Vint anys de l'estrena de l'euro als mercats financers
L'1 de gener del 2019, l'euro fa 20 anys. Es va estrenar als mercats financers l'1 de gener del 1999, però els primers bitllets i moneda no van circular pel carrer fins al 2002.
L'1 de gener del 1999, 11 països europeus, entre ells Espanya, van lligar les seves monedes a l'euro amb un canvi fix, i els seus bancs centrals es van integrar al Banc Central Europeu. Un naixement que els ministres d'Economia d'aleshores, entre ells Rodrigo Rato, van celebrar a Brussel·les com un triomf.
Celebració dels ministres d'Economia europeus pel naixement financer de l'euro, a Brussel·les
Actualment, hi ha 19 estats a Europa que comparteixen l'euro, 340 milions d'europeus i 24 països l'utilitzen, i és la segona moneda més important en les transaccions comercials al món.
L'euro arriba a punt pel canvi de segle
D'aquell any 1999, a punt de canviar de segle, han passat vint anys. Podem pensar que en fa quatre dies, però ens semblarà més llunyà si pensem que en aquella època s'estrenava als cinemes "L'amenaça fantasma", de la saga de Star Wars. Un mite del bàsquet, Michael Jordan, deixava l'NBA, i als Estats Units començava un procés de destitució històric: l'"impeachment" de Bill Clinton.
En aquest context, i només uns mesos després del naixement de Google, apareixia l'euro.
Dues dècades després, gairebé ningú recorda quins preus teníem el 99, ni quina era la situació econòmica a Catalunya.
El nivell d'atur superava el 14%, quatre punts més que ara, es cobraven unes 227.000 pessetes de mitjana al mes, l'equivalent a 1.300 euros, un pis d'uns 70 metres quadrats a Barcelona costava uns 100.000 euros, la T-10 valia la meitat que ara. Es podia fer un menú de migdia per 1.000 pessetes -6 euros- i una entrada per a un concert de les Spice Girls costava 3.000 pessetes, és a dir 18 euros.
La unitat de l'euro
Actualment, l'euro és la segona moneda més canviada al món, després del dòlar. La utilitzen 340 milions d'europeus. Es fa servir als 19 països de la zona euro més Andorra, Kosovo, Mònaco, Montenegro, San Marino i Ciutat del Vaticà.
Tot un èxit, segons l'expresident del Banc Central Europeu, BCE, Jean-Claude Trichet.
Pràcticament des del principi vam esdevenir la segona moneda al món. Molts observadors van pronosticar que no seria una moneda creïble. Deien que, quan surts del marc, l'escut o la pesseta, no pots aconseguir una moneda creïble. Ho vam prometre, la vam posar en marxa i avui tenim la segona posició al món, molt per sobre del ien. Així que l'èxit de l'euro, des d'aquest punt de vista, és absolutament clar.
L'euro ha comportat estabilitat financera, però no unitat política ni igualtat social, com admet el comissari europeu d'Economia, Pierre Moscovici.
Els ciutadans d'Europa senten que l'euro suposa protecció per a ells, i per això se senten tan vinculats a l'euro, molt més vinculats a l'euro que a Europa en ella mateixa. Si no, mireu què està passant a Itàlia, per exemple. Però també falta una altra dimensió de l'euro, la capacitat de reduir desigualtats, de dissenyar polítiques socials, i hem de completar aquesta part.
La generació euro
En qualsevol cas, els joves de la generació euro no conceben Europa sense la moneda única.
L'escriptor italià Beppe Severgnini, ho explicava amb aquesta anècdota, a l'acte de celebració dels vint anys de la divisa europea.
Un amic meu m'explicava que la seva filla de 21 anys era l'altre dia a Budapest, va posar una targeta al caixer i es va quedar mirant els diners: no sabia què eren i va trucar al meu amic. Li va dir: Jo pensava que serien euros, i no eren euros. El seu pare li va explicar que a Hongria no tenen euro, tenen una moneda diferent, i llavors ella li va fer un comentari fantàstic: Però, si tenen 'roaming', per què no tenen l'euro?
Segons l'últim eurobaròmetre, un 70% dels europeus creuen que l'euro és un fet positiu, tot i que un percentatge més baix no considera que sigui bo per al seu país.
Vint anys després de l'estrena de l'euro, els que no van viure les pessetes les veuen com una relíquia.
Pregunta: Saps quan va entrar en vigor l'euro?
Noi: L'any 2002, jo tenia 7 anys.
P:Has vist mai una pesseta?
Noi: Sí, l'altre dia vaig estar amb el meu pare veient pessetes antigues, i tenien pessetes amb la cara de Franco!
P: I heu vist mai una moneda foradada?
Noi: La de 25, la més guai, era la icònica.
Noia: La de 25 pessetes, la tenim a casa meva amb el Sant Pancraç, el sant dels diners, i s'hi han de posar 5 duros.
Ja sigui per nostàlgia o per col·leccionisme, actualment encara hi ha 1.600 milions d'euros en pessetes que no s'han canviat. El Banc d'Espanya calcula que gairebé la meitat de les monedes que hi havia quan va entrar en vigor l'euro no s'arribaran a bescanviar mai. Els que ho vulguin fer, però, tenen de temps fins al 31 de desembre del 2020. Després, les pessetes passaran definitivament a la història.
