163.000 nacionalitzats per la llei de nets, amb el vot suspès: les dificultats d'aplicar la resolució del Suprem
Les 163.020 persones nacionalitzades per la llei de nets que el Tribunal Suprem ha deixat fora del cens electoral poden presentar al·legacions al Tribunal. Tenen cinc dies per fer-ho. Això podria suposar un gruix de recursos difícils de gestionar abans del 29N.
Si aquestes persones consideren que s'han vulnerat els seus drets fonamentals –en aquest cas el dret a vot–, també poden intentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional, però no és segur que es resolgui abans de les eleccions, perquè els terminis són molt ajustats.
Sobre la possibilitat que sigui el govern espanyol qui presenti un recurs al Constitucional, la portaveu Elma Saiz ha evitat concretar-ho aquest dimarts i ha assegurat que l'executiu està analitzant la resolució del Suprem, ja que no està clar si l'executiu ho pot fer o no.
En contra del criteri de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, els magistrats del Suprem consideren que "l'interès general de preservar la puresa del procés electoral" ha de prevaldre sobre el dret de vot.
En declaracions a 3CatInfo, Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal de la UB, topa contra la decisió del Suprem i afirma que "en una democràcia s'han de complir les lleis i la llei diu que sí que poden votar".
Tenint present que no hi ha cap raó per sospitar que la nacionalitat hagi estat concedida de manera irregular, vulnerar el dret fonamental –el dret a vot– em sembla incomprensible des de qualsevol perspectiva jurídica.
Nieva alerta que, si els jutges no compleixen la llei, les conseqüències poden ser "devastadores", perquè es poden celebrar unes eleccions en què no hagi pogut votar gent que sí que podia.
Si ho reconeixen els tribunals, què hem de fer? Els he de deixar votar, llavors? Repetim les eleccions?
Una visió compartida pel professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, Josep Maria Aguirre, que ha afirmat a 3CatInfo que la situació és "una anomalia molt important" perquè ningú ha qüestionant la nacionalitat dels afectats. Aguirre també ha recordat que es pot donar el cas que hi hagi persones que el 2023 ja van votar i ara, en canvi, potser no puguin fer-ho.
A més, el professor ha afirmat que "la batalla judicial està servida" i planteja que el Tribunal Constitucional aixequi les cautelars "a fi i efecte de no vulnerar drets fonamentals", a banda que l'advocacia, la fiscalia o qualsevol dels afectats pugui emprendre accions per poder votar el pròxim 29N.
A qui afecta concretament la suspensió de vot?
De les 369.000 persones que han aconseguit la nacionalitat amb la "llei de nets" –que reconeix els descendents d'exiliats per motius polítics, ideològics o d'orientació sexual–, 163.020 persones no podran votar el 29N, que són les que també s'han pogut nacionalitzar per aquesta llei, però amb un altre supòsit: les persones que haurien sortit d'Espanya entre el 1936 i el 1955, més enllà de l'exili republicà, i els seus descendents.
Cal recordar que la llei de nets és una disposició addicional que forma part de la llei de memòria democràtica aprovada l'any 2022.
Aquesta disposició addicional permetia demanar la nacionalitat espanyola a les persones que podien acreditar que són descendents d'exiliats per la Guerra Civil espanyola o la repressió franquista posterior, i ho podien fer en un termini molt ampli des del 2022 quan es va aprovar i fins al 22 d'octubre del 2025. Però una instrucció posterior ampliava el supòsit i permetia demanar la nacionalitat als espanyols que van sortir del país entre el 1936 i el 1955, que són els que el Suprem ha assenyalat.
Lluita contra la burocràcia en temps rècord
El fet d'estar inclòs en el CERA (Cens de residents absents a l'estranger), però, no permet, per si sol, establir si un elector està afectat per la suspensió i, per tant, si aquell vot serà vàlid o no.
A hores d'ara no hi ha un camp informàtic per identificar com s'ha obtingut la nacionalitat. I per això, cal comprovar un per un cada expedient amb les ambaixades i consolats. Cada ciutadà afectat haurà d'acreditar que és fill o net d'exiliat per aquests supòsits i els consolats hauran d'acreditar-ho; si no, no podran votar.
Els consolats ja han avisat que és materialment impossible revisar tots els casos. Un cop fetes les comprovacions, els resultats s'han de donar a conèixer a l'Oficina del Cens Electoral perquè s'actualitzi. I només queden dues setmanes perquè s'enviï la documentació electoral als votants. El 23 d'octubre és la data prevista per a la publicació definitiva del cens, un cop resoltes les reclamacions.
"Materialment impossible" revisar 160.000 casos
L'advocacia de l'Estat ja ha presentat un recurs al Suprem en què diu que la convocatòria d'eleccions el 29N fa "materialment impossible complir amb les mesures cautelars" per no poder comprovar cas per cas.
El govern espanyol demana que el tribunal tingui en compte que aquesta suspensió és impossible de gestionar en tan poc temps i que suspendre el vot a 160.000 ciutadans "vulneraria drets fonamentals i la llei electoral".
Des del Suprem defensen que, tot i la suspensió aplicada, "el risc que es constitueixi irregularment un Cens d'Electors (...) segueix persistint", i retreu al govern espanyol que al·legui una "impossibilitat material" quan, passat un mes des de la seva primera resolució, no ha aportat dades d'un sol expedient desglossat.
Nieva assegura que no hi ha temps per valorar les al·legacions dels afectats.
Si el tribunal ha de llegir 160.000 escrits, és humanament impossible acabar aquest tràmit abans de les eleccions.
D'on ve la controvèrsia
El Suprem va admetre els recursos de Vox i Iustitita Europa, que denunciaven la voluntat del govern espanyol d'alterar el cens electoral en benefici propi.
Per això, el 10 de setembre van acordar la mesura cautelar amb l'argument que la inclusió al cens electoral d'aquestes persones podia suposar un "perill fonamentat, real i seriós" que podia condicionar i tergiversar "el resultat desitjat pels espanyols" en unes futures eleccions.
"L'esdeveniment sobrevingut i imprevist" de l'avançament electoral va precipitar els esdeveniments per resoldre immediatament aquesta qüestió.
Fins al punt que han estat deliberant aquest cap de setmana, una cosa inusual l'Alt Tribunal, i encara més notificar la decisió en un dia de festa nacional.
El pes del vot exterior
La suspensió cautelar afecta només una petita part dels votants inscrits en el CERA, és a dir, del vot exterior. El CERA es va tancar a l'agost amb 2.747.688 votants inscrits, prop de 420.000 persones més de les que van tenir dret a vot des de l'estranger a les anteriors generals, el juliol del 2023.
Del total dels més de dos milions de votants exteriors, la suspensió només afecta almenys els 163.000 afectats per la suspensió del Suprem.
A l'exterior, però, la participació sol ser baixa, al voltant del 10% i, de fet, el PP és qui n'ha sortit guanyant en els últims comicis, però, paradoxalment, els populars han protagonitzat l'ofensiva contra la llei de nets, tement que aquesta tendència es pugui capgirar amb aquests nous votants.
El govern espanyol ho qualifica de molt greu i el PP ho celebra
La portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha titllat d'"extraordinària gravetat" la situació generada arran de la suspensió del Suprem: "En una democràcia, el dret de vot es garanteix, no es restringeix".
Des del PP, Alberto Núñez Feijóo assegura que "no hi ha neteja democràtica si no hi ha neteja del cens".
Des de Vox, Jorge Buxadé, descarta l'escenari que el Tribunal Constitucional obligui a repetir les eleccions en cas que es declarés il·legal la decisió del Suprem.
El portaveu de Sumar al Congrés Alberto Ibáñez ha carregat contra el Suprem: "La tupinada no era Correus, sinó al Suprem". Ibáñez ha instat a recórrer al Constitucional per "defensar la democràcia".
El diputat Gerardo Pisarello ha acusat el PP i Vox de fer servir la seva "influència" en el Poder Judicial per fer que el Suprem, en una "interlocutòria absurda", hagi "robat" el dret a vot dels nacionalitzats.
En una entrevista a 3CatInfo, Jaume Duch, conseller de UE i Acció Exterior, diu que la decisió del Suprem "crea dues categories d'espanyols" i elimina un dret fonamental per a nacionalitzats espanyols.
Sorprèn molt que aquests dies es posi en marxa aquesta campanya contra el vot exterior, que ha començat per unes denúncies que venen de l'extrema dreta.
Duch ha defensat la seguretat del vot per correu.
El vot per correu és segur, tant per als que voten aquí com per als que voten a l'exterior.
