6 llibres sobre racisme per a una societat més justa
Cada 21 de març se celebra el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial, i encara que podríem pensar que el racisme és una cosa del passat, la realitat ens demostra que continua sent un problema molt present.
Si volem canviar les coses i lluitar contra les desigualtats, el primer pas és entendre-les. I per a això, res millor que els llibres i escoltar qui les pateix en primera persona. Recomanem sis lectures sobre racisme i xenofòbia per reflexionar, obrir els ulls a realitats que potser desconeixíem i, en definitiva, desterrar la discriminació racial.
1. "Germanet: Minyan", d'Ibrahima Balde i Amets Arzallus Antia
Aquesta primera història és un testimoni colpidor i cru sobre la migració i les seves dificultats. Ibrahima Balde és originari de Guinea, però va haver de marxar des de l'Àfrica Occidental fins a Europa per trobar el seu germà petit. No va ser un viatge de desesperació ni de cerca d'una vida millor, sinó de necessitat, de necessitat per amor. I el narra a "Germanet: Minyan".
El viatge va ser una experiència marcada pel perill, la crueltat, la desesperació i la resistència: va travessar deserts, fronteres i oceans, i va topar amb policies, segrestadors i, fins i tot, contrabandistes. Malgrat la duresa i tristesa del relat, a través de la veu poètica de l'activista Amets Arzallus Antia, Ibrahima és capaç d'apropar-nos a una realitat que sovint veiem llunyana, però que forma part del dia a dia de moltes persones. A continuació, un dels fragments d'aquest llibre, tant punyent com necessari:
"Perquè jo també sé el que és que l'esperit et comenci a donar voltes, i quan se'n va no és gens fàcil portar-ho de nou. Hi ha molta gent així, jo ho he vist. [...], gent perduda, desesperada, gent que prefereix morir, però viu. Viu sense saber cap a on, sense saber per a què."
2. "Mala olor", de Nadia Hafid
De sobte, una mala olor trenca l'engranatge perfecte de la corporació Angle Group. L'harmonia i els objectius assolits es trunquen amb l'aparició d'aquesta olor que s'estén per tot l'edifici. Però d'on ve? Qui n'és el responsable? Nadia Hafid, amb l'estil punyent i el traç minimalista que la caracteritzen, construeix una història d'assetjament laboral i racisme sistèmic a "Mala olor".
La pressió d'aquest problema recau sobre una treballadora racialitzada i la converteix en la diana de les sospites i el rebuig. Així, aquest còmic és una metàfora brillant de com el sistema i les estructures de poder, tot i presumir de diversitat i inclusió, perpetuen dinàmiques discriminatòries i amaguen hipocresia i falsedat.
3. "Neguit permanent", de Tsitsi Dangarembga
L'escriptora i cineasta Tsitsi Dangarembga escriu una novel·la brutal i necessària que retrata el colonialisme i les seves ferides. Ambientada a Zimbàbue, l'antiga colònia britànica Rhodèsia del Sud --la seva terra natal--, segueix la història de Tambudzai, una camperola de tretze anys que lluita per accedir a una bona educació en un país en plena transició cap a la independència.
Criada en la pobresa i discriminada també pel fet de ser dona i negra, la protagonista simbolitza la batalla de tota una nació per trobar el seu lloc entre la influència colonial i la identitat africana. "Neguit permanent" és una lectura incòmoda, però imprescindible per entendre com el racisme estructural afecta cadascun dels aspectes de la vida.
4. "Marrón", de Rocío Quillahuaman
La il·lustradora irònica Rocío Quillahuaman publica aquest llibre per veure com el racisme es manifesta en el dia a dia, de vegades de manera subtil, d'altres amb una violència esfereïdora. L'autora, que va arribar a Barcelona des de Lima quan tenia onze anys, combina el relat personal amb la crítica social per explicar què significa ser una persona racialitzada a l'estat espanyol.
Rocío narra els seus problemes d'identitat entre cançons de Shakira, Nelly Furtado i lletres com "I don't know where my home is". L'humor i la contundència són el fil conductor i els pilars de "Marrón", una lectura imperativa que demostra que el racisme no és una cosa estrangera, sinó que també es viu entre les nostres fronteres. En una entrevista a Betevé, l'autora admetia:
"Durant molt temps em vaig acostumar a viure en un món profundament racista i misogin, que no perdia una sola oportunitat per recordar-me que allà on anés estaria fora de lloc."
5. "Americanah", de Chimamanda Ngozi Adichie
És una veu imprescindible quan parlem de feminisme i d'antiracisme: la dramaturga i escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie. Famosa per les seves xerrades TED i per llibres com "Tothom hauria de ser feminista", l'autora exposa a "Americanah" una història de migració, racisme i amor.
Ifemelu, una jove nigeriana, marxa als Estats Units i descobreix què significa ser negra en un país que no la veu com a igual. Acompanyem Ifemelu en aquest viatge, ple d'injustícies i de ràbia, i el seu amor adolescent, Obinze, que somien amb un futur millor a Occident. El llibre és un relat poderós sobre identitat, desarrelament i lluita constant per ser una mateixa en un món replet de prejudicis.
6. "Les tenebres del cor", d'Albert Sánchez Piñol
Aquesta novel·la no tracta tant dels "pigmeus" com de la fascinació que han despertat en científics i exploradors occidentals. Al llarg de la història, els europeus han projectat mites i fantasies sobre aquesta població de la selva africana, sovint des d'una mirada paternalista o exotitzant.
Albert Sánchez Piñol reconstrueix la història d'aquests viatgers amb una combinació d'assaig, crònica i narració literària. El llibre analitza també com la ciència i la literatura han contribuït a perpetuar idees errònies sobre aquests "altres". Xoc cultural, incomprensió i el pes del colonialisme en la manera com entenem el món a "Les tenebres del cor".
