català.

Una fira filla de la immigració

Els orígens de la Feria de Abril cal buscar-los fonamentalment en la personalitat i els anhels de la gran immigració andalusa dels anys seixanta a Catalunya, la que va arribar buscant una vida millor, més pròspera i segura, i es va instal·lar al cinturó de Barcelona, a les ciutats que encerclen la capital i també, sobretot, al Vallès i al Baix Llobregat.

L'èxit i la popularitat de la fira enguany durarà un dia més, onze dies per celebrar el cinquantenari. Onze dies d'actes, actuacions i bon temps, l'absència de pluja i la previsió que continuï absent afegeix també possibilitats que l'assistència sigui de rècord. Com de rècord serà també la presència sovintejada de polítics de tots els partits que amb vistes a les imminents eleccions municipals i properes eleccions generals sens dubte aprofitaran l'aparador.

Valgui una anècdota, coneguda però que val la pena rememorar per com n'és d'eloqüent per entendre el calat i l'arrelament de la Feria de Abril a Catalunya. Jordi Pujol va dir una vegada que hi havia tres presidents a Catalunya que convenia no tocar mai del seu lloc. Es referia a ell mateix, a Josep Lluís Núñez al capdavant del Barça i a Francisco Garcia Prieto, qui va ser durant molts anys l'històric i inamovible president de Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya.