12 mesos de guerra, toca negociar la pau

Setmana d'aniversari. Trist aniversari, el d'una guerra que ho ha trasbalsat tot i que sembla no tenir final. Divendres farà un any que les sirenes van sonar per primer cop a Ucraïna, mentre els primers tancs i els primers projectils entraven en territori ucraïnès.

Feia setmanes que es parlava del desplegament de tropes a la frontera, però en ple segle XX, amb les ferides encara visibles de la guerra dels Balcans (que va ser l'última gran guerra europea), a tots ens costava creure que algú fos capaç d'obrir foc al cor d'Europa. Però ho va fer. Un sol home, Vladímir Putin, ha estat capaç d'escruixir tot el continent.

Tot ha canviat des d'aquell 24 de febrer. Els blocs de la guerra freda tornen a estar delimitats. Torna a estar en joc el model de societat que volem: l'obert, democràtic i basat en les llibertats que defensen els EUA, com a líders del món occidental. O el tancat, antidemocràtic i basat en l'autoritat que defensa Rússia, amb la Xina ara al capdavant.

Al mig, una Europa gairebé sense autonomia, desconcertada, i dependent --més que mai-- dels aliats americans. La geopolítica s'articula també sobre plaques tectòniques, com les que xoquen i se separen sota l'escorça de la Terra. I fa un any, aquestes plaques van xocar i es van esquerdar.

Al llarg d'aquest any, hem après que la guerra no té cap cara bona, que ho travessa tot i ho esberla tot, i que sempre pot empitjorar més.

Hem après també, una vegada més, la potència de la propaganda i amb quina facilitat s'esfumen la informació i l'objectivitat enmig d'un conflicte armat, com costa saber què és veritat i què no quan les úniques fonts d'informació són els exèrcits o els governs.

La factura personal, econòmica i política d'aquests 12 mesos de conflicte és altíssima. Per això els esforços d'aquest segon any que començarà divendres haurien de centrar-se a promoure converses entre Ucraïna i Rússia. Aquí sí que no s'hi val a escatimar recursos.

L'estratègia de la comunitat internacional no pot passar només pel subministrament constant d'armes i de milions d'euros i de dòlars per comprar més armes. Hi ha d'haver també una estratègia diplomàtica que busqui la resolució del conflicte.

Fins ara, s'ha respectat que sigui Ucraïna qui marqui el com i el quan s'haurien d'asseure en una taula amb Rússia a negociar la pau. I així ha de ser, però l'inici d'unes converses de pau no pot ser només cosa de Kíiv. Europa i els Estats Units s'hi han d'abocar i algunes informacions apunten que serà així en els propers mesos.

Fa un any apreníem l'argumentari de la guerra i tant de bo ben aviat haguem de recórrer al diccionari de la pau per escriure aquest nou capítol de la història del món.