A la caça del coipú al riu Onyar: "No sabem quants n'hi ha, però són molts"

Passejar pels voltants del riu Onyar, a ple centre de Girona, s'ha convertit en una autèntica atracció turística des que és possible veure amb tanta facilitat coipús passejant per la llera.

És un rosegador que no viu sota l'aigua i, per tant, es veu amb molta facilitat des de certa distància. Però cal tenir en compte que es tracta d'una espècie invasora que ha augmentat molt la seva presència al nucli de Girona en els últims 10 anys, per això s'ha de controlar.

Aquest gener ha començat una nova campanya per capturar-ne el màxim possible als voltants dels rius Onyar i Ter. L'actuació forma part d'un projecte de control d'espècies invasores impulsat per l'Associació La Sorellona.

Una espècie difícil d'eliminar

Quim Pou, biòleg i responsable del projecte, explica: "L'objectiu d'aquestes campanyes és intentar contenir fins on sigui possible la seva expansió, reduint-ne les poblacions, tot i saber que no el podrem erradicar."

Quan una espècie invasora com el coipú "s'ha establert i adaptat amb tanta facilitat" en un territori, és molt difícil poder eliminar-la del tot, però sí que cal controlar-ne la proliferació en altres zones: "A Girona és molt abundant, però en altres sectors relativament propers, com la plana de la Selva, l'espècie tot just hi està penetrant."

Per tant, tot allò que es faci per reduir les poblacions al voltant del nucli de Girona anirà a favor d'evitar "l'expansió més invasiva i més ràpida cap a altres sectors".

Des de l'Associació la Sorellona, dedicada a la conservació de la natura, han constatat que el coipú és una espècie permanentment present als rius del Gironès i "resistent a efectes com ara les riuades" perquè sap adaptar-s'hi i evitar-les. Quan el riu torna a baixar amb normalitat, tornen a aparèixer i amb la mateixa quantitat que abans.

Com es fan les captures?

La presència de coipús es controla mitjançant la captura i la instal·lació de diferents trampes en llocs de pas freqüent d'aquesta espècie.

Són gàbies obertes que es col·loquen sobre una plataforma surant i que a dins porten un esquer pensat per només atraure aquesta espècie.

Pou explica que són actuacions molt efectives i centrades en el coipú. Les gàbies es revisen diàriament per comprovar si n'hi ha quedat algun exemplar atrapat. Els coipús capturats després s'han de sacrificar. Les captures anuals estan al voltant dels 200 animals al Gironès.

Com ha arribat el coipú a l'Onyar?

El coipú és un mamífer rosegador de gran mida que prové de Sud-amèrica i que va ser introduït accidentalment.

Se sospita que el primer coipú que va arribar a l'Onyar podria haver-se escapat d'alguna granja de coipús destinada a l'extracció de la seva pell, o a alguna col·lecció privada que tenia algun particular a la zona.

Aquests escapaments accidentals han produït poblacions viables de coipús que s'han anat escampant i que, de seguida, van mostrar un efecte invasor. Primer, per la capacitat ràpida d'expansió, proliferació i implantació de les seves poblacions, però també per l'efecte que aquest rosegador té en l'ecosistema.

Una plaga agrària que pot ser "devastadora"

Segons Quim Pou, expert en fauna aquàtica, el coipú està considerat una plaga agrària perquè és una espècie herbívora que consumeix plantes aquàtiques i de ribera. Per tant, "en zones de determinatius cultius, especialment del cultiu de l'arròs, és devastador".

Alhora, el coipú pot suposar un problema ecosistèmic perquè "provoca destrosses molt importants en determinats tipus d'ecosistemes, com ara la vegetació que hi ha en zones humides o de rius, i que són hàbitat i refugi per a altres espècies d'animals que viuen a la zona.

Per tant, la presència del coipú també "té un efecte sobre altres espècies autòctones de fauna amenaçada".