23F: què se sap de la desclassificació de documents del cop d'estat, que es publicaran avui
Aquest migdia es farà efectiva la desclassificació dels arxius del 23F que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar per sorpresa dilluns, coincidint amb el 45è aniversari del cop d'estat frustrat durant el ple d'investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo.
Els documents es podran consultar al web de La Moncloa, i amb la seva publicació arribarà l'hora de començar a valorar l'abast real de la documentació i determinar si aporta detalls o revelacions que obliguin a revisar el relat conegut fins ara. De moment ningú no s'atreveix ni a confirmar-ho ni a descartar-ho.
Què hi podrem trobar
A l'espera de començar a fullejar els documents, en les últimes hores han transcendit alguns detalls sobre la publicació. Es tracta de fons procedents dels ministeris de Defensa, Interior i Afers Exteriors.
Dilluns, la ministra portaveu, Elma Saiz, ja va avançar que es tracta d'"informes, transcripcions de converses i potser alguna imatge" integrats en 153 "unitats documentals" que van ser classificades com a secretes "sota una normativa franquista".
Fonts de l'executiu espanyol asseguren que ni el mateix Pedro Sánchez coneix el contingut concret dels documents, però diuen que no hi ha cap trampa, que es desclassificaran tots els que hi ha als arxius, i que tenen la convicció que no comprometran la seguretat nacional.
També han confirmat que, abans d'anunciar la decisió, el govern va informar-ne la Casa Reial, i assenyalen que previsiblement no hi haurà àudios d'enregistraments, sinó transcripcions.
Donen per fet que hi haurà papers en poder del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Serien arxius recopilats pel Centre Superior d'Informació de la Defensa, el servei d'intel·ligència de l'època, classificats com "alt secret". Entre ells hi ha documents interns i transcripcions de les escoltes que es van fer durant la nit del cop d'estat.
A més a més, hi ha les comunicacions de la Casa Reial i La Moncloa i els informes interns de mobilització emesos per les diferents regions militars.
No hi haurà el sumari del judici
En la publicació no s'hi inclourà el sumari del judici pel 23F, que el govern espanyol ha precisat que no és un document classificat, sinó que els 89 lligalls que el componen estan custodiats pel Tribunal Suprem i són accessibles en els termes fixats pel poder judicial.
Des del dipòsit als arxius del Suprem s'han permès una desena de consultes amb finalitats d'investigació històrica o periodística.
Digitalització exprés
Fonts de l'executiu espanyol expliquen que, un cop el Consell de Ministres va aprovar aquest dimarts la desclassificació, s'ha procedit a digitalitzar el material per publicar-lo tan bon punt l'acord aparegui al Butlletí Oficial de l'Estat.
La feina s'ha encarregat a funcionaris dels tres ministeris implicats i els documents seran remesos a Presidència per a la seva posterior difusió a una hora que no han concretat.
Ombres i preguntes
La sentència que va condemnar el 1982 trenta persones per l'intent de cop d'Estat del 23F va tancar el capítol judicial, però no va resoldre gaire incògnites al voltant de l'operació.
Qui era l'elefant blanc? Què sabien els serveis secrets? Van ajudar en el cop? Quin va ser el paper del llavors secretari general de la Casa del Rei, Sabino Fernández Campo? Hi havia una trama civil apuntalant el moviment militar?
Fa anys que investigadors i partits demanen que es publiquin els enregistraments de les trucades mantingudes el 23 i el 24 de febrer de 1981 des del Congrés amb l'exterior i des del Palau de la Zarzuela.
També les reunions que van mantenir al voltant d'aquestes dates Joan Carles I, Adolfo Suárez o el general Alfonso Armada, amic íntim del monarca i a qui la justícia va condemnar i la història ha situat com el candidat dels colpistes a ocupar la presidència del govern espanyol.
Qui proposava per a acompanyar-lo en l'executiu, i si n'havien de formar part el PSOE i el PCE, és un altre dels dubtes que ara es podrien esvair.
Segons diverses investigacions, Armada va intentar sense èxit aconseguir el beneplàcit del rei la tarda del motí, i fins i tot va provar d'anar a parlar amb el monarca a La Zarzuela.
Les sis hores de silenci del rei
La principal incògnita que ha envoltat sempre l'intent de cop d'estat és el paper que va jugar el rei en tot plegat i què va fer aquell dia fins que va sortir a parlar, sis hores més tard del cop, a la una de la matinada.
Les trucades que va fer el aquell dia segueixen sent secretes, com tampoc se sap si les setmanes prèvies va trobar-se o va parlar amb el general.
Armada havia estat l'instructor militar de Joan Carles quan era príncep, i després de la seva proclamació com a monarca va ser nomenat secretari general de la Casa del Rei, càrrec que va ocupar fins al 1977. La nit del cop, va anar al Congrés per parlar amb el colpista Antonio Tejero.
A les seves memòries, l'emèrit diu que la participació d'Armada al cop va ser "molt dolorosa" en el pla personal.
El periodista Carlos Fonseca explica en un llibre que al sumari del judici no hi consten les punxades telefòniques de les set primeres hores del cop. La primera intervenció telefònica va quedar registrada passada la 1.15 de la matinada, quan el rei ja havia sortit a parlar per la televisió.
També han estat moltes les especulacions sobre qui era l'''elefant blanc", l'autoritat militar competent que els colpistes van esperar durant les hores en què van prendre el Congrés perquè prengués el comandament del cop, però que per algun motiu no va aparèixer mai.
