A 208 quilòmetres per segon i 1.400 graus: els reptes de la sonda que estudiarà el Sol

Entre el 6 i el 19 d'agost està previst que una sonda espacial comenci un viatge que l'ha de portar més a prop del Sol del que mai ha estat cap giny humà. Aquells dies marquen la finestra de llançament de la Sonda Solar Parker, una missió de la NASA dissenyada per la universitat John Hopkins amb l'objectiu d'obtenir coneixements clau sobre el nostre estel. Dintre de l'equip hi ha el català David Lario, que investiga en aquesta universitat des del 2001.

Les dimensions de la sonda poden semblar modestes: 3 metres d'alçada, 2,3 de diàmetre i un pes de 685 quilos. Però haurà de suportar condicions excepcionals. Arribarà a estar a 6,16 milions de quilòmetres del Sol, deu vegades més a prop del que hi està Mercuri. Quan se situï més a la vora de l'estel, haurà de suportar una temperatura de 1.400 graus. 

Per això, s'ha dissenyat un escut protector de carboni, amb un gruix de poc més d'onze centímetres, que permetrà a la sonda seguir funcionant. I no es tracta només de suportar la temperatura, sinó també les radiacions.

 

Dibuix que simula l'aproximació de la sonda al Sol (NASA/Johns Hopkins APL/Steve Gribben)

 

 

La Sonda Parker ha d'ajudar a conèixer la corona solar i com es forma i s'accelera el vent solar, un flux continu de partícules. També permetrà conèixer millor les intenses flamarades solars que de tant en tant provoquen interferències en els satèl·lits i en els sistemes de comunicació a la Terra.

Per tenir resultats, però, caldrà paciència. La sonda farà diverses aproximacions al Sol, però s'anirà impulsant aprofitant la gravetat de Venus. Aquesta operació la repetirà set cops, el primer al setembre d'aquest any. En cada una d'aquestes aproximacions prendrà impuls per tornar a l'òrbita del Sol.

Es preveu que se situarà en el punt més proper al nostre estel el 21 de desembre del 2024. En aquell moment assolirà una velocitat de 750.000 quilòmetres per hora, és a dir, uns 208 quilòmetres per segon. 

La sonda porta el nom d'Eugene Parker, l'astrònom que als anys 50 va proposar una sèrie de teories sobre com el Sol i altres estels emeten energia. També va proposar una explicació a per què la temperatura de la corona solar és superior a la que hi ha a la superfície. Aquesta és la primera missió que la NASA bateja amb el nom d'una persona viva. Parker té ara 91 anys i si la salut l'hi permet, podrà saber si la sonda que porta el seu nom li dona la raó o no.