70 anys del gest desafiant de Rosa Parks, una lluita pels drets dels negres encara viva

De vegades, els petits gestos són poderosos, i el seu, no aixecar-se d'un seient de l'autobús per cedir-lo a un blanc, va servir de detonant en la lluita pels drets civils dels negres.

Un gest desafiant que va convertir Rosa Parks en la mare del moviment pels drets civils i que va canviar el curs de la història als Estats Units.

Era a Montgomery, Alabama, un dels estats més racistes dels Estats Units. Aquell 1 de desembre del 1955 ella, una humil modista negra, va decidir que ja n'hi havia prou, que estava massa cansada per aixecar-se.

Rosa Parks va ser detinguda i multada amb 14 dòlars, uns 170 dòlars avui en dia, una fortuna per a una modesta treballadora. El seu gest li va costar car, perquè ningú no li donava feina, l'assetjaven i l'insultaven, i va acabar havent d'anar a viure a Detroit.

Però va arrencar un boicot dels treballadors negres als autobusos, organitzat pel llavors poc conegut Martin Luther King.

Un any més tard, el Tribunal Suprem va prohibir la segregació racial als autobusos.

El despertar de la lluita pels drets civils

El camí no va ser fàcil. Malgrat que la Constitució garantia el dret a vot de tothom, als estats del sud els afroamericans havien de contestar presumptes preguntes d'alfabetització a peu d'urna, com ara quantes bombolles fa una pastilla de sabó. Qualsevol excusa per negar-los el seu dret.

No va ser fins al 1964 que es va posar fi, sobre el paper, a la segregació racial que separava els negres dels blancs a les escoles, als restaurants, als lavabos o a qualsevol espai públic, i que discriminava clarament la població afroamericana. I un any més tard, el 1965, es va garantir el dret al vot als negres.

Rosa Parks va dir:

Dècades després continuen vivint als barris més desafavorits, amb les pitjors escoles i menys accés al sistema sanitari. Poca universitat, més atur i salaris més baixos. Només cal donar un cop d'ull a qualsevol de les dades oficials.

La discriminació, en dades

Els negres són el 14,4% de la població, però avui en dia són el 38 % dels presos. Això s'explica, sobretot, per la falta de recursos per tenir un bon advocat. Són dades de l'Agència Federal de Presons del novembre del 2025.

De tota la població que es considera que viu sota el llindar de la pobresa als Estats Units (16.000 dòlars l'any per una persona sola, 32.000 si és una família de 4 persones) el 20,6 % són afroamericans mentre que un 9, 5% són blancs. Dades del cens del 2023.

I pel que fa a l'educació, el 4,8 % dels blancs abandonen l'ensenyament secundari, mentre que dins la comunitat negra no acaben l'institut el 9,5 dels adolescents. Són dades de l'American Council on Education del 2022.

La igualtat de possibilitats entre la comunitat afroamericana i la blanca queda encara molt lluny.

Reculada de drets

La llei prohibeix el racisme, però està incrustat al sistema, tal com va posar sobre la taula la mort a mans de la policia de George Floyd i l'explosió del moviment Black Lives Matter fa cinc anys. Protestaven per la brutalitat policial i la discriminació racial.

El moviment va aconseguir petits canvis en el funcionament de la policia, però, sobretot va aconseguir conscienciar.

Uns avenços que amb la tornada de Donald Trump al poder han reculat. El primer dia a la Casa Blanca va emetre un decret per posar fi a tots els programes de diversitat, equitat i inclusió, impulsats pel seu antecessor per promoure des del govern federal l'equitat racial i donar suport a les comunitats marginades.

Per Trump, aquests programes són "discriminatoris, il·legals i immorals" i suposen un "immens malbaratament públic".

El president ataca les iniciatives que promouen la diversitat a les universitats i als llocs de treball i a les institucions que no combreguen amb la seva agenda. Les empreses ja no se senten obligades a incloure aquestes polítiques.

Segons una recent enquesta d'AP, el 2021 el 60% dels nord-americans opinaven que els afroamericans patien molta o bastanta discriminació. Ara són menys del 50%. Entre els negres, però, ho pensen el 74% de la població.

La pobresa i la falta d'oportunitats mantenen la bretxa de la desigualtat. Més de 200 anys d'esclavitud pesen com una llosa.