40 anys de l'entrada a Europa: així ha canviat Catalunya des que forma part del club europeu
L'1 de gener del 1986, Espanya i Portugal van entrar a formar de la Comunitat Econòmica Europea, el club d'estats europeus que amb els anys acabaria convertit en l'actual Unió Europea. La d'Espanya va ser una adhesió perseguida durant anys i negada per la falta de democràcia durant el franquisme.
No va ser un procés fàcil. A les reticències polítiques inicials s'hi van sumar després neguits econòmics que es van manifestar en forma d'hortalisses tirades a terra a les carreteres franceses. Els agricultors gals veien una amenaça en els productes espanyols.
Superats els esculls, el 12 de juny del 1985 es va signar el conveni d'adhesió a Madrid, amb data per al primer dia de l'any següent. Però l'única celebració que es va fer aquell dia va ser la hissada de les banderes espanyola i portuguesa a les institucions europees, a Brussel·les.
Un 52% dels espanyols donava suport a la integració. La resta tenien dubtes. De fet, al carrer, la primera constatació de l'entrada al club europeu va ser desagradable. Brussel·les havia exigit que Espanya incorporés l'IVA, que s'havia de començar a cobrar aquell mateix 1 de gener. I això va provocar la incomoditat d'empresaris i clients.
Amb el pas dels anys, però, l'entrada a Europa es va demostrar beneficiosa econòmicament. I també va millorar l'opinió dels ciutadans. El 2024, el 72% dels catalans feien un balanç positiu de pertànyer a la UE.
Vuit vegades més PIB
La Catalunya del 1986 tenia una riquesa total (PIB) de 35.000 milions d'euros. 40 anys després, aquesta xifra s'ha multiplicat per vuit, fins als 281.000 milions. L'entrada a Europa va permetre obrir els negocis catalans a un mercat de 300 milions de persones.
A més, van començar a arribar fons estructurals, que van permetre posar al dia infraestructures. En el global de l'Estat, aquests fons han pujat a 185.000 milions. També es van començar a rebre fons agraris, que l'any 2024 van ser de més de 300 milions d'euros.
L'any 2002, a més, es va substituir la pesseta per l'euro.
Més població
En aquestes quatre dècades, la població catalana ha passat de 6 milions a més de 8 milions.
Una part d'aquest creixement ha estat gràcies a l'arribada de ciutadans d'altres països europeus, que des del 2001 no han de presentar el passaport gràcies a l'Acord de Schengen. Avui els ciutadans d'altres països de la UE suposen el 3,8% de la població.
Canvis polítics
Des dels seus orígens, les comunitats europees es van marcar com a objectiu la defensa dels valors democràtics. L'entrada a la CEE va implicar a Espanya comprometre's amb aquests valors. Quedaven enrere la dictadura i els intents d'alçament militar, com els que es van viure el 1981.
"Ha estat essencial per fixar el marc polític democràtic en un país com Espanya i venint d'on veníem", considera el catedràtic d'Història Contemporània de la UAB Pere Ysàs.
Hi coincideix el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch: "Arribar a la Unió Europea no era només una qüestió econòmica, una qüestió comercial, era una qüestió de pertànyer a la comunitat de països lliures, democràtics, europeus, que encara avui dia són a l'avantguarda de molts altres països del món."
I Catalunya va fer un esforç per mantenir la influència a Brussel·les. El 1991 hi va inaugurar la seva pròpia delegació.
Una UE amb reptes inèdits
Més enllà dels canvis a Catalunya, la Unió Europea arriba a aquest aniversari amb nous reptes. La guerra a Ucraïna, la renovada preocupació per la seguretat i el qüestionament que en fan les forces d'extrema dreta, en auge a la major part del continent, en són alguns.
"Ha arribat el moment que la Unió Europea es prengui molt més seriosament ella mateixa", considera Duch, que demana que la resposta a aquests reptes passi per més integració: "Ha de fer un pas endavant des del punt de vista polític, i l'ha de fer ara. No pot esperar tres, quatre o cinc anys."
