A Liverpool no hi ha ningú com en Gudi
A final dels anys vuitanta i durant els noranta hi va haver una expressió que va fer fortuna per definir la intensitat, diversitat o qualitat de les bandes musicals d'Osona: "Vic és el Liverpool català". La paternitat no està del tot acreditada, però la teoria més versemblant apunta al radiofonista i presentador Miquel Calçada, conegut en aquell moment com a Mikimoto.
Aquest "Liverpool català" es va començar a forjar als vuitanta i, en versió estesa a tota la comarca, va presentar multitud de grups: Duble Buble, Kul de Mandril (amb Quimi Portet al capdavant), Avikultores Modernos, Hèctor Vila, Hidràulics Mai Tips, Sau, Taxi Tat?, Karda Fàstik, Tino y Culpables, Stik-Suant, Pep Sala i la Banda del Bar, Neatles Miris, Lliris, Situados Próximamente, Pàrking, Wildside, Amusik Skazz Band, Escac i Mat, Strip, Kafka, La Fel·lació de Cupido, Flac
A més, Osona es permetia proveir de músics bandes barcelonines. El cas més paradigmàtic és el dels Trogloditas, acompanyants habituals del Loquillo de l'època. Un nòmina indubtablement molt llarga en proporció a la població de la zona.
Com passa sovint, l'efervescència va pasar, i la bromera provocada va baixar una miqueta. Som a cavall entre els últims anys del segle XX i els primers del XXI, i de cop i volta semblava que el "Liverpool català" s'havia esvaït i que tot plegat havia estat un miratge d'un temps i d'un país.
Però la realitat és obstinada i a poc a poc els músics i les bandes osonenques van tornar a concentrar les mirades fins a configurar una escena encara més rica i diversa que la que havia motivat l'apel·latiu. La Iaia, Els Catarres, Furguson, Obeses, Mates Mates, L'Hereu Escampa, Nyandú, Joana Serrat, Guillem Ramisa, Núria Graham, Power Burkas, Oques Grasses, Pelat i Pelut, Verge Santa, Roger Usart, Guillem Roma, Junco y Mimbre, Est Oest, Marcel i Júlia, Germà Aire, Paula Valls, Ju, XY, L'Home Trencat, Arnau Pallarols
L'explicació és senzilla, i no passa en cap cas per casualitat. Les velles generacions van assentar les bases sobre les quals ha crescut el nou cultiu, i cal assenyalar els responsables. Joan Godayol, Gudi, antic cantant de Karda Fàstik, exemplifica el punt de connexió entre les dues generacions, assumint i ampliant el paper que anys abans havia fet Ramon Ferrer, guitarrista dels pioners Duble Buble.
El departament de Moderna de l'Escola de Música i Conservatori de Vic ha estat el punt neuràlgic pel qual han passat la immensa majoria de músics osonencs actuals. Sota la seva batuta no només han après música, sinó també a mostrar la seva feina i a escoltar-se. Ha estat el gran aglutinador. A Liverpool no hi ha ningú com ell.
