Portugal comença a negociar les condicions per al rescat financer
Els representants de la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional han d'engegar avui les negociacions polítiques per acabar de definir la quantitat total i, sobretot, les condicions del pla de rescat financer, que ha d'estar enllestit a mitjans del mes que ve.
1 min
La setmana passada, experts de la Comissió Europea, del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional van fer tot un seguit de treballs previs d'avaluació. El comissari europeu d'Afers Econòmics, Oli Rehn, va estimar que el total de l'ajuda estaria al voltant dels 80.000 milions d'euros sempre que vagi acompanyat d'unes mesures d'austeritat ambicioses.
De fet, els Vint-i-set exigiran que el pla d'ajust inclogui un ambiciós programa de privatitzacions com una part de l'ajust fiscal, així com reformes estructurals i mesures per estabilitzar el sector financer. El pla es negocia amb el govern en funcions i els principals partits polítics perquè s'apliqui, guanyi qui guanyi els comicis del 5 de juny.
L'economia portuguesa es va veure abocada al rescat després del rebuig del Parlament del pla d'austeritat del govern, un rebuig que va desembocar en la dimissió del primer ministre, José Sócrates, i la convocatòria d'eleccions el 5 de juny. I és que els mercats van reaccionar de manera molt negativa a la renúncia del govern portuguès: els interessos del seu deute van batre rècords històrics, que van superar el 10% en els venciments a cinc anys. A més, les qualificacions financeres del país, dels bancs i de les empreses també van caure en picat.
De fet, els Vint-i-set exigiran que el pla d'ajust inclogui un ambiciós programa de privatitzacions com una part de l'ajust fiscal, així com reformes estructurals i mesures per estabilitzar el sector financer. El pla es negocia amb el govern en funcions i els principals partits polítics perquè s'apliqui, guanyi qui guanyi els comicis del 5 de juny.
L'economia portuguesa es va veure abocada al rescat després del rebuig del Parlament del pla d'austeritat del govern, un rebuig que va desembocar en la dimissió del primer ministre, José Sócrates, i la convocatòria d'eleccions el 5 de juny. I és que els mercats van reaccionar de manera molt negativa a la renúncia del govern portuguès: els interessos del seu deute van batre rècords històrics, que van superar el 10% en els venciments a cinc anys. A més, les qualificacions financeres del país, dels bancs i de les empreses també van caure en picat.
