A un mes de les eleccions, 110 municipis ja saben qui serà el seu alcalde

No esperen cap sorpresa ni cap gir de guió inesperat la nit electoral perquè ja saben del cert, un mes abans de les eleccions, que seran alcaldes o alcaldesses. El motiu és que als seus municipis només s'hi presenta una única llista electoral: la seva. Segons dades dels butlletins oficials, hi ha 110 municipis a Catalunya on concorre una sola candidatura. La majoria són pobles petits, de menys de 3.000 habitants, que opten per fer una llista de consens, habitualment vinculada als grans partits polítics, però amb un bon grapat d'independents.

En aquests casos, no hi ha misteri sobre els resultats electorals ni la composició de l'equip de govern, però sí sobre el suport que les llistes obtinguin a les urnes.

Segons l'actual alcalde de Corbins i únic candidat al municipi, Jordi Verdú, el repte principal és aconseguir una bona participació:

"Intentarem impregnar la gent perquè vingui a votar i perquè es puguin expressar lliurement. Ens poden donar suport però també votar nul o votar en blanc."

Verdú és el candidat de Corbins Actiu-Acord Municipal, la marca municipalista d'ERC. És alcalde d'aquest poble del Segrià des del 2019 i és el primer cop que es troba que no s'hi presenten més candidatures.

"Costa molt fer una candidatura en el món rural, és un desgast molt important. Segurament hi haurà gent que no comparteixi les nostres polítiques i sap greu que no es puguin expressar en una altra llista, però espero que hi participin."

Fugen de la política d'enfrontament

A Borredà, un poble de 850 habitants del Berguedà, els veïns també és la primera vegada que només podran votar una única candidatura, la del seu actual alcalde.

Jesús Solanellas, que encapçala la llista Treballem a i per Borredà, creu que la dinàmica d'enfrontament dels partits polítics no interessa als pobles petits.

Per això, diu, ha fet una llista de consens que feia anys que volia fer:

"Als pobles petits els partits no són una bona idea. Crec que les solucions les hem de buscar la gent del poble i, a més, els problemes són els mateixos siguis en un partit o en un altre."

Destaca que a la llista, vinculada al PSC, hi ha recollit diferents sensibilitats incorporant companys que abans s'havien presentat amb candidatures d'altres partits com la CUP o Esquerra.

Augment de la participació

Tots els candidats coincideixen que als municipis rurals costa molt trobar veïns que s'involucrin en política perquè la dedicació no és exclusiva i no se'n pot viure, de fer d'alcalde. Tot i això, creuen que els veïns valoren que hagin estat capaços de fer llistes transversals on sovint es representen tots els nuclis.

Segons el candidat de Junts per la Vall de Bianya, Santiago Reixach, al seu municipi han millorat les dades de participació des que el 2015 es presenten llistes úniques.

"Cada cop que hem tingut llistes úniques hem pujat en nombre de vots. El 2011 vam tenir vora el 70% de participació, el 2015 un 78% i el 2019 vam arribar gairebé al 80."

 

Assegura que, malgrat que no tenen competència política al municipi, s'involucren com qualsevol partit en la campanya electoral perquè tots els veïns i veïnes coneguin el seu programa.

En aquest sentit, han mantingut activitats molt consolidades al poble, com el porta a porta.

"Sempre fem un porta a porta per a tots els veïns, com si ens presentéssim deu partits a les eleccions. Alguns ens diuen que no cal però sí que cal, necessitem el seu suport."

El 81% de les llistes úniques van sota la marca municipalista d'algun partit polític. Dels 110 municipis catalans que tenen una sola candidatura, 53 tenen llistes d'ERC, 33 de Junts, 5 del PSC, 1 de la CUP, un altre del PDeCAT i 17 són de formacions independents.