50 anys sense la llengua esmolada de Churchill

Amb un cigar als llavis i amb els dits fent la "V" de victòria, la imatge de Winston Churchill ha quedat gravada com un dels símbols de la determinació i la lluita dels britànics durant la II Guerra Mundial. Winston Leonard Spencer Churchill, una icona del segle XX, va morir el 24 de gener de 1965, avui fa 50 anys. Impulsiu, rebel, ambiciós i irònic, va deixar petites mostres del seu caràcter en els centenars de cites seves que han passat a la història i, ara, alimenten diversos comptes de Twitter.

De fet, va ser l'excel·lència dels seus discursos, juntament amb el seu "domini de la descripció històrica i biogràfica" que li va valdre un premi que tenen ben pocs polítics: el Nobel de Literatura.

La seva agudesa verbal va quedar clara quan, durant una sessió al Parlament, la diputada laborista Bessie Braddock va acusar-lo d'estar "borratxo, és més, fastigosament borratxo":

"Bessie, estimada, tu ets lletja, és més, ets fastigosament lletja, però demà al matí jo estaré sobri i tu seguiràs sent fastigosament lletja"

Ell mateix reconeixia que -a vegades- pecava de bocamoll, però tenia ben clar el seu objectiu de passar a la posteritat:

"Sovint m'he hagut de menjar les meves paraules i he descobert que eren una dieta equilibrada"

"La història serà amable amb mi, perquè tinc intenció d'escriure-la"

Animal polític, va militar en el Partit Conservador, va marxar al Liberal i després va tornar als "tories", ocupant càrrecs responsabilitats en successius governs.

"L'èxit no és definitiu, el fracàs no és fatídic. Allò que compta és el valor per a continuar"

Creador d'expressions com "teló d'acer", l'any 2002 va ser escollit en un programa de la BBC com el britànic més important de la història. Malgrat que en la seva biografia les llums conviuen amb les ombres, el lideratge del país durant la II Guerra Mundial va fer-lo guanyar-se un lloc al cor dels britànics, que cinquanta anys després de la seva mort el recorden amb diversos exposicions i actes d'homenatge.      

El primer ministre de la guerra

Després d'una agitada trajectòria política, en el moment més crític de la guerra, va arribar a primer ministre i ho va fer amb un discurs en què feia una promesa que ha passat a la història:

"No tinc res a oferir tret de sang, esforç, llàgrimes i suor"

Al capdavant d'un govern de concentració nacional, Churchill va encapçalar la resistència durant la Batalla d'Anglaterra i va liderar la victòria de la Gran Bretanya i els aliats en la II Guerra Mundial.

"Si l'Imperi Britànic i la seva Commonwealth duren mil anys, els homes encara podran dir: "Aquesta fou la seva millor hora"

"Mai, en el camp del conflicte humà, tants han degut tant a tan pocs"

"Defensarem la nostra illa, lluitarem a les platges, lluitarem en els camps d'aterratge, lluitarem als camps i als carrers, lluitarem als turons... i mai ens rendirem"

Anticomunista furibund

Acabada la guerra, va participar amb els EUA i l'URSS en el disseny del planeta resultant del conflicte. Com que la política fa estranys companys de viatge, va convertir-se en aliat de Stalin, malgrat el seu odi cap al comunisme:

"El vici inherent al capitalisme és el repartiment desigual de béns. La virtut inherent al socialisme és el repartiment equitatiu de la misèria"

"No mentiré dient que, si hagués d'escollir entre el comunisme i el nazisme, escolliria el comunisme"

"Que tenir beneficis és reprovable és un concepte socialista. Jo considero que el que és realment reprovable és tenir pèrdues"

Després de guanyar la guerra, l'any 1945 va perdre les eleccions. Sis anys més tard, però, seria recompensat amb aquest segon mandat.

"El millor argument en contra de la democràcia és una conversa de cinc minuts amb el votant mitjà"

"La democràcia és la pitjor forma de govern, excepte per totes les altres formes que s'han provat alguna vegada"

"La política és més perillosa que la guerra, perquè a la guerra només es mor una vegada"

"Un polític es converteix en estadista quan comença a pensar en les properes generacions, no en les properes eleccions"

Cinquanta anys després de la seva mort, algunes de les seves sentències sobre altres països, no exemptes de tòpics i prejudicis, semblen fetes en l'actualitat.

"Els EUA fan invariablement el correcte, després d'haver esgotat la resta d'alternatives"

"La regió dels Balcans té la tendència de produir més història de la que pot consumir"

"Els italians perden les guerres com si fossin partits de futbol i els partits de futbol com si fossin guerres"

"No puc pronosticar quina serà la reacció de la URSS: és una endevinalla embolicada en un misteri dins d'un enigma"